La Tartana de Can Bofill i la Mare de Déu del Remei

El passat 8 d’octubre vam organitzar una jornada de portes obertes al projecte de la “Tartana de Can Bofill”. Després de quatre anys navegant per la foscor dels laberints administratius arrenca el projecte, i volíem celebrar-ho i compartir-ho. Celebrar la fi d’un tràmit administratiu? Una mica si. Difícil d’explicar en un context polític i social favorable. Trist, però es així.

Unes tres-centes companyes i amics vam decidir compartir tallers, xerrada, visita a la masia, dinar agroecològic i concerts en un dia d’aquells que et posen les piles.

I curiositats de la vida, el 8 d’octubre és la Mare de Deu del Remei. La cosa te la seva gràcia perquè potser la verge del Remei ens ha fet més costat del que ens pensàvem. Ben mirat, això del remei és com allò del got mig ple o mig buit. Les coses tenen remei o no en tenen, i les que sembla que no, es poden acabar remeiant. I a l’inrevés.

Com quan després de 15 anys de fer de masovers i de pagesos de la PACA (una experiència singular de corresponsabilitat entre productors i consumidores, que funciona a partir de circuïts curts, producció agroecològica, no intermediació i presa de decisions de manera assembleària), els propietaris van dir-nos que posaven la masia i la finca a la venda. De cop i volta ens quedàvem sense casa, sense feina i sense il.lusions.

Semblava que la cosa no tenia remei però amb un grup d’amics boigos vam plantejar la possibilitat de comprar Can Bofill per realitzar un projecte agroecològic i de cooperativa d’habitatges en cessió d’us (La Tartana). Sense un duro, teníem clar el que volíem i que no volíem aconseguir finançament a partir de les entitats financeres convencionals. Així vam anar a petar a la COOP57, una cooperativa de finances ètiques i solidaries.

Inicialment la proposta els va semblar fora del seu àmbit d’actuació. Seguíem sense remei. Però després de varies reunions, alguns debats, una roda de xerrades per tot Catalunya cercant suport social al projecte, la COOP57 va comprar Can Bofill iniciant una línia de treball anomenada «sol comunitari». Així, Can Bofill va esdevenir una finca de propietat col.lectiva.

Havíem trobat un remei però seguien els nostres maldecaps. Projecte de reforma, aprovació del PEPHA, del PEPNAT, retards, conflictes interns, explota el grup,…La cosa sembla que no te remei però amb energia renovada comencem a executar el projecte de la Tartana.

Intentem posar remei en la lluita contra l’abandonament de l’activitat productiva de les masies de Collserola (els darrers 60 anys s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola).. Hem tret Can Bofill del mercat especulatiu i construïm una infraestructura productiva amb criteris agroecològics.

No té remei la nostra aposta per un projecte agrícola, ramader i forestal. Mantenir i potenciar l’activitat del sector primari es central i prioritària. L’accés a la terra queda garantit i això repercuteix positivament en la viabilitat dels projectes.

Remeiem l’accés a l’habitatge amb una solució col.lectiva: la cooperativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que garanteix el dret a l’habitatge a un preu assequible i promou un model col.lectiu que permet desenvolupar projectes de convivència, socials, participatius i solidaris.

Aportem remeis a la precarietat i a la viabilitat dels projectes apostant per la corresponsabilitat entre la producció i el consum, establint nous rols i generant nous espais de decisió, com fa temps que realitza la PACA.

Treballarem per a que Can Bofill sigui un espai de trobada, reflexió i acció pels col.lectius socials del Baix Llobregat i, en general, pels col.lectius que treballen en el món de l’agroecologia.

Cansades però motivades i amb moltes ganes enfilem aquesta nova fase del projecte , convençudes de la força transformadora de l’acció col.lectiva. Des de la nostra ruralitat metropolitana, ens refermem en l’objectiu de produir aliments, gestionar Can Bofill amb criteris  agroecològics i impulsar la cooperativa d’habitatge en cessió d’us com alternativa a l’habitatge. Seguirem buscant remei a allò que sembla que no en té.

Visca la Mare de Deu del Remei, per fer-nos costat, tot i que ens sentim poc devotes de la verge i molt més remeieres, per allò de bruixes, putes i boges.

Salut des de l’alta muntanya del Baix Llobregat.

 

 

Toni Ejarque

Pagès

La Tartana de Can Bofill

 

P.D. M’agradaria recordar a la Gemma Tribó, de la que vaig ser alumne, i enviar una abraçada al Carles, les seves filles i les seves companyes del Centre d’Estudis.