Collbató - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El matí del 28 de setembre ens trobarem a la plaça de l’església de Collbató una quinzena de persones per conèixer els recursos hídrics del poble de Collbató, on el riu i la riera queden lluny i les escassíssimes fonts que hi ha al torrent de la Salut -ara eixutes- tenien un cabal minso. La nostra sòcia i historiadora collbatonina Assumpta Muset ens va guiar pel recorregut que feia l’aigua des de la muntanya fins al poble de Collbató.

Collbató ha estat des de sempre una terra de secà i on l’aigua és un bé molt escàs i preuat. L’única alternativa era, doncs, aprofitar l’aigua de la pluja. Amb aquesta finalitat es va habilitar, ja a l’Edat Mitjana, un sistema hidràulic de caràcter públic que es va anar engrandint d’acord amb les necessitats de la població. Era una infraestructura d’entre dos i tres kilòmetres de llargada, formada per rases, recs, canals i basses, que anava des de dalt la muntanya de Montserrat i el turó del castell, passant per la pobla de Collbató, fins a la riera o Torrent Mal. La seva funció era la de recollir, canalitzar i emmagatzemar aquesta aigua per a usos futurs.

La gent de Collbató va desenvolupar una cultura molt acurada relacionada amb la captació, manteniment i, sobretot, aprofitament d’aquest preuadíssim recurs. Com ens deia l’Assumpta Muset, els vilatans de Collbató oferien aquesta resposta als pelegrins assedegats que anaven o venien de Montserrat i demanaven un glop d’aigua: “D’aigua no en tenim, però si volen vi…”

En aquesta secció del Butlletí mensual del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem tractat fins ara patrimoni cultural. Però la comarca és rica també en patrimoni natural. Avui parlem d’un d’aquests espais d’alt valor patrimonial, les Coves del Salnitre de Collbató.

Formen part d’un conjunt de més de 100 coves amagades a les entranyes de la muntanya de Montserrat. En algunes d’elles hi han aparegut materials arqueològics que, per les seves característiques, han definit períodes del neolític català. Em refereixo a la ceràmica cardial o montserratina.

Però segurament el nom propi més destacat d’aquest centenar de coves de Montserrat és el del Salnitre. Es tracta d’una cavitat amb formacions estalactítiques i estalacmítiques. L’acció de l’aigua sobre el material calcari i els moviments orogènics han anat modelant aquest paisatge subterrani. Per al visitant la Cova del Salnitre planteja un recorregut de 500 metres de gran bellesa i al llarg del qual és possible entendre el procés geològic que ha conformat la cavitat.

Precisament aquest mes de novembre tindrà lloc la 12a edició de les Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat que portaran per títol “El geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la història”. No en va el lloc triat per celebrar aquestes Jornades ha estat Collbató. Al matí del dia 17 comptarem amb dues conferències a càrrec del geòleg Roberto Espínola i de la geòloga Carme Puig respectivament i una taula rodona de persones expertes que debatran sobre l’aprofitament dels recursos geològics. A la tarda us oferirem una visita guiada a les Coves del Salnitre. El dia 18 oferirem també un itinerari geològic al Papiol.