EDITORIAL CECBLL (Setembre 2020)

/by
Educació i Covid-19: l’inici del nou curs escolar

El març del 2020, de sobte, una pandèmia que ningú no s’esperava, el maleït Covid-19, va trasbalsar la nostra vida. Totes les activitats socials s’alteraren: el món del treball, l’economia,  la cultura… L’impacte en dos serveis socials bàsics: el sistema educatiu i, sobretot, el sistema sanitari, va ser gran. Les escoles tancaren i els hospitals es col·lapsaren. Tot va canviar ràpidament i també el Centre d’Estudis: Juntes virtuals, 1a Escola d’Estiu del Baix Llobregat digital, conferències amb distància social i mascareta… Hem viscut una situació nova i desconeguda que ens ha agafat per sorpresa.

Després dels primers moments d’astorament, la majoria dels ciutadans vàrem fer un esforç de realisme i generositat i, ara, pocs mesos després, hem acceptat l’ús de la xarxa per a moltes interaccions socials: els infants han après a contactar amb el mestre i el grup-classe per pantalla,  fem visites mèdiques per telèfon, ens hem acostumat a fer reunions virtuals… Si aquests nous hàbits no ens aïllen socialment, no ens tornen més individualistes i som capaços de prioritzar el bé comú i lluitar per la justícia treballant en equip amb els altres, benvinguts siguin. Comporten un estalvi de temps i una reducció de la contaminació. El Covid-19 ens haurà ajudat a incorporar la xarxa a la vida quotidiana i als projectes per millorar el món.

Però la por al Covid-19 pot portar efectes perversos. Sabem que està incentivant la desconfiança de l’altre, que et pot contagiar, sobretot si és pobre, té la pell més fosca  i viu en barris de molta densitat de població. R. Ramos, analitzant la societat anglesa, deia en un article que en els efectes socials de la pandèmia hi havia un element de classe i de raça. Explicava que els pares de classes alta i mitjana es resistien a portar de nou els nens a l’escola, mentre que les famílies obreres eren partidàries que les escoles s’obrissin perquè necessitaven anar a treballar. Amb el drama afegit que els barris obrers, on viuen les minories ètniques, són els més afectats per la pandèmia.  Discriminació de raça i de classe, ras i curt. I la nostra societat no és tan diferent de l’anglesa.

Els infants i joves, les famílies i els docents varen acabar el curs escolar amb desassossec. El confinament els va deixar atordits i desorientats. Després de la família, l’escola és la principal institució de socialització i de formació, i el procés d’escolarització va quedar molt tocat per la pandèmia. Els docents varen haver de fer classes virtuals per a les quals no tenien prou formació prèvia. Però quins criteris són els pertinents perquè el nou curs pugui convertir-se en oportunitat per millorar l’escolarització, davant d’un Covid-19 que no ens abandona i que pot rebrotar amb força? Fem algunes consideracions a mode de balanç de l’inici del nou curs escolar; la importància del tema s’ho val, ens hi juguem el futur de les generacions joves.

El curs escolar ha començat al setembre i des de l’inici de la pandèmia han passat uns quants mesos. Ara no existeix l’efecte sorpresa, que va justificar les respostes espontànies dels docents el març passat. El Departament d’Educació és responsable de redactar normes i orientacions per a l’inici de curs i, a través de les Delegacions Territorials i el Servei d’Inspecció, ajudar les escoles a portar-les a la pràctica. Les normes d’enguany, que van arribar tard als centres, recullen directament orientacions sanitàries de lluita contra la pandèmia (absència de febre, mans netes, mascareta i distància social), acompanyades del suport de personal sanitari extern que ha d’ajudar a avaluar possibles confinaments d’aula o de centre.

Algunes d’aquestes mesures obstaculitzen l’aprenentatge. L’ús obligatori de mascareta des dels 6 anys dificulta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, els infants no poden observar els llavis del mestre per millorar la dicció i, així, aprendre a  escriure i llegir correctament. Aquestes mesures sanitàries i, mentre el Covid-19 estigui entre nosaltres i pugui rebrotar, no són negociables. Per garantir-ne el compliment, a principis d’estiu el Departament d’Educació va anunciar als mitjans de comunicació que atorgaria els recursos adients per garantir l’obertura dels centres educatius. A finals d’agost, novament a través dels mitjans, el Departament va anunciar que reduiria la ràtio del grups classe de primària a 20, fet que comportava un augment de les plantilles. A finals del mateix mes, els equips directius dels centres treballaven per quadrar les noves plantilles i abaixar ràtios, però no hi havia cap document que donés orientacions concretes per aplicar la normativa. Al juliol s’havia comunicat a cada centre quants docents se li atorgaven per reforçar plantilla, però no se’ls va nomenar fins al 7 de setembre, amb la consegüent dificultat de l’adaptació al centre. Finalment, el Departament permet ràtios més elevades a les anunciades pels mitjans, i només així es poden aplicar les orientacions del nou curs; si no, la plantilla seria del tot insuficient. Des del març havia plogut molt. Com és que s’havien adormit? Així era molt difícil avançar en l’organització del nou curs.

Tot plegat ha comportat que aquest inici de curs hi hagués molta angoixa i molt malestar als centres educatius, que s’han sentit abandonats per l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, la coordinació entre els departaments de Sanitat i d’Educació no ha estat fluïda, fet que ha augmentat la desorientació entre els docents i les famílies. Quan mancava una setmana per iniciar el curs, es va notificar als docents que era obligatori fer una formació en línia sobre el Covid-19 i el sistema informàtic es va penjar. Abans d’obrir les aules, a cada àrea o poble, el CAP del territori havia de nomenar el responsable sanitari de suport als centres educatius. El curs estava a punt de començar i no s’havia nomenat ningú.  Han arribat docents nous als centres, però no els necessaris per complir les ràtios anunciades. Per resoldre el problema, els especialistes de primària han assumit tutories i això  significa que enguany l’educació física, la música i l’anglès no es faran com sempre. Un tema greu, que denota manca de planificació, és que un cop començat el curs han arribat als centres les baixes dels docents amb situació de vulnerabilitat. Si aquestes baixes s’haguessin atorgat al juliol, els centres no tindrien la mobilitat de substituts actual, que dificulta l’inici de curs. Els equips directius dels centres han salvat els mobles a l’últim moment, però amb molt patiment intern.

En alguns municipis, arran de la situació produïda pel Covid-19, les Oficines Municipals d’Educació han facilitat la reducció de ràtios durant la preinscripció. Han assumit amb eficàcia la funció, com també la gestió dels alumnes que es matriculen fora de període. Es recomanable  que aquestes bones pràctiques es facin extensives a tot el territori. Els propers mesos creixeran la precarietat laboral i l’atur, i per fer-hi front convé enfortir la musculatura del sistema educatiu, sobretot del públic, que és el que més ha ajudat a crear cohesió social, acollint a les seves aules els sectors socials més febles.

En definitiva, cal que, des de les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials, s’actuï conjuntament amb els centres educatius per frenar els efectes negatius del Covid-19. La crisi, a més d’incrementar la segregació, també pot frenar l’avenç de les metodologies paidocèntriques, en les quals els nens i les nenes són els protagonistes del seu aprenentatge, acompanyats pel docent-tutor. No podem aprofundir en l’afectació negativa que el Covid-19 pot comportar als aspectes qualitatius de l’educació, com ara frenar les metodologies democràtiques i participatives en la construcció de coneixement. Però aquesta crisi pot ser també una oportunitat per repensar i millorar el procés educatiu.

Per acabar, volem fer un reconeixement a tota la comunitat educativa, des dels docents que acompanyen els infants i joves fins al personal de neteja, que amb el seu esforç ha fet possible l’organització d’aquest nou curs escolar, que sens dubte serà estrany i ple de dificultats. Per a elles i ells, el nostre agraïment.

BIOGRAFIES DE PERSONES REPRESALIADES D’ESPARREGUERA I OLESA

/by

Ja fa anys que, en el marc del projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat, s’estan confeccionant una sèrie de biografies o històries de vida amb l’objectiu  de recuperar, aprofundir i, sobretot, difondre la lluita d’aquelles persones que varen patir la repressió franquista durant la Guerra Civil i la postguerra al Baix Llobregat nord, especialment  a Olesa de Montserrat i a Esparreguera. La  zona és un territori que va patir molt els efectes de la repressió que es produí durant i després la Guerra Civil, especialment a Olesa de Montserrat.

Aquesta magnífica tasca l’estan realitzant Joana Llordella d’Esparreguera i Blanca Mampel d’Olesa de Montserrat, sota la supervisió dels historiadors José Fernández i Elionor Sellés seguint la metodologia de les fonts orals. En primer lloc, van dissenyar el perfil de les persones que volien entrevistar i es centren, bàsicament, en testimonis que van patir la repressió als anys quaranta i cinquanta.

Els entrevistats han estat persones que les dues investigadores coneixen a través de familiars i coneguts de les seves poblacions. Sovint es tracta de persones amb un perfil polític poc destacat als arxius. Però també han entrevistat  fills o néts de persones que varen estar en els respectius governs municipals de la República.

Actualment l’espai web ja conté més d’una trentena d’històries de vida que podeu consultar en aquest enllaç. 

Acabem amb unes paraules de les investigadores que donen tot el sentit a aquesta recerca:

“Molta gent ha descobert que el seu passat, que la seva història familiar no era el que els havien explicat. Amb aquesta recerca esperem que els hàgim retornat l’orgull de ser descendents d’aquells o aquelles que varen lluitar per aconseguir un món més just i democràtic.”

Gràcies Blanca i Joana!

L’APOSTA PEL TRAMBAIX. SOSTENIBILITAT I SERVEI A LA CIUTADANIA

/by

En el marc de la setmana europea de la mobilitat, CCOO Baix Llobregat ha organitzat l’acte L’aposta pel Trambaix. Sostenibilitat i servei a la ciutadania el dimecres 30 de setembre. Aquest acte s’ha realitzat de forma virtual i retransmès per MEET.  Josep M. Romero, secretari general de CCOO, ha fet la salutació inicial  i ha presentat als tres ponents de la trobada.

La primera intervenció l’ha fet Genoveva Català, presidenta del CECBLL que ha parlat en primer lloc de l’adhesió del Centre d’Estudis  al Manifest per a l’extensió del Tramvia a Sant Feliu de Llobregat, polígon El Pla, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts-Pallejà. Però sobretot ens ha parlat de dos conceptes claus referents a la taula: sostenibilitat ja que el transport públic és més eficient pel medi ambient i el clima, i servei a la ciutadania ja que el transport públic és imprescindible per a la mobilitat dels treballadors i treballadores de la comarca.  En segon lloc ha intervingut la vicepresidenta de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) Susana Pascual, que ha parlat de les avantatges que ofereix el transport públic (més accessibilitat per a tothom, més estalvi, més i millor mobilitat, menys despesa pública, menys contaminació atmosfèrica, més salut i més seguretat viària). I en darrer lloc ha parlat en Lluís Carrasco, en representació de la campanya “Volem el Trambaix al Pla” per l’extensió del Tramvia cap al Pla,  Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.  Han dut a terme diverses accions per aconseguir el seu objectiu de cara al 2030: han redactat un manifest al que s’hi han adherit entitats de la comarca, han fet una campanya de recollida de signatures i han aconseguit el suport dels 7 ajuntaments afectats per l’extensió del Trambaix i del Consell comarcal. L’acte ha acabat amb un torn d’intervencions amb els 18 oients.

 

 

 

 

 

 

L’ARTICLE DEL MES PER SUSANA CANET

/by
L’ALTRA CARA

El passat dia 14 de setembre vam donar inici al nou curs escolar. Després de 6 mesos de confinament, els nostres infants i joves tornaven a les aules.

Les motxilles carregades de llibres i nous elements indispensables a partir d’ara, com el gel hidroalcohòlic i la mascareta. Molta il·lusió i ganes de retrobar-se amb la resta de companys i companyes i amb el seus professors i professores.

Les famílies al darrere, amb sentiments contradictoris, pel que fa al nou ini de curs, que ve carregat d’incerteses, de dubtes i de novetats.

Novetats no desitjades, perquè aquesta pandèmia que patim està fent trontollar el nostre sistema educatiu. Un sistema educatiu col·lapsat degut a les retallades que esta  patint des dels darrers 10 anys.

Durant aquests sis mesos, hem pogut fer visible i deixar constància, sense cap dubte, de les mancances que gran part del nostre alumnat i les famílies pateixen.

Temps moderns on la tecnologia es va imposant  cada cop més en el nostre dia a dia, i l’educació no queda al marge.

Durant la pandèmia i el confinament,  les noves tecnologies  havien de jugar un paper important en la continuïtat de l’educació, garantint aquest dret que recullen la Constitució i la carta dels Drets Humans, entre d’altres.

Però que el que ha fet és deixar palès que l’única manera de garantir aquest dret és l’educació presencial.

No serveix de gaire facilitar a un alumne un equip informàtic d’última generació i una connexió a internet, si el seu entorn més immediat no és l’adequat. Les realitats són moltes, famílies que viuen en habitacions rellogades, en habitatges minúsculs, sense espais adequats per a l’estudi, havent d’improvisar espais al menjador o la cuina de casa i, en molts casos, compartit amb la resta de membres de la família. Sense poder gaudir d’estones a l’aire lliure,  necessàries per al correcte desenvolupament tant d’infants com de joves. Havent-se de conformar amb treure el cap per la finestra si tenen la sort de tenir-ne una a l’espai on viuen.

I no parlem de les situacions de violència masclista, agreujades amb el confinament, o el dret a un àpat digne al dia.

La igualtat passa per una escola presencial, és això el que cal garantir. Els alumes han tornat i han d’estar segurs a les aules, i aquesta seguretat i responsabilitat és de les persones adultes, de l’administració, del govern, i també de les famílies.

En exercici de la seva responsabilitat, el nostre govern ha de posar tots els mitjans perquè les escoles siguin els llocs on els nostres fills i filles rebin una educació en igualtat de condicions, però també d’una manera segura.

Per tot això cal tenir els recursos necessaris, els mitjans materials i humans que corresponguin. Han d’estar a l’alçada de l’educació que els nostres infants i joves mereixen. No hi ha altra opció.

Susana Canet
Membre de la Junta Directiva de l’aFFaC.

L’ARTICLE DEL MES PER PACO RAMOS

/by
EL CURS DE LA COVID: APRENDRE A RECONSTRUIR L’EDUCACIÓ

Ha començat, amb tota seguretat, el curs amb més il·lusió i neguit de les últimes dècades; un inici que per la seva complexitat ha fet que tota la comunitat educativa s’impliqui perquè tot vagi bé: entrades esglaonades, presa de temperatures amb termòmetres —insuficients o que deixen de funcionar—, gestió dels espais de menjador,  reorganització dels equips de monitors i cuina, la utilització dels lavabos, dels espais exteriors,  la ventilació, el material escolar individual, el rentat de mans, la mascareta tot el dia —nosaltres que eduquem, nosaltres que comuniquem—, la duresa de no tenir el contacte físic necessari amb els més petits i aquells més vulnerables perquè no tenim la protecció més adient… I tot per garantir el dret del nostre alumnat a l’educació que serveix per aprendre, per socialitzar-se, per créixer amb igualtat d’oportunitats. Aquest dret es pot aconseguir, fonamentalment, amb l’educació presencial.

Els centres educatius han estat tancats sis mesos, cosa que no havia passat des de la Guerra Civil; això ens marca la magnitud de la tragèdia. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives preexistents perjudicant especialment l’alumnat més vulnerable.

Una mestra em va dir que el primer dia de classe es podia resumir amb una paraula: ALEGRIA,  “la gran alegria de tornar a veure’ns, hem anat de bòlid, però hem estat feliços, la qüestió és saber quan de temps podrem sostenir aquest ritme”. Si obrir els centres era important , més ho és mantenir-los com espais segurs  i és aquí on el Govern de la Generalitat però no ha estat a l’alçada. En lloc de liderar aquesta prioritat reunint el conjunt d’organitzacions socials i educatives, ha decidit prendre decisions de forma absolutament unilateral i ha acabat elaborant un pla de retorn als centres de magnituds minses i mediocres, un pla tan raquític  que fa recaure la responsabilitat del que pugui passar sobre docents, direccions i famílies. L’absoluta inhibició del servei pel qual està obligat envers la societat.

Els centres necessiten disminució real de ràtios, augment de plantilla, cobrir les baixes a diari,  mesures de prevenció adequades, la utilització de nous espais educatius exteriors i segurs, el contacte amb la natura, incorporació de sanitaris a les escoles i l’ampliació dels serveis de neteja i desinfecció, protocols clars per les extraescolars; sense oblidar la participació de l’alumnat en la nova concepció de la salut comunitària, necessitem la seva corresponsabilitat per tenir èxit.

Un cop obertes, les escoles han de centrar la seva tasca en la pedagogia, l’aprenentatge i l’educació emocional. Els caldrà repensar metodologies, currículums, programacions i avaluacions, desenvolupar la inclusivitat, la coeducació, la lluita contra l’abandonament escolar i la segregació, garantir l’alimentació saludable i l’accés als equips i la connectivitat de tot l’alumnat. Tota aquesta comesa només serà possible si hi ha una vertadera voluntat social i un lideratge polític que materialitzi els recursos necessaris a les nostres aules.

Comptem amb la il·lusió dels alumnes per tornar, amb les famílies i la societat per educar, el compromís i la voluntat dels docents i professionals de l’educació per contrarestar la por a les conseqüències de l’obertura. Ara cal que el Departament no malbarati tants esforços, dialogui i negociï amb la comunitat educativa, posi els recursos per mantenir obertes i segures les escoles, ofereixi determinació i seguretat amb les seves instruccions  i ho faci amb urgència perquè el curs ja ha començat i, tot i les mancances, no volem que s’aturi.

 

Paco Ramos
Secretari General de CCOO
EDUCACIO-Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf

L’ARTICLE DEL MES PER ELENA EMBUENA

/by
TORNAR A L’ESCOLA

Durant tota la meva vida laboral a l’ensenyament públic, el dia 15 de setembre ha estat una data important. L’inici de curs ha representat sempre un día especial. Era igual si començava en una nova escola o era la mateixa d’altres anys, si tenia a l’alumnat del curs anterior o era un grup diferent; no importava si havia d’impartir les àrees que tenia més per la mà o si m’havia hagut de preparar una nova programació o, fins i tot, si per l’organització del centre em canviaven de nivell o de cicle. En qualsevol cas, tot era emocionant i il.lusionant, les noves experiències s’obrien davant meu i m’oferien l’oportunitat de seguir aprenent i compartint.

Com la majoria de docents, cada curs he invertit hores i hores a llegir noves aportacions que s’havien desenvolupat per fer més entenedor algun aspecte del currículum, a formar-me en noves metodologies o adaptacions per atendre la diversitat. He assistit a cursets per poder incorporar a l’aula les tecnologies que tan han canviat la nostra vida quotidiana. Tot, amb l’ànim d’oferir a l’alumnat una escola més a prop del que és la societat, que realment els ofereixi la igualtat d’oportunitats, tenint en compte que les desigualtats són moltes i molt diverses i que l’escola ha de propiciar l’equitat.

Però les intencions no són sempre fites aconseguides, malauradament l’escola com a institució és molt rígida i sovint es fa molt difícil, quan no impossible, realitzar canvis prou importants per a que realment donin resposta a cada persona en la seva individualitat.

Crec que això s’ha pogut apreciar molt més aquest 2020 que estem vivint de manera tan diferent.
Han passat moltes coses dins de cada casa, en relació als aprenentatges, a les famílies i a les escoles.
M’he trobat amb mares preocupades perquè les criatures perdrien el curs amb tants mesos sense anar a escola i jo els hi deia que tenien la gran oportunitat d’aprendre coses diferents, que de ben segur els hi serviria per a la resta de la seva vida. Coses irrepetibles que també, com a persones adultes, hem aprés i hem viscut i que mai no ho haguéssim arribat a imaginat.

A nivell familiar hi hagut pares i mares que desconeixien què feia el seu fill o filla a l’escola perquè havien delegat la seva formació totalment i potser ara senten una major implicació; o bé les famílies que s’han trobat que l’escola no ha cobert les seves expectatives i potser, fins i tot, es plantejaran algun canvi de centre.
Infants que han pogut gaudir de passar més temps amb els seus pares o mares, realitzant activitats conjuntes que mai no havien fet.
També s’han evidenciat les diferències, el fet d’haver de compartir espais petits, no disposar dels mitjans tecnològics necessaris, els conflictes latents o els derivats d’una convivència forçada.

Pel que fa als centres educatius, la manca de directrius clares ha generat tota una varietat d’actuacions, des de mestres que han après més informàtica que en milers de cursets i han dedicat un munt d’hores a mantenir el contacte amb el seu alumnat, fins a docents que no han ni cobert l’expedient. Des d’equips docents que han treballat colze a colze fins a mestres que s’han trobat en la més absoluta soledat.

Potser tot això ens ha de fer reflexionar de la importància de tornar a l’escola, preguntant-nos si el nostre sistema social obliga el retorn a l’escola perquè hem de tenir els infants ocupats per raó dels horaris laborals de les mares i els pares o realment l’escola es la que dóna formació i educació?
Ara més que mai ens hem de plantejar les funcions de l’escola com a institució i adonar-nos que existeixen altres alternatives educatives.

Tornem a l’escola, però fem-la diferent!

Elena Embuena
Mestra d’ESO jubilada
En actiu com a voluntària lingüística de català i castellà per a persones estrangeres
Sòcia del CECBLL

El CECBLL, entitat agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ja és entitat agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu és un espai de trobada, aprenentatge i reflexió col·lectiva, cooperació i transformació social per impulsar l’economia social del Baix Llobregat. Els seus objectius són:

  • Ajudar a visibilitzar el model de l’economia social i solidària.
  • Fomentar la creació de noves empreses de l’economia social a la comarca.
  • Donar suport a les entitats ja existents.
  • Generar riquesa i ocupació de qualitat als 30 municipis del Baix Llobregat.
  • Esdevenir un espai de referència amb el suport de 4 cercles territorial

L’Ateneu té dos tipologies d’entitats que li donen suport: entitats col·laboradores,  no són responsables a l’hora de realitzar activitats però es comprometen a participar (actualment en són més de 50); i entitats agrupades, responsables de l’execució de les activitats de l’Ateneu, (actualment en som 25, 9 ajuntaments, 15 entitats d’economia social i el Consell Comarcal del Baix Llobregat).

L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat va néixer l’any 2017, i ofereix diversos serveis, assessoraments i tallers per impulsar projectes, amb la voluntat de ser un espai referent d’innovació i suport a la creació de cooperatives i iniciatives d’economia social al Baix Llobregat.

Heroïnes Quotidianes: entrevista a Genoveva Català

/by

Ràdio Molins de Rei ha encetat aquest setembre un nou programa, Heroïnes Quotidianes, on les protagonistes son les dones de Molins de Rei i de la comarca del Baix Llobregat. El programa vol posar de relleu aquestes dones que tenen coses per explicar i experiències interessants per compartir. Son les heroïnes quotidianes del passat i del present. El 14 de setembre van entrevistar a la nostra presidenta, Genoveva Català, una reconeguda molinenca que ens va explicar moltes curiositats referenciades en la seves pròpies vivències. Us deixem aquí el podcats perquè pugueu escoltar el programa. Moltes felicitats Ràdio Molins! Bon programa!