L’article del mes per Jaume Bosch

“EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: QUÈ SOM?”

Els dies 8 i 9 de juliol el Palau Falguera de Sant Feliu acollia les sessions plenàries del Congrés “El Baix Llobregat a debat”. Hi tingueren un pes determinant les sessions de síntesi dels diversos àmbits de discussió, però potser podríem destacar quatre aportacions d’un interès molt especial: la intervenció de l’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana, expressant la seva convicció de que la ciutat de Barcelona ha de tractar d’igual a igual al Baix Llobregat; la sentida i rupturista visió de l’escriptora Maite Carranza sobre el paper de les administracions en relació a la cultura i ,en especial, en relació als creadors de cultura; la suggerent presentació dels treballs del Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” dirigit pel professor de Geografia de la UAB, Francesc Muñoz; i la conferència “Reptes d’una societat complexa” pronunciada pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué.

Les sessions del 8 i 9 de juliol eren tan sols la punta d’un iceberg de proporcions molt considerables, impulsat per la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez ,i el seu equip ( format molt majoritàriament per dones , igualment incansables).Més de cinquanta taules rodones sobre tots els temes imaginables que puguin ser d’interès per a la comarca, celebrades a tots i cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat, amb més de dos-cents ponents i una assistència d’unes dues mil persones, la creació d’un Comitè Organitzador i un Comitè Científic ( format per cinquanta-quatre persones relacionades amb tots els sectors del coneixement) i l’impuls d’un Fòrum Municipalista, il·lustren l’esforç que ha suposat el Congrés.

Amb aquestes dades damunt la taula sembla sobrer preguntar-se què és el Baix Llobregat, si té sentit com a comarca i si existeix una “identitat comarcal”. Però atès que hi ha qui afirma que no som res més que un riu i una autopista, potser val la pena reflexionar sobre aquests punts:

MODELS DE COMARCA

On està escrit que només existeixi un model de comarca? Per un corrent de pensament conservador i reduccionista una comarca exigeix un territori relativament petit i ben definit, una clara homogeneïtat dels seus habitants, una capital clara i indiscutible que actua com a mercat de tota la zona, tradicions antigues i compartides… El Berguedà o Osona serien exemples de comarques “autèntiques”.

Però la identitat comarcal, la identificació de la ciutadania amb la seva comarca, és una qüestió relativa: analitzem el cas de la reivindicació de noves comarques com el Moianès o el Lluçanès. Semblava que hi havia una consciència molt majoritària reivindicada pels sectors més actius de cada territori i existia ja un cert reconeixement institucional concretat en Consorcis que agrupaven als diversos municipis.

Aquesta consciència o identitat no ha quedat tan clara quan s’ha posat a votació en dues consultes per decidir la creació de les noves comarques realitzades l’any passat. Repassem els resultats: Al Moianès (15 de març de 2015) es va registrar una participació del 47’37 per cent i un 80’6 per cent dels votants varen optar per crear la comarca del Moianès i un 16’34 es va manifestar en contra. Però en alguns municipis el pes de vot negatiu va ser considerable: Collsuspina (44’4), Santa Maria d’Oló (43’5) o Monistrol de Calders (30’7).

Al Lluçanès ( 26 de juliol de 2015), la participació fou més elevada ( un 55’15 per cent) i va guanyar el sí amb un 70’7 enfront dels vots negatius que assoliren el 26’3. Però l’opció contrària a la nova comarca es va imposar en cinc municipis: a Sant Feliu Sasserra, Sant Bertomeu del Grau, Santa Maria de Merlès i en dos pobles més que porten el Lluçanès incorporat al nom; Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès varen votar que no volien formar part del Lluçanès.

Aquets exemples ens serveixen per relativitzar l’afirmació de que al Baix Llobregat no existeix consciència comarcal a diferència de comarques de l’interior on la identitat és claríssima. Potser el que passa, al Baix Llobregat, al Moianès, al Lluçanès o al Berguedà és que la gent se sent fonamentalment part d’un país i d’un municipi i tan sols els sectors més actius socialment i culturalment s’emmarquen en dinàmiques de participació comarcal.

EL BAIX LLOBREGAT: UN ALTRE MODEL DE COMARCA ÉS POSSIBLE

Al Baix Llobregat el paper de la centralitat d’un mercat i la tradició és residual. Ja l’any 1936, Pau Vila va proposar Sant Feliu com a capital del Baix Llobregat per raons administratives ( cap de partit judicial, notaria…) i no pas per exercir un paper equivalent al de Berga o Vic. La proximitat a Barcelona comporta avantatges i inconvenients però condiciona moltes coses.

Potser convé recordar que el Baix Llobregat va obtenir el seu reconeixement legal l’any 1987 a la Llei de l’Organització comarcal de Catalunya. Feia tretze anys que s’havia creat el Centre d’Estudis Comarcals i en feia onze de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. I en el període de possibles canvis que va obrir la Llei del 87, els plens municipals de Sant Just Desvern i Esplugues varen exigir no formar part del Barcelonès, on havien estat inclosos, i varen passar al Baix Llobregat, del que se’n sentien part.

Hi ha, tanmateix, un altre cas significatiu i en part oblidat: el referèndum de Begues. Després de l’aprovació de la llei de 1987 que integrava Begues al Baix Llobregat, un sector de la població proposava abandonar la comarca i integrar-se a l’Alt Penedès. Segurament al darrera existia un rerefons polític i ideològic que feia que sectors conservadors es sentissin més còmodes en una comarca com l’Alt Penedès que al cinturó roig i metropolità. El ple municipal va aprovar sol·licitar el canvi de comarca només amb dos vots en contra. Però una bona part de la ciutadania va exigir una consulta mitjançant una recollida de signatures.

La consulta es va realitzar el 22 de juliol de 1989, amb un 54 per cent de participació (similar a la del Lluçanès i superior a la del Moianès vint-i-sis anys desprès). Va guanyat amb claredat l’opció de continuar al Baix Llobregat amb un 59 per cent dels vots enfront del 38 per cent que volia integrar-se a l’Alt Penedès.

LA IDENTITAT COMARCAL AL BAIX LLOBREGAT:LES LLUITES OBRERES ENLLOC DE LA PATUM

Cada comarca és diferent: Berga i el Berguedà disposen d’una tradició única i admirable com la Patum, que constitueix un element d’identitat arrelat i indiscutible. El Baix Llobregat ha fonamentat la seva identitat en altres aspectes: en el moviment obrer contra el franquisme, en les lluites veïnals, en la lluita més recent contra Eurovegas, en les mobilitzacions contra les retallades ( en especial a l’ensenyament i la sanitat). També en el paper jugat des dels darrers anys del franquisme fins ara pel Centre d’Estudis Comarcals entre els sectors culturals, socials i politics més actius. I sobre tot, en les relacions laborals, comercials, i d’utilització dels serveis públics ( factors importants en el debat de Begues l’any 1989, per exemple).

Han passat 29 anys des de la institucionalització de la comarca: és una dada que no es pot obviar. S’han creat costums i inèrcies administratives i institucionals, i moltes entitats estan organitzades a partir d’una base comarcal.

Som una comarca metropolitana. I què? El fet metropolità de Barcelona arriba molt més enllà de l’actual Àrea Metropolitana, i abasta el que ha de ser la futura Regió o Vegueria metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat ha de ser-ne part essencial per poder parlar des de els nostres 800. 000 habitants de tu a tu amb Barcelona, tal com acceptava l’alcaldessa Ada Colau.

Som una comarca plural, diversa, gens homogènia, però aquest fet és clarament positiu i representa molt millor el país que d’altres realitats comarcals. I una comarca així també pot existir sempre que la seva ciutadania ho vulgui. El Congrés “El Baix Llobregat a debat” ha ajudat a que ens sentim orgullosos de ser del Baix Llobregat.

Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Editorial (JULIOL 2016): DE LA REFLEXIÓ A L’ACCIÓ

Mirem la comarca, des de Montserrat fins els mar, seguint el curs del riu que ens dóna el seu nom. Acostem-nos als espais naturals del Delta, resseguim el Parc Agrari i totes les zones on encara és possible la pràctica de l’agricultura. No ens oblidem de les nostres muntanyes, les del Baix i les de la  serralada de Collserola. Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra. Comença el temps d’aconseguir un Baix Llobregat més influent a Catalunya que s’incorpori com a tal a l’agenda dels reptes de la regió primera.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT ens va convocar per reflexionar sobre l’evolució i el futur de la comarca, per situar el debat en el moment actual i per incorporar el coneixement i de l’experiència de totes les persones que ens han volgut acompanyar en aquest “viatge”.

Segurament les noves claus sobre les quals hauran de pivotar el pensament i l’acció en el futur immediat són la necessitat de gestionar el territori amb una visió global (zones naturals, agrícoles, urbanitzades, industrials, etc); el caràcter finit dels recursos naturals i de les fonts d’energia fòssils; el reconeixement que només una societat cohesionada i justa pot dur al benestar col·lectiu; i la idea que la cultura i la identitat poden jugar un paper clau tant en els aspectes anteriors com, de forma general, en el desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.

Els reptes que s’esdevenen d’aquestes premisses requereixen de la implicació i de l’esforç col·lectius.

Així es va fer palès durant el planari del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol al Palau Falguera  de Sant Feliu de Llobregat.

Hi van participar més de 200 persones i va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió i d’aprenentatge en el qual hem debatut, escoltat i recollit.

Si sumem, la xifra de la mobilització és alta: vint institucions representades en el Comitè organitzador. Cinquanta tres persones formant el Comitè científic. Prop de 300 adhesions formalitzades a través del web del congrés. Més de 200 persones expertes que han compartit amb nosaltres els seus sabers a través de les taules rodones, diàlegs i conferències programades. Més de 2000 que han participat de manera activa, assistint als actes, compartint les seves experiències i vivències i contrastant les seves opinions.  El voluntariat del CECBLL i d’altres institucions, com el Consell Comarcal i el petit equip de professionals que hi ha donat suport. Una vintena de comunicacions (fins el 15 de setembre és obert el termini per presentar-ne). El suport d’administracios, de fundacions i d’empreses. Els 30 ajuntaments del Baix Llobregat, que han acollit amb interès i amb esperit de col·laboració les més de 50 activitats programades. I la presència a la comarca d’un grup de 30 estudiants de diverses universitats europees que, sota la direcció dels professors Francesc Muñoz (UAB) i Massimo Angrelli (Universitat Chieti-Pescara d’Itàlia) han realitzat el taller internacional Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat, del qual han sorgit propostes de gestió del paisatge i del patrimoni baixllobregatí absolutament innovadores i imaginatives i amb possibilitats de desenvolupament.

A totes aquestes persones i institucions el nostre més sincer agraïment des d’aquestes línies.

Tot plegat ha tingut també grans efectes col·laterals:  hem connectat i interconnectat persones i col·lectius; especialistes, institucions, organitzacions, ciutadania… hem fet un gran soroll… hem fet i hem promogut noves coneixences; i potser, perquè no dir-ho, hem creat escola… S’ha abordat la complexitat amb un mètode complex i amb l’esperit d’emprendre i fer un camí de descoberta cercant els interrogants i sumant capacitats.

La reflexió sobre la nostra realitat territorial, social i administrativa i l’encaix de la comarca en l’Àrea Metropolitana han estat recurrents en el debat. Hem parlat de la identitat Baixllobregatina i de la metropolitana, dues realitats en convivència. Ha estat interessant percebre les diferents visions i la reafirmació de la dimensió cívica de la comarca molt lligada a les lluites i l’accés a els drets socials. Hem descobert una comarca diferent; el Baix no és una comarca a l’ús i aquesta és la seva fortalesa. Multicèntrica, polièdrica. Una comarca de comarques; singular, complexa i apassionant.

Durant aquests mesos, hem acomplert els objectius. Ens hem dotat d’un cos argumental que està a disposició de tothom, de totes les entitats i persones que tinguin interès i vulguin aprofundir en les diferents temàtiques. Hem generat un patrimoni documental, un coneixement valuós que pot ajudar a fer les preguntes correctes per trobar les respostes encertades. No ens correspon a nosaltres la responsabilitat de tirar endavant el reguitzell de propostes que han sortit. Doncs alguns dels reptes detectats són totalment transversals i necessiten de la contribució i de l’encavalcament de l’àmbit i dels agents culturals, de l’econòmic i del de la gestió del territori. Així, la definició de la identitat del Baix Llobregat, l’aprofitament de la proximitat de Barcelona com a factor positiu de desenvolupament des dels criteris de la “peer polity” (tracte entre iguals) o el sorgiment del nou model social, econòmic i energètic que albira l’actual crisi i que ens han de dur a un nou marc d’equitat, en són alguns dels més importants.

