Temps d’estiu: conviure, celebrar, gaudir

/by

Fins al 30 de setembre no tornareu a tenir a les mans un nou exemplar d’aquest butlletí. Aprofitarem el d’aquest juliol per desitjar-vos un bon estiu i unes millors vacances. El propòsit dels butlletins d’aquest any del cinquantenari és abordar algunes de les temàtiques que han estat objecte d’atenció del Centre al llarg dels anys, i ho fem sense ànim de ser exhaustives, ja que en 50 anys ens hem ocupat de conèixer molts vessants de la vida i la cultura a la comarca.

Els dies llargs i la calor ens fan sortir al carrer: anys enrere (abans de la TV a totes les cases) hom sortia a prendre la fresca i s’iniciaven tota mena de converses. L’estiu crida a la comunicació i a la festa i ens convoca a les Festes Majors entre els mesos de maig i setembre. Celebracions amb arrels històriques que també tenen molt a veure amb les estacions de l’any, amb les collites i amb l’aire que es respira després del fred hivern. Sobretot arrelen amb la necessitat de fer vida social, de comunicar-nos i de gaudir.

Mercè Renom, en el seu article a l’exemplar número 7 de Materials del Baix Llobregat de l’any 2001 dedicat a Les festes al Baix Llobregat i altres escrits, ens deia “Les festes, en diferents moments de la història, expressen les dependències econòmiques, els condicionants socials, les normes, les jerarquies, la promiscuïtat, la visibilitat notable, la irreverència -també “permesa” especialment en el carnestoltes- i les transgressions, amb un paper destacat dels joves”.

https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/137340/188998

De manera intensa, en el Llibre blanc de la cultura (2013/2014) de la mà de Gemma Tribó i Montse Torra, entràrem a fons en la realitat cultural de la comarca en el capítol 6è sobre “L’acció cultural al Baix Llobregat”. L’obria l’apartat dedicat a les Festes i la cultura popular i assenyalava que “El 100 % dels ajuntaments del Baix Llobregat, com de Catalunya en general, promouen activitats per al cicle festiu anual, que ve marcat per les festes de Nadal, cap d’Any i Reis, els 3 Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa i Pasqua, St. Jordi, St. Joan, 11 de setembre i Castanyada, i afegim-hi encara les festes majors, normalment una a l’hivern i una altra a l’estiu. La majoria d’activitats que defineixen aquestes festes són precisament les que tenen a veure amb la festa i la cultura popular. I al seu voltant s’hi concentra també la participació popular i de les entitats i associacions culturals.”

https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2020/06/150710-llibreBLANC-senser_compressed.pdf

Sempre hem acollit mirades que ens acosten a la cultura popular festiva; una de les més recents, ha estat la de l’Àngel Merino, que ens oferí la possibilitat de publicar Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Merino ens aporta de manera documentada la seva visió: “Sempre he cregut en la cultura i en la festa en particular com a instruments privilegiats per construir identitat de ciutat i sentiment de comunitat”.

Tal com assenyala Merino citant paraules de l’antropòleg Josetxu Martínez Montoya, “la festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida… El que se celebra, doncs, és un projecte de construcció de la comunitat i sobretot se celebra la reidentificació”.

Som-hi, doncs, baixllobregatins i baixllobregatines, gaudim de la festa i en gaudir rendim homenatge a les persones que amb la seva petjada han contribuït i han volgut treballar per enfortir i identificar la comunitat; és dolorós dedicar l’editorial a la Festa i que alhora en aquest butlletí hi hagi l’obituari de l’estimat Frederic Prieto, obituari que de la mà de Carles Riba expressa el que moltes pensem sobre la llarga vida i el testimoni del Frederic: “Amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record”.

Seguim des de la festa i el record d’un home bo com el Frederic, i no ens podem estar de celebrar i alhora interrogar-nos sobre el camí que s’obre per a l’entorn natural de les zones naturals del Delta. El 23 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat en 1.472,07 ha, amb la qual cosa la superfície final protegida serà de 2.407,12 ha. Aquesta ampliació estava en marxa des de juny de 2022, quan el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va presentar el projecte, que responia a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea de febrer de 2021. Ens comprometem en propers butlletins a aportar més informació.

