Fra Josep Maria Canals. In Memoriam

Vaig conèixer, aleshores mossèn, Josep Maria Canals i Lamiel el 23 de novembre de 1974, al Museu l’Enrajolada-Santacana de Martorell, en la reunió que ell mateix va impulsar i convocar, i que seria el germen del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Nascut a Corbera de Llobregat el 1930, estudià al Seminari Menor de la Conreria i, posteriorment, al de Barcelona. Va ser ordenat sacerdot el 1954 i exercí el seu ministeri a les parròquies de Sabadell, Sant Andreu, el Poble Nou i Pomar de Badalona. Participà activament en les lluites obreres i veïnals. Això li va valer el sobrenom de «Mossèn Dinamita».

La seva vocació més íntima, però, el dugué a fer-se monjo cartoixà. Es formà com a novici a la Grande Chartreuse, a França, i arribà a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, a Tiana, el maig de 1993.

Durant més de vint anys va ser arxiver i bibliotecari, càrrecs que li permeteren difondre el patrimoni historicoartístic del seu monestir.

El maig de 2017 va ser nomenat prior.

Es va implicar en l’impuls de l’associació «Amics de la Cartoixa de Montalegre».

Durant les darreres tres dècades, ha encarnat la presència catalana en aquest cenobi.

Com ell mateix deia: «Jo tinc dos grans amors: l’Església i Catalunya».

El 1974 va preparar una antologia de poetes catalans que va titular Poble, treball i poesia.

Un cop imprès el llibre, el franquisme el va prohibir i segrestar. Hagué d’esperar un temps fins a veure publicada la seva obra.

El darrer cop que el vaig anar a visitar a la Cartoixa de Montalegre va ser el 21 d’abril de 2021 (vegeu la foto). Amb el seu bon humor i somriure, ens va acollir, a mi i a un bon amic que m’acompanyava, amb la cordialitat que sempre el va caracteritzar.

Morí a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona, el 18 de setembre de 2026.

Que descansi en pau.

Jordi-Xavier Romero Álvarez