A la tardor es presentaren les conclusions. Serà un document que incorporarà les aportacions dels debats del Plenari i també dels debats del Fòrum Municipalista. Un document per ajudar a afrontar els reptes futurs del Baix Llobregat.

El Baix Llobregat a Debat ha fet quelcom molt rellevant, ens ha situat a l’agenda pública. Ens hem reconegut i hem retornat l’autoestima d’un territori de vegades desconegut i ignorat. Perquè EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT és un congrés que ens ha permès parlar, pensar i projectar el Baix Llobregat del futur arrelant-nos en el present i sense oblidar el passat. I ha estat també un exercici que transcendeix l’àmbit territorial i fa propostes més enllà, d’allò local a allò global. Una proposta de participació ciutadana i una eina de transformació social. Perquè la comarca s’ho val!

El Baix Llobregat a debat: dues visions externes per a la governança del territori i cloenda

La sessió de dissabte 9 de juliol va estar conduïda per l’escriptora Maite Carranza i es va fonamentar en dos pilars que tenen en comú les mirades externes al Baix Llobregat: els estudiants del workshop “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, que es feia en el marc del Màster Internacional en Intervenció i Gestió del Paisatge,  i la conferència del Quim Brugué “Els reptes d’una societat complexa”.

El director del màster Francesc Muñoz, acompanyat per Massimo Angrilli, professor de la Universitat de Chieti-Pescara i col·laborador d’aquesta edició del màster, van fer un resum dels 5 projectes desenvolupats per 21 alumnes de diferents disciplines i universitats d’arreu del món. Aquests 5 projectes donen solucions econòmiques i imaginatives per afrontar 5 reptes del Baix Llobregat:

  • El Parc Agrari: estratègies per a la seva visibilització i potenciació
  • El riu Llobregat: solucionar la connectivitat entre ambdues lleres i projectar la seva vàlua en biodiversitat i serveis ecosistèmics
  • Les urbanitzacions de l’Ordal: com resoldre la mobilitat i accés  als serveis comunitaris.
  • Paisatges industrials i rurals: com millorar els paisatges entre els centres logístics i el conreu de vinyes.
  • Paisatge de l’autovia de Castelldefels: com dinamitzar a partir de la l’autovia, un paisatge ordinari, a través d’una ruta turística posant en valor els elements que perviuen i que són icones de la nostra història més recent.

En Quim Brugué en la seva conferència aportà les pautes teòriques per a la gestió d’un territori i la complexitat del seu govern. En síntesi, ens fem nostres gran part de les seves paraules com ara que “les persones i les seves relacions són clau en la gestió d’un model territorial” i que per governar la complexitat calen dues coses:

  1. Escoltar, incorporar els múltiples actors social i econòmics.
  2. Transformar el funcionament de les institucions de jerarquies a xarxes.

És a dir el repte de gestionar la complexitat no s’ha de simplificar. Cal acceptar-la i treballar amb ella.

Isabel Fernández va aportar la seva mirada externa a la comarca explicant-nos la importància que ha tingut per la seva trajectòria professional la descoberta de la comarca, un territori interessant i en constant  ebullició.

En aquesta darrera sessió del congrés, vem tenir espai per escoltar la mirada del comitè científic a càrrec de tres dels seus membres: Carme Figueres, va destacar la comarca  com a territori d’acollida i la cohesió social com senyals identitàries d ela ocmarca; Dolors Clavell, per aprofundir en un replantejament de la gestió del territori i afavorir el dret a l’habitatge amb noves politiques com un repte de futur ; i en Joaquim Sempere, va exemplificar el repte d’afavorir la transició energètica generant ocupació.

La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del CECBLL, Conixta Sánchez, acompanyada per l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José i del president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà; una cloenda plena d’agraïments i reconeixements a totes les persones que van fer possible el congrés, a les que hi van col·laborar i participar, i als que han patrocinat al Congrés El Baix Llobregat a Debat. Per acabar ens vem emplaçar a la tardor per presentar les conclusions del congrés i també es va fer palès la necessitat de celebrar un altre congrés que avalui els reptes i les respostes que plantegi El Baix Llobregat a debat.

El Baix Llobregat a debat: tarda per conèixer els reptes del congrés i posar-los a debat.

La sessió de la tarda del dia 8 de juliol, conduïda pel periodista Xavi Díaz, va estar centrada en  la presentació dels documents de  síntesi dels àmbits del congrés que va anar a càrrec de la directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Esther Hachuel. El document recull els principals reptes i constatacions plantejats a cadascun dels tres àmbits en els que s’ha estructurat el congrés.

Després es va obrir un debat entre el públic i les persones que han coordinat els àmbits, Gemma Tribó, Joan Rodríguez i Genoveva Català. L’objectiu era recollir noves aportacions que també s’afegiran al document final, que serà presentat a la tardor d’aquest any.

El Fòrum Municipalista, un espai de debat desenvolupat en el marc del congrés per comptar amb la visió i les aportacions dels representants polítics de la comarca, també va tenir presència gràcies a la síntesi dels resultats preliminars que va presentar Joan Barrios, tècnic del Consell Comarcal i responsable del Fòrum dins de la Secretaria tècnica del congrés.

Però la tarda també ens va permetre escoltar altres protagonistes de tot aquest procés. Vem tenir la veu de representants del comitè organitzador que van parlar dels reptes de les seves organitzacions i dels perquès de la seva implicació en el congrés.

I també vam poder escoltar dues comunicacions prèviament seleccionades per l’organització degut al seu interès: Maite Carranza va explicar al públic la seva proposta per incentivar la creativitat entre les persones més joves des de la implicació de l’administració local; i Joan Tineo va dissertar sobre la necessitat d’adaptar al nou context de segle XXI el tractament que fem de la mobilitat de persones i de mercaderies.

Per acabar Isabel Fernández, guionista i directora, va donar a conèixer el projecte “Orgull de Baix”, una  multi plataforma que permet descobrir el tresor ecològic i agrícola de la comarca del Baix Llobregat, la història i la lluita dels seus habitants per mantenir la seva identitat lligada al riu, al delta i a la producció de la terra, superant les pressions urbanístiques de la gran ciutat que té al costat, Barcelona.

Va ser una sessió intensa de treball i agraïm  l’esforç de totes les persones que van participar i la van fer possible.

Aquesta sessió la van tancar la Dolors Canals i a l’Oriol Romeu , que dirigits per Joan Castells, van dramatitzar el poema “El Baix Llobregat” escrit per José Luis Atienza.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: L’OBERTURA INSTITUCIONAL

La benvinguda institucional del Plenari va anar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, de l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà i de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’Auditori es va omplir amb 150 persones que ens van acompanyar en aquest tret de sortida al Plenari del congrés.L’agraïment per una banda i el reconeixement de la comarca per l’altra, van ser els eixos més rellevants de l’obertura institucional del Baix Llobregat a Debat durant el mati del 8 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.

Tant l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat com del president del Consell Comarcal de Baix Llobregat van destacar l’esforç del CECBLL per assumir el repte dels diàlegs oberts i participatius, per anar més enllà de les seves atribucions com a centre d’estudis i atrevir-se a obrir un espai per a la comarca i des de la comarca on poder reflexionar, compartir idees i pensaments, amb l’objectiu comú de projectar el 2030 del Baix Llobregat.

Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, va destacar la feina que s’havia fet prèvia al plenari, amb 51 activitats arreu del territori, amb la implicació de més de 200 persones expertes en diferents matèries i amb una participació aproximada de més de 2.000 persones. I també l’esforç de recollir i sintetitzar les propostes sorgides de tota aquesta activitat.

L’obertura del congrés va anar a càrrec de l’Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va destacar que “el Baix Llobregat constitueix un eix estratègic per articular un present i futur metropolità més fort, democràtic i just. Constitueix un dels millors motors del país”. També va dir que “cal que Barcelona canviï la mirada en front els municipis dels dos corredors dels rius Besòs i Llobregat, deixar de percebre’ls com a portes d’entrada o patis de darrera. I, efectivament, Barcelona té una responsabilitat com a capital i que no volem defugir. Però volem exercir aquesta capitalitat sempre des de la responsabilitat i mai des de l’arrogància”. Però potser les paraules més el·loqüents del a intervenció de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser aquestes “…des de Barcelona tenim molt coses bones a aprendre del Baix Llobregat (…) És hora de tractar al Baix com un aliat estratègic en peu d’igualtat“.

PLENARI DEL FÒRUM MUNICIPALISTA

El divendres 15 de juliol va tenir lloc el Plenari del Fòrum Municipalista que organitzava el Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.

L’objectiu del Fòrum ha estat obrir el congrés a la participació d’alcaldes i alcaldesses i de regidors i regidores del Baix Llobregat i a d’altres càrrecs públics o institucions que actuen a la comarca.

A la sessió del dia 15 hi van assistir un bon nombre de càrrecs electes, membres del CECBLL i alguns mitjans de comunicació.

Després de l’obertura institucional va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto i director del Observatorio Urbano de Bilbao, amb el títol “Els reptes del municipalisme en el s. XXI, en un territori de la complexitat del Baix Llobregat. Amenaces i oportunitats”, en la que va dissertar sobre la necessitat d’adaptar les administracions locals a la nova realitat.

A continuació Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, va fer una síntesi dels debats previs del Fòrum Municipalista i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, va exposar les conclusions del congrés.

La sessió va finalitzar amb un intens debat que va comptar amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses de la comarca i en el qual es va fer palesa la necessitat de tenir espais de debat, de coordinació i d’exposició de les problemàtiques locals.

Els reptes de futur per l’Entorn i la gestió territorial del Baix Llobregat són diversos i canviants

admin-ajax.phpA la Biblioteca Municipal de Martorell es va celebrar, el dimarts 29 de juny, el segon debat de l’àmbit Entorn i Gestió del Territori del congrés El Baix Llobregat a debat a partir de les 13 taules rodones i activitats precongressuals.

Els principals eixos vertebradors han estat tractats amb intensitat al llarg de sessions i que els hem agrupat en 4 temes: de la Terra; de les Urbs; dels Elements i de la ciutadania

Durant la sessió es van presentar tres comunicacions de l’àmbit:admin-ajax2.php

 

  • L’equitat: dret a l’habitatge de Dolors Clavell
  • La participació ciutadana i la planificació territorial de Josep M. Carrera
  • La decisió de quines institucions necessitem de Jaume Bosch

En Xavier Mayor, doctor en biologia de la UAB, va resumir els reptes del Baix Llobregat partint de 2 grans valors de la natura: la diversitat i el canvi.

Els reptes i les propostes d’aquest àmbit seran presentat en el Plenari del Congrés el 8 i 9 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.20160629_181746-300x169

És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment al Jordi Sicart, la Genoveva Català, en Joan Barrios. La Dolors Clavell, en Josep M. Carrera, en Jaume Bosch i en Xavier Major. Volem agrair de nou la bona acollida a Martorell, tant per part de l’Alcalde, en Xavier Fonollosa com per tot l’equip de la Biblioteca Municipal.

Els reptes de futur en matèria de compromís, cohesió social i dinamització econòmica del Baix Llobregat

El dijous 30 de juny va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, el darrer debat de l’àmbit Compromís, Cohesió social i Dinamització econòmica. Les taules rodones organitzades al voltant d’aquest eix, han posat de manifest el gran potencial de la comarca del Baix Llobregat pel que fa a la dinamització econòmica i a la cohesió social.

Els grans reptes que s’han anat dibuixant són:

  • Construir un nou model de desenvolupament econòmic sostenible
  • Fer del Baix una comarca cohesionada socialment amb una aposta decidida per l’equitat i la igualtat de gènere

El següent esquema mostra com alguns dels elements que ens permetrien assolir aquests repte

 

Durant la sessió de debat es van presentar tres de les comunicacions que han arribat al congrés per a aquest àmbit:

Desigualtats i renda, de Lluís Torrens
Manifest del Fòrum Social del Baix Llobregat en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics, presentat per Saida Ehliluch i Victòria Corbacho
Un nou model de salut mental per al segle XXI.

Tenir cura de les persones fràgils del Baix Llobregat, de Francesc Vilà

Joan Botella, professor, catedràtic de Ciència Política de la UAB va plantejar l’equilibri entre la necessitat de dinamització econòmica i, alhora, de cohesió social.

L’acte va comptar amb la presència del Sr. José Manuel González, regidor de Cultura de Sant Boi de Llobregat.

