Valldonzella en estat agonitzant

Aquesta és una col·laboració que té com a finalitat avançar propostes d’ús i de restauració, en relació a la finca Torre de Santa Margarida o Valldonzella la Vella

Parlem d’un monestir fundacional cistercenc femení fundat el 1237 situat al bell mig de Collserola dins el terme municipal de Barcelona, a tocar de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Conserva l’església romànica d’una sola nau, sense absis destacat d’una gran simplicitat i austeritat, com corresponia als dictats de l’orde.

En opinió de Montserrat Pagès “és del tot excepcional que s’hagi conservat l’església fundacional d’un Monestir cistercenc tan antic, i femení, (…) és extraordinari i excepcional perquè les altres cases cistercenques amb les quals es podria comparar, no es coneixen o han desaparegut, en la majoria dels casos, substituïdes per esglésies majors”. Tant el monestir fundacional com l’actual al carrer del Cister 43-45 es troben dins la demarcació del Districte de Sarrià Sant Gervasi, i ambdós estan declarats BCIL.

La finca fou adquirida l’any 1984 mitjançant expropiació forçosa (que requereix la prèvia declaració interès social o utilitat pública) per l’extinta Corporació Metropolitana i després va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Ens preocupa, l’abandonament i degradació del monestir fundacional cistercenc femení de 1237, des de fa més de quaranta-dos anys i paradoxalment encara es fa més pales ara, l’any en què Barcelona ha estat designada capital mundial de l’arquitectura per la UNESCO.

No s’entén com en aquests anys a la finca no se li hagi donat ús i vida per mantenir el paisatge mosaic i la biodiversitat de l’indret.

Atès el mal estat i l’amenaça de ruïna d’aquest tresor medieval, set entitats en data 22 de maig de 2024 (festivitat de Santa Rita, patrona dels impossibles) es van adreçar al titular públic del bé, l’Ajuntament de Barcelona. S’indicava la necessitat d’estabilitzar urgentment el conjunt, redactar un Pla Director d’usos de la finca que inclogués un projecte de restauració integral del conjunt i del seu entorn natural.

Per impulsar aquestes inversions de l’administració, de 2024 fins ara les 7 entitats no han cessat de crear opinió i posar el tema damunt la taula: Participant en les reunions del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, visitant al responsable de l’Oficina Tècnica de Collserola de l’Ajuntament de Barcelona, presentant la proposta de consolidació de l’arquitecte Joan Albert Adell, i entrevistant-se amb la mare abadessa i la mare priora de la Comunitat del Monestir de Santa Maria de Valldonzella.

Aquests darrers mesos el Col·lectiu per Valldonzella ha aconseguit ser rebut pel Síndic de Greuges de Barcelona, Sr. David Bondia que ha admès a tràmit la queixa. I finalment amb la Regidora-Presidenta del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Sra. Maria Eugènia Gay que van prendre el compromís de preparar un projecte tècnic d’estabilització urgent del conjunt per part del Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i de valorar diferents usos als quals destinar la finca.

El col·lectiu és conscient que cal donar un ús a la finca i al patrimoni (cal fer viable el patrimoni es deia a unes jornades del CECBLL de fa uns anys) i per aquest motiu proposa donar una funció social a la propietat i al conjunt patrimonial.

Això passa per recuperar els usos agropecuaris i de defensa forestal. Projectes com Alimentem som Collserola ens poden servir de pauta de futur. Pensem que en aquesta vall hi conflueixen tres grans finques de titularitat pública: Can Furriol, de 109,7 ha. (Ajuntament de Sant Feliu), Torre del Bisbe, de 54,4 ha. (Generalitat de Catalunya) i Torre de Santa Margarida o Valldonzella la Vella, de 82,5 ha. (Ajuntament de Barcelona). Proposem que en un futur pròxim les tres administracions es posin d’acord (ara ja es reuneixen periòdicament en els Consells Executius del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola) per fer una actuació conjunta i coordinada. Estem parlant d’una extensió prou significativa, segons dades cadastrals de 246,6  hectàrees. I això és molt important per marcar una tendència i manera de fer per donar vida i reimaginar aquests indrets singulars de Collserola.

A Valldonzella hi ha un petit espai de terreny cedit a la Universitat de Barcelona que investiga el comportament de les abelles i també les basses d’aigua són aprofitades per les ADF per a la gestió forestal i prevenció d’incendis.

De possibilitats per un futur en tenim moltes, n’avancem unes quantes que en opinió nostra podrien garantir el futur de la finca i el seu patrimoni:

-Centre social d’acolliment o atenció diürna, tallers per a persones adultes amb diversitat funcional.

-Centre d’Educació Ambiental i Coneixement del patrimoni.

-El monestir fundacional podria esdevenir un espai museable i un centre d’interpretació del monaquisme cistercenc femení i del treball i vida de les dones a Collserola.

-Punt de partida i arribada d’itineraris de coneixement de la natura i el patrimoni del seu entorn proper: conjunt romànic, fonts i mines d’aigua, forns de calç, Torre del Bisbe, poblat iber i torre medieval de la Penya del Moro, Can Furriol, Can Parellada, pou de glaç…

Les 7 entitats tenim voluntat de persistir en aquesta reivindicació i propostes d’ús que us hem avançat, que són obertes a d’altres que la ciutadania pugui proposar. Totes les grans actuacions estan fetes de petites accions compartides, que sumades fan un tot. Per això fem nostre el pensament del filòsof Josep Maria Esquirol, que ens recorda que “Poc és molt; poc és tot. Segons com, un quasi res pot ser un gairebé tot”.

L’any 2037 es commemoraran vuit-cents anys de vida monàstica continuada del monestir de Valldonzella en indrets diferents a la ciutat. En opinió nostra no podem permetre’ns perdre un tresor medieval al bell mig del Parc Natural de la Serra de Collserola, que entenem com un tot i una unitat de paisatge, memòria i vida que va més enllà de les demarcacions administratives dels municipis. Un capítol molt significatiu de la història de Collserola, de Barcelona i de Catalunya.

La raó, el dret i la seva història ens emparen. Valldonzella s’ho val. Cal actuar ara. Demà serà ja massa tard.

Per a més informació ens remetem als darrers articles publicats:

Amigó, J. – Armengol, J. (2026). El monestir de Valldonzella. Empremtes de la COPP, 1, 38-39.  

Asmarats, A. (2026). Un record de què va ser Collserola. La Vall de Verç, 518, 20-21.

Bosch, J (2026). Collserola: Serem a temps de salvar el monestir de Santa Maria de Valldonzella? ElBaix. 

https://www.elbaix.cat/2026/09/10/collserola-serem-a-temps-de-salvar-el-monestir-de-santa-maria-de-valldonzella/

Rodrigo-Ubach, M. (2026). El monestir de Valldonzella es degrada sense fre després de quatre dècades d’abandonament. El Jardí de Sarrià Sant Gervasi.131. https://diarieljardi.cat/el-monestir-de-valldonzella-es-degrada-sense-fre-despres-de-quatre-decades-dabandonament/

Rosa, A. (2026). El monestir romànic en ruïnes oblidat al cor de Collserola. Tot Barcelona. https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimoni/monestir-valldonzella-collserola-734849/

“Col·lectiu per Valldonzella”

Som Collserola de Barcelona, el Centre d’Estudis Santjustencs (CES), la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS), l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES), l’Ateneu Santfeliuenc, Arrels Locals i l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç de Sant Feliu.

Sant Feliu de Llobregat a 24.10.2026