I ara sí, ara des d’aquest editorial us desitgem un bon estiu, unes bones vacances. Alhora que ens atrevim a demanar-vos una vegada més la vostra col·laboració: mireu al vostre entorn i penseu en persones mereixedores dels Premis de Reconeixement Cultural, així com en experiències col·lectives del món cultural, social, econòmic i ecològic, i no ho dubteu, ompliu el qüestionari i presenteu candidatures!!!

https://www.cecbll.cat/xii-premis-de-reconeixement-cultural-del-baix-llobregat/#candidatura

“La festa popular al Baix Llobregat constructora d’identitat i cohesió social” per Àngel Merino

/by

“ A l’Espanya de la transició política fa eclosió una extraordinària demanda

d’identitats -nacionals, regionals, ètniques, de gènere, locals- que recorren

tot el teixit social, des dels grups petits i els veïnats fins a les institucions democràtiques; i això

es tradueix immediatament en un vertiginós procés de

revitalització festiva… Les festes es perceben com a sinònim de llibertat,

d´espontaneïtat, d´apropiació dels espais públics per part d´un poble

silenciat per la dictadura com una efervescent communitas antiestructural i

sociable”.

(José Ignacio Homobono Martínez. “Fiesta, ritual y símbolo: epifanías de las identidades”. Rev. Zainak , n.26, 2004)

A final dels anys seixanta, el model tradicional de la festa que havia estat present a la majoria de les poblacions havia entrat en crisi o estava evolucionant per múltiples raons. És lògic que les festes majors es ressentissin moltíssim del seu paper d’organització del temps lliure i l’oci comunitari. D’alguna manera, era l’evidència que l’estructura organitzativa de les festes mateixes estava entrant en crisi; tant l’estructura política municipal (organització de les festes amb la “Comissió de Festes” al capdavant), com l’estructura social que la sustentava i l’acompanyava.

Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics (1979) van desaparèixer les comissions festives de l’etapa franquista i se’n van anar constituint d’altres més representatives i més compromeses, tant en la proposta com en l’acció, amb les entitats culturals i el teixit social de pobles i ciutats. Juntament amb la recuperació de la democràcia de proximitat, la local, la ciutadania va expressar amb claredat la voluntat d’anar cap a la recuperació de les festes populars i de les senyes d’identitat catalana. Les festes populars es van convertir en un instrument potent per a la dinamització de la cultura del país.

Si mirem les propostes que apareixen en els programes electorals de les ciutats del Baix Llobregat relacionats amb les festes populars, podem confirmar la visió existent de considerar la festa com un fenomen social i com un concepte lligat al de comunitat i ocupant una posició central en l’estructuració i organització de la vida col·lectiva. Una primera idea era la d’ubicar la cultura festiva en el context de la recuperació cultural de la ciutat i reconèixer el protagonisme i la capacitat de creació i d’innovació de la ciutadania. Aquest camí de construcció cultural requeria l’impuls de les condicions objectives per a la participació ciutadana i les competències cíviques en les polítiques culturals.

En els orígens de les festes populars romania, també, el caràcter de ser “festes patronals” en celebrar-se coincidint amb el dia del sant patró o patrona de la ciutat corresponent. Avui es manté el calendari festiu, però és evident que les festes populars han seguit pautes diferents. És important conèixer aquesta història festiva de les nostres ciutats. Per sort, al Baix Llobregat aquesta història es va coneixent gràcies al treball d’Institucions, associacions, escoles, Centres d’Estudi, publicacions, etc.

Podem assenyalar que les festes majors de les ciutats del Baix Llobregat es basen en un model característic de les festes majors catalanes o d’arrel tradicional i popular, al mateix temps que són fruit d’una realitat metropolitana i sociodemogràfica que les condiciona. En aquest procés de construcció festiva hem de parlar també dels agents socials que són al mateix temps productors i distribuïdors de la identitat cultural.

Perquè una festa sigui la festa de tots, Antonio Ariño assenyala que ha de tenir present dues visions necessàries. La comprensió de la festa ens obliga a parar esment no sols en el programa d’actes i la seqüència ritual en la qual s’estructura, “sinó també al subjecte celebrant que els dota de significat i a l’objecte celebrat que expressa el sentit de la festivitat”.

Per parlar de la festa, de la seva gestió i organització, és important posar l’accent en la dimensió democratitzadora de la política cultural de la ciutat i dels seus efectes socials referits a la identitat i cohesió cívica. Això passa per accentuar i incentivar la participació col·lectiva en els processos que s’impulsin i es desenvolupen en la vida local. És molt important tenir clar els moments de construcció del subjecte celebrant i de l’objecte celebrat locals, i el model de gestió i participació festives a desenvolupar.

Aquest treball de construcció festiva en el Baix Llobregat ha estat necessari per a aconseguir un objectivo comú en totes les nostres poblacions. Construir la festa popular tènia també com a objectiu millorar la cohesió social i la convivència en el nostre espai públic, d’alta diversitat sociocultural, ètnica, religiosa i lingüística. Com molt bé assenyala J. Martínez Montoya, la festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida.

Quan assenyalem que les festes populars del Baix Llobregat han estat constructores d’identitat i cohesió social estem assenyalant, també, que s’han produït pràctiques intermunicipals de col·laboració molt interessants i que han enriquit la tradició festiva de la comarca. Hem après a programar més democràticament els continguts festius de les nostres ciutats, hem consolidat els subjectes celebrants, hem desenvolupat cooperacions de suport a les pràctiques festives locals de manera solidària.

Alguns exemples ho evidencien. Una de les actuacions festives més productiva a la comarca, s’ha centrat al voltant de les figures que apareixen en correfocs, seguicis, trobades geganteres, etc. La majoria d’aquestes estructures locals acudeixen com invitades als diferents moments festius de les ciutats de la comarca. S’aprèn i es col·labora. Les diferents colles de l’escenari festiu de les nostres ciutats, recorren solidàriament les festes majors locals.

Un exemple clar d’aquesta col·laboració festiva intermunicipal el veiem en l’increment espectacular que han tingut les diferents figures lligades a la festa. Si en els inicis es parlava del Camell de Molins de Rei, de la Cucafera de Castellbisbal, del Drac de Sant Andreu , del Mamut de Sant Vicenç, de La Garsa de Sant Feliu, etc., en aquests moments comptabilitzem a la comarca més de seixanta figures diverses que actuen als nostres carrers i ciutats. Aquesta magnífica visió festiva de la comarca ens anima a reconèixer que la festa només té sentit quan es comparteix.

És evident que tot aquest colossal món festiu que tenim és l’expressió del que històricament s’ha anat construint. Una comarca que experimenta un creixement humà espectacular en la transició democràtica, que diversifica la seva estructura productiva convivint la cultura agrària amb la industrialització, el “desarrollisme“, el sector Serveis i ara les noves tecnologies. És molt important que tinguem festes relacionades amb les roses, amb les carxofes, amb els espàrrecs, etc. I també en barris, carrers i entitats de les nostres ciutats. És la nostra manera de veure’ns i conèixer-nos.

I és just, també, reconèixer que tot aquest món festiu ha estat molt ric gràcies a les aportacions de l’un subjecte celebrant actiu i plural. Ens referim a les Associacions Veïnals, a les Associacions de Pares i Mares a l’escola, Associacions juvenils, Centres cívics i socials, Sindicats, Colles i Associacions festives, etc. Sectors tots que han contribuït al fet que tinguem una festa digna, creativa i inclusiva. Quan parlem de cohesió social i d’identitat a la comarca, hem de pensar, també en la importància que els espais i temps festius tenen en la seva construcció i desenvolupament. Llarga vida a les nostres festes!

Àngel Merino

19 de juliol de 2024

Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.

 

Ja tenim la 2a edició de dos dels nostres “best sellers” d’aquest any.

/by

El 2023 vam publicar diversos llibres entre els quals trobem “Contes del Baix Llobregat” i “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” i gràcies a la bona rebuda que hem tingut, amb només mig any de vendes ja s’han esgotat i hem hagut de fer una segona edició d’ambdós llibres.

El llibre “Contes del Baix Llobregat” és un recull de contes dels 30 municipis del Baix Llobregat, escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella, que està recorrent els diversos municipis del Baix Llobregat.

Si voleu adquirir-lo ho podreu fer al nostre web en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/producte/contes-del-baix-llobregat/

El llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” està escrit per Josep Padró i explica des de la seva experiència la història de la Colònia Güell.

Si voleu adquirir-lo ho podreu fer al nostre web en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

 

Es Jubila l’Albert Moya, la cara visible del Cetre Cívic Mas Lluí durant més de 12 anys

/by

Després de 12 anys sent la cara visible del Centre Cívic Mas Lluí, l’Albert Moya es jubila l’agost de 2024.

El 25 de juliol de 2024 es va celebrar la festa de jubilació de l’Albert Moya. Una festa sorpresa a la qual van assistir talleristes i usuàries del Centre Cívic, gent del CECBLL, veïns del barri, personal de l’Ajuntament i molts amics i família que han compartit aquesta etapa amb ell. Si voleu, podeu veure el vídeo de record que se li va fer de la festa en el següent enllaç: https://www.instagram.com/p/C94dTmiNs2f/

Gràcies a les més de 60 persones que van participar amb l’obsequi de jubilació, se li va regalar una estada per a dues persones al Parador Nacional que ell esculli, amb esmorzar i dinar inclosos perquè pugui provar l’excel·lent cuina d’aquests indrets.

La festa, però, no va ser l’únic moment de comiat del nostre company. El dia que es va fer la festa d’estiu del Centre Cívic Mas Lluí se li va atorgar un ram de flors, una bandana i un llibre perquè tothom qui ho vulgui pugui firmar i que ha estat a l’entrada del centre des d’aleshores. El dia 2 de juliol, coincidint amb l’última junta de l’any, l’Albert va rebre un obsequi a nivell intern i se li va llegir aquesta dedicatòria que constarà en l’Acte de la Junta del juliol sobre la seva jubilació, i que deixem al final d’aqueta notícia.

 

 

ALBERT MOYA GARCIA
TREBALLADOR DEL CECBLL
Conserge-Dinamitzador del Centre Cívic Mas Lluí
Setembre 2012/Agost 2024

Albert Moya Garcia, ha treballat en el CECBLL i pel CECBLL, tot i que encara no té 65 anys, ha decidit acollir-se a una merescuda jubilació. La trajectòria laboral de l’Albert està lligada a un dels vessants de l’activitat de la nostra associació: la de la gestió de serveis. L’allotjament del Centre a l’edifici que en el barri Mas Lluí també acull l’Arxiu Comarcal i el Centre Cívic del barri va suposar que ens poguéssim fer càrrec de la gestió de l’activitat social del Centre Cívic. La cara visible d’aquesta activitat comunitària al barri ha estat la de l’Albert. L’Albert un eficient delineant que durant anys va treballar en el món de la construcció, fins i tot ha impartit cursos de dibuix de plànols i de l’ús d’eines informàtiques com l’Autocad. La crisi econòmica de l’any 2008 el va obligar a emprendre altres camins laborals i és a partir d’aquí que vàrem comptar amb aquest santfeliuenc, ciclista i geganter, entusiasta de la cultura popular.

L’any 2013 l’Albert rebia la distinció de Mocador d’honor de La Festa de Tardor, aquesta és una distinció municipal creada per al reconeixement de persones o entitats que s’hagin destacat en la col·laboració i participació en l’organització, desenvolupament i promoció de les festes pròpies de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Àngel Merino en el llibre, publicat per Edicions del Llobregat, “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat” ens n’explica la importància d’aquest símbol. Sabem que l’Albert es jubila de la feina, però que el món de la cultura comptarà amb el seu activisme.

La cultura, la música i les festes populars són una de les seves grans aficions, hem comptat amb ell per promoure iniciatives de tota mena com els espectacles fets a l’empara de la programació LluiRl’art que, malauradament, la pandèmia no ens va permetre consolidar i donar-hi continuïtat.

A la sessió ordinària de la Junta del CECBLL del dia 1 de juliol de 2024 totes les persones que la componem i en nom de l’entitat volem agrair a l’Albert la seva valuosa aportació a la vida de l’associació i a la consecució dels nostres objectius, de manera molt rellevant en la gestió del Centre Cívic Mas Lluí.

Molins de Rei acull l’exposició sobre Caterina Casas

/by

L’Institut Català de les Dones, dedica una de les exposicions itinerants del seu catàleg  a la molinenca Caterina Casas. Dimarts 2 de juliol a la sala d’actes de la Federació Obrera la historiadora i periodista  Elena Masó i Reig, comissària de l’exposició va fer  la presentació  i va recordar que el de Casas “és un cas lamentablement típic, d’una trajectòria de la qual es té poca informació, perquè la repressió mata la memòria”.

Recordem que Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal de Molins de Rei el 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al municipi. En poc menys d’un any va ser assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social i posteriorment consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament.

De la seva gestió destaca l’activitat a favor de les escoles públiques i la presidència del Consell Escolar Local, que va organitzar una biblioteca escolar amb llibres en català i en castellà, el préstec dels quals era organitzat per infants. Un cop acabada la Guerra Civil va ser denunciada, detinguda i condemnada a 12 anys de presó.

La mostra s’incorporarà al catàleg de l’ Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.

Inaugurava l’exposició la consellera Tània Verge, junt amb la directora de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedi i l’alcalde de Molins de Rei Xavier Paz. La consellera va dir que “Ens sentim hereves de les històries d’aquestes dones referents i volem que siguin referents per a tota la societat”. “Totes les dones que han tingut papers protagonistes, com el de Caterina Casas, ens han obert camí, i és un camí que no s’acaba aquí. Aquestes trajectòries del municipalisme femení tenim la responsabilitat de continuar-les des de les diferents responsabilitats que tinguem”, per la seva banda la directora de l’Institut manifestà  que “hi ha un imaginari que pensa que les dones hem entrat al mercat laboral als anys 70 i a la política als 90, i commemoracions com la de Caterina Casas contribueixen a canviar aquests imaginaris”.

El municipi de Molins de Rei en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 30 de maig de 1996 va aprovar dedicar un carrer a la Caterina Casas. L’any 1979 en les primeres eleccions municipals democràtiques Molins de Rei escollia una dona com alcaldessa, Antònia Castellana que  ho fou fins el 1987, també fou regidora del 1991 al 1999, ella, junt amb Carme Figueras i Genoveva Català presentaren al Ple la proposta d’atorgar noms de dones al recent construït barri de Riera Nova. Aquests carrers es dedicaren a dues mestres Josefa Trocha i Anna Canalies, a una llevadora Magdalena Corcoll, a una treballadora que va aprendre a llegir als 80 anys Magdalena Rodriguez , l’hereva de la casa Requesens, Estefanía de Requesens, així com l’espai de poblat ibèric donant nom a la plaça de les Bruixes i el carrer que rememora el perfil de la primera regidora de l’Ajuntament Caterina Casas.

Frederic Prieto. Amic, referent i col·laborador del CECBLL

/by

El dia 18 de juliol d’enguany s’ha produït l’òbit de Frederic Prieto, una figura senyera a la nostra comarca i al municipi de Cornellà de Llobregat.

La premsa ha parlat a bastament del seu compromís polític i social, de la seva arribada el 1971 al barri de Sant Ildefons de Cornellà i de la seva implicació amb els moviments socials i reivindicatius d’aquell moment. Home de tarannà afable, equilibrat i conciliador, això el va portar el 1979 a encapçalar la candidatura del PSUC a les eleccions de 1979, que va guanyar per majoria absoluta; no obstant això, com en moltes altres poblacions, es va formar una àmplia coalició de govern de progrés. Va ser alcalde de Cornellà fins el 1985 quan va cedir l’alcaldia a José Montilla, tot mantenint-se com a regidor durant uns anys més.

Jo vaig conèixer personalment Frederic Prieto en el context de la preparació de les candidatures a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Prèviament, havíem anat travant coneixement i amistat entre persones de diferents municipis i de diferents afiliacions socials i polítiques a través de la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), que treballava pel redreçament de diversos plans urbanístics (entre ells, el Polígon de Sant Joan Despí); entre aquestes persones hi havia Ramon Rull, regidor d’urbanisme del primer ajuntament democràtic de Cornellà i estret col·laborador seu.

Durant els anys 1979 a 1983, Frederic Prieto i jo mateix vam presidir dos ajuntaments veïns, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en plena sintonia i la relació i l’amistat ha continuat sempre més. Essent diputat provincial entre 1987 i 1999, va dirigir l’Àrea d’Espots on, a més d’impulsar els Jocs Olímpics de 1992, va destacar en la potenciació de l’esport de base.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir.

El seu nomenament com a primer Síndic de Greuges de Cornellà entre 2008 i 2013, per acord unànime de l’ajuntament, diu molt del seu caràcter equànime i conciliador i la seva capacitat per aconseguir amplis acords. Des d’aquesta responsabilitat va ser actiu en tractar diversos problemes a través de les Jornades locals sobre la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, amb el significatiu subtítol de ‘Posar l’Administració al servei i a l’abast de les persones i de la comunitat’. En les II Jornades del març de 2010 va invitar el CECBLL a presentar l’estudi sobre habitatge des de la vivència.

A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina  feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort.

L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Frederic Prieto, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record.

Que descansi en pau.

 

Carles Riba Romeva

20 de juliol de 2024

La major oferta per a exploradors de km 0, disponible a Estiu al Baix 2024 Next Llobregat

/by

 

Amb el suggerent titular “Inspira’t, descobreix… gaudeix!”, els socis del CECBLL tenen accés a la guia més completa per assaