“Aquella Diada Nacional de 1976 a Sant Boi, ara fa 50 anys” per Jaume Bosch

Aquest 11 de setembre s’ha commemorat el 50è aniversari de la celebració dels actes de la Diada Nacional de 1976 a Sant Boi de Llobregat. No feia ni un any que havia mort el general Franco i les forces democràtiques s’esforçaven en actuar el més públicament possible malgrat l’aparell de la dictadura continuava intacte.

L’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques, els òrgans unitaris que aglutinaven la major part de partits i organitzacions que lluitaven contra el franquisme, van voler impulsar una commemoració de l’Onze de Setembre que superés la clandestinitat en què s’havia hagut de moure fins llavors i que pogués aglutinar el màxim nombre possible de persones. Però el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, es va negar a autoritzar una concentració a Barcelona i menys encara al Parc de la Ciutadella per la seva elevada càrrega simbòlica: Felip V, després de la derrota del 1714, hi havia fet construir una fortalesa per controlar la ciutat derrotada i conquerida i el Parlament de Catalunya hi havia tingut la seva seu durant l’etapa republicana; dins l’edifici, l’entrada a l’hemicicle encara estava tapiada. Fou l’advocat i historiador Josep Benet qui va plantejar una alternativa possibilista: fer-ho fora de Barcelona, a Sant Boi de Llobregat. La idea, com no podia ser d’altre manera venint de Benet, tenia un clar contingut de reivindicació històrica perquè a la l’església de Sant Baldiri d’aquella ciutat hi ha la tomba de qui fou un dels defensors de Barcelona el 1714, el conseller en cap Rafael Casanova. Però també jugava amb el valor afegit de convocar l’acte al Baix Llobregat, on les forces democràtiques, molt especialment el PSUC, podien mobilitzar més gent.

Els actes tolerats tingueren lloc a la Plaça Catalunya de Sant Boi: s’hi aplegaren desenes de milers de persones. El PSUC i Comissions Obreres hi aportaren bona part dels assistents. Els parlaments anaren a càrrec de Miquel Roca Junyent, proper a Jordi Pujol, d’Octavi Saltor, provinent de l’antiga Lliga, la dreta catalana històrica, i del nacionalista d’esquerres Jordi Carbonell. Hi participaren multitud de persones que havien arribat les darreres dècades de diferents punts de l’Estat espanyol i que defensaven la democràcia i l’autogovern de Catalunya.  Carles Quingles, militant del PSUC, i Miquel Sellarès, persona de la confiança de Jordi Pujol, organitzaren el servei d’ordre.

Eren els temps en què l’Assemblea de Catalunya defensava els quatre punts que es van concretar en l’eslògan “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.  Quan ara es parla  d’aquells quatre punts els sectors espanyolistes acostumen a oblidar el tercer ( “El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats a l’Estatut del 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per a arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”) i en ambients independentistes no agrada massa recordar el quart punt (“La coordinació de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica”). La memòria acostuma a ser selectiva.

Han passat 50 anys. Moltes coses han canviat i algunes encara no. Però aquell acte de l’11 de setembre de 1976 va situar Sant Boi i la comarca del Baix Llobregat al bell mig de la commemoració d’una data històrica i de la lluita per les llibertats nacionals i democràtiques . Des de llavors, la tomba de Rafael Casanova, a l’església de Sant Baldiri, que fins aquell dia, havia estat visitada de forma clandestina per les poques persones que coneixien la seva història, s’ha transformat en un espai fonamental dels actes de cada Diada Nacional, amb les ofrenes florals d’institucions, partits polítics, sindicats i entitats com el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Jaume Bosch. Membre de la Junta del CECBLL