Ferm compromís amb la cultura!

/by

Comencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem  el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem  sobre l’associacionisme i els reptes de futur.

Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar  durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.

El butlletí que teniu a les mans és el  número 215; entre la informació hi  trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.

Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem  per a la regeneració de la Colònia Sedó. El  manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem  participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al  procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.

Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les  promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació  dissabte, 25 de gener,  a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica.  Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”

“50 anys i seguim!”, per Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

/by

“Una esperança teixida i desteixida enllaça el dies.

Penèlope m’ensenya l’ardent tossuderia”JR.

 

Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

La celebració del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha estat una oportunitat per advertir els profunds canvis que representa el pas del segle xx al xxi en els aspectes socials, polítics, econòmics, tecnològics i ambientals. El naixement de l’associació, encara en dictadura, l’inici del camí en el període de transició i l’evolució democràtica sempre molt lligada al desenvolupament de l’entitat ens ha permès observar i valorar les transformacions experimentades.

Sota el lema “50 anys compartint cultura” hem desenvolupat un seguit d’actes que ens han permès fer una mirada els orígens, per una banda, reconèixer i fer palès el llegat de tantes persones implicades al llarg dels anys; professionals, col·laboradores, socis i sòcies que ens han precedit i les que encara continuen compromeses amb l’entitat i per l’altra, constatar com des de l’arrelament present poden pensar i dissenyar estratègies de futur per enfortir el projecte.

I és que els aniversaris ens poden ajudar a repassar vivències i a renovar compromisos. Com a consellera de cultura del Consell Comarcal i donant suport a l’entitat, vaig tenir l’oportunitat de participar en el vint-i-cinquè essent testimoni del llançament dels Premis de Reconeixement Cultural una iniciativa que volia mostrar la fortalesa cultural del Baix Llobregat. Com a presidenta vam entomar el quarantè en un moment de força feblesa econòmica, però d’on va sortir la proposta del Congrés el Baix Llobregat a Debat. Ara en aquest cinquantè, tenim com a objectius preparar l’entitat per l’era digital i de la IA, tot apropant-nos a la gent més jove. Adaptar-nos als nous temps de canvi climàtic i de transició energètica, reduint la nostra pròpia petjada ecològica i aportant coneixement i reflexió davant els nous reptes d’aquesta societat canviant.

Fa uns dies llegia que “una característica que pot definir el que portem d’aquest segle xxi és la soledat creixent per la manca d’activitats compartides i comunitàries i com aquesta soledat pot canviar la nostra relació amb la realitat” Aquesta frase em va venir al cap perquè justament la commemoració dels 50 anys del CECBLL la vàrem dissenyar invertint aquesta premissa. La nostra ha estat una efemèride amb moltes activitats compartides i comunitàries. Podem dir sense exagerar que en aquesta commemoració hem arribat a gairebé tots els municipis de la comarca. S’han fet aproximadament una quarantena d’actes i de manera presencial o via streaming han participat més d’un miler de persones.

A la Festa de Celebració del 50è en reconeixement a totes les persones associades vàrem copsar la importància que per la comarca va tenir la fundació del Centre i la valentia i generositat de les persones que durant les primeres dècades vam participar i el vam liderar. El Col·loqui Internacional. Història i futur de la Colònia Sedó: Dialèctica entre aigua i energia, activitat que entronca amb la història del Centre d’estudis en la defensa de l’aigua i l’energia com a bé comú, un diàleg de total actualitat posant èmfasi en el patrimoni industrial una estratègia de futur per la seva capacitat de transformar i dinamitzar el territori. Els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat aparador cultural de la comarca que han cristal·litzar en una acreditada Nit de la Cultura al Baix.

Però no podem deixar  de mencionar les activitats de memòria democràtica, les presentacions de publicacions i molt concretament els Contes del Baix Llobregat que han propiciat lúdiques trobades arreu. Les microconferències temàtiques. La nova imatge corporativa i web. La presencia a les xarxes de vegades, de la mà de personalitats destacades. Els butlletins especials amb brillant articles d’opinió que ens esperonaven i obrien camins de futur. També han acompanyat unes magnífiques pindoles audiovisuals. Els Souvenirs, on el soci José Luís Atienza ens feia rememorar de manera evocadora la construcció col·lectiva del Baix. Com veieu activitats compartides i comunitàries, treball cooperatiu que ha estat possible perquè hem comptat amb la participació d’amics i amigues que han volgut fer avinent el seu temps i els seus sabers. A totes i tots moltes gràcies.

