Taua rodona “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia”

En el marc de la 13ª Recerca Col·lectiva del Centre de Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, el dimecres 16 de setembre es va celebrar a la Sala polivalent de Ca n’Amat  la segona taula rodona  programada que, amb el títol “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia” amb l’objectiu de recuperar  el paper que van tenir els cristians progressistes en aquella lluita per les llibertats  democràtiques i en la transformació social de la comarca, gràcies a una xarxa de militants, comunitats cristianes, famílies i entitats de barri que van sostenir l’oposició al franquisme quan fer-ho encara implicava assumir riscos.

L’acte va comptar amb l’apertura d’Encarni Garcia, tinenta d’alcaldia de Viladecans; i de Jordi Sicart, president del CECBLL.

Mercè Solé Tey va moderar la taula i va iniciar la sessió posant de relleu com els moviments cristians progressistes, dels que ella formava part, van connectar les  creences religioses amb la defensa dels drets socials i laborals durant el tardofranquisme, especialment a través de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i de l’Acció Catòlica Obrera (ACO).

A continuació va intervenir José Luis Atienza Ferrero, escriptor i periodista que va recordar el compromís amb la classe obrera  de la família Comelles Doñate de Viladecans en la lluita antifranquista,  en convertir  casa seva en un refugi de reunions i propaganda clandestines i de dirigents perseguits.

El vicari general de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Josep Maria Domingo Ferrerons es va centrar en analitzar els  elements que van contribuir a canviar la mentalitat d’una Església que havia pres partit a favor de la dictadura. El suport al bàndol vencedor va derivar del trauma de la Guerra Civil i dels assassinats de milers de sacerdots i religiosos.  Posteriorment, el contacte  amb la classe obrera i la immigració, la lluita contra la pobresa, la influència d’altres moviments religiosos i, sobretot, els nous plantejaments  Concili Vaticà II, incompatibles amb el nacionalcatolicisme,  van anar modificant aquesta posició. Les noves idees sobre llibertat religiosa, consciència i drets humans xocaven amb els principis del franquisme. En aquest context, algunes parròquies es van acabar convertint en espais per a reunions, protestes i activitats clandestines.

El jesuïta Josep Maria Rambla va centrar la seva intervenció en la figura de Joan N. Garcia Nieto, en el seu llegat i en l’impacte de la Compañía de Jesús a l’Església. Va descriure Joan García Nieto com  una figura inseparable del moviment obrer del Baix Llobregat. Format en Economia a Londres i Barcelona i professor durant els seus primers anys professionals, García Nieto es va instal·lar a Cornellà el 1966 i va bolcar la seva activitat en el món del treball. Va combinar la fe cristiana amb el pensament marxista, va militar en la clandestinitat al PSUC i a Comissions Obreres i va impulsar iniciatives com l’Institut d’Estudis Socials i Cristians pel Socialisme.

Rambla va comentar  també la dimensió quotidiana i propera de García Nieto, capaç de conviure amb una intensa activitat política i religiosa i la importància del seu llegat que es manté en entitats com Cristianisme i Justícia, la ja desapareguda Fundació Utopia i el centre cultural de Cornellà que porta el seu nom.

La darrera intervenció va correspondre a Núria Jiménez Huertas,  vinculada a Acció Catòlica Obrera de  Sant Just Desvern, com a exemple de compromís de la societat en la clandestinitat i en democràcia.  Jiménez va explicar la seva experiència política i la seva trajectòria com a treballadora, mestra i militant cristiana. Després d’assumir responsabilitats familiars des de molt jove, va estudiar Pedagogia i va participar en projectes comunitaris. En les últimes dècades ha defensat especialment el vincle entre cristianisme, feminisme i transformació social des de col·lectius com Dones en l’Església i Càritas.

L’acte es va cloure amb un petit diàleg entre els membres de la taula i el públic assistent.