Sabíeu que… abril

SLIDER_concurs-07

 Sabeu quants elements hi ha al Baix Llobregat catalogats com a elements de patrimoni industrial català? 

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha estudiat i difós el patrimoni industrial català. Atès el prestigi i l’interès històric i social d’aquest patrimoni, va elaborar el mapa de patrimoni industrial de Catalunya on hi podem localitzar 10 elements de la nostra comarca. Són els següents:

ELEMENT PATRIMONIAL MUNICIPI
1 Molí de Can Batlle Vallirana
2 Can Bagaria Cornellà de Llobregat
3 Casa de la Telegrafia El Prat de Llobregat
4 Pont del Lledoner Cervelló
5 Central d’Aigües de Barcelona Cornellà de Llobregat
6 Xemeneia de la Cimentera Sanson Sant Just Desvern
7 Colònia Sedó Esparreguera
8 Colònia Güell Santa Coloma de Cervelló
9 Forns de “Pujol i Bausis” Esplugues de Llobregat
10 Fàbrica del cartró Sant Joan Despí

 

Font: mNACTEC – Mapa del patrimoni industrial de Catalunya

EDITORIAL CECBLL (MARÇ 2019): L’essència del centre d’estudis

Els estatuts del Centre d’Estudis recullen que cada tres anys s’han de convocar eleccions per tal de renovar la Junta Directiva. Després de dos mandants amb Conxita Sánchez i el seu equip al capdavant de l’entitat, la Junta ha quedat configurada per algunes persones que es mantenen renovant el seu compromís i per noves incorporacions plenes d’il·lusió. Es produeix també un canvi a la presidència, que serà assumida per Genoveva Català, molinenca que ja formava part de la Junta anterior i que va liderar l’àmbit d’Entorn i Territori al congrés El Baix Llobregat a Debat.

Les persones que formem part de la nova Junta directiva per al període 2019-2022,  volen donar continuïtat a l’empenta assolida per l’entitat. Es tracta d’un equip humà molt valuós. Els motiven els valors i els camps temàtics en els quals l’entitat ha actuat. El projecte i les accions prioritàries que emprenen, tenen dues vessants de treball: la projecció pública de l’activitat i la vida associativa i la persistència de l’entitat.

En aquest sentit, es proposen les següents línies de treball per al proper període:

  1. Perseverar i aprofundir en la promoció del patrimoni, dels valors culturals, socials i naturals de la comarca des del vessant de la investigació, la reflexió, la conservació i la divulgació.
  2. Treballar per l’equitat, ja que les desigualtats no tenen només una base cultural, sinó que són socials i econòmiques i tenen un biaix de gènere.
  3. Continuar treballant entorn de totes les temàtiques tractades en el Congrés El Baix Llobregat a Debat, resumides en els 30 reptes i coincidents amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per al 2030.
  4. Posar de relleu la trajectòria històrica del Centre en els seus 45 anys. Promoure l’activitat voluntària de les persones associades i aconseguir ampliar la base social. Posar de relleu l’ofici de la gestió cultural, des de la professionalitat i des del voluntariat.
  5. Mantenir i promoure la cooperació amb les administracions públiques, les entitats i els sectors econòmics favorables a la cultura com a motor i mitjà per a un desenvolupament sostenible, com a eina per al benestar de les persones i a favor de la igualtat.

El CECBLL és una associació que exerceix el seu lideratge cultural en el territori i entén que la cultura ha de contribuir de forma efectiva a les polítiques, les estratègies i els programes que faciliten un desenvolupament econòmic i social inclusiu, la sostenibilitat mediambiental, l’harmonia, la pau i la seguretat. La cultura ha de ser un motor i un mitjà per al desenvolupament sostenible. La cultura ha de ser una eina per al benestar de les persones i un pilar en la lluita contra la desigualtat. La cultura ha de recuperar un rol prioritari en les agendes polítiques i socials del nostre país.

La nova Junta, escollida per unanimitat, treballarà per aconseguir tots aquests propòsits. La nostra associació ha estat i serà consistent gràcies al consens i a la suma de les diversitats, un valor que s’ha de mantenir i preservar en la nostra trajectòria, tal com s’ha fet al llarg d’aquests 45 anys.

Des de l’activisme cultural i social, no ens cansarem mai de dir que com més mans, més ulls, més intel·ligència i més voluntats conflueixin, millors resultats obtindrem a favor de la comunitat.

