Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori

El geògraf Francesc Muñoz, creador i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, va oferir una conferència al Prat de Llobregat el 8 de juliol passat en què va desgranar el concepte de “paisatges productius”, al qual ha dedicat un complet estudi amb el lema El paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. La xerrada estava emmarcada en el cicle de debats que impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La conclusió va ser que cal un canvi dràstic en la manera com entenem i gestionem el territori.

El punt de partida de Muñoz és una crítica severa al model del segle XX, que ha tractat el paisatge com una matèria primera per ser explotada, si cal fins a la seva destrucció, en nom d’un suposat progrés. Aquest procés, que ell anomena “urbanalització”, ha portat a una privatització galopant de platges, muntanyes i entorns rurals, convertint el patrimoni en espais banals. Espais que d’altra banda idealitzem com a escenaris de postal o instagramejables quan des de les ciutats pensem en llocs de lleure.

Davant d’això, Muñoz proposa passar d’un paradigma extractivista a un de productivista. En aquest nou model, el paisatge no és un recurs que s’esgota, sinó un catalitzador i detonant d’activitat econòmica. La tesi central és que el paisatge s’ha de considerar una infraestructura de primer ordre per poder reclamar l’atenció i el finançament que sovint només reben les grans obres civils.

Per al geògraf de la UAB, el paisatge no és només una postal, sinó un “tot col·lectiu” que inclou dimensions palpables i intangibles: és el que toquem, el que olorem i la narrativa patrimonial que amaga. Muñoz defensa que fins i tot els “paisatges ordinaris” o espais sense una bellesa excelsa tenen un valor social i simbòlic fonamental per a la identitat local.

La metodologia: sis valors i sis economies de colors

La proposta de Muñoz es basa en una matriu que creua sis valors del paisatge amb sis economies emergents. Els valors del paisatge serien: ecològic, estètic, històric, simbòlic, productiu (activitats tradicionals) i social (usabilitat i espai públic).

Pel que fa a les sis economies, les associa a diferents colors:

• Verda: sostenibilitat i gestió forestal.
• Blava: recursos hídrics i aqüicultura.
• Groga: digitalització i intel·ligència artificial.
• Taronja: cultura, patrimoni i creativitat.
• Platejada (silver): empoderament i serveis per a la gent gran.
• Turquesa: salut i benestar mental derivat de l’espai públic.

Aquesta combinació permet identificar el potencial de cada municipi per atreure activitats econòmiques que, lluny de malmetre el territori, necessiten la seva preservació per sobreviure.

El geògraf va posar com a exemple la possibilitat de patrimonialitzar la C-31 (l’autovia de Castelldefels). Muñoz planteja convertir-la en una mena de Ruta 66 (la carretera històrica dels EUA que anava de Chicago a Los Angeles) que expliqui la motorització del segle XX, el paper del Seat 600 i la memòria dels antics càmpings (com La Ballena Alegre o La Tortuga Ligera), per acabar transformant una infraestructura viària en un recorregut cultural i identitari.

Muñoz va cloure la seva intervenció fent una crida a la col·laboració entre agents. Posant el Parc Agrari com a exemple de llavor que ja ha germinat, va instar a activar la resta de paisatges de la comarca de manera coordinada, entenent que la diversitat del territori és el seu principal actiu econòmic futur.

En l’acte, celebrat al centre cívic Palmira Domènech, hi van intervenir l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des de la Junta del CECBLL, Conxita Sánchez va exercir com a presentadora i va emplaçar els assistents a presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural, que cada dos anys busquen distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, un procés que continuarà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial.

Reconeixement dels valors de la comarca

Jordi Sicart, president del CECBLL, va tancar l’acte amb una intervenció centrada en el valor del territori i la promoció de la recerca local, i va definir els Premis de Reconeixement Cultural com un instrument per promoure els valors econòmics, culturals, ambientals i socials de la comarca.

El president va valorar molt positivament la ponència de Muñoz, de la qual va subratllar tres aspectes: la temàtica dels paisatges productius, l’enfocament del paisatge com a infraestructura i, sobretot, la metodologia per abordar els conflictes i dilemes sobre la valoració del territori. Va destacar que el valor que genera el paisatge no és només pecuniari, sinó que té moltes altres expressions. Va assenyalar que aquestes reflexions són especialment pertinents per al delta del Llobregat i al Prat, on la gestió del paisatge forma part del dia a dia de la ciutadania.

Sicart va finalitzar animant tothom a presentar propostes a la convocatòria dels premis en qualsevol dels quatre àmbits establerts, per tal de reconèixer la riquesa de casos i iniciatives que existeixen a la comarca.