Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura

La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.

La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.

La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.

D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.

El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.

Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.