És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment de Mercè Renom Joan Barrio i Joan Rodríguez, entre moltes altres persones que han aportat els seus sabers i les seves opinions.

L’article del mes per Jordi Serra

Parc Rural del Montserrat: oportunitat de futur

Des de fa ja prop de 50 anys, el món rural a l’entorn de la muntanya de Montserrat es troba greument amenaçat. L’activitat agrària s’ha reduït a mínims, els boscos s’han deixat de cuidar i el patrimoni natural, cultural i històric va desapareixent de manera lenta però evident. El paisatge es banalitza i l’activitat social i cultural es despersonalitza. A les portes de l’àrea metropolitana de Barcelona, el territori es debat des de ja fa anys entre la seva suburbialització, a l’extrem d’un continu urbanístic industrial, la perifèria de la perifèria, o bé com a primera expressió d’una realitat rural, preindustrial, no morta del tot, que pot aportar a l’àrea metropolitana el testimoniatge d’un passat agrari, tradicional i popular. Ser a dins o ser a fora, heus aquí la qüestió. I d’això depèn el futur del Montserrat.

La resposta: avui dia, els ajuntaments i les entitats de la zona promouen el Parc Rural del Montserrat, un projecte de gestió del territori que pretén donar un impuls a l’activitat agrícola, la ramaderia, l’aprofitament forestal, el turisme rural i la protecció del territori per tal de posar en valor tots aquells elements que han caracteritzat històricament l’entorn de la muntanya de Montserrat. 10 municipis i 8 associacions del sector, amb el suport de la Generalitat i la Diputació,  s’han unit per crear el Parc Rural del Montserrat. Si fa 10 o 12 anys la lluita ambiental va ser un mecanisme de resistència davant l’especulació urbanística, ara l’aposta per l’activitat agrària es veu com una perspectiva de futur, pensant en el rendiment econòmic i social del retorn a la natura, al producte de proximitat i ecològic, al paisatge i l’entorn tradicional com a trets identificadors, reequilibrants i dinamitzadors de l’economia local.

I ara s’obren múltiples oportunitats per al món rural: s’està treballant per crear la marca de qualitat “Montserrat” per a l’oli i el formatge de la zona; es faran cursos i tallers per impulsar l’activitat agrària; s’establiran circuits de comercialització per als productes de la zona: mercats de pagès, agrobotigues, venda per internet; es crearà una ADV que ajudi el sector, i un banc de terres que procuri l’aprofitament dels terrenys agrícoles… Tot això impulsarà l’agricultura però també la ramaderia, la gestió dels boscos, el turisme rural, el patrimoni i la conservació del paisatge; en definitiva, el manteniment d’un entorn que està ferit, però no mort, i que per als habitants de la zona representa l’essència del territori, allò que el caracteritza i el distingeix davant altres realitats territorials.

S’està creant un futur per al sector rural del Baix Llobregat Nord, una alternativa de progrés amb el consens de tots els agents: ajuntamemts de tots els colors polítics, organitzacions del sector, administracions… Tothom mostra el seu acord, l’esperança i la confiança per trobar alternatives econòmiques més enllà de la industrialització. La finestra que s’obre és la de sempre, la de la  nostra activitat tradicional, que mai no ens ha fallat. La resposta, doncs, és el retorn a la natura, a tots aquells elements que històricament han definit el territori. Auí, el futur es troba en el passat.

Jordi Serra i Massansalvador

Associació Cultural del Montserrat

Més de 25 reptes de futur en Identitat, Cultura i Coneixement del Baix Llobregat

IMG_20160628_181121El Citilab de Cornellà del Llobregat va acollir el dimarts 28 de juny el debat del primer àmbit  sobre Identitat, Cultura i Coneixement. L’objectiu del debat era recollir les idees que completen, milloren i obren noves mirades als reptes de futur de la comarca del Baix Llobregat, tot basant-se en els 20 activitats desenvolupades en aquest àmbit.

Per donar resposta a la gran pregunta sobre quina és la identitat del futur del Baix, hem conèixer el passat i el present de la nostra comarca i les taules rodones, fetes des del desembre de 2015, han estat la referència. Així mateix, també hem de reconèixer, per una banda, les activitats transformadores a través dels molts exemples de bones pràctiques que hi ha a la comarca i, per l’altra, els reptes que suposen superar o gestionar les tensions i dicotomies de la nostra societat.

