Sentit homenatge al Nani

El 18 d’octubre, vàrem assistir en l’espai que ocupen els Castellers de Cornellà al comiat que la família va organitzar per en Ignasi Riera Gassiot, un dinar de capipota al més pur estil  Nani, en un ambient festiu com a ell l’hauria agradat. Un acte entranyable envoltat de família i amistats, de companys i companyes, també els de la seva etapa parlamentària, del moviment associatiu, d’amics i amigues d’una llarga i polifacètica trajectòria cultural, social i política. Entre els assistents es trobaven l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat, Montilla.  Hem pogut compartir vivències i històries, anècdotes d’una vida dedicada a la humanitat a la cultura, recordant la importància del Ignasi Riera per la ciutat de Cornellà, per la Comarca del Baix Llobregat i pel país.

En Nani va formar part del Centre d’Estudis des dels seus inicis allà pels anys vuitanta un soci amb qui sempre pudíem comptar i responia afirmativament davant qualsevol demanda sigui un article o, una conferència.  Tal com ens recordava en José Luis Atienza en la Crònica sentimental del Nani, va ser un col·laborador generós i amic del Centre d’Estudis, de la voluntat d’expandir cultura, coneixement i cohesió a la comarca. Li obsessionava la llengua, reclamava l’escola pública i catalana per evitar una societat a dues velocitats. Tocava tots els pals. “Jo soc un tastaolletes”, deia.

Un baixllobregatí il·lustre que definia la  comarca com l’Avé Fènix que sempre reneix de les cendres un exemple de resiliència. L’Ignasi Riera, amb la seva ironia, l’agudesa crítica i l’humor podia fer somriure i il·luminar la realitat. Defensor de la cultura i el coneixement com les eines imprescindibles de transformacions i que van ser eixos centrals de la seva vida, en bona part dedicada a l’escriptura, el periodisme i les cròniques divulgatives. Home de barri, proper, entramaliat i divertit que va fer lluir la cultura popular. Tot i viure els darrers anys a Madrid va continuar essent un referent per la cultura i la llengua catalana. Un company un amic. Ens deixa una empremta indeleble i el trobarem a faltar.

A l’acte van recordar com d’important havia estat el seu paper facilitant el contacte amb el poeta perquè l’institut de F.P. de Cornellà 2 es digués Miquel Martí i Pol. El poeta va regalar un poema pel nou IES, un text molt adient per la trobada de comiat del Nani.

“Us proposo de compartir el misteri

dels ulls i del desig, perquè no hi hagi

entre vosaltres i jo cap reducte

vedat a la tendresa. Així ens serà

possible viure junts l’àmbit dels somnis

vast i profund com una mar immensa,

i jo potser seré per tots vosaltres

més que un record i menys que una presència.”