L’ARTICLE DEL MES PER PACO RAMOS
EL CURS DE LA COVID: APRENDRE A RECONSTRUIR L’EDUCACIÓ
Ha començat, amb tota seguretat, el curs amb més il·lusió i neguit de les últimes dècades; un inici que per la seva complexitat ha fet que tota la comunitat educativa s’impliqui perquè tot vagi bé: entrades esglaonades, presa de temperatures amb termòmetres —insuficients o que deixen de funcionar—, gestió dels espais de menjador, reorganització dels equips de monitors i cuina, la utilització dels lavabos, dels espais exteriors, la ventilació, el material escolar individual, el rentat de mans, la mascareta tot el dia —nosaltres que eduquem, nosaltres que comuniquem—, la duresa de no tenir el contacte físic necessari amb els més petits i aquells més vulnerables perquè no tenim la protecció més adient… I tot per garantir el dret del nostre alumnat a l’educació que serveix per aprendre, per socialitzar-se, per créixer amb igualtat d’oportunitats. Aquest dret es pot aconseguir, fonamentalment, amb l’educació presencial.
Els centres educatius han estat tancats sis mesos, cosa que no havia passat des de la Guerra Civil; això ens marca la magnitud de la tragèdia. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives preexistents perjudicant especialment l’alumnat més vulnerable.
Una mestra em va dir que el primer dia de classe es podia resumir amb una paraula: ALEGRIA, “la gran alegria de tornar a veure’ns, hem anat de bòlid, però hem estat feliços, la qüestió és saber quan de temps podrem sostenir aquest ritme”. Si obrir els centres era important , més ho és mantenir-los com espais segurs i és aquí on el Govern de la Generalitat però no ha estat a l’alçada. En lloc de liderar aquesta prioritat reunint el conjunt d’organitzacions socials i educatives, ha decidit prendre decisions de forma absolutament unilateral i ha acabat elaborant un pla de retorn als centres de magnituds minses i mediocres, un pla tan raquític que fa recaure la responsabilitat del que pugui passar sobre docents, direccions i famílies. L’absoluta inhibició del servei pel qual està obligat envers la societat.
Els centres necessiten disminució real de ràtios, augment de plantilla, cobrir les baixes a diari, mesures de prevenció adequades, la utilització de nous espais educatius exteriors i segurs, el contacte amb la natura, incorporació de sanitaris a les escoles i l’ampliació dels serveis de neteja i desinfecció, protocols clars per les extraescolars; sense oblidar la participació de l’alumnat en la nova concepció de la salut comunitària, necessitem la seva corresponsabilitat per tenir èxit.
Un cop obertes, les escoles han de centrar la seva tasca en la pedagogia, l’aprenentatge i l’educació emocional. Els caldrà repensar metodologies, currículums, programacions i avaluacions, desenvolupar la inclusivitat, la coeducació, la lluita contra l’abandonament escolar i la segregació, garantir l’alimentació saludable i l’accés als equips i la connectivitat de tot l’alumnat. Tota aquesta comesa només serà possible si hi ha una vertadera voluntat social i un lideratge polític que materialitzi els recursos necessaris a les nostres aules.
Comptem amb la il·lusió dels alumnes per tornar, amb les famílies i la societat per educar, el compromís i la voluntat dels docents i professionals de l’educació per contrarestar la por a les conseqüències de l’obertura. Ara cal que el Departament no malbarati tants esforços, dialogui i negociï amb la comunitat educativa, posi els recursos per mantenir obertes i segures les escoles, ofereixi determinació i seguretat amb les seves instruccions i ho faci amb urgència perquè el curs ja ha començat i, tot i les mancances, no volem que s’aturi.
Paco Ramos
Secretari General de CCOO
EDUCACIO-Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf