La notícia apareguda a primers d’aquest mes d’octubre que Brusel·les ha seleccionat un projecte d’una ciutat del Baix Llobregat entre 113 projectes de tota Europa com a Acció Urbana Innovadora de Transició Energètica, és una excel·lent notícia i un estímul per a la comarca. Tres ciutats han estat seleccionades en aquest apartat: Göteborg, París i Viladecans. Aquesta convocatòria és la primera de la història del Comitè de les Regions en què les ciutats s’han pogut presentar directament sense passar pel sedàs dels Estats, i el resultat ha estat que del conjunt de 378 ciutats presentades en les diverses modalitats innovadores només quatre ciutats espanyoles han vist seleccionats els seus projectes, Madrid, Barcelona, Bilbao i Viladecans.
Aquest escurçament de distàncies entre la Unió Europea i els pobles i ciutats, aquesta línia directa sense intermediaris ni quotes, pot obrir nous camins de finançament per a una comarca que en el seu ADN manté la innovació i la participació com un dels seus signes d’identitat, tal com s’ha demostrat en el Baix Llobregat a Debat, organitzat pel nostre CECBLL.
La transició energètica és un objectiu important però encara allunyat de la ciutadania. Inclou les energies renovables però també l’estalvi passiu que disminueix les necessitats i la despesa en il·luminació, calefacció i refrigeració. Això requereix informació, pedagogia, aprenentatge, canvi d’hàbits i també modificacions en els edificis per fer-los més càlids a l’ hivern i menys calorosos a l’estiu.
Fins ara s’ha parlat poc de l’estalvi passiu i s’ha practicat encara menys perquè la sostenibilitat és un concepte molt utilitzat en el llenguatge però també una cultura gens arrelada en l’àmbit privat i poc desenvolupada en les polítiques públiques.
El projecte VilaWatt de Viladecans de 5,3 milions d’euros, amb el 80% finançat per la UE, aborda en un barri concret un problema endèmic en molts barris de la nostra comarca, sobretot en aquells pobles i ciutats que van tenir un creixement exponencial als anys setanta: les tres quartes parts dels seus edificis són anteriors a l’any 76 i per tant pitjor aïllats i més vulnerables a les variacions climàtiques.
És un projecte experimental que vol transformar la transició energètica en un motor de participació i transformació social, impulsar un model cooperatiu per al subministrament d’energia, crear una moneda local tant per fer visible l’estalvi energètic com per fomentar el comerç de proximitat i arrencar i consolidar la rehabilitació energètica dels habitatges.
Tal com assenyala Carles Riba, l’anterior president del CECBLL, en el llibre “El crac energètic” “Si les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual”. Per tant, sembla evident les polítiques públiques municipals sobre l’energia s’haurien de dirigir pel camí gairebé inexplorat d’estendre la cultura de l’estalvi i així reduir la demanda dels habitatges.
Sumar la millora profunda del confort tèrmic a les millores clàssiques de la rehabilitació, els ascensors i la renovació de les façanes té un benefici afegit: crear noves activitats i nous jaciments d’ocupació per a la construcció, un sector que ha ocupat històricament molta mà d’obra al Baix Llobregat. Construcció sense creixement urbà. Créixer cap endins i no cap enfora, disminuir les emissions de CO2 en comptes d’augmentar-les. El Baix Llobregat obre el camí.
Sant Feliu de Llobregat
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha celebrat el seu Xè congrés a la sala Plana de l’Om de la ciutat de Manresa els dies 21 i 22 d’octubre.
a Internacional del Baix Llobregat, un nou nom que inaugura una edició que pretén acostar el treball de nous autors a tota la comarca. Per primera vegada, les pel·lícules de La Mostra surten del cinema a altres espais.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10