Al voltant de l’ampliació de l’aeroport
L’aeroport del Prat (oficialment Josep Tarradellas Barcelona – El Prat), una de les infraestructures de país que allotja la comarca, ha merescut espais de portada diverses vegades aquest setembre per qüestions relacionades amb la seva evolució futura.
El dia 15 passat, en efecte, el Consell de Ministres aprovava el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) amb les inversions previstes en infraestructures d’AENA a tot Espanya per al període 2027-2031, en què s’inclouen remodelacions importants de les terminals T1 i T2, així com obres per millorar i agilitzar l’operativa de les pistes. N’ha quedat al marge l’actuació més controvertida del projecte d’ampliació, l’allargament de 500 metres de la tercera pista, així com la construcció d’una nova terminal satèl·lit per gestionar els 15 milions de passatgers addicionals que s’esperen.
Tal com funcionen els programes d’inversions d’AENA, la prolongació de la pista mar, amb afectació als espais protegits de la llacuna de la Ricarda i l’entorn del Remolar, quedaria posposada fins al DORA IV, corresponent al quinquenni 2032-2036. A banda de finançament i estudis tècnics, aquesta actuació necessita obligatòriament el vistiplau de la Comissió Europea en el context de l’avaluació de l’impacte ambiental.
Per casualitat, el mateix dia 15 es divulgaven les dades d’usuaris de l’aeroport del Prat del més d’agost, 5,9 milions, i dels vuit primers mesos de l’any, 40,2 milions, màxims històrics. Les xifres de demanda poden ser interpretades com un aval a la idea que urgeix l’ampliació o bé com un indicador de la urgència d’establir límits a la indústria turística, que és la que mou el 56% del trànsit de l’aeroport.
Aquesta segona tesi és la que van expressar amb contundència el dia 20 els participants en la manifestació que va tenir lloc al centre de Barcelona sota el lema No a l’ampliació de l’aeroport. Ni ara ni mai! Hi van donar suport més de 200 entitats del Baix Llobregat i altres comarques de Catalunya.
D’ençà de la presentació de la proposta d’ampliació consensuada per AENA i els Governs català i espanyol, el 10 de juny del 2025, assistim a un viu debat públic en què no falten estudis, manifestos i pronunciaments, tant dels grups d’interès com individuals. Com va apuntar aleshores la Junta, el CECBLL segueix amb atenció totes les aportacions i punts de vista sobre la qüestió, siguin en forma de documents o articles, una selecció dels quals es poden trobar al repositori de documentació allotjat al nostre web.
Entre les aportacions recents, d’aquest setembre mateix, hi ha un informe de Transport & Environment, principal ONG europea dedicada a promoure un transport net i respectuós amb el medi ambient, sobre l’augment d’emissions lligat a les diverses ampliacions d’aeroports planificades a Europa. En la mateixa línia, l’Observatori DESCA estima un augment del 22% en set anys en les emissions contaminants si tira endavant l’ampliació del Prat.
El DORA és, doncs, un punt de partida a la proposta d’ampliació de l’aeroport. A partir d’ara s’ha d’anar veient com es concreten les inversions previstes i sobretot a través de documents que necessàriament hauran de tenir una participació pública. És evident que tot el que es fa a l’aeroport de Barcelona impacta més enllà del Baix Llobregat, però la comarca serà la que en rebrà els majors impactes.
Com a CECBLL hem d’estar atents als propers passos i anar fent un seguiment acurat dels diferents posicionaments, tant a favor com en contra. El repositori de documentació és una bona eina per estar al dia de l’evolució de la proposta i per anar-nos formant, cadascú individualment, i com a entitat de la comarca, una opinió al respecte. Quan arribi el moment en què s’obri a la participació ciutadana hem de tenir clar què hi volem aportar.
Setembre: no hem parat!
Aquest setembre del 2026 conté una efemèride significativa tant a nivell de comarca com de país, la commemoració dels 50 anys de la Diada del 1976 a Sant Boi de Llobregat, a la tomba de Rafael Casanova; un acte de gran intel·ligència política com ens recorda Jaume Bosch. Enguany el CECBLL hem assistit a l’acte de la Diada a Sant Boi, com és habitual, i també a l’acte organitzat a Sant Feliu de Llobregat.
Els actes públics duts a terme pel CECBLL han recollit els grans eixos que travessen el 2026. D’una banda, tenim els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que amplien el seu període per presentar candidatures fins al 5 de d‘octubre. En el marc del cicle d’accions per a la dinamització de candidatures, han posat enguany el focus en els riscos i els reptes de la intel·ligència artificial (IA). En aquest context, hem comptat amb la participació d’Antón Costas Comesaña, president del Consejo Económico y Social de España, que, a Sant Boi de Llobregat, va presentar la seva valuosa proposta El nou contracte social en l’era de la IA. També s’ha publicat, en col·laboració amb el Citilab, un recull de quatre intervencions sobre la IA i l’impacte que tindrà en les experiències que es presenten als Premis. Finalment, per reforçar la crida a la participació i animar a la presentació de candidatures, David Muñoz, membre d’Estopa, ens ha fet arribar una càlida salutació a través d’aquest vídeo.
La 13a Recerca Col·lectiva 1975. Baix Llobregat ha continuat amb el seu cicle de taules rodones, en concret sobre L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia, a Viladecans.
En l’àmbit del patrimoni, una important novetat ha estat la 1a Jornada d’Història i Patrimoni, impulsada per Amics d’El Prat en col·laboració amb el CECBLL i celebrada a la Granja de la Ricarda. Amb motiu de l’Any Gaudí, s’ha publicat la 3a edició del llibre “La Colònia Güell des de dins”, que es pot adquirir en línia al nostre web.
En l’àmbit de la gestió d’espais culturals i patrimonials s’ha dut a terme a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera la conferència Ceràmica de km 0, que en relació amb l’exposició amb el mateix nom produïda pel CECBLL amb el suport de l’Escola Illa d’Art i Disseny de Sabadell. L’acte va comptar amb una conferència impartida per Anna Anglisano, professora de Geologia de la UdG, i per Maria Bosch, professora de ceràmica de l’Escola Illa. Volem recordar que el Museu de la Colònia Sedó reprendrà les seves activitats ben aviat amb la incorporació de l’experiència immersiva a través de la realitat virtual amb Els ulls de la història: la Colònia Sedó.
A més, diversos representants del CECBLL hem assistit i/o participat com a convidats en un munt d’actes alguns dels quals trobareu noticiats en aquest butlletí: la celebració dels 10 anys i 100 sessions del cicle “Els divendres…història!” (Begues); l’homenatge a Antoni Lardín (Collbató); la inauguració dels frescos de l’antic convent de Miralles (Castellví de Rosanes); la reobertura de la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa); la Setmana del Llibre en Català, de la mà de l’IRMU (Barcelona); la subseu del Congrés de Dones del Baix Llobregat “Les dones del Baix Llobregat envers la Llei de Memòria Democràtica” (Sant Vicenç dels Horts); l’acte Compartint memòries: dones preses polítiques de les dictadures de Pinochet i Franco, celebrat a la Model de Barcelona, i a la presentació de la campanya d’UGT “Qui hi guanya quan l’odi avança”; la presentació de la campanya “Qui hi guanya quan l’odi avança?” (Cornellà); la presentació del còmic “Gaudí. Jujol. El Mediterráneo en la Pedrera” (Sant Joan Despí); i a la presentació de dues revistes de l’associació Memòria Antifranquista del Baix Llobregat en el marc del seu vintè aniversari (Corenllà).
Per acabar, volem fer aquí un recordatori en memòria de Josep Maria Canals Lamiel, membre del grup fundador del CECBLL el 1974, mort als 93 anys a la Cartoixa de Montalegre, d’on va ser prior, i també de Clara Carme Parramon, antropòloga i arxivera, sòcia del CECBLL, que ens va deixar a finals del mes d’agost.




