Migracions i documents sota la inspiració de l’obra de Paco Candel

En el marc del 40 aniversari de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, hem organitzat conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una sèrie de conferències i una taula rodona entorn les migracions i els documents. L’eix central ha estat l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, organitzada pel Memorial Democràtic de Catalunya, que hem pogut visitar, fins el 28 d’octubre, al Centre Cívic Les Tovalloles de Sant Feliu. Una exposició que mostra les grans transformacions de Catalunya durant els anys 50 i 60 derivades de les migracions de l’interior de l’estat espanyol. L’exposició va comptar amb la visita guiada del Director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Després es van fer vuit visites comentades destinades als grups escolars d’ESO i batxillerat, sota el guiatge d’Àngel Merino. En aquestes visites, Merino va aportar el seu testimoni sobre els orígens del moviment veïnal, a través d’explicar les seves vivències als barris de Bellvitge (l’Hospitalet) i després la Salut (Sant Feliu) i de comentar les experiències compartides amb altres activistes, com Candel, a qui va conèixer personalment quan lluitava en el barri de Can Tunis (Barcelona). També alguns grups van llegir textos del mateix Candel i van poder compartir vivències familiars amb la filla de Candel.

En paral·lel, vam organitzar una sèrie de conferències d’acord amb l’estructura de l’exposició. En primer lloc, la historiadora Angelina Puig va tractar sobre la importància dels testimonis orals per a l’estudi de les migracions i va posar en relleu que els motius d’aquests moviments no només eren econòmics, sinó també polítics, vinculats a la repressió de postguerra en els municipis d’origen. També l’arxivera Yolanda Corredera va presentar la informació sobre les migracions de les històries de vida del fons de la Fundació Utopia Joan N. García-Nieto d’Estudis Socials que es conserven a l’Arxiu.

Àngel Merino ens va apropar als moviments veïnals com a constructors de les ciutats democràtiques. Va destacar les reivindicacions per aconseguir serveis mínims i per dignificar els espais públics per a la comunitat, en el context dels últims anys del franquisme i la transició democràtica. També va posar en valor aquestes lluites per fer possible l’arrelament de la nova població al seu entorn més immediat, com el barri i el municipi, i també a Catalunya.

L’arquitecta Núria Feijóo ens va explicar la seva recerca sobre l’arquitectura popular dels anys quaranta i cinquanta de Sant Feliu, bàsicament sobre l’autoconstrucció en determinats carrers del barri Roses-Castellbell i la Salut (a la Vinya del Puntaire). Va ser una sessió molt participativa, on persones que havien viscut el desenvolupament d’aquests barris van explicar les seves experiències.

Properament, el 7 de novembre, tindrem la conferència de Carles Olona que relacionarà la repressió política dels anys quaranta amb les migracions en cadena. Veurem com famílies procedents de municipis com Laujar de Andrax (Almeria), Jadraque (Guadalajara) i Benassal (Castelló), entre altres, van acollir persones que fugien de la repressió.

Per acabar, el dia 14 de novembre, podrem sentir una taula rodona coordinada per la sociòloga Eva Rosas, on diverses persones originàries de municipis com Sailices el Chico (Salamanca), Laujar (Almeria), Aracena (Huelva) i Tresjuncos (Cuenca) ens explicaran les experiències personals i familiars de la migració i el seu arrelament a la ciutat de Sant Feliu.

Aquest conjunt d’activitats entorn a les migracions i els documents han contribuït a impulsar noves recerques sobre el tema, com l’estudi de l’habitatge popular durant els anys 40 i 50 i la fugida de la repressió política vinculada a les migracions en cadena; han difós estudis sota perspectives i anàlisis diferents, com la relació del moviment veïnal en l’origen de la construcció de la ciutat democràtica; i, a través de les visites comentades destinades a l’alumnat de secundària,  han permès fer arribar aquesta memòria a les noves generacions.