Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

50 Anys del Centre d’Estudis del Baix Llobregat: Una celebració de l’economia social, pel Dr. Èric Gómez

/by

El Centre d’Estudis del Baix Llobregat celebra aquest any el seu cinquantè aniversari, un moment idoni per reflexionar sobre el seu impacte profund en diversos àmbits de la comarca. Des de la seva fundació, el Centre ha estat un pilar en l’estudi i la difusió de models econòmics alternatius, ja sigui amb la seva implicació amb projectes com l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat; o donant suport constant a la recerca històrica, i que va cristal·litzar en la magnífica publicació “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”.

Aquest llibre mostra que la comarca del Baix Llobregat ha sigut un dels pols del país en la difusió de l’economia social. Des del naixement de cooperativisme industrial molt vinculat a la fabricació de vidre, ja des de finals del segle XIX i d’importància cabdal a municipis com Cervelló o Cornellà, al cooperativisme d’habitatge tan present a barris del Prat de Llobregat i de Sant Boi. Però aquesta publicació no només recull les dinàmiques històriques de la cooperació a la comarca, sinó que també destaca com les iniciatives modernes d’economia social han arrelat en aquest ric llegat de solidaritat i cooperativisme.

Un esperit que des del 2016 queda recollit al projecte de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, finançat per la Generalitat de Catalunya i impulsat al territori per empreses d’economia social, ajuntaments i el Consell Comarcal. Gràcies a aquest programa, el Baix Llobregat ha vist un renaixement cooperatiu, amb prop de 200 noves iniciatives que han afegit més de 750 llocs de treball a l’economia local.

En aquest context, vull recordar la figura de Xavier Giménez, el tècnic d’economia social del Prat de Llobregat, que va ser un dels impulsors de l’Ateneu des dels seus inicis, i que malauradament fa poc ens acaba de deixar. La seva contribució va més enllà dels seus esforços professionals; representa l’esperit de tota una comunitat que busca transformar l’economia des de les bases amb uns valors que el Centre d’Estudis ha volgut promoure des de la seva fundació: la cooperació, la igualtat i la innovació social.

Celebrem aquesta fita històrica reconeixent no només el passat, sinó també mirant cap al futur amb optimisme. Les estadístiques impressionants de creació d’empreses i llocs de treball mostren que l’aposta per l’economia social no només és viable, sinó també essencial per a un futur sostenible. Així, mentre recordem a figures clau com Xavier Giménez, també renovem el nostre compromís de seguir el seu camí de cooperació i solidaritat.

Aquest aniversari del Centre d’Estudis del Baix Llobregat no és només un recordatori de què s’ha fet, sinó un claríssim senyal de cap a on podem anar. Mentre continuem “teixint solidaritats”, continuem creant una comunitat més forta, més justa i més cooperativa. Celebrem aquests cinquanta anys amb una mirada cap al futur, inspirats pel passat i motivats per les possibilitats infinites que ens ofereix l’economia social.

 

Dr. Èric Gómez, coordinador de l’Àrea de Desenvolupament econòmic del Consell Comarcal i professor d’història econòmica de la UOC.

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

/by

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

/by

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel