Mari Luz Retuerta presenta la seva tesi doctoral

Mari Luz Retuerta va presentar la seva tesi doctoral titulada “Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI-inicis del XIX)” el dia 22 d’octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Es tracta d’un treball d’una cronologia molt àmplia i d’un marc geogràfic que abasta els actuals municipis de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, així com part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. L’autora analitza l’evolució de les relacions entre els senyors directes que cobraven censos, delmes i lluïsmes (alguns dels quals gaudien de la jurisdicció), i els pagesos que disposaven del domini de la terra, és a dir, que la treballaven a través d’un contracte emfitèutic.  La tesi s’endinsa i analitza els canvis en la propietat dels senyors, en mans de famílies poderoses de la noblesa, de l’administració reial i de la municipal de Barcelona. També aprofundeix en l’evolució de la propietat útil mitjançant l’anàlisi dels processos de concentració de terres i de diferenciació social de la pagesia després de la crisi dels segles XIV i XV i de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, així com en la progressiva despossessió camperola, que s’intensificà a finals del segle XVI i, sobretot, al llarg del XVII, en paral·lel a les inversions del capital barceloní en terres i en infraestructures de regadiu. Aquestes transformacions afavoriren l’especialització agrícola en conreus de fruiters i vinya destinats al mercat de Barcelona i propiciaren períodes d’enfortiment de la pagesia, especialment entre 1730 i 1780. Tot aquest procés culminà en la formació del bloc impulsor de l’arribada del Canal de la Infanta, el 1819, integrat pels grans propietaris barcelonins i la pagesia benestant, un projecte que obrí el camí cap al capitalisme agrari i la industrialització.

Es tracta, doncs, d’un estudi que aporta un extraordinari coneixement de vuit segles d’història de Sant Feliu i del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya. Esperem que en un futur proper puguem disposar d’una publicació que faci més accessible aquesta interessant recerca.