Hem identificat més de 25 reptes de futur i propostes per millorar la construcció de la nostra identitat social, la cultura i totes les seves expressions al Baix, l’educació i la formació i el coneixement, recerca i divulgació del patrimoni de la comarca.IMG_20160628_181824

Durant la sessió es van presentar tres comunicions de l’àmbit:

  • La premsa al Baix Llobregat de Jordi Fortuny
  • La Construcció social del Baix Llobregat d’ Emilio Palacios
  • Cultura local i gènere de Rocío García

IMG_20160628_195158Volem agrair el treball de coordinació de la Gemma Tribó, la Montse Torra i les aportacions del Joan Barrios, Jordi Fortuny, Emilio Palacios, Rocío García i de Nicolàs Barbieri. Així com la bona acollida de l’alcalde de Cornellà,  Antonio Balmón, i de tot l’equip del Citilab.

Editorial (JUNY 2016): El Baix Llobregat, orígens i identitat

Estimar és un lloc, ens ensenya en un dels seus poemes Joan Margarit, el nostre poeta baixllobregatí adoptat. Fet gens infreqüent, ja que gairebé el 75% dels nostres vuit-cents mil i escaig habitants som adoptats. Som una comarca d’acollida, però  malgrat aquesta diversitat d’orígens, les Taules de cada Àmbit del Congrés del Baix Llobregat a Debat són la demostració palpable que s’ha construït un sentiment d’identitat real res impostat,  més connectat amb la vida quotidiana que amb les institucions o el sentit romàntic de la història. La identitat del Baix, una comarca històricament segmentada per les diferents baronies, però a l’hora de la veritat dependent administrativament de Barcelona fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat en el primer terç del segle XIX, és la identitat més contemporània de totes les comarques catalanes.

El riu marca la geografia física i sentimental del Baix Llobregat. El riu com a protagonista de la industrialització, el riu com a víctima contaminada d’aquesta mateixa industrialització. El riu com a font d’aigua i vida, el riu com a amenaça, amb les seves crescudes e inundacions. Al setembre del 71, les pluges torrencials van deixar caure 308 litres a Esparreguera, a Martorell van haver de rescatar amb barques 500 persones, i a  Cornellà més de 20.000 persones van patir les inundacions en les seves carns i els seus habitatges. La canalització del riu Llobregat va esdevenir una reivindicació compartida des de la falda de Montserrat fins a la desembocadura del riu. Ara bé, el Llobregat es va convertir en aliat de la identitat comarcal a partir del moviment en contra del desviament proposat per la capital de la metròpoli: Barcelona.

El moviment obrer en la clandestinitat tenia en  la solidaritat la seva única arma per conquerir les seves reivindicacions, però la solidaritat necessitava per créixer i multiplicar-se un territori més ampli que el polígon industrial de la fàbrica, un territori més proper i familiar que Barcelona, i una manera d’actuar més descentralitzada i aferrada a territori i als seus treballadors. La vaga general va guanyar un nou adjectiu poc utilitzat per les vagues generals: comarcal. Des de La Seda o la Laforsa fins a la Solvay, des de la Cerdans a la Gallina Blanca, el mapa comarcal era en gran part al mapa del moviment obrer. Els partits polítics clandestins també van veure a la comarca, el Baix, una forma d’organització pròpia i una reivindicació de futur democràtic i passat republicà.

Eurovegas va posar en valor un tros de Baix lliure però econòmicament actiu, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les seves cultivades  fronteres, el Parc Agrari, que afegeix una textura a la personalitat col·lectiva, la preservació dels orígens: horta i l’agricultura a la porta de casa.

El Baix no ha estat mai una comarca dormitori sinó un lloc per viure i treballar, i en aquest anar i venir del nadiu i del sobrevingut, home o dona, es reforça el sentiment íntim d’identitat de pertànyer a aquest lloc, a aquest paisatge vital , perquè la  terra és per a qui la camina i per a qui la treballa. El transport públic és l’assignatura pendent per poder fer del Baix un territori més fèrtil i policèntric per a l’oci i la cultura compartida. Perquè per a nosaltres  Joan Margarit té raó. Estimar és un lloc: el Baix.