Emergència climàtica al Baix Llobregat: millora del medi natural, Transició energètica, i mobilitat sostenible

El canvi climàtic ja és aquí,  estem en situació d’emergència climàtica. Tenim fites ineludibles per tal  d’evitar morts prematures per contaminació i mitigar les conseqüències de l’escalfament.  Som davant d’un repte que comporta una profunda evolució dels nostres hàbits, hem de canviar de comportament  per evitar el canvi del clima, ens queda poc temps per poder fer-ho.

En un article recent Joan Herrera comenta, arran de la cimera del COP25 celebrada a Madrid :

“A l’habitació ja hi ha entrat el foc, els informes climàtics apunten que 2019 serà un any rècord en temperatures, i els magres resultats de la cimera evidencien la desconnexió que existeix entre la majoria dels governs del món i la ciència”. Des de la ciutadania, des de la base social i amb el municipalisme podem emprendre accions decidides a favor de la sostenibilitat.

A la ciutat de  Barcelona, a les seves rondes i a diferents municipis s’ha començat a declarar l’emergència climàtica  i es prenen mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic. La comunitat científica ens adverteix de l’enorme risc i de la necessitat d’elaborar plans d’acció per a la seva mitigació o, en el pitjor dels casos per a l’adaptació. Des de l’expertesa se’ns insisteix en la necessitat d’emprendre accions decidides per  evitar uns efectes indesitjables sobre la vida al planeta tal com la coneixem.

Les mesures que convé emprendre van bàsicament en 3 direccions:

1 – Salvaguarda del medi natural i del verd urbà i millora del seu manteniment.

Per preservar el medi natural, cal en primer lloc millorar el manteniment del conjunt d’espais naturals, Collserola i muntanyes del Baix. La cura d’aquests entorns ha de ser útil per mitigar els efectes de la sequera i prevenir-ne els incendis forestals.

També cal treballar de valent per a minimitzar el riscos d’inundació del riu, de les rieres i dels torrents. Les polítiques públiques encaminades a que en el territori disposem de les inversions necessàries i d’un  acurat manteniment del cicle de l’aigua  ens disposaran a afrontar en bones condicions els reptes climàtics que tenim damunt la taula.

El Parc Agrari és un polígon d’activitat econòmica i de producció d’aliments; alhora també és un bé natural que actua a favor del clima, les decisions de la tipologia de conreus tenen efectes positius sobre el clima. Cal continuar protegint el Parc Agrari i si s’escau, ampliant-lo. La protecció d’aliments en la proximitat és un dels reptes de la sostenibilitat.

Cada un dels municipis de la comarca pot contribuir en la lluita contra l’escalfament, tot potenciant plans de verd urbà que permetin triplicar la massa foliar existent, creant noves zones d’ombra urbana.

2 – Transició Energètica apostant de manera decidida per les energies renovables.

Sens dubte un dels majors productors de contaminació i CO2 és el consum d’energia, per aquesta raó és fonamental abordar polítiques innovadores en matèria d’energia impulsant la Transició energètica, tot començant per promoure les energies renovables i fomentant l’autoconsum.

Les administracions públiques han ser exemplars i decidides, tot  apostant per l’estalvi energètic  als edificis i tota mena d’instal·lacions, així com en   l’enllumenat públic. La millora dels aïllaments dels edificis és ja un objectiu a curt termini.

És possible i necessari  invertir en sostres fotovoltaics, treballar la complicitat pública i privada, fent grans superfícies d’instal·lacions per a la producció d’energia fotovoltaica a les nostres ciutats i viles, tant en edificis públics, com habitatges privats, comunitats i polígons industrials. Les sinergies que ja es donen a l’Àrea Metropolitana haurien de fer possible la creació mancomunada de plantes  de  producció d’energia  solar.

3 – Mobilitat sostenible i lluita contra la contaminació atmosfèrica

El manteniment de l’activitat industrial de la nostra comarca implica la seva modernització i l’aplicació d’aquelles mesures d’autocontrol i vigilància que minimitzin qualsevol impacte sobre la salut de les persones i del medi.

Impulsar un model de mobilitat sostenible comporta emprendre accions concretes en favor de modes de transport sostenibles i de transport públic així com  la disminució dràstica de l’ús del cotxe privat.

En aquest sentit  a més de les zones de baixes emissions ja en actiu a Barcelona i a les rondes, en tots els municipis del Baix Llobregat s’han d’establir zones d’exclusió del trànsit i donar preferència als modes de mobilitat sostenibles, és a dir, anar a peu, en bicicleta, mitjans de mobilitat personal elèctrics i el transport públic.

Tots els municipis haurien d’establir polítiques clares en:

• Disminució de l’ús del cotxe: els carrers per a les persones.
• Foment de l’ús de la bicicleta creació d’itineraris segurs de bicicletes i creació d’una veritable xarxa connectada a nivell comarcal.
• Regulació de l’ús dels nous modes de transport individual elèctrics.
• Regulació dels nous tipus de distribució urbana, especialment el e-comerç.

Per fer-ho possible cal apostar de manera molt més decidida per millorar i optimitzar el transport públic.  En aquest sentit la recent millora tarifària que ha situat a la zona de tarifa plana 1 a molts municipis de la comarca,  i els recents canvis tarifaris creant la  T-Usuari  i abonaments de fidelització més econòmics, són una bona eina per assolir que molts més ciutadans i ciutadanes  es passin al transport públic .

Cal però treballar encara a curt termini en molts fronts:

• Millorar la freqüència de pas dels trens de rodalies ara que el soterrament a Sant Feliu de Llobregat ho farà possible. Cal també crear una connexió des de l’Hospitalet de Llobregat amb la comarca del  Vallès Occidental.
• Reformular la xarxa d’autobusos  i  ambientalitzar  la flota.
• Destinar els recursos existents a infraestructures de transport públic eficaces i realitzables a curt termini, no a les obres faraòniques grans consumidores de recursos econòmics.
• Ampliar la xarxa de tramvia, fent-lo més eficaç i ràpid: Connexió T-3 per Laureà Miró , extensió a Molins de Rei i connexió amb FCG a Sant Vicenç-Pallejà.
• Realitzar de manera urgent de nous carrils Bus-Vao a la B-23 , C-245 i C-31  i nous serveis de Busos ràpids (BRT) mitjançant la reordenació de serveis  seguint l’exemple de la xarxa octogonal de Barcelona  i millorar  les parades, especialment a la zona 2 metropolitana.

Com ens ha advertit  la Greta Thunberg, ens estem enfrontant a una possible extinció massiva de la vida humana si el ritme d’extinció es 10.000 vegades més ràpid del normal. Al voltant de l’any 2030, només d’aquí 10 anys, potser haurem arribat a un punt en el que desfermarem una reacció en cadena que possiblement suposi la fi de la nostra civilització.

No podem esperar i hem d’actuar ja des de cada un dels pobles de la comarca i a tot  l’entorn metropolità. El risc que vivim no es pot banalitzar  o actuem decididament  o simplement anirem patint de manera gradual els fenòmens naturals del canvi climàtic:  desertització, focs forestals, pluges  torrencials, i altres fenòmens meteorològics.

Ara ens toca deixar les paraules buides enrere i passar als fets, des de les institucions però també cada un de nosaltres individualment o col·lectivament. De les nostres accions dependrà el nostre futur en aquest planeta.

Lluis Carrasco Martínez
Llicenciat en Història.
Delegat de la l’Associació per a la Promoció del Transport Públic  al Baix Llobregat.
Soci del CECBLL.

El passat 11 de desembre va arrencar la segona edició de la tertúlia literària del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, conduïda per la nostra estimada escriptora Maite Carranza.

La Tertúlia del CECBLL està adreçada a dones i formada per un grup d’unes 20 tertulianes. La tria de les lectures s’acorda en el si del grup a proposta d’alguna de les dones que en formen part. Enguany hem arrencat amb la lectura del llibre La Trena, de Laetitia Colombani, que en general ha tingut una bona acollida.

La propera trobada serà al febrer al voltant del llibre Zuleijá abre los ojos, de l’escriptora russa Guzel Yajina.

Des d’aquestes línies un agraïment a la Maite Carranza, per la seva amistat, per la seva col·laboració i per la seva implicació personal en aquest projecte de dones que llegim dones.

Més d’una quarantena de persones ens van acompanyar a la presentació del llibre L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960 d’en Joan Montblanc. El llibre ha vist la llum després de molts anys de recerca del seu autor i aquest 19 de desembre l’hem pogut presentar públicament a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, on hem comptat amb la participació de Maribel Aguilera, regidora de cultura d’Esplugues, Oriol Dueñas, cap de l’Àrea de Continguts del Memorial Democràtic, Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Carles Santacana, historiador i prologuista del llibre i Joan Montblanc, historiador i autor de l’obra. En el llibre s’analitzen les xifres des de diversos punts de vista com ara el veïnatge i les procedències, les causes de l’empresonament, les sentències, els sectors laborals o els perfils de les víctimes. Però el llibre va més enllà de la fredor de les xifres i ens explica com l’empresonament massiu de persones va ser una de les eina repressives del règim més efectives.  El llibre acaba amb uns extensos annexos que recullen els noms de les víctimes de la base de dades en diverses circumstàncies, com ara les entrades i sortides de les presons, les persones empresonades des del retorn de l’exili, els morts a les presons, els desterrats, els executats, els deportats a camps de concentració i batallons de treballadors, les penes de mort commutades, etc.

El llibre es pot adquirir per 20€ al nostre web i a un cost de 10€ per als socis i les sòcies del Centre d’Estudis. 

La nostra sòcia Conxita Solans Roda ha estat la guanyadora del premi Delta de narrativa escrita per dones en la seva 10a edició. Aquest premi és un certamen literari bianual que té com a principal objectiu fomentar la creació literària de les dones reivindicant la seva mirada i pensament com a claus per transformar la societat, donant-les així un reconeixement públic. El premi Delta està organitzat pel Consell de les Dones del Baix Llobregat i per 16 ajuntaments de la comarca: Abrera, Begues, Castelldefels, Corbera de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, El Prat de Llobregat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló,Torrelles i Viladecans. Amb l’obra Res no es pot amagar la historiadora Conxita Solans va ser la guanyadora d’entre 48 obres presentades en aquesta edició  i l’escriptora Nuria Rodríguez Carabia, amb ‘Pasajera en tránsito’, va quedar finalista del premi.

La  novel·la guanyadora, escrita en primera persona sobre la història sentimental d’una dona, és una obra amb perspectiva de gènere, i uns personatges femenins forts i molt interessants. És tracta d’un retrat històric del rol de les dones abans, durant i després de la Guerra Civil, i després de la Segona Guerra Mundial. Històries d’exili, matrimonis de conveniència i convencions socials.

Durant tota la jornada del 28 de novembre, la Facultat de Filologia i comunicació de la UB  i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, van organitzar la Jornada d’Onomàstica a la Universitat de Barcelona, que tenia com objectiu retre homenatge al nostre soci i col·laborador Josep Moran i Ocerinjauregui, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, des de 1996. En Josep és soci fundador i col·laborador del Centre d’Estudis des de l’any 1980. Enhorabona Josep!

LA VARIANT DE VALLIRANA PER FI EN SERVEI
Sense cap acte d’inauguració, sense tall de cinta, aplaudiments ni encaixades de mà, només vehicles a baix i càmeres personals al pont, el dimarts 5 de novembre, un dia insuls del mes més avorrit de l’any, es van treure els cons, cintes i tanques per deixar passar els primers cotxes i camions pel nou vial. Queda el dubte de si ha estat així per ser període electoral o si s’ha fet escaure aquesta setmana per evitar escridassades a les autoritats responsables pel retard, en uns dies en què les protestes de tota mena sovintegen arreu.
Repassem algunes dades. Les primeres caravanes es formen, a la dècada dels seixanta, els diumenges d’estiu, després tot el cap de setmana i, finalment, a les hores punta de tots els dies. Les primeres gestions es van iniciar l’any 1988. El tercer carril entre la cruïlla de la Palma i Quatre Camins va entrar en funcionament l’octubre de 1992. Als anys 90 es podia tardar 90 minuts per fer els 22 km entre Vallirana y Barcelona. La variant per Cervelló es va obrir el dia de Sant Jordi del 2003 i l’any següent s’inicien les obres de l’últim tram per Vallirana. Pel que fa al nou vial, ara en servei, té una longitud total de 3.1 km, els túnels 1.4. Cost total: 176.000.000 €. Volum de vehicles diaris; d’entre un màxim de 30.000 a un mínim de 20.000, dels quals una quarta part són pesants amb un nombre important dels de gran tonatge, de transports especials i mercaderies perilloses.
Tot i ser un tema d’abast territorial que depassa l’àmbit dels municipis afectats, s’ha volgut presentar com un tema local, d’uns ciutadans que es queixen del trànsit que han de suportar i del temps que perden. En aquest sentit, les administracions més properes han assenyalat a l’estat espanyol, que és qui en té la competència, fugint d’estudi. És un tema que afecta directament a la comarca i als estaments metropolitans, donat que la xarxa viària queda afectada al ser l’entrada a la comarca i a la capital lliure de peatge pel sud. El peatge de Martorell n’és el paradigma.
El retard? Doncs pel poc entusiasme de l’Estat en aquest projecte, per les seves polítiques d’infraestructures centralitzadores i amb desinversions a Catalunya, per ser una obra cara i complicada, l’enfonsament del Carmel, canvis de projectes, de pressupostos i de governs, però sobretot, per raons inexplicables i falses com la presència de mines d’aigua, i no sabem si per pressions de la concessionària de l’autopista AP-7
L’activisme ciutadà dels anys 90 i la insistència dels ajuntaments va fer que es fes un tercer carril de la carretera i iniciar les obres. Però amb el pas dels anys el tedi, l’avorriment a la vegada que la indignació, tant per part de la ciutadania com dels conductors en trànsit, anava en augment. Doble enuig de la ciutadania per partida doble, com a veïns afectats i com a conductors i passatgers en trànsit.
Cal dir que és una obra que presenta els darrers avenços en construcció i, sobretot, en seguretat, amb uns sistemes informàtics que disposen d’una gran quantitat de pantalles, indicadors, detectors, llums, etc… que maregen i que li dona un segell de qualitat. Això fa que els seus túnels siguin considerats els més segurs dels fets fins ara i que, fins i tot, permet el pas de mercaderies perilloses, cosa que no passa en altres trams similars. Visualment, integrada al territori i respectuosa amb ell, fa goig. Per això es pot considerar com a icona vàlida de les noves tecnologies viàries. Això compensa parcialment els greuges a la ciutadania en les darreres dècades. Però la memòria de la història recent pesa més, especialment pels 10.000 habitants de Vallirana de l’any 2000 (dels 15000 que en són ara).
El registre que millor recull l’estat d’ànim tant de la ciutadania com dels usuaris en trànsit, entre la indignació i l’alegria, és: ja era hora!

FRANCESC OLLÉ
Membre de Junta del CECBLL i autor del llibre Del port d’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l´N-340

I aquest mes de  novembre repetim programa lluiRL’art amb un concert solidari de l’Adela, que ens va presentar el seu projecte musical “Música en femení”. El divendres 22 de novembre l’Adela va cantar per recaptar fons per al projecte FANDEMA de Solidança, un projecte de desenvolupament local, comunitari i sostenible que promou l’apoderament de dones de Gàmbia mitjançant la formació i l’emprenedoria local. Actualment, el projecte està sent emblemàtic i de referència a l’Àfrica de l’Oest per a l’empoderament de la dona a través de l’accès a l’energia renovable, aportant qualitat i innovació mentre es redueix la desigualtat en un món més sostenible. Al recital ens va acompanyar Isabel Gimeno, directora de Solidança que ens va explicar en què consisteix aquest projecte. Al concert hi van assistir una cinquantena de persones i es van recaptar 350€ per al projecte.

Dissabte 30 de novembre de 10  a 14 h

PARTICIPANTS I INSCRIPCIÓ
En la Categoria general, podrà participar-hi tothom que ho desitgi. En la
Categoria local, només hi podran participar els residents a Esparreguera
o Olesa de Montserrat i els socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica
d’Esparreguera (AFE).
Les inscripcions es formalitzaran el mateix dia de la celebració del Ral·li,
de 9 a 10 h, al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Hi haurà
aparcament gratuït tot el matí i servei de cafeteria fins a les 12 h.
TEMA
El Ral·li consistirà a fer fotografies de tres temes, que es comunicaran als
participants en el moment de la inscripció. Les fotografies dels tres
temes s’han de fer durant l’horari del Ral·li. La tècnica fotogràfica és
lliure, i les imatges poden ser en color o monocromàtiques. No estan
permesos els fotomuntatges ni l’alteració de la realitat.

PRESENTACIÓ
S’hauran de presentar dues imatges per tema, en format digital. L’arxiu de les fotografies ha de ser JPG, amb una mida de 2400 píxels en el costat
més llarg i amb una resolució de 300 punts per polzada. El perfil del color ha de ser sRGB. Cal presentar els arxius en el format següent:
1-títol-nom i cognoms.jpg / 2-títol-nom i cognoms.jpg
Les imatges s’han d’enviar exclusivament per correu electrònic a afesparreguera.concurs@gmail.com, indicant nom, cognoms, adreça, correu electrònic, telèfon, i, si s’escau, l’entitat fotogràfica a la qual es pertany i el número de soci de la Federació Catalana de Fotografia. L’últim dia d’admissió de les obres serà el 5 de desembre de 2019.

PREMIS
a) Categoria general
1r Premi: Trofeu i diploma
2n Premi: Trofeu i diploma
3r Premi: Trofeu i diploma
b) Categoria local
1r Premi: Trofeu i diploma
2n Premi: Trofeu i diploma
3r Premi: Trofeu i diploma

CALENDARI
Resolució pública
El jurat serà reconegut per la Federació Catalana de Fotografia. El veredicte es farà públic el dissabte 14 de desembre de 2019, a les 11 h, al local social de la Colònia Sedó (c. Josep Puig i Llagostera, s/n, Esparreguera). L’acte és obert a tothom.
Lliurament de premis i exposició de les obres
Els premis es lliuraran el dissabte 21 de desembre de 2019, a les 11 h, al Museu de la Colònia Sedó. L’acte és obert a tothom. L’exposició de les obres premiades i finalistes s’exposarà al Museu en el marc d’una exposició temporal.
NOTES
-Tots els premis, excepte els locals, són puntuables per a l’obtenció de les distincions AFCF I MFCF que atorga la Federació Catalana de Fotografia amb el número 2019/92.
– Cada autor no podrà rebre més d’un premi.
– Les obres premiades quedaran en propietat de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó, que es reserva el dret de publicar-les, reproduir-les i difondre-les sense afany de lucre, sempre fent constar el nom de l’autor.
– Els participants es responsabilitzaran totalment que no hi hagi drets de tercers a les obres presentades, i que no es puguin fer reclamacions per drets d’imatge. També es responsabilitzaran de les reclamacions que puguin presentar les entitats de drets de la propietat intel·lectual, a les quals els participants puguin estar adscrits.
– Es reserva el dret d’admissió.
– La participació en aquest concurs comporta la total acceptació d’aquestes bases.
– Qualsevol cas no previst en aquestes bases serà resolt per l’entitat organitzadora.

DESCARREGUEU-VOS LES BASES

Al llarg dels anys, el Centre ha estat obert i amatent a tot allò que passa al nostre entorn i hem mantingut una actitud cooperadora  a partir d’un criteri plural, ampli, inclusiu i de suma de sensibilitats culturals, socials, econòmiques i polítiques. En aquest sentit, quan el 29 de març del 2017 a Pallejà Es va constituir la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que era la rèplica a nivell comarcal del Pacte Nacional pel Referèndum, el Centre d’Estudis vàrem assumir-ne la coordinació. De llavors ençà els fets es varen precipitar de manera arrasadora.

L’aspiració de més autogovern d’una bona part de la ciutadania de Catalunya des de fa anys s’ha trobat truncada. L’Estatut del 2006 després de ser referendat fou recorregut davant el Tribunal Constitucional, arran d’una intensa campanya de recollida de signatures en contra d’aquest text constitucional portada a terme arreu de l’Estat per part del Partit Popular. La  sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va iniciar una espiral de desafecció cap a Espanya que ha continuat creixent. Sense entrar a fons en el rol de les formacions polítiques de Catalunya i d’Espanya, constatem que ningú ha sabut canalitzar les diverses i legítimes aspiracions d’una part de la ciutadania catalana.

Manta vegades s’ha denunciat que ni la repressió, ni la judicialització de la política serviria per cercar alternatives a les mirades crítiques al marc constitucional, ni per acordar consensos entorn a d’altres models d’Estat. La política és una eina imprescindible per a la convivència, constatem que ara està generant una profunda decepció, lamentem estar instal·lats en un punt àlgid on el desconcert, la ràbia i el sentiment d’impotència ens aclaparen.

Les quasi cinc-centes pàgines de sentència del Tribunal suprem, des de l’expertesa, estan sent analitzades en la seva literalitat i en la seva aplicació i tindran el corresponent recorregut jurídic, cosa que no pretenem fer des d’aquesta editorial. Avui, des dels efectes de l’impacte emocional en conèixer la sentència, volem trametre l’afecte i suport a les persones condemnades, en especial al baixllobregatí Oriol Junqueres, a la seva família, als seus companys, companyes, seguidors i seguidores.

Sortir d’una situació produïda per una manca reiterada de diàleg i per decisions unilaterals cada vegada es fa més difícil. Per això reclamem que aquelles persones que tenen altíssimes responsabilitats polítiques sàpiguen fer-ne l’ús per al qual se’ls ha escollit i encetin el camí del diàleg (enraonin), encaminat a la recerca de solucions. Les solucions hauran de ser inclusives, sustentades en l’acceptació i comprensió de la pròpia pluralitat de la ciutadania de Catalunya. Superar una crisi com aquesta comportarà que les persones empresonades recuperin la llibertat i obrir una via per on puguin transitar els acords i desacords respecte del model d’Estat, fins a cercar el millor camí possible. La societat catalana necessita recuperar-se d’un llarg període de tensió i desencant, la presó d’aquests dirigents socials i polítics no cicatritza ferides, ni ajuda a la represa.

Tal com titulem aquest editorial, reivindiquem l’ús i la pràctica de l’acció del verb “enraonar”, que vol dir parlar, però amb el matís que implica que, a més, es “raona”, és a dir, que s’escolta l’altre, que es delibera i s’intenta arribar a conclusions de forma constructiva. Enraonar té un matís racional (de “raó”), no dogmàtic, pragmàtic i flexible.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat està gestionant, per encàrrec de la Generalitat, les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, que forma part del sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

En aquest mes d’arrencada ja hem mostrat aquesta joia del patrimoni català a més de 150 persones. La visita permet informar-se de la història de la Colònia a través de plafons explicatius, veure la maqueta original de l’any 1941 feta per l’empresa amb la voluntat de posar de manifest la seva magnitud, visitar l’interior de  la turbina hidràulica més gran construïda a Espanya –i potser a Europa– i passejar per les antigues galeries fins a arribar al salt d’aigua de més de 20 m d’altura que se situava al final de l’aqüeducte. També incloem una visita guiada per aquest recinte industrial de mitjans del segle XIX.

Confiem que aquesta ampliació horària del Museu ens porti a albirar, de forma conjunta amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, un nou futur per al conjunt de la Colònia Sedó.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair a la Generalitat, i especialment al director del mNACTEC, Jaume Perarnau, la confiança dipositada en el CECBLL. I també agraïm la implicació de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i més concretament del seu president, Josep M. Cobos, també soci del CECBLL, que amb l’Esther Hachuel, la notra directora, ha estat guiant de forma voluntària les visites de cap de setmana.

A partir d’ara agafen el relleu dos joves contractats pel Centre d’Estudis amb aquesta finalitat. Són l’Oriol Dinarès, d’Olesa de Montserrat, i el Marc Casanovas, d’Esparreguera. Benvinguts!!! Us desitgem sort i encerts en aquest nou camí.

Horari de visites: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.

Visites guiades:

• al Museu: a les 10,30 i a les 12,30 h amb una durada d’una hora.
• al recinte industrial: a les 11,45 h, amb una durada de ¾ d’hora (aquesta visita podeu fer-la com a inici o per finalitzar la visita al Museu).

Inscripció prèvia (obligatòria per a grups de més de 4 persones:

• Telefònicament: 936663527 de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 21 h
• Per correu electrònic: cecbll@llobregat.info
• Omplint aquest formulari