Si em permeteu la llicència sí que faré una referència amb noms i cognoms, de la comissió del cinquantenari de la que he estat responsable, així que puc assumir queixes i mancances, però aquest grup del qual formava part la nostra estimada Gemma Tribó d’alguna manera va dissenyar i ha vingut treballant per fer aquesta commemoració possible: Veva Català, Jordi Sicart, Isabel Ortuño, Mercè Selles, Àgnes Dalmaschio, Silvia Guillem, Esther Hachuel, Neus Ribas i Helena Roma. Gràcies!.

Com he dit altres vegades el Centre, crea consciència de comarca d’identitat i pertinença, fa accessible el coneixement des del respecte, la solidaritat i la generositat. Mirem el futur amb optimisme, tot mantenint la mateixa fórmula de base; gent compromesa amb la cultura i la comarca. Hem assolit la paritat i incrementat la presència de dones, però encara hem de continuar avançant. M’agradaria una entitat més transversal generacionalment i amb una major presència de persones vingudes d’arreu.  Necessitem ampliar la base social i consolidar l’equip professional, mantenir suficiència financera que ens permeti treballar sense angoixes. I malgrat que hi han dificultats estem agraïts pel suport i per les vinculacions i complicitats d’institucions i entitats que ens aixopluguem i faciliten el treball diari. Però superat ja un quart del segle xxi hauríem d’assumir col·lectivament que la cultura és quelcom imprescindible per avançar com a societat.

Mantenint l’empenta i la il·lusió dels anys fundacionals, el seu llegat ens esperona a continuar. No podem escatimar cap esforç. És un temps complex on la foscor fàcilment s’instal·la per això ens cal més cultura ens cal més Centre d’Estudis. 50 anys i seguim!

 

 

Conxita Sánchez

Gener 2025

“Passat, present i futur del CECBLL”, per Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

/by

Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

L’any que acabem de finalitzar, el 2024, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha complert 50 anys d’existència des de la primera fundació l’any 1974. És una vida llarga en termes de trajectòria humana i ha recorregut diverses etapes, entre les quals l’engegada una segona refundació amb nou impuls a finals dels anys 1970. Crec fermament que, malgrat les dificultats, les precarietats econòmiques i de mitjans, la vida del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat en el seu conjunt constitueix una trajectòria d’èxit reconeguda per les entitats i pel conjunt de la ciutadania de la comarca.

El Centre d’Estudis ha defensar la existència de la comarca del Baix Llobregat davant dels perills de dissolució en la conurbació barcelonina i, en això, el primer president, Jaume Codina (1980-1995), va exercir de líder. Sense negar la pertinença a la realitat metropolitana de Barcelona, es reivindiquen les especificitats de la comarca: el riu Llobregat, els cultius de regadiu i de secà i el moviment pagès, els aqüífers, els rosaris de pobles a cantó i cantó de la Vall Baixa i el Delta, la personalitat de l’entorn montserratí, la industrialització, el moviment obrer, etc.

En la primera etapa van endegar les Jornades d’Estudis dels anys 1980, els butlletins, l’Atles del Baix Llobregat, les primeres recerques col·lectives, la revista materials, i la col·lecció docent Descobrim el Baix Llobregat, alhora que es va establir una xarxa de convenis amb els ajuntaments i el Consell Comarcal que va permetre la creació de la figura de gerent.

En la segona etapa (1995-2013), que em va correspondre presidir, vam recollir el magnífic llegat de l’etapa anterior i vam donar bon impuls en l’estructuració de les recerques, la reivindicació del patrimoni, l’impuls de les exposicions.

Van ser projectes específics d’aquesta segona etapa l’inici, el 1997, de les Trobades de Recerca Jove que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat va assumir vers 2013 transformant-les en Edurecerca i després deixant-les en via morta; el 1999, arrel de la celebració del 25 è aniversari del Centre, es van crear els Premis de Reconeixement Cultural, activitat que avui dia és un punt de referència comarcal; i, a partir de 2005, l’inici dels estudis sobre Memòria Democràtica, fonamental per entroncar amb les noves generacions . Altres projectes rellevants han estat la Comissió Cívica de Patrimoni (creada el 2007) i el segell editorial Edicions del Llobregat (iniciat el 2008).

