Sant Boi acull la ponència d’Antón Costas sobre la renovació del contracte social en l’era de la intel·ligència artificial

L’economista Antón Costas va tancar el 14 de setembre passat el cicle de debats que ha impulsat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La seva intervenció, profunda i didàctica, va causar un impacte notori en el públic, en què s’hi comptava una representació dels agents socials de la comarca.

L’acte, sota el títol El nou contracte social en l’era de la IA, va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat en el marc de la presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

La sessió va ser conduïda per Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL, i va començar amb les benvingudes institucionals d’Elisabet Latorre (tinenta d’Alcaldia de Sant Boi), Jordi Sicart (president del CECBLL) i Lidia Muñoz (consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal). A continuació, es va presentar el ponent, Antón Costas Comesaña, enginyer tècnic industrial, catedràtic de Política Econòmica i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES).

Costas va iniciar la seva intervenció definint el contracte social com la “goma d’enganxar” invisible que permet el funcionament harmoniós de les societats liberals i pluralistes. Va emfasitzar que no es tracta d’un acte de mera solidaritat o caritat, sinó d’un acord de reciprocitat basat en obligacions i compromisos mutus.

Com a exemple de contracte social, l’economista va recordar els Pactes de la Moncloa de 1977, en què els sindicats van acceptar la moderació salarial a canvi que les forces conservadores i l’Estat impulsessin un Estat social de quatre pilars: educació universal, sanitat pública, subsidis d’atur dignes i un sistema públic de pensions.

Un model que ha entrat en crisi a tot l’Occident, on durant els “30 gloriosos anys” posteriors a la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament econòmic era sinònim de progrés social. Tanmateix, a finals dels anys 70, la desindustrialització, la globalització i els canvis tecnològics van trencar aquest vincle automàtic entre el creixement del PIB i la creació de bons salaris i llocs de treball.

Abordant la segona part de la conferència, l’economista va analitzar la naturalesa de la intel·ligència artificial (IA). Va aclarir que, mentre que un algorisme és una seqüència de passos o una “recepta”, la IA combina múltiples algorismes amb grans volums de dades i capacitat de computació per identificar patrons complexos i millorar-se a si mateixa.

Tot i que l’acte se celebrava coincidint amb notícies de primera plana sobre possibles pèrdues de control i efectes catastròfics del desenvolupament tecnològic, Costas va enviar un missatge de tranquil·litat davant el discurs del risc existencial o de la destrucció massiva d’ocupació. Va defensar que “no hi ha fatalisme” i que el progrés tecnològic no té una lògica inevitable. Segons els estudis elaborats pel mateix CES amb empreses espanyoles, actualment la introducció de la IA no està generant una destrucció agregada d’ocupació, sinó que globalment es mantenen nivells alts de filiació laboral.

Per evitar que la tecnologia augmenti la inseguretat econòmica, Costas va proposar orientar la IA cap a l’empoderament de les capacitats humanes i la creació de bons llocs de treball. Va detallar quatre àmbits d’actuació clau:

1. Orientació del desenvolupament: educar empresaris i programadors per dissenyar aplicacions que augmentin la capacitat del treballador (per exemple, en el sector sanitari i de les cures) en lloc de substituir-lo.
2. Reforma fiscal: revertir el biaix actual del sistema fiscal, que penalitza el treball amb impostos més alts que no pas la tecnologia o el capital.
3. Finançament públic d’R+D: condicionar les subvencions i fons governamentals al desenvolupament de tecnologies que generin valor social i ocupació de qualitat.
4. Formació professional dual: potenciar-la com l’eina més eficaç perquè joves i treballadors adquireixin competències pràctiques en l’ús d’eines tecnològiques.
5. Negociació col·lectiva: incorporar la gestió de la IA als acords entre patronals i sindicats per millorar la productivitat i el benestar laboral.

En el debat posterior amb els assistents, l’economista va aprofundir en diversos temes d’interès. Va assenyalar que el problema econòmic del segle XXI ja no és maximitzar el creixement a qualsevol preu, sinó equilibrar objectius en conflicte (com el desenvolupament i la protecció ambiental) mitjançant el diàleg social de baix a dalt. Tot i pertànyer a un àmbit diferent del que domina, va situar l’abordatge de l’emergència climàtica i els recursos naturals al mateix nivell crític que la governança de la IA.

Pel que fa al futur laboral, Costas va explicar que els oficis no són blocs monolítics sinó conjunts de tasques. La IA automatitzarà tasques senzilles o repetitives, però no extingirà necessàriament les professions, sinó que transformarà la manera de treballar (en aquest punt va recordar que el GPS no ha extingit els taxistes sinó que els ajuda a localitzar les adreces).

En el pla polític, el catedràtic va alertar contra les opcions autocràtiques o els oligarques tecnològics que ofereixen protecció a canvi de retallar llibertats. Va reblar que un contracte social legítim només es pot construir des de la ciutadania activa i la negociació democràtica.