CORBERA: Fundació Patrimoni Històric i Cultural

/by

E-Mail

La Fundació Patrimoni Històric i Cultural va ser aprovada per la Generalitat el 28 de juny de 2023, després d’una llarga història de gestions. L’Associació Patrimoni Històric i Amics del Monument «La Creu Nova», promotora inicial de la Fundació, veient les dificultats que trobava en la gestió dels diferents patrimonis de Corbera per realitzar actuacions de cara a buscar solucions per a la recuperació dels edificis més emblemàtics de la zona antiga, va iniciar estudis per buscar alternatives l’any 2015. Primer pensant en constituir la mateixa Associació en Fundació, o estudiant altres possibilitats.

Després de valorar les diferents opcions, vàrem creure que la millor alternativa era buscar l’acompanyament de les màximes entitats del poble, per portar a terme aquest repte.

El 20 de juny del 2018, a la Biblioteca Municipal de Corbera, fem la presentació al poble, del Projecte Fundació. A partir d’aquí es va anar contactant amb les diverses entitats culturals, empreses, persones físiques, i partits polítics amb representació a l’Ajuntament, explicant i veient conjuntament les possibilitats que el Projecte tenia, a més del gran repte que representava.

Es van unir diversos col·lectius per iniciar els primers documents, però la pandèmia ens va aturar a tots, allargant la posada en marxa de la documentació inicial.

A finals del primer semestre del 2022, vàrem poder concretar la documentació principal: Estatuts, Pla de Viabilitat, concreció dels Socis Fundadors i aportacions a realitzar. Es va poder tenir tot enllestit a finals del 2022, i es va signar l’escriptura de constitució, presentant aquesta a la Generalitat per la seva aprovació, al gener del 2023, quedant aprovada a finals de juny, amb 22 socis fundadors i 125 persones adherides a la Fundació.

La finalitat de la Fundació és recuperar per al poble, si fos necessari, el patrimoni històric, a més de protegir, salvaguardar, restaurar, i posar en valor tots el patrimonis històrics i culturals de Corbera de Llobregat.

 

CORBERA: Associació del Patrimoni Històric i Amics del Monument “La Creu Nova”

/by

E-MailWeb SiteFacebook

L’Associació va ser constituïda el 30 de juny de 1994, amb el nom d’Associació d’Amics del Monument «La Creu Nova» de Corbera de Llobregat. Aquesta constitució es va realitzar a la Sala de Plens de l’Ajuntament, amb el concurs i col·laboració de l’Ajuntament, les dues Parròquies de Corbera, l’Associació de Propietaris del barri Creu Nova i 30 socis fundadors.

La finalitat, com el seu nom indica, era protegir, salvaguardar, restaurar i posar en valor aquest Monument, una creu antigament coberta, de caràcter votiu, que data del 1617, nomenada Antiga Creu de Santa Magdalena, per haver-se aixecant amb motiu d’un guariment miraculós, ja que les construccions realitzades al seu voltant l’estaven ofegant i s’havia quedat sense espai físic.

Al llarg dels anys ens hem dedicat a donar l’espai mínim necessari a tot el Monument, comprant la meitat d’una parcel·la a tocar, que tenia drets de pas a1 metre del Monument, arreglant els voltants i instant a la seva restauració, fent esculpir unes còpies idealitzades de la Creu i capitell originals, per evitar que aquests estiguessin a l’aire lliure, donat el seu estat de conservació.

Hem posat en valor aquest i altres patrimonis de Corbera.

En el 2009 vàrem ampliar el nostre nom, a Associació del Patrimoni Històric, sense perdre el nom inicial, i també ampliant les seves finalitats, proposant la protecció de tot el patrimoni històric.

Celebrem dues festes al peu del Monument, des de fa més de 26 anys, per tal de no deixar-la en oblit i també realitzem el manteniment dels voltants. Celebrem des de fa més d’11 anys les Diades del Patrimoni Històric, posant en valor un patrimoni diferent que tingui necessitat de millores.

En l’actualitat hem estat promocionant junt amb altres entitats la creació d’una Fundació per poder treballar pel patrimoni del nostre poble. Creiem que, després de 29 anys, som una referència en el nostre poble en la protecció del patrimoni històric, amb 304 socis en l’actualitat i més de 124 adhesions a la Fundació

 

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat

/by

El Baix Llobregat és terra rica en patrimonis, però res millor en aquestes dates de desembre, que parlar d’un patrimoni excepcional vinculat a la manera de viure les festes. Em refereixo al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Aquest té el mèrit de ser el segon pessebre vivent més antic de Catalunya després del de Castell d’Aro i el primer que cerca una interacció diferent amb el públic que lluny d’estar assegut a la platea ha de mantenir-se actiu, en moviment, cercant els diferents espais amb les diferents escenes i convertint-se en part del pessebre. I encara té un altre rècord: amb els anys ha esdevingut en el pessebre vivent més visitat de Catalunya.

El Pessebre de Corbera s’inicia de la mà d’un grup de corberencs inquiets que l’any 1962 van reunir  cinc actors i actrius per representar el naixement de Jesús a Betlem en un petit espai. Han passat més de seixanta anys i el nombre d’actors no ha parat de créixer, així com l’espai dedicat a la representació. Aquest 2023, ha comptat amb més de 200 figurants – com sempre voluntaris i amateurs – una quinzena d’animals i un espai de 14.000 metres2 en un paratge natural incomparable de roca vermella, darrere del nucli urbà, la Penya del Corb. El recorregut, de més de 700 m, inclou diverses escenes, com ara l’Anunciació, l’arribada dels Reis Mags, la vida a Natzaret o la fugida a Egipte. I tot plegat en uns decorats i amb un vestuari preciosos.

Aquesta meravella de la cultura immaterial és moguda per una associació sense ànim de lucre, els Amics de Corbera, que l’any 1976 van rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca en pro de la cultura popular i tradicional. I encara el 2010 la Generalitat va incloure aquesta activitat en el Cens de Festes Locals d’Interès Turístic.

Però el reconeixement més gran que rep el Pessebre Vivent de Corbera es materialitza any rere any en l’increment del nombre de visitants i també en la procedència, ja que la gent hi va d’arreu del país a gaudir d’aquest espectacle tan singular.

 

En aquests moments les entrades ja estan a la venda i quan surti aquest butlletí ja quedaran pocs dies de representació. Teniu tota la informació en els següents enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pessebre_Vivent_de_Corbera_de_Llobregat#cite_note-gencat-2

Us recomanem visitar aquest patrimoni del Baix Llobregat únic a Catalunya.

Esther Hachuel

Safareigs i el patrimoni de la quotidianitat

/by

Que les nostres ciutats i els seus entorns estan plens de patrimoni és indiscutible. Mireu si no l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. No hi ha municipi que no tingui, com a mínim, dos o tres elements en el llistat. El mateix passa si entrem, per exemple, al web de Pobles de Catalunya (https://www.poblesdecatalunya.cat/#gsc.tab=0) on es ressenya el patrimoni         – també arquitectònic – mes important de cada poble. No us preocupeu, que no trobareu cap ciutat que no aporti algun element de patrimoni al contingut del web. Si Catalunya te 947 municipis, allà els trobareu tots.

Però basta una ullada a qualsevol d’aquests recursos mencionats per veure que la major part d’aquest patrimoni te a veure amb l’“extraordinarietat”. Grans masies, palaus, castells… són testimoni del passat més “esplendorós” de les nostres viles.

També hi trobem patrimoni relacionat amb la producció i amb la vida pública: molins, bòviles, pedreres…

Però on està el patrimoni de la quotidianitat? El que no te a veure ni amb grans personatges ni amb grans processos productius. El que te a veure amb la vida diària, la salut de les persones i el seu benestar?

Està clar que el patrimoni ve del passat, però que el fem com a tal en el present. És ara que hem decidit  el que és patrimoni i el que no és digne d’atenció ni per part de la ciència, ni per part de les polítiques culturals, ni per part de la ciutadania.

I si el patrimoni el fem aquí i ara, no és menys cert que el patrimoni crea discurs. Contribueix a que veiem les coses d’una manera determinada. Com veiem el passat ens fa entendre com veiem i com construïm el nostre present.

Si unim aquestes dues premisses, el patrimoni que hem construït, invisibilitza les dones i la gran tasca de civilització que hem fet. Pràcticament no hi ha patrimoni vinculat a la vida quotidiana.

Un dels casos més interessants i que més cal reivindicar és el dels safareigs. El rentat de la roba sempre s’havia fet fora de casa fins ben entrat el segle XX, ja que estava subjecte a la disponibilitat de grans quantitats d’aigua i les cases no en disposaven.

És per això que els safareigs van suposar al segle XIX un avenç importantíssim, ja que van permetre que les dones rentessin la roba sense necessàriament entrar en contacte de cos sencer amb l’aigua, que és el que passava anteriorment quan es rentava als rius, als torrents o als canals.

Al Baix Llobregat trobem dos tipus de safareigs: els que estan vinculats a masies, com és el cas de Can Furriol a Sant Feliu de Llobregat, a l’àrea de Collserola. Però n’hi ha molts més. Aquests eren per a ús privat dels ocupants de la masia, però també eren cedits i llogats a altres famílies. I els que estan construïts a les ciutats per a ús públic. En aquest sentit destaquen clarament els conjunts d’Abrera i de Corbera de Llobregat.

A Abrera, a la plaça de la Font, trobem un espai interessantíssim construït al segle XIX. Està format per dues basses que acumulaven l’aigua per als diferents processos de rentat: amb sabó i per esbandir i s’omplien amb aigua d’una surgència pública.

Bassa del safareig d’Abrera

Aquestes dues basses es completen amb un pou, una sínia i una font. Tot plegat és un conjunt de gran valor històric i etnològic que malgrat no estar protegit legalment, sí està degudament conservat i posat en valor per part de l’Ajuntament.

Pou d’Abrera

En el cas de Corbera hi trobem el safareig de la Font Vella, format també per dues basses. En aquest cas només una te les típiques lloses inclinades per facilitar el rentat i la immersió de la roba en l’aigua. Es van fer servir fins els anys 70 del segle XX, quan el broll que els omplia d’aigua va ser connectat a la xarxa pública per donar resposta a les necessitats d’un nucli en creixement. Val a dir, però, que és també el moment en què el subministrament d’aigua a les llars i la generalització de màquines de rentar van deixar obsolets aquest tipus d’instal·lacions.

Paga la pena fer una visita a ambdós conjunts i reflexionar sobre què convertim en patrimoni i què no.

Safareig de la Font Vella de Corbera

Safareig de la Font Vella de Corbera