En les darreres etapes presidides per Conxita Sánchez (2013 a 2019) i Genoveva Català (2019 al present) s’ha impulsat el Centre a cotes molt altes. Conxita Sánchez, tot i haver assumit la presidència en el moment que se sentien els efectes de la Crisi de 2008 amb la màxima intensitat, va impulsar el Congrés El Baix Llobregat a Debat que va obrir el Centre d’Estudis Comarcals a múltiples sectors culturals, socials i econòmics de la comarca, així com les Jornades de Paisatges Contemporanis. Els darrers anys, sota la presidència de Genoveva Català, el Centre d’Estudis ha recuperat la seva plena capacitat operativa, s’ha obert a una xarxa de relacions encara més extensa i ha situat el Centre com un actor imprescindible de la vida cultural i social de la comarca.

Són un passat i un present magnífics. Però jo voldria parlar de futur.

Les grans assignatures pendents del CECBLL (també a moltes altres entitats) són el suport social, la connexió amb la nova immigració i la incorporació de les noves generacions.

Sovint, la ciutadania confon una entitat associativa, com és el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (creada el 1974) amb un òrgan de l’administració, com és el Consell Comarcal (creat per la Generalitat de Catalunya el 1987,  13 anys més tard, junt amb els altres Consells Comarcals).

A continuació s’analitzen algunes de les diferències entre una associació i una administració:

  1. A qui dona resposta. Les decisions i les accions d’una associació, com el CECBLL, depenen de l’assemblea de socis i sòcies i es canalitza a través de la presidència i altres càrrecs de la Junta elegits per l’assemblea. Les administracions són governades per òrgans polítics elegits pel conjunt de la ciutadania. Jo he viscut les dues circumstàncies: alcalde de Sant Joan Despí (1979-1983) i President del CECBLL (1995-2013). En ser elegit president del CECBLL vaig dir: “Assumeixo la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la mateixa il·lusió amb què, en un altre moment, vaig assumir la presidència de l’ajuntament del meu municipi. Si bé en aquell moment assumia la coordinació d’una important tasca de gestió, ara crec que assumeixo la impulsió d’una necessària tasca de reflexió col·lectiva i, en definitiva, d’anticipació”. I m’hi mantinc.
  2. Els recursos econòmics. Les associacions es nodreixen de les quotes que paguen voluntàriament els seus associats. En canvi, les administracions es nodreix d’impostos i de taxes imposades a tots els ciutadans, i han de respondre als serveis i obres per a les quals s’han establert. Hi ha associacions que treballen fonamentalment en benefici dels propis associats (esportives, gastronòmiques, ateneus, etc.). En canvi els centres d’estudis, basades en el voluntariat (con altres associacions de caràcter social) treballem en benefici del conjunt de la societat, fet que justifica que les administracions financin una part de les nostres activitats. El CECBLL té uns 300 socis (1 de cada 2.800 habitants de la comarca) que paguen quotes d’uns 50 €, o sigui un total de 15.000 €/any, quan el pressupost total en el darrer exercici ha estat d’uns 300.000 €/any (20 vegades més). Cal reforçar la base associativa.
  3. El voluntariat i la llibertat. L’activitat bàsica d’una associació com el CECBLL és de caràcter voluntari. Aportem els nostres coneixements i prestem el nostre treball de forma voluntària, fet que té com a contraprestació la llibertat de decidir i d’orientar les nostres accions i investigacions. Si bé els associats del CECBLL som unes 300 persones sòcies (i també algunes entitats), en el conjunt d’activitats anuals del Centre, hi han intervingut de forma voluntària prop de 1.000 persones (reunions, articles, conferències, exposicions, taules rodones, gestions, organització, etc.). Si comptéssim totes aquestes dedicacions a costos professionals pujaria pel cap baix 10 vegades el pressupost del propi CECBLL); La gran majoria d’aquests treballs no podrien ser assumits per les administracions en els seus pressupostos.
  4. Els serveis professionals. La canalització de l’activitat que realitzen els voluntaris del CECBLL no seria possible sense un equip de professionals que assegurin el dia a dia de l’organització de les reunions, els actes, les edicions, o la gestió econòmica. Normalment, les activitats d’aquestes professionals queden impregnades d’un fort compromís amb l’entitat i part del seu treball voreja també el voluntariat, com ha estat amb Maribel Ollé, Enric Ferreres, Maria Antònia Maurel, Esther Hachuel, Neus Ribas, Albert Moya o Helena Roma, per citar les persones que hi han tingut dedicacions més rellevants. El pagament dels salaris d’aquests professionals és una de les partides econòmiques més importants del pressupost del Centre d’Estudis Comarcals però, alhora, n’assegura el desplegament de totes les seves