ARTICLE DEL MES PER GERARD SEGÚ

El Pla Director de l’Entorn de la Colònia Güell

La Colònia Güell és un dels tresors de la nostra comarca. Ho és pel seu patrimoni i per la seva història, però a tot això també s’hi suma el seu entorn privilegiat.

Al paisatge natural que envolta la Colònia, emmarcat per dues rieres –la de Ca n’Isbert i la de Can Solé– el Parc Agrari i la falda de les muntanyes de Montbaig i Montpedrós, li ronden, des de fa molts anys, projectes de desenvolupament: en el seu moment es preveia que acollís un complex universitari, que finalment no va reexir, deixant pas a planejaments urbanístics on s’hi han previst equipaments, zones residencials i parcs i zones verdes… Això s’ha anat concretant fins ara en el Pla Parcial de l’Entorn de la Colònia Güell, l’ARE de la Riera de Can Solé, el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell i el Pla especial d’accessos al parc metropolità i àrea esportiva Colònia Güell (a l’entorn de la Torre Salbana).

Les perspectives generaven molts dubtes i contradiccions, per l’important impacte sobre la Colònia Güell, el seu entorn i el conjunt de Santa Coloma de Cervelló. Més encara, la realitat del desenvolupament urbanístic d’algunes de les zones que envolten la Colònia s’ha demostrat empantanegada, de forma especial en els casos del Recinte Industrial i de la Torre Salbana, elements patrimonials molt rellevants, que es troben en una situació de deteriorament preocupant i embolic urbanístic.

Amb l’objectiu de replantejar tot aquest àmbit, millorar les previsions vigents fins al moment i intentar facilitar un encaix equilibrat entre la conservació paisatgística i ambiental de l’entorn de la Colònia, els potencials desenvolupaments urbanístics, la ordenació del territori, la recuperació de l’important patrimoni en risc i les necessitats dels municipis, a finals de l’any 2018 la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, van acordat l’inici d’un Pla Director Urbanístic en aquest àmbit.

Aquest PDU és una aliança potent de les 3 administracions implicades (la Generalitat a través de l’INCASÒL que, alhora, és propietari d’un percentatge molt alt de les finques afectades), que conformen el Consorci Urbanístic de l’Entorn de la Colònia Güell, que serà l’encarregat del seu desenvolupament amb l’objectiu de repensar el model urbà en tots els sentits, aquesta vegada amb una visió més àmplia de conjunt i tenint molt en compte la seva integració en aquest territori singular.

Sense dubte, aquest és un gran repte per a Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi, però també per a la comarca i per al país. Un projecte gran com aquest, en un àmbit metropolità, que relliga una ciutat gran amb un poble petit, en un espai natural de gran riquesa, i a tocar d’un patrimoni com és la Colònia Güell, mereix una atenció molt especial.

També és una bona oportunitat per millorar el que fins ara estava previst, per resoldre problemes urbanístics importants que estan generant grans dificultats de gestió i per plantejar un model d’urbanisme, de gestió del territori i de construcció actualitzat, innovador i referent per la seva integració al paisatge, l’equilibri entre un patrimoni històric i nous desenvolupaments i per ser un model urbà sostenible.

D’inici, el Consorci ha plantejat en el seu pla de treball començar el procés per una reflexió prèvia sobre el model a proposar, abans de la redacció dels documents del PDU. Aquest procés permetrà marcar línies mestres que guiïn el Pla, definides a través de participació i debat amb agents del territori, i amb una visió holística, seguint les propostes innovadores de la recent Agenda Urbana de Catalunya per a un desenvolupament sostenible, que desplega en aquest àmbit l’Agenda 2030.

En definitiva, al Baix Llobregat iniciem un repte important en un àmbit singular, que requerirà de molta bona feina, responsable i ambiciosa, per tal de convertir en oportunitat el PDU de l’Entorn de la Colònia Güell, com a referent de gestió del territori, amb un balanç positiu que integri la resposta a les necessitats socials, el manteniment i recuperació del patrimoni, el respecte pels espais naturals i els corredors ecològics i la sostenibilitat.

Gerard Segú
Primer tinent d’alcaldia
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

 

Fotografia extreta de la web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

40è aniversari del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat

Dissabte 9 de març, a l’Auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat i sota el lema Ni un pas enrere, el Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat va celebrar el seu 40è aniversari amb una festa on estava cridada tota la ciutadania.

A l’entrada de l’auditori es va lliurar a tothom un exemplar del llibre El Casal de la Dona: un llegat feminista de Sant Feliu de Llobregat, realitzat pel mateix Casal de la Dona, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Es tracta d’un llibret que fa un recorregut pels 40 anys d’història d’aquesta entitat.

El Casal de la Dona va ser una de les primeres entitats de dones fundades a la comarca i de les poques que han perdurat en el temps. Es va fundar el 31 de maig de 1979 en el marc de les reivindicacions veïnals de finals del franquisme, amb la finalitat de desenvolupar serveis i activitats diverses adreçades a les dones.

A l’acte hi van intervenir Iolanda Parra, periodista i antropòloga especialitzada en temàtiques de pau i violències; Maria de la Fuente, experta en  teoria política feminista i consultora sobre polítiques d’igualtat i directora de l’Observatori IQ; Conxita Fernández, presidenta del Casal de la Dona entre els anys 2000 i 2011, i des de 2017 fins l’actualitat; Lídia Muñoz, tinenta d’alcaldia delegada de Dones i Polítiques d’Igualtat.

Finalment Magda Torre, presidenta del Casal de la Dona entre els anys 2011 i 2013, juntament amb el seu fill Ramon Mirabet van fer un petit recital que va posar punt i final a la celebració

Galeria fotografia de ©Marc Rius (Fet a Sant Feliu)

 

 

 

CINQUÈ ITINERARI “EL BAIX LLOBREGAT FONT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA”

El dissabte 16 de març es va fer el cinquè itinerari de la guia El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana. Amb el nom “Pous l’Estrella de Sant Feliu de Llobregat” ens va permetre conèixer aquesta important infraestructura d’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La trobada va tenir lloc a l’estació de Sant Feliu de Llobregat des d’on ens vam dirigir a la zona agrícola propera al riu a la que vàrem arribar pel carrer  Comerç. Al cap de pocs minuts ja érem davant el pou número 6 i l’ETAP número 2.

Els anomenats pous i ETAPs les Estrelles són un conjunt de 6 pous ubicats al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat que van ser posats en servei durant la dècada de 1950 i van funcionar fins a la primavera de l’any 1974, quan un greu episodi de contaminació per dissolvents clorats va obligar a la seva aturada.

RECUPERACIÓ DELS POUS I NOVES INSTAL·LACIONS

Davant l’escassetat d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, durant l’episodi de sequera de l’any 2007 i i part del 2008, es van recuperar aquests pous en desús. Per millorar la qualitat de l’aigua d’aquests pous es va optar per un sistema d’arrossegament per aire. Amb aquesta finalitat es van construir dues plantes, anomenades ETAP’s l’Estrella número 1 i  2.

Des del pou número 6 el recorregut va continuar passant pel pou número 5 i després de creuar per sota de la B-23 vàrem veure els pous número 4 i 3. Davant aquest últim pou els guies ens van explicar el fet, poc conegut, que la seva construcció va ser autoritzada per abastir la ciutat de Sabadell.

Després d’esmorzar, a la vora del riu, vàrem continuar el camí per arribar al pou número 2 i despès al número 1 que comparteix recinte amb l’ETAP número 1.

Des del pou número 1 l’itinerari va continuar en direcció a la zona urbana, pels carrers de la qual vàrem arribar a l’estació de Sant Feliu, punt on va finalitzar l’excursió.

LA NOVA JUNTA DIRECTIVA DEL CECBLL

L’actual Junta Directiva del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat està formada per:

  1. Genoveva Català Bosch. Molins de Rei. Presidenta.
  2. M.Jesús Rodríguez Carrero. Sant Esteve Sesrovires. Vicepresidenta
  3. Jordi Sicart Codinachs. Olesa/BCN. Vicepresident 2n.
  4. David Massana Gràcia. Viladecans.
  5. Rafael Bellido Càrdenas. Sant Feliu de Llobregat.
  6. Conxita Sánchez Medina. Sant Joan Despí. Vocal
  7. Carles Riba Romeva. Sant Joan Despí. Vocal
  8. Pere Àngel Montserrat Ollé. Sant Joan Despí. Vocal
  9. M.Jesús Bono Lahoz. Sant Feliu de Llobregat. Vocal
  10. Jaume Bosch Mestres. Sant Feliu de Llobregat. Vocal
  11. Gemma Tribó Traveria. Molins de Rei. Vocal
  12. Mercè Sellés Comellas. Molins de Rei. Vocal
  13. Xavier Mas Sanchís. Esparreguera. Vocal
  14. Àngels Massip Bonet. Esparreguera. Vocal
  15. Adelina Cobos Caballero. Sant Boi de Llobregat. Vocal
  16. Anna Antó Agustench. Sant Boi de Llobregat. Vocal
  17. Josep Campmany Guillot. Gavà. Vocal
  18. Francesc Ollé Dorca. Vallirana. Vocal

