Archive for month: juliol, 2021

CAL DEFINIR EL MODEL AEROPORTUARI DE CATALUNYA

Ens disposem a fer una merescuda aturada estival i aquest agost ens servirà per acumular energia i anar-nos-la injectant al llarg del curs vinent.  Ens n’anem de vacances i ja hem fet una bona part del Pla d’activitats d’aquest any. Recordeu que començàrem aquest juliol amb la segona edició de l’Escola d’Estiu amb la temàtica “Turisme KmZero, gaudir del Baix Llobregat” i,  del setembre fins acabar l’any,  celebrarem la Jornada de Patrimoni i la Jornada de Paisatges Contemporanis, i a més enllestirem les publicacions previstes per enguany, tot preparant el Pla d’activitats per al 2022.

Tenim la voluntat d’acomplir els objectius que  ens marquem anualment, cosa que  no impedeix  ocupar-nos de qüestions que condicionen el futur de la comarca i de les persones que hi vivim. No podem, ni volem, abstreure’ns de la proposta d’AENA d’ampliar l’aeroport de Barcelona, situat al Prat i anomenat Josep Tarradellas (polític nascut a Cervelló, municipi baixllobregatí). Fa dies que els mitjans de comunicació difonen  posicionaments favorables o contraris a l’ampliació, fet que posa en relleu la necessitat d’una definició estratègica entorn a la planificació aeroportuària.

Des del Centre hem seguit amb atenció la presentació de la proposta i el seguit de reaccions suscitades -podeu seguir-ne el fil informatiu a través de la nostra web en l’apartat REPOSITORI. L’ampliació de l’aeroport. Hem assistit a alguns debats per conèixer més el projecte, com el de Barcelona Demà, celebrat al Cèntric del Prat, o el Debat Tècnic, organitzat per l’ACTU i celebrat a l’Aula Magna de la UB, així com el que es va fer a la Casa Gomis de La Ricarda organitzat pel COAC. Sumar més informació sobre la proposta coneguda pels mitjans de comunicació  ens fa afirmar que cal resoldre-la amb un debat ampli i transparent tant de continguts com de participació. De fet, en l’editorial del mes de juny  ja dèiem: “Aquesta ampliació necessita un debat multidisciplinari des del coneixement cientificotècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant-hi les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles i per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el Govern de Catalunya i els ajuntaments, i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.”

Constatem algunes certeses respecte a l’adequació de l’aeroport com són les relacionades amb l’obsolescència de la terminal T2, i la necessària combinació del trànsit aeroportuari amb l’alta velocitat, així com la complementarietat  amb els altres aeroports de Catalunya. És imprescindible definir el model aeroportuari català  en el marc del “petit” continent europeu. La definició d’aquesta estratègia no pot ser aliena a la biodiversitat i a la natura, a l’energia i al clima i tampoc a la resiliència econòmica i social.

En un dels debats que hem assistit, el ponent, després d’analitzar els avantatges econòmics, considerava que els “afers del medi ambient” haurien de ser considerats de manera residual, no eren el nucli de l’afer. Va ser una afirmació que sorprengué  l’auditori. Des de Nacions  Unides fa anys que se’ns assenyalen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) que en forma de donut multicolor, polítics de tota mena llueixen a les solapes, i que indiquen les  fites indiscutibles que cal assolir pel progrés econòmic i social de la humanitat.

D’altra banda, la resposta econòmica i estratègica amb la qual Europa es planteja abordar l’enorme crisi provocada per la pandèmia els Next Generation assenyala la voluntat europea de sortir de la crisi provocada per la Covid-19 transformant l’economia en el camí d’una Europa més social, digital i verda. Els Estats membres per acomplir els objectius dels Next Generation  han de destinar un 30 % dels fons nacionals a projectes que treballin per guarir-nos del canvi climàtic. El projecte España Puede indica que l’Estat destinarà un 39 % dels fons a objectius de transició ecològica, a través un pla que deriva de 10 polítiques palanca en la que s’inclouen 6.485 milions d’euros per a la Transició energètica justa i inclusiva i 10.400 milions d’euros per a infrastructures i ecosistemes resilients. Des de Catalunya es coincideix amb aquestes estratègies segons consta en el document Next Generation Catalonia, on s’identifiquen 27 projectes emblemàtics que, d’una banda, tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya; i que, de l’altra, poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Així, els projectes abasten àmbits tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital, però tots ells comparteixen una vocació de millora i transformació de l’economia i la societat.

Se’ns fa molt difícil encaixar  que davant aquest horitzó estratègic hi hagi una única opció pel projecte aeroportuari de Catalunya que, a l’ensems de tot plegat, atempta contra els espais naturals del Delta. Brussel·les té obert un procediment d’infracció contra Espanya per deixadesa mediambiental a través de la Comissió Europea que condemna la desprotecció del delta del Llobregat davant del port i l’aeroport de Barcelona.

No tenim cap dubte de la importància estratègica i econòmica que tenen avui les comunicacions en un món cada cop més global. Considerem que projectes com els aeroportuaris han de contemplar tots els ingredients energètics, climàtics, ecològics, socials, econòmics i territorials. Potser cal recapitular, guardar la carpeta d’aquesta proposta d’ampliació i començar per definir el model aeroportuari. La comarca del Baix Llobregat ha estat dipositària de grans infraestructures de Catalunya, en molts moments per imposició i per la força dels fets, d’altres a través del consens i l’acord (com el Pla Delta);  ara no és el moment històric d’imposicions, és el moment del diàleg i del consens, amb mirada llarga, amb mirada del segle XXI, el segle de la transició ecològica.

Collbató va acollir la segona sessió de l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat el primer de juliol de 2021. En aquesta ocasió ens van donar la benvinguda l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la regidora de Turisme, Lourdes Vilalta. La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, també va formar part d’aquesta salutació inicial.

La sessió es va engegar amb la ponència  De l’estiueig al turisme de KMZERO al Baix Llobregat del Dr. Joaquim M. Puigvert, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d’història contemporània de la Universitat de Girona. Tot seguit va començar una interessant taula de debat moderada Carla Izcara investigadora de Alba Sud; hi van participar agents turístics de la comarca com ara Laura García, coordinadora del Consorci de Turisme del Baix Llobregat; M.José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; Mariano Martínez, cap de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat; Mireia Forasté, conservadora de difusió del Parc Arqueològic Mines de Gavà; i novament l’alcalde de Collbató va intervenir per representar les Les coves del Salnitre de Collbató. Primer cada ponent va exposar breument el  patrimoni turístic que representaven i tot seguit va començar el debat. Tot plegat, ho podreu veure en el següent vídeo:

El 30 de juny de 2021 vam iniciar l’Escola d’Estiu del Baix Llobregat d’aquest any 2021 amb el títol TURISME KMZERO. GAUDIR EL BAIX LLOBREGAT.

Esplugues de Llobregat va acollir aquesta primera sessió de l’Escola d’Estiu i la regidora de Turisme, Cultura i Memòria Històrica d’Esplugues, Maribel Aguilera, ens va dirigir unes paraules de benvinguda abans no ho fes la nostra presidenta, Genoveva Català.

La primera ponència de l’Escola d’Estiu van anar a càrrec d’Inma Díaz, geògrafa i professora a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH), Investigadora del Grup de Recerca en Turisme i Dinàmiques Socioterritorials (TUDISTAR), que ens va parlar de l’evolució històrica del turisme des d’una mirada local, des del Grand Tour al turisme post-pandemia.

Tot seguit, Albert Arias Sans, consultor i professor associat a la Universitat de Barcelona,  ens va parlar de l’evolució històrica del turisme i del turisme del Baix Llobregat amb dades socio-econòmiques molt interessants, que ens va ajudar a veure la realitat des d’una altra perspectiva.

Per acabar, el periodista  Sergi Picazo va moderar una taula de debat amb representants de sindicats i patronal de la comarca; hi van intervenir Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat Josep Maria Huguet, membre de la Junta directiva d’AEBALL, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, i Juan Carlos Fernández, secretari general d’UGT Baix Llobregat.