Reflexió final.

De cara al futur, caldria impulsar les tres línies citades de reforç del  Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: l’ampliació de la base associativa; l’acolliment de la nova immigració i la incorporació de persones i de sensibilitats de les noves generacions.

Ampliació de la base associativa. Suposant que tan sols les aproximadament 1.000 persones que intervenen anualment en les activitats del CECBLL fossin socis, els recursos propis anuals (per quotes) pujarien vers el 50.000 €. Això permetria cobrir una part molt significativa de les despeses salarials i asseguraria una major independència i base econòmica per superar les crisis econòmiques i polítiques (el CECBLL n’ha viscut de les dues). I, si la base associativa es dupliqués (2.000 associats, 1 de cada 420 persones de la comarca), la solidesa i la independència econòmica i real del Centre seria encara molt més gran.

L’acolliment de la nova immigració. La població del Baix Llobregat (com la de Catalunya) és envellida, fruit d’una baixa natalitat, fet que ve compensat per una immigració important que avui dia prové d’horitzons cada cop més amples. L’acolliment d’aquestes persones des de tots els punts de vista, econòmic, social i cultural, a més de ser un fet de justícia, ens aporta fortalesa com a poble, un rejoveniment de la cultura i també una major capacitat de convivència en un món cada cop més interrelacionat.

Incorporació de les generacions joves. Tinc el ple convenciment que l’activitat i els resultats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un immens patrimoni per a les noves generacions que, a la llarga, ho agrairan; tanmateix, el món tan canviant que ens toca viure (canvi climàtic, crisi energètica, desigualtat econòmica, crisi democràtica, pujada de les actituds polítiques basades en l’egoisme) demana incorporar les concepcions i les sensibilitats dels sectors joves. L’ampliació de la base associativa s’ha d’orientar, doncs, a les noves generacions.

En aquesta nova etapa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que iniciem, acabo fent una crida, des del propi Centre i des de la societat baixllobregatina, per articular aquestes transformacions de base de l’entitat.

 

Carles Riba Romeva

21 de gener de 2025

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

El Grup Parlamentari Socialistes Units per avançar visita el CECBLL

/by

El passat divendres 17 de gener vam rebre la visita dels representants del Baix Llobregat del Grup Parlamentari Socialistes Units Per avançar. Concretament vam rebre el seu president, Ferran Pedret, acompanyat de Rocio Garcia de Cornellà, Gisela Navarro de Viladecans i José Ignacio Aparicio, de Cervelló.

L’acollida  va anar a càrrec de membres de la Junta del Centre, encapçalada per la seva presidenta i el vicepresident, i de l’equip tècnic.

La jornada, que va tenir lloc a petició del Grup, la vam iniciar amb una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i a continuació van passar per la seu del CECBLL per interessar-se pels nostres projectes, especialment els de Memòria Democràtica. També vam tenir l’oportunitat d’expressar-los les nostres preocupacions.

Molt agraïdes i agraïts per aquest gest d’interès d’un Grup Parlamentari vers una associació sense ànim de lucre que treballa cada dia per fer de la cultura i del coneixement un factor de cohesió social i territorial.

Estem a disp   osició dels altres grups parlamentaris que vulguin conèixer el passat, el present i el futur d’una entitat cinquantenària.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”

/by

Esplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.

Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.

La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.

La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.

L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.

L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.

Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.

 

Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/

El Consell Comarcal acull la presentació del l’Anuari 2025 Next Llobregat

/by

A punt de tancar la redacció d’aquest Butlletí digital ens ha donat temps justet de redactar unes línies sobre un acte prou rellevant que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Ens referim a la presentació de l’Anuari 2025 Next Llobregat, que edita Barcelona Content Factory. Aquest any porta un títol prou suggeridor: Cinc anys per complir l’Agenda 2030.

Un any mes l’amic i soci del CECBLL Joan Carles Valero posa la lupa i el focus allà on toca: i es que després de 10 anys dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 resulta que ja quasi hi som, doncs estem a cinc anys escassos d’aquesta fita. L’anuari explora sense vergonya i sense complexos en quin punt estem a partir de les aportacions d’una colla d’autors i autores que hi  han abocat la seva expertesa i els seus coneixements.

L’acte de presentació va anar a càrrec del principal artífex de la publicació, Joan Carles Valero; de Rosa Fiol,  vicepresidenta executiva de la patronal comarcal AEBALL;  de Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona; i Carles Riba Romeva, doctor enginyer, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i membre de la Junta del CECBLL (entitat que va presidir entre el 1995 i el 2013). Els membres de la taula van destacar, entre altres coses, la necessitat de cooperar per assolir els reptes que te plantejada la nostra societat en un moment tant canviant com l’actual.

L’acte va comptar amb la cloenda de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martinez; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Diaz.

L’anuari es pot adquirir en paper i també està disponible en versió digital de forma totalment gratuïta. Hi podreu accedir a traves d’aquest enllaç.

Ens despedim de Fermí Marimón, guardonat amb el Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema pels V Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (2007)

/by

Al 2007 guardonavem a Sant Andreu de la Barca a Fermí Marimón, acompanyat de Joan Miramón, amb el premi Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema als V Premis de Reconeiement Cultural del Baix Llobregat, i ens dol compartir que el 29 de gener ens deixava l’autor de ‘Peraustrínia 2004’, primera pel·lícula d’animació en llengua catalana.

Amb la mort de Fermí Marimón Marimón (El Prat de Llobregat, 1932-2025), ens deixa una de les figures més destacades en el ressorgiment del cinema amateur de la segona meitat del segle XX i en la promoció de la llengua catalana en el setè art. L’activista pratenc salta a l’arena cinematogràfica amb només divuit anys, el 1950, quan guanya el Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics del Prat de Llobregat, en la categoria lliure, per “La cova del cec”. El jurat estava presidit per Delmir de Caralt, referència del cinema amateur durant els anys de la república.

Convençut que el món dels rodatges és la seva passió de vida, decideix convertir-la també en el seu mitjà de subsistència. Així comença la seva carrera professional com a exhibidor, des de 1954 al capdavant de la sala “El Cinco de Oros” al barri de Can Tunis de Barcelona, i a partir de 1967 del Cinema Capri del Prat de Llobregat—sala en actiu que ha pogut resistir la tendència de les multi-sales, i fer-ho a més, en una clara aposta per les pel·lícules no comercials i de cine-club. Al llibre L’altra resistència, de Pere Baltà, Marimón explica les dificultats que té per introduir curtmetratges en català a les sales de cinema del cinturó industrial.

El curt experimental Ballet Burlón (1956, tornat a filmar el 1960), dirigit i guionitzat per Marimón, és considerat una de les obres Bàsiques del Cinema Català. El 1961 va ser triat en la selecció oficial de Films pour la Jeunesse del Festival de Cannes i en el Festival de Cinema de Bèrgam. Com a productor, Marimon lidera ‘Peraustrínia 2004’, primer film d’animació en llengua catalana, que destaca per l’aposta transgressora d’introduir la ciència-ficció al públic infantil. En l’àmbit local, dirigeix L’exhibidor (1978), primer llargmetratge del Prat de Llobregat, inspirat en la seva pròpia vida.

Entre altres reconeixements, Fermí Marimón ha sigut distingit com a Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya (2010), fill predilecte del Prat de Llobregat (2017) i el Premi en l’Àmbit de la Comunicació de la Fundació Paco Candel (2015).

 

Font de la notícia: Carreras, G. (2025, 30 gener). Ha mort Fermí Marimón, pioner del nostre cinema. Tornaveu. https://www.tornaveu.cat/general/ha-mort-fermi-marimon-pioner-del-nostre-cinema-45713/

 

L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.