juny, 2016 - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Premis Edurecerca 2016

25 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

El dilluns 20 de juny es van lliurar els premis Edurecerca 2016 a la Sala Iberia, de Sant Feliu de Llobregat.

L’acte, aconduït per Manel Pardo, s’obrí amb la intervenció d l’Alcalde de Sant Feliu de Llobregat i de la Directora General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. I amb la interpretació musical d’un duo de jazz de l’Escola de Música de Sant Feliu.

El lliurament de premis de les diverses entitats que hi participen, s’iniciava amb el passi dels vídeos sobre els treballs presentats a cada entitat, vídeos en què els autors presentaven i explicaven breument la recerca que havien fet.

Després, els responsables de l’entitat pujaven a dir alguna cosa sobre l’entitat i els premis, feien conèixer el guanyador, justificaven l’elecció del jurat i lliuraven els premis. Es feien fotografies de la guanyadora o el guanyador amb el seu tutor i els membres de l’entitat , i després de tots els premiats.

L’acte es dividí en diversos blocs d’entitats. En el primer bloc Consell esportiu, UPC, Orienta i Fundació Marianao-Grup GRODE (UAB). En el segon, les entitats vinculades al Consell Comarcal i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: Consell de dones, Parc Agrari, Consorci de turisme i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I en el tercer Innobaix, Centre Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu i CRAM.

En acabar el primer bloc va intervenir el representant del Consell Comarcal i en acabar el segon, el Director dels Serveis Territorials.

Va tancar l’acte el Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona.

Pel que fa als premis del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, vam tenir sis finalistes, tots treballs força originals i basats en recerques ben creatives. Un de matemàtiques (Una mirada àuria a Cornellà), en què es planteja una mirada matemàtica de l’entorn (en aquest cas la ciutat de Cornellà), treball que ens fa veure com les matemàtiques són a tot arreu i de quina manera podem aplicar el pensament matemàtic a tot el que ens envolta o el que hem de crear o construir. Un de sociològic (o sociopsicològic) El silenci de la muntanya: Ermitans a Montserrat, amb entrevistes als ermitans actuals i amb història de les ermites i les vivendes dels ermitans al llarg de la història. Dos d’educació (Creativity and Arts in Education i Casal d’estiu ClausKids), amb experiències i projectes aplicats a la realitat del Baix Llobregat. I dos de biologia (Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat i Estudi de l’Avifauna de Sant Andreu de la Barca), el primer dels quals combina l’experimentació i la descripció i el segon ben estructurat i sistemàtic, que fa un estudi de l’avifauna basat en l’observació, feta amb rigor i constància.

SONY DSC

El treball guanyador va ser Estudi biològic de la plana deltaica del Delta del Llobregat, d’Erika fernández, de l’Institut El Calamot de Gavà. El jurat va valorar l’originalitat a l’hora de plantejar els experiments i també la transversalitat de la seva investigació, que, en un experiment, posa en relació la salinitat del sòl amb la productivitat agrícola i, en l’altre, relaciona el tipus de sòl (terra de bosc o sorra) amb la productivitat.

La Sala Iberia estava plena de gom a gom i l’ambient va ser festiu i a la vegada intel·lectualment gratificant, ja que els treballs eren de gran qualitat i n’hi havia molts de força creatius i innovadors. Un acte on la gent jove del Baix ens va fer veure que el futur es presenta ric i esperançador.

L’article del mes per Lluís Monfort

3 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

Pocs territoris han fet un procés de reflexió com el que està impulsant el Centre d’Estudis, i encara menys han aconseguit dinamitzar l’important capital social i de reflexió que aquests dies està assistint a les més de 40 taules de debat arreu de la comarca. És un procés que en sí mateix ja té un valor altíssim, però encara queda l’important event dels dies 8,9 i 15 de juliol: les sessions plenàries del Congrés, veritable cimera dels reptes estratègics del Baix Llobregat. Però l’ambició del projecte és gran i no s’atura aquí. Una important activitat s’està desenvolupant aquests dies: un taller – reflexió sobre el nostre territori, en el que hi hem dipositat moltes expectatives.

El passat 26 de maig el Consell Comarcal va acollir la visita del grup d’estudiants que participa al Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”. Aquest forma part de les activitats del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, i està organitzat per l’Observatori de la Urbanització, a través del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni de la UAB, i està coordinat pel Dr. Francesc Muñoz. Podeu trobar informació detallada dels objectius de l’activitat a http://www.baixllobregatadebat.cat/congres/workshop-paisatges-contemporanis/ .

El grup va ser rebut per la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Conxita Sánchez, la comissionada pel projecte de la mateixa entitat, Genoveva Català, i pel conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, Lluís Monfort.

L’objectiu de la trobada, a més de donar una benvinguda institucional, va ser el poder aportar elements clau i pistes pel desenvolupament del seu treball. Durant més de 90 minuts vam poder comentar aquells eixos bàsics que han vertebrat la realitat actual de la comarca: la transició d’un context rural a un context industrial, el riu com a element axial, les migracions dels 50-60, la lluita antifranquista, el desenvolupament d’infraestructures de servei a la metròpoli sovint a costa d’agressions importants al territori, la dialèctica entre el sentiment de comarca i la proximitat de Barcelona, el desenvolupament de polítiques de recuperació dels entorns i dels serveis a les persones per part dels ajuntaments democràtics, etc…

Per altra banda, el grup es va mostrar molt interessat en conèixer quins eren els moviments de fons que projectaven la comarca cap al futur. Vam poder compartir visions sobre l’estratègia econòmica, l’estratègia d’urbanisme i infraestructures, els reptes en relació al món del treball, educació, cultura, cohesió social, i altres. Van coincidir en la necessitat de generar més que mai estratègies i actituds innovadores, en cercar les preguntes correctes per trobar solucions adequades que permetin encarar en òptimes condicions un futur que presenta incògnites.

El grup treballa aquests dies des d’El Prat de Llobregat, on realitza llargues sessions de treball i reflexió que ens aportaran propostes, visions, preguntes i respostes en clau propositiva, que seran de màxim interès per enriquir un Congrés que està essent un veritable revulsiu de coneixement, autoconeixement i reconeixement de la nostra comarca.

Durant el congrés, els dies 8 i 9 de juliol, està previst que presentin les conclusions preliminars del treball, que segur esdevindrà peça important dels plantejaments de futur.

Enhorabona al centre i a tots/es els col·laboradors/es per l’immens esforç.

Lluís Monfort

Conseller Comarcal de Cultura i Memorial Democràtic

Assemblea del CECBLL 2016

3 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

El divendres 27 de maig, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va celebrar la Assemblea anual de l’entitat. Aquesta vegada però, s’afegia la convocatòria d’eleccions per a la renovació de la Junta Directiva, tal i com preveuen els Estatuts del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que estableixen que la Junta es renovarà cada 3 anys.

L’Assemblea es va iniciar a les 7 de la tarda amb l’aprovació de la memòria d’activitats i els comptes anuals de l’any 2015, tot tancant l’any amb un petit dèficit econòmic.

A continuació es va presentar el projecte d’activitats de l’any 2016 i el pressupost finalitzant així la sessió ordinària de l’Assemblea.

A la sessió extraordinària d’elecció de la nova Junta, es va presentar la candidatura conjunta a la Junta Directiva presidida, de nou, per Conxita Sánchez que va presentar el seu projecte per al trienni 2016-2019. Es va fer un petit balanç del trienni anterior i va presentar el nou projecte. A grans trets, el projecte es basa en:

Continuar amb la raó de ser de l’entitat: l’estudi i la defensa del territori i del seu patrimoni històric, natural i paisatgístic.
Continuar vetllant per la riquesa patrimonial de la comarca i mantenir una visió innovadora de les formes de vindicació i de l’ús del patrimoni com a element per a la identitat i la cohesió social. Recuperar la nostra memòria col·lectiva per facilitar la divulgació i la connexió amb el territori.
Continuar promovent, la reflexió, el debat la presa en consideració i la implicació, posant l’accent en una visió integradora del territori que abasti el passat, el present i el futur.
Impulsar la implementació de les conclusions i compromisos que hagin estat resultat dels processos de debat del congrés El Baix Llobregat a debat.

Impulsar a partir d’estudis i d’estratègies consensuades, activitats i relats que ens ajudin a explicar què passa al territori i els canvis en les condicions de vida de la societat baixllobregatina.

La sessió va acabar amb la presentació de la resta de companys i companyes que van presentar la seva candidatura per avalar el projecte de la presidenta:

Xavier Mas, d’Esparreguera, com a vicepresident
Luz Retuerta Jiménez, de Sant Feliu de Llobregat, com a secretària
David Massana, de Viladecans, com a tresorer
Gemma Tribó, de Molins de Rei, com a vocal
Anna Antó Augustench, de Sant Boi de Llobregat, com a vocal
Rafael Bellido Cárdenas, de Molins de Rei, com a vocal
Josep Campmany i Guillot, de Gavà, com a vocal
Adelina Cobos Caballero, de Sant Boi de Llobregat, com a vocal
Àngels Massip, d’Esparreguera, com a vocal
Francesc Ollé Dorca, de Vallirana, com a vocal
Frederic Prieto Caballé, de Cornellà de Llobregat, com a vocal
Montserrat Torra Puigdellívol, de Sant Joan Despí, com a vocal
Jaume Bosch, de Sant Feliu de Ll., com a vocal
Genoveva Català, de Molins de Rei, com a vocal
Maria Soler, d’Abrera, com a vocal
Agnès Dal Maschio Eisele, del Papiol, com a vocal
Carles Riba Romeva, de Sant Joan Despí, com a vocal

La nova Junta va comptar amb el suport unànime de l’Assemblea i la presidenta va agrair la tasca a les persones que durant els darrers anys han participat i s’han implicat amb el Centre d’Estudis. També va voler fer un reconeixement a la feina de les juntes anteriors i la valuosa gestió quotidiana amb la qual s’han establert bases molt sòlides per continuar treballant. Va acabar animant a tothom a participar més activament en els projectes i en les accions de l’entitat, per continuar impulsant el treball en xarxa, la cooperació, la coordinació, la capacitat de sumar sinèrgies. En paraules de la presidenta: “Aquesta és una tasca col·lectiva que, sense la vostra complicitat i la vostra confiança, no podria assumir”.

EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur

2 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.

Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic i econòmic que ens correspon.

Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.

El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.

Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.

Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.

L’article del mes per Ignasi Riera

1 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

LA PROPOSTA PEDAGÒGICA DEL BAIX LLOBREGAT

Hi dono voltes i més voltes. Vaig néixer al barceloní barri de Vallcarca. I durant nou anys –des del curs de Preparatòria fins al Preu– vaig ser alumne dels jesuïtes de Sarrià, el segon barri d’aquells primers anys de vida. A casa, de recursos econòmics, anàvem justets-justets: sis germans i amb els diners que venien de la impremta petita del pare. Però ja aleshores sabíem que d’altres s’ho passaven molt pitjor. I mai no ens va provocar a dins la passió per arribar a rics. L’actitud i el tarannà dels pares ens ho posava fàcil: si algú hagués demostrat afany de riquesa, hauria estat la riota de la resta de la tribu.

Quan, anys a venir, i després de l’Estat d’Excepció de 1969 –jo ja era a punt de saltar per la ratlla dels trenta–, vaig decidir a anar-me’n a viure a la ‘Ciudad Satélite’ de Cornellà de Llobregat, confesso que vaig fer el salt més decisiu de la meva vida. Tot em resultava nou. I diferent. Que jo era de família conservadora, religiosa, i d’un catalanisme que només podíem practicar en la intimitat, lleument enverinats contra ‘els xarnegos’ (com dèiem aleshores), avesat als espais curts, ‘als vells camins fressats’, on tot se’m convertia en evocació amb rostres, noms de carrers, històries domèstiques ben sabudes… La ruptura va ser, per a mi, un xoc. (Ho repeteixo: el més decisiu –no goso dir traumàtic perquè sóc persona de bars i allà, a Sant Ildefons, de bars no me’n faltaven, això rai!–, abans i després, de la meva vida. Gràcies a aquell pas, i a una no gens senzilla adaptació a nous models de vida, ja res no m’ha costat gaire, pel que fa a canvis de ciutats i/o de països).

Primer la ‘Satélite’, després Cornellà, més tard ‘el Baix Llobregat’ eren espais urbans que feien síntesi de molts accents i en els quals vivia molta sang jove que lluitava per sobreviure amb uns grams afegits de dignitat. Les aventures personals de mig milió de persones sí que mereixerien una biblioteca sencera de relats que engrandirien, i com!, la història d’una Catalunya, demogràficament massa envellida. I, anava a dir, ‘massa assenyada’, víctima, encara, d’aquell franquisme brut que ens impedia viure amb uns mínims exigibles de propostes vitals engrescadores. Per cert: d’entre els llibres que recomano sempre, sobre la nostra comarca, el relat sobre ‘Les dones dels 60’, d’Empar Fernández i Júlia Tardà. Quina lliçó, el d’aquelles dones que arribaven joveníssimes a Catalunya i van haver de lluitar per arribar a ser ‘persones entre persones’.

Aleshores vaig entendre que el meu país era terra de ‘Marca’, de Barreja, simfonia, no gens desconcertant, d’accents i de records d’altres històries. Que valentes que van ser les persones que, foragitades pels cacics i per les polítiques d’una Dictadura implacable, van començar a participar, activament, en la reconstrucció nacional de Catalunya: des les lluites obreres, des l’Assemblea de Catalunya, des les reivindicacions dels barris, des la nota ‘teologia’ de la diversitat. Per això estic d’acord amb en Lluís Cabrera, el del Taller de Músics, quan ens recorda que la Catalunya del futur ha de ser feta des d’històries i memòries ben diverses. Els que ens vulguin unívocs, o els que creguin que la sang i els orígens i els accents atorguen drets de propietat d’un nou patriotisme… estan hipotecant el futur del meu país, que només serà si ho és de totes i de tots els que l’han fet. I un país, com una família, o com una història de veritat…, com tot el que és viu, a la nostra vida, és variat, múltiple, suma de propostes contràries, complementàries. La hipòtesi d’un país de presumptes ‘purs’, de gent autoqualificada de ‘com cal’… invita a tocar el dos, a canviar de país. La puresa, en estat pur, esterilitza, és eixorca. I jo voldria viure en un país divers, de síntesi, de debat permanent, de pensament i de sentiments divergents.

Fa un grapat d’anys, una dona amiga –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera– va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná: una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.

IGNASI RIERA

Orgull de Baix es presenta al CINEBAIX

1 de juny de 2016/by cecbll2016_ok

El 19 de maig es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el prototip de l’espai interactiu ORGULL DE BAIX. Es tracta de la versió web del documental sobre el Baix Llobregat “El pati del darrere” dirigit per Isabel Fernández d’ Al Pati Produccions i estrenat al programa Sense Ficció de TV3

Aquest projecte va aconseguir el recolzament de molta gent mitjançant un verkami amb el que es van aconseguir els recursos econòmics suficients per posar-lo en marxa. La presentació al Cinebaix anava dirigida als 182 mecenes del projecte que van poder gaudir en primícia d’aquest projecte tan innovador.

Orgull de Baix vol traslladar a Internet el documental “El pati del darrere” i el transforma en un espai web dinàmic i participatiu, obert i disponible per a tothom. A l’espai web els visitants hi trobaran la pel·lícula documental “El pati del darrere” connectada a un mapa 3D. Al mapa es podrà navegar, explorant el paisatge i la riquesa de la comarca des de l’ordinador, el tablet o el mòbil. Dins el mapa hi haurà peces de vídeo retratant diferents racons de la comarca. Els visitants, podran descobrir-les i comentar-les, i també col·laborar en el relat amb fotografies i pel·lícules fetes per a ells que ajudin a completar el mapa de la comarca.

El projecte vol proporcionar una eina de coneixement de la comarca, que estimuli el debat, que posi la llavor per a la construcció d’un relat comú i d’una identitat col·lectiva que faciliti la promoció i la defensa del territori. I tot plegat amb la tecnologia web més actual per a desenvolupar i experimentar un nou format audiovisual que promogui la participació de l’audiència.