EDITORIAL CECBLL (JULIOL 2018): Des de la platja, mirem l’horitzó.

Ens congratula que les platges de la comarca rebin bona puntuació per la seva qualitat ambiental, les visitem i les gaudim i, assegudes a la sorra, fixem la vista a l’horitzó, sabent que aquesta immensa mar blava continua sent testimoni de l’angoixa de milers de dones i d’homes que fugen de la fam o de la guerra i s’embarquen mar enllà per construir el seu projecte de vida digna.

El CECBLL, ara fa dos anys, en el marc dels novens Premis de Reconeixement Cultural, en la modalitat del Premi que el Centre atorga a una entitat dels països catalans, va lliurar el premi a l’ONG Proactiva Open Arms com a reconeixement de la seva tasca de salvament de persones migrades en les aigües de la mar Mediterrània.

Dos anys després, la crisi continua. Fa poc, el vaixell Aquarius no trobava port on recalar. L’oferiment de la ciutat de València i el canvi de govern a l’Estat van afavorir una nova visibilitat d’aquestes situacions de greu crisi humanitària. Després ports com el de Barcelona o el d’Almeria han continuat acollint altres embarcacions.

Catalunya i Espanya han rebut persones migrades d’arreu i, alhora, els seus habitants han hagut de migrar tant per raons econòmiques com, fa més de vuitanta anys, per fugir de la guerra civil i de la repressió franquista. No som alienes ni insensibles a allò que suposen les migracions avui dia. Una clara mostra d’això han estat, a la ciutat de Barcelona, les importants manifestacions a favor de l’acollida.

La comarca del Baix Llobregat és una de les comarques de Catalunya que ha crescut i ha progressat, també, gràcies al treball i la participació de les diferents onades migratòries dels anys 1920-1975, en les quals vingueren persones d’altres indrets d’Espanya. Ciutadania vinguda d’arreu del món, en l’actualitat ha tornat a fer arrels als nostres pobles i ciutats. Som una comarca on conviuen diverses maneres d’entendre la vida, ens sentim territori d’acollida. En conseqüència, hi ha municipis que, de manera coordinada amb les institucions del país, han ofert instal·lacions locals per atendre els col·lectius que calgui.

Aquest juliol, conscients d’una realitat que dia rere dia ens mostren els mitjans de comunicació, vàrem decidir començar a endinsar-nos en la problemàtica de la immigració i de les persones refugiades. Ho férem de la mà d’Aboulaye Fall, qui feia temps que havia contactat amb nosaltres per oferir-se a presentar arreu la seva recerca. Aquest senegalès viu a la comarca (Molins de Rei) des de l’any 2010, i el 2017 presentà, a la UAB, la seva tesi doctoral en demografia Migraciones y programas de asistencia a la migración senegalesa en Cataluña: inmigración y retorno.

Ens semblà oportú fer una primera reflexió entorn d’una experiència concreta que, per analogia, servís per entendre l’essència del fenomen migratori. Els processos migratoris s’han convertit en un dels principals motors de la transformació social, política i cultural més importants de les nostres societats. Els fenòmens de la transnacionalitat i la integració formen part de la naturalesa dels moviments migratoris i prenen especial rellevància als països de la Unió Europea.

L’Abdoulaye, en la seva conferència “La immigració a Europa per via marítima: el cas dels senegalesos”, ens explicava algunes de les conclusions de la seva tesi doctoral. Deia que la immigració constitueix una estratègia familiar que permet a la família la seva reproducció, encara que sigui a costa de perdre un dels seus membres, i que l’assumpció del risc per part de la persona migrada concorda amb el discurs neoliberal de la resiliència, de manera que no es pot atribuir a la ignorància; hom assumeix que “qui s’arrisca, guanya”, i aquí rauen les múltiples estratègies que fan servir les persones per travessar continents, mars i oceans, posant en perill la seva vida.

Ens trobem, per tant, davant d’una problemàtica de gran abast, ja que en un món globalitzat no es poden posar tanques als prats. Al llarg dels temps, les persones que viuen en zones desafavorides cerquen altres indrets on poder viure i guanyar-se la vida. Europa afronta un dels seus principals reptes: atendre el benestar dels grups socials més febles i acollir de manera adequada els immigrants, construint una veritable política comuna europea i cooperant amb els països d’origen.

Caldrà treballar a curt, mitjà i llarg termini per abordar la immigració, però no podem perdre de vista que aquest fenomen obeeix a un model de societat capitalista global i depredador que requereix com a resposta, més que mai, un pensament cosmopolita, orientat a elaborar propostes de desenvolupament viable, just i desitjable per al conjunt de la societat. Inevitablement som al davant de la necessitat de pensar una economia en clau planetària, en clau de tota la humanitat. Ens preocupa que les societats capitalistes desenvolupades s’orientin vers un imperialisme intern amb tanques, barreres i carnets d’accés exclusius, cosa que no és ni desitjable ni viable. Cal emprendre amb urgència el camí d’un globalisme igualitari, ecològic i cosmopolita.