Bona feina, Junta!

ASSEMBLEA DE SOCIS I SÒCIES 2019: canvi de presidència

Fa sis anys que Conxita Sánchez Medina va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La Conxita va agafar uns anys difícils, i va haver de fer grans esforços per mantenir viva una entitat que provenia d’una llarga i dilatada trajectòria en el món de la cultura i la defensa del patrimoni de la comarca del Baix Llobregat. Al llarg dels seus sis anys de mandat ha posat el Centre d’Estudis al lloc que li pertoca i l’ha convertit en un centre promotor cultural de referència a la comarca i a Catalunya.

Enguany tocava la renovació de la junta directiva i Conxita Sánchez ja havia anunciat la seva retirada, després de 6 anys  al capdavant de l’associació i de ser elegida presidenta dues vegades. Genoveva Català Bosch ha estat la persona que ha assumit aquesta responsabilitat; ella ja formava part de la Junta Directiva i es va iniciar al Centre amb el congrés El Baix Llobregat a debat, assumint la coordinació de l’àmbit d’Entorn i Territori.

Genoveva Català enceta la cinquena presidència del Centre d’Estudis. Ha estat precedida per Isidre Clopas, que en va ser president abans de la legalització de l’associació (1974-1980); Jaume Codina, que ho va ser entre 1980 i 1995; Carles Riba (1995-2013), que afortunadament encara és membre de la Junta; i Conxita Sánchez, que acaba d’exercir una presidència de 6 anys durant la qual ha obert importants línies de treball per al Centre.

L’Assemblea, que va aplegar un important nombre de socis i sòcies,  ha aprovat per unanimitat la Memòria d’activitats i el tancament del pressupost de l’any 2018, el projecte d’activitats i el pressupost per aquest 2019. L’assemblea de divendres 15 de març també ha estat el marc on s’ha presentat el projecte 2019-2022 i l’equip que dirigirà el Centre durant aquest nou període que encetem.

Aquesta ha estat una Assemblea especial per diversos motius. El primer és el canvi de presidència, però Conxita Sánchez ens ha dit adéu només com a presidenta ja que segueix sent membre de la junta directiva i encapçala projectes d’envergadura de la nostra entitat. Però també han deixat la junta persones amb una llarga trajectòria; ens han dit adéu només com a membres de la Junta, M.Luz Retuerta Jiménez, Agnès dal Maschio Eisele, Montserrat Torra Puigdellívol i Frederic Prieto Caballé. A tots cinc se’ls hi va lliurar un detall en senyal d’agraïment a la seva dedicació i la seva estima al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Volem fer palès en aquest text el més sincer agraïment de la Junta i de l’equip de gestió,  a la feina feta per la Conxita, una líder incansable.

 

Fina Rius interpreta la conferència – col·loqui “ISMENE”

Fina Rius ens va portar el monòleg Ismene al lluiRL’art del mes de març. Ismene és un monòleg en forma de conferència de la dramaturga quebequesa Carole Fréchette que ha estat traduït per Elisabet Ràfols, dirigit per Imma Colomer i interpretat per Fina Rius.

Ismene va ser una de les supervivents a la tragèdia atroç de la seva nissaga a l’antiga Grècia. Quan accepta el repte de la invitació a la conferència, no ho fa amb la intenció de justificar els seus actes, sinó per trobar respostes a les qüestions que l’agiten i la consumeixen. Es tracta  d’un text matisat i intel·ligent que parla de la presència de les dones a l’esfera pública, del discurs de la desobediència i de la importància de tenir un espai propi i desgrana la personalitat d’una antiheroïna amb totes les seves llums i ombres, i amb una magnífica interpretació de l’actriu baixllobregatina Fina Rius.

Fotografies de Marc Rius, extretes de Fet a sant Feliu. Vegeu tota la galeria

ARTICLE DE CONXITA SÁNCHEZ MEDINA, PRESIDENTA DEL CECBLL

Estimar és un lloc

Perdura al fons de tot: d’allí venim

I és el lloc on va quedant la vida

Joan Margarit

 És un fins aviat! No és un adéu…

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, associació sense ànim de lucre, és un àmbit d’estudi i de divulgació i una plataforma per impulsar projectes i activitats que es fan en xarxa dins i fora de la comarca. Constitueix una entitat de referència i un espai de trobada plural, en el qual participen activament moltes persones de manera voluntària per oferir el millor del seu saber i posar-lo al servei del Baix Llobregat, persones lligades al territori amb voluntat de conèixer i de fer conèixer, de reivindicar un futur millor partint de la seva idiosincràsia.

Aquest paràgraf recull la gènesis de la nostra entitat i em serveix d’introducció per iniciar el relat del meu comiat com a presidenta del Centre d’Estudis.

I és que enguany acaba el període de tres anys de mandat que contemplen els nostres estatuts i per tant hem d’escollir de nou la junta directva. Des del 8 de març del 2013 he assumit la responsabilitat de la presidència. Han estat sis anys en els quals hem treballat molt dur. La crisi ens va impactar de manera severa; els primers anys vam patir una forta davallada del suport ecònomic de les administracions que varem sufragar amb quotes extraordinàries, reducció salarials i replantejament d’activitats que ens van ajudar a continuar. Però vam ser capaces d’afrontar la nostra fragilitat i capgirar el repte en oportunitat per tirar endavant un important volum de projectes i activitats.

Recordo especialment el treball desenvolupat pel Centre d’Estudis, junt amb altres entitats i col·lectius, contra el macroprojecte d’Eurovegues, la nostra exigència d’un altre model de desenvolupament per a la comarca i l’alegria de superar plegats el perill de la seva instal·lació. La defensa de l’autonomia municipal i contra les retallades. Les reflexions, les argumentacions i la presa de posició davant el perill de fragmentació de la comarca i a favor del Baix Llobregat. Les nostres compareixences al Parlament de Catalunya.

També la commemoració del 40è aniversari i l’actualització de l’ideari fundacional. L’el·laboració del Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat que posa negre sobre blanc la importància de la cultura i de l’activitat cultural al territori. Les Jornades de Patrimoni, on any rere any mostrem el potencial i la diversitat d’un patrimoni encara desconegut. Les Recerques Col·lectives que permeten sumar i generar coneixement solvent. Els Premis de Reconeixement Cultural, aparador de l’activitat cultural local que transcendeix els municipis i conforma la Nit de la Cultura del Baix Llobregat en un esdeveniment aglutinador. El nostre segell editorial que posa a l’abast bibliografies de reconegut prestigi.

I un punt i a part mereix el projecte de l’Itinerari de l’Aigua, que en aquests sis anys ha donat fruits tan importants com la col·lecció de llibres Camins d’Aigua, que plantegen itineraris temàtics i les corresponents visites guiades.

I no vull deixar de mencionar la gestió cívica i la dinamització del Centre Cívic Mas Lluí, així com l’ingent treball que estem fent amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i amb l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn, per fer possible que el Museu de la Colònia Sedó torni a obrir regularment les seves portes els caps de setmana, sota la gestió del Centre.

Durant aquest temps hem ampliat les sinergies i relacions amb empreses, entitats i institucions de la metròpoli. Hem fet del feminisme un eix de treball de transformació social:  hem impulsat estudis, seminaris i hem col·laborat en el Congrés de les Dones del Baix i en la construcció del Decàleg elaborat per les Alcaldesses per construir Ciutats Feministes.

Però potser l’activitat més innovadora dels darrers anys ha estat la diagnosis que va suposar el congrés El Baix Llobregat a Debat que ha sacsejat la comarca, un treball rigorós i molt útil. Ha contribuït a refermar la singularitat baixllobregatina des de l’orgull de la diferència i el necessari encaix en una gran conglomeració urbana. Des de l’àmbit cultural i cívic, des del teixit social i l’activisme, ha servit per posar sobre la taula propostes i eines per aconseguir un territori cohesionat, dinàmic i sostenible. Hem vindicat el resilient Baix Llobregat i el lloc estratègic que ocupa en la metròpoli.

El llibre del congrés que hem presentat recentment fa un recorregut des del Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat i finalitza amb els 30 reptes per un canvi d’època.  És la crònica d’un procés participatiu en l’horitzó dels ODS i la Nova Agenda urbana 2030. Dependrà de tots i totes nosaltres que siguin útils per a la comunitat.

El comportament humà es transmet a través de la cultura i aquesta ens ajuda a construir la identitat col·lectiva, ja que inclou tot allò que hem estat, el que som i el que volem ser. La capacitat de la cultura per aglutinar debats i posar en comú el pensament és infinita i portar-ho a terme és un deure ineludible tant de les entitats com de les institucions. Costa comprendre l’abast de la situació que vivim i també ens està costant adaptar-nos a aquest món globalitzat; calen recursos per emprendre iniciatives innovadores i no hi ha un  lloc més apte que el de la cultura. Ara més que mai necessitem entendre el món que ens ha tocat viure. Per això ens cal disposar de la cultura i del coneixement com instruments per comprendre millor la realitat. Repensar la acció pública és una tasca i és un repte que ens interpel·la a totes les persones a títol individual i social.

El Centre d’Estudis és un espai de construcció i transferència de coneixement. Representem un model de treball col·laboratiu enfront del model basat en la competència. Un dels aspectes més rellevant  és la seva capacitat per actuar com a instrument útil, en la construcció de consensos. És l’espai des del qual podem estudiar, reflexionar i analitzar el moment que vivim i, com a part indestriable de la seva idiosincràsia, fer d’enllaç entre la història i la realitat que ens envolta, amb capacitat per orientar, per cercar alternatives que puguin contribuir a comprendre i aprendre a fer una síntesi del passat i del present per encarar el futur.

En uns temps que diuen líquids o gasosos com els que vivim, ens calen espais oberts que ens facilitin el diàleg; parlar, escoltar, reflexionar i fins hi tot acordar partint de vegades de posicions allunyades, és possible en una associació com el Centre d’Estudis, una entitat que hem de reforçar ampliant la seva base i amb els recursos adients perquè encara són moltes les persones, entitats, institucions i empreses que podrien fer del suport a la cultura i al Centre d’Estudis un element de valor, de convivència i d’arrelament.

Per mi el Centre d’Estudis ha estat el lloc que m’ha permès treballar per un projecte col·lectiu, en xarxa, de manera coral i col·laborativa en una entitat de clara voluntat comarcalista i amb la que comparteixo l’estimació pel territori que ens acull tan plural, tan divers, tan complex i alhora tan interessant. D’aquí que consideri fonamental reforçar un projecte de tan llarga i fructífera trajectòria.

He volgut compartir el final d’aquest període amb algunes reflexions i algunes fites que no haurien estat possible sense les sòcies i socis que sustenta la nostra entitat, sense la Junta, sense les persones treballadores de l’associació. Sense la implicació de les persones que col·laboren altruistament i per suposat sense el suport d’entitats, d’empreses, d’institucions que ens donen suport i confien en nosaltres.

Ha estat un veritable orgull representar com a presidenta el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La confiança de les sòcies i socis m’ha permès durant sis anys treballar amb persones d’una gran talla humana i professional. He aprés molt i em sento molt afortunada i profundament agraïda. Ara continuaré participant des d’una altra posició, no m’acomiado, encara em reclamen noves propostes i importants vincles afectius.

Vull des d’aquestes línies retre reconeixement i el més profunt agraïment a totes les persones que al llarg de 45 anys han fet possible la nostra entitat. Gràcies a les que han liderat i han empès el projecte malgrat les dificultats. Gràcies a les que recullen el testimoni per continuar liderant una gran entitat cultural. Gràcies també a totes les persones que fan possible la nostra activitat cada dia, avui i demà. Gràcies a la seva complicitat i generositat continuarem avançant i fent de la cultura una eina de cohesió i un dret de ciutadania.

Gràcies pel treball, per l’acompanyament, per les complicitats, per l’alegria, per la tendresa, gràcies per les utopies i per tanta vida compartida. Gràcies per tant!.

Perquè la carrera no la guanyen sempre els qui van més ràpid sinó qui segueix corrent, seguirem corrent i serem molts i moltes!! Gràcies a tothom!!

El Centre d’Estudis s’ho mereix!

Conxita Sánchez Medina
Presidenta