El CECBLL assisteix al debat tècnic sobre l’ampliació de l’aeroport

Genoveva Català i Conxita Sánchez, presidenta i expresidenta del CECBLL, assistiren el dia 22 de juliol al debat tècnic “L’ampliació de l’Aeroport del Prat” organitzat per l’ACTU (Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes) a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que també es va poder seguir en línia. En el debat hi van participat Sergi Alegre, Joan Ràfols, Francesc Robusté i Joan Rojas, moderat per Jordi Julià. El CECBLL, com ja anunciàvem a l’editorial del mes de juny, apostem per un debat multidisciplinar des del coneixement científico-tècnic, sectorial (econòmico-social) i polític. Per això hem cregut oportú anar recopilant tot allò que es publiqui, des del vessant del coneixement, respecte al projecte d’AENA sobre la possible ampliació de l’aeroport  del Prat. Estem recollint documentació generada per entitats i institucions, opinions de persones expertes des de diversos mitjans de comunicació, així com debats, rodes de premsa, entrevistes…etc. Tot plegat, ho podeu trobar al nou espai web REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. 

EDITORIAL CECBLL (Juliol 2021)

CAL DEFINIR EL MODEL AEROPORTUARI DE CATALUNYA

Ens disposem a fer una merescuda aturada estival i aquest agost ens servirà per acumular energia i anar-nos-la injectant al llarg del curs vinent.  Ens n’anem de vacances i ja hem fet una bona part del Pla d’activitats d’aquest any. Recordeu que començàrem aquest juliol amb la segona edició de l’Escola d’Estiu amb la temàtica “Turisme KmZero, gaudir del Baix Llobregat” i,  del setembre fins acabar l’any,  celebrarem la Jornada de Patrimoni i la Jornada de Paisatges Contemporanis, i a més enllestirem les publicacions previstes per enguany, tot preparant el Pla d’activitats per al 2022.

Tenim la voluntat d’acomplir els objectius que  ens marquem anualment, cosa que  no impedeix  ocupar-nos de qüestions que condicionen el futur de la comarca i de les persones que hi vivim. No podem, ni volem, abstreure’ns de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona, situat al Prat i anomenat Josep Tarradellas (polític nascut a Cervelló, municipi baixllobregatí). Fa dies que els mitjans de comunicació difonen  posicionaments favorables o contraris a l’ampliació, fet que posa en relleu la necessitat d’una definició estratègica entorn a la planificació aeroportuària.

Des del Centre hem seguit amb atenció la presentació de la proposta i el seguit de reaccions suscitades -podeu seguir-ne el fil informatiu a través de la nostra web en l’apartat REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. Hem assistit a alguns debats per conèixer més el projecte, com el de Barcelona Demà, celebrat al Cèntric del Prat, o el Debat Tècnic, organitzat per l’ACTU i celebrat a l’Aula Magna de la UB, així com el que es va fer a la Casa Gomis de La Ricarda organitzat pel COAC. Sumar més informació sobre la proposta coneguda pels mitjans de comunicació  ens fa afirmar que cal resoldre-la amb un debat ampli i transparent tant de continguts com de participació. De fet, en l’editorial del mes de juny  ja dèiem: “Aquesta ampliació necessita un debat multidisciplinari des del coneixement cientificotècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant-hi les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles i per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el Govern de Catalunya i els ajuntaments, i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.”

Constatem algunes certeses respecte a l’adequació de l’aeroport com són les relacionades amb l’obsolescència de la terminal T2, i la necessària combinació del trànsit aeroportuari amb l’alta velocitat, així com la complementarietat  amb els altres aeroports de Catalunya. És imprescindible definir el model aeroportuari català  en el marc del “petit” continent europeu. La definició d’aquesta estratègia no pot ser aliena a la biodiversitat i a la natura, a l’energia i al clima i tampoc a la resiliència econòmica i social.

En un dels debats que hem assistit, el ponent, després d’analitzar els avantatges econòmics, considerava que els “afers del medi ambient” haurien de ser considerats de manera residual, no eren el nucli de l’afer. Va ser una afirmació que sorprengué  l’auditori. Des de Nacions  Unides fa anys que se’ns assenyalen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) que en forma de donut multicolor, polítics de tota mena llueixen a les solapes, i que indiquen les  fites indiscutibles que cal assolir pel progrés econòmic i social de la humanitat.

D’altra banda, la resposta econòmica i estratègica amb la qual Europa es planteja abordar l’enorme crisi provocada per la pandèmia els Next Generation assenyala la voluntat europea de sortir de la crisi provocada per la Covid-19 transformant l’economia en el camí d’una Europa més social, digital i verda. Els Estats membres per acomplir els objectius dels Next Generation  han de destinar un 30 % dels fons nacionals a projectes que treballin per guarir-nos del canvi climàtic. El projecte España Puede indica que l’Estat destinarà un 39 % dels fons a objectius de transició ecològica, a través un pla que deriva de 10 polítiques palanca en la que s’inclouen 6.485 milions d’euros per a la Transició energètica justa i inclusiva i 10.400 milions d’euros per a infrastructures i ecosistemes resilients. Des de Catalunya es coincideix amb aquestes estratègies segons consta en el document Next Generation Catalonia, on s’identifiquen 27 projectes emblemàtics que, d’una banda, tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya; i que, de l’altra, poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Així, els projectes abasten àmbits tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital, però tots ells comparteixen una vocació de millora i transformació de l’economia i la societat.

Se’ns fa molt difícil encaixar  que davant aquest horitzó estratègic hi hagi una única opció pel projecte aeroportuari de Catalunya que, a l’ensems de tot plegat, atempta contra els espais naturals del Delta. Brussel·les té obert un procediment d’infracció contra Espanya per deixadesa mediambiental a través de la Comissió Europea que condemna la desprotecció del delta del Llobregat davant del port i l’aeroport de Barcelona.

No tenim cap dubte de la importància estratègica i econòmica que tenen avui les comunicacions en un món cada cop més global. Considerem que projectes com els aeroportuaris han de contemplar tots els ingredients energètics, climàtics, ecològics, socials, econòmics i territorials. Potser cal recapitular, guardar la carpeta d’aquesta proposta d’ampliació i començar per definir el model aeroportuari. La comarca del Baix Llobregat ha estat dipositària de grans infraestructures de Catalunya, en molts moments per imposició i per la força dels fets, d’altres a través del consens i l’acord (com el Pla Delta);  ara no és el moment històric d’imposicions, és el moment del diàleg i del consens, amb mirada llarga, amb mirada del segle XXI, el segle de la transició ecològica.

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ ESPARREGUERA

En l’immillorable marc del  Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va finalitzar l’Escola d’Estiu en una sessió en la que vam tractar el tema del turisme i el patrimoni industrial. La sessió, que va ser presencial, es va iniciar amb les salutacions d’Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, Gemma Rodríguez, consellera de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Poc després van començar les dues ponències de la sessió: Què pot aportar el patrimoni al turisme postcovid? a càrrec d’Esther Hachuel, directora del CECBLL i El patrimoni de la indústria, un turisme diferent? a càrrec de la Dra. Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la Unesco en temes de patrimoni industrial. Les dues ponències es poden recuperar en el vídeo adjunt a aquesta notícia. I després del debat amb els assistents, la Dra. Gràcia Dorel-Ferré ens va oferir una visita guiada a la Colònia Sedó. El regidor de cultura d’Esparreguera, Juan Jurado, va fer la cloenda de la sessió.

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ COLLBATÓ

Collbató va acollir la segona sessió de l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat el primer de juliol de 2021. En aquesta ocasió ens van donar la benvinguda l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la regidora de Turisme, Lourdes Vilalta. La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, també va formar part d’aquesta salutació inicial.

La sessió es va engegar amb la ponència  De l’estiueig al turisme de KMZERO al Baix Llobregat del Dr. Joaquim M. Puigvert, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d’història contemporània de la Universitat de Girona. Tot seguit va començar una interessant taula de debat moderada Carla Izcara investigadora de Alba Sud; hi van participar agents turístics de la comarca com ara Laura García, coordinadora del Consorci de Turisme del Baix Llobregat; M.José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; Mariano Martínez, cap de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat; Mireia Forasté, conservadora de difusió del Parc Arqueològic Mines de Gavà; i novament l’alcalde de Collbató va intervenir per representar les Les coves del Salnitre de Collbató. Primer cada ponent va exposar breument el  patrimoni turístic que representaven i tot seguit va començar el debat. Tot plegat, ho podreu veure en el següent vídeo:

 

L’ARTICLE DEL MES PER MARÍA JOSÉ ALBALADEJO

Una ampliació injustificada i irrealitzable

El Pla d’Infraestructures i Medi Ambient del Delta del Llobregat, anomenat “Pla Delta” signat l’any 1994 va representar un gran acord entre totes les administracions per al desenvolupament de les grans infraestructures i el seu encaix en els espais naturals i agrícoles del delta del Llobregat. Es va desviar el Llobregat, es va ampliar el Port, es va ampliar l’Aeroport, es van desviar i construir carreteres i vies de tren, es va construir una depuradora d’aigües, es van recuperar les platges per al bany… Es va buscar, i es va trobar, l’anhelat equilibri territorial. Es van definir els límits de les grans infraestructures (Aeroport i Port) i la infraestructura verda del Delta, representada pels espais naturals i l’espai agrari, que posteriorment van ser protegits en forma de Xarxa Natura 2000 i Parc Agrari. En els anys següents es van crear dos Consorcis, participats per la Generalitat i les administracions locals, per gestionar, protegir i potenciar aquests dos elements. També es va desenvolupar la normativa autonòmica i europea que garanteix la seva pervivència pel valor natural i de servei a la ciutadania.

L’ampliació de l’Aeroport va ser fruit del consens entre totes les administracions i la seva delimitació es va establir com el límit màxim de creixement, tal com es veu en el cas de la tercera pista que es va encaixar entre els aiguamolls del Remolar i la Ricarda, afectant una part d’aquests espais naturals i assumint que la seva longitud era l’única possible per la seva situació enmig de dos espais de màxima protecció europea.

La nova ampliació de l’Aeroport que planteja AENA, amb l’allargament 500 m de la 3a pista, trenca el consens del Pla Delta i trenca el precari equilibri de la xarxa d’espais protegits del Delta, la qual ja pateix els problemes d’una fragmentació excessiva, el veïnatge amb les grans infraestructures, la regressió litoral i l’amenaça dels efectes del canvi climàtic.

Els espais naturals del delta del Llobregat no poden assumir una retallada més del seu territori, no poden assumir la pèrdua d’un espai natural únic i irrepetible com és la Ricarda, patrimoni natural i cultural de totes les catalanes i catalans. A més, la integritat ecològica de tota la xarxa d’espais protegits del Delta es veuria greument afectada si desaparegués un element tan important com és la Ricarda, i l’actual pèrdua de biodiversitat global es veuria incrementada.

Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica. Les llacunes litorals del Delta juguen un paper cabdal en el correcte drenatge al mar de l’espai agrícola, les infraestructures i les ciutats; i representen un cinturó de protecció davant d’un escenari de pujada del nivell del mar. Cal preservar el funcionament de l’ecosistema deltaic en el seu conjunt per garantir l’aigua de l’aqüífer profund, de la qual beuen algunes desenes de milers de persones; i posar en valor l’espai educatiu i de lleure que representa el delta del Llobregat a l’actualitat per a la població metropolitana, com ha posat de manifest la covid-19.

La Ricarda destaca pels seus grans valors ecològics: flora, fauna i hàbitats (17 catalogats per les normatives europees, 3 d’ells de conservació prioritària). L’estany de la Ricarda és un antic braç de riu que data del segle XVII, i no un llac artificial com s’ha dit, i juntament amb la pineda, les maresmes inundables que l’envolten i l’espai dunar litoral, ocupa un important paper en el conjunt de l’ecosistema deltaic.

AENA vol arribar als 80 milions de passatgers i per això diu que cal ampliar la 3a pista i afectar un espai amb el valor i el grau de protecció de la Ricarda. AENA sap que ha de justificar l’execució del seu projecte per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, certificar que no hi ha alternatives per a la consecució del seu objectiu, i fer una proposta de compensacions per la pèrdua de biodiversitat que suposaria el projecte, tot garantint la coherència de la Xarxa Natura 2000-Delta Llobregat. I és la UE qui ho diu i és la UE qui ho ha d’acceptar.

El que vull significar és que AENA, un ens participat en un 51% per fons públic, i un 49% per capital privat, fa una proposta injustificada i irrealitzable. Trenca el consens assolit al 1994!, i a més fa una proposta que va contra els Objectius de Desenvolupament Sostenible – ODS 2030, contra el Pacte Verd Europeu, i contra tot criteri d’actuació per aturar el canvi climàtic a Europa i al món. Una proposta que no es basa en les necessitats d’una ciutadania, perquè primer es mereix respecte i que no se l’enredi amb l’enèsim cant de sirena sobre el desenvolupament econòmic. I segon, que s’abordi la crisi climàtica i de supervivència, en la qual estem immerses amb solucions sostenibles, i no amb propostes antigues i depredadores de territori i de vida.

 

María José Albaladejo
Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat

© de la fotografia Ajuntament del Prat de Llobregat

ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT – SESSIÓ ESPLUGUES DE LLOBREGAT

El 30 de juny de 2021 vam iniciar l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat d’aquest any 2021 amb el títol TURISME KMZERO. GAUDIR EL BAIX LLOBREGAT.

Esplugues de Llobregat va acollir aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu i la regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues, Maribel Aguilera, ens va dirigir unes paraules de benvinguda abans no ho fes la nostra presidenta, Genoveva Català.

La primera ponència de l’Escola d’Estiu van anar a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), que ens va parlar de l’evolució històrica del turisme des d’una mirada local, des del Grand Tour al turisme post-pandemia.

Tot seguit, Albert Arias Sans, consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona,  ens va parlar de l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants, que ens va ajudar a veure la realitat des d’una altra perspectiva.

Per acabar, el periodista  Sergi Picazo va moderar una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca; hi van intervenir Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.

 

Bicentenari del naixement d’Elias Rogent i Amat

Elias Rogent i Amat (18 de juliol de 1821- 20 de febrer de 1897) va ser un baixllobregatí il·lustre i enguany se celebra el bicentenari del seu naixement.

Arquitecte, restaurador i historiador intervingué en diversos projectes arreu de Catalunya i al Baix Llobregat. En el primer cas, entre altres, va projectar l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, va dirigir l’Exposició Universal de 1888 i és també l’arquitecte responsable de la construcció  del pantà de Vallvidrera, considerat una joia de l’enginyeria hidràulica del segle XIX. Va restaurar també nombrosos edificis, com Santa Maria del Mar o el teatre del Liceu. A la comarca va dissenyar i construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat (1858), va restaurar l’església parroquial d’Esparreguera (1867) i va projectar 10 casetes de bany al balneari de la Puda que no sabem si es van arribar a construir.

El dia 4 de desembre de 1858 es casà amb Joaquima Padrosa i Bacarissas, de Can Castells d’Esparreguera, que aportà com a dot un conjunt de cases al nucli històric de Collbató, cremades a causa dels episodis de la Guerra del Francès. Elias Rogent les enderroca i les substitueix per la que més tard es coneixerà com Can Torralbes, al centre del poble, on el matrimoni fixa la seva “segona residència”, utilitzant la terminologia actual. És la casa pairal de la família Rogent que encara ara es conserva i que dona un perfil únic al nucli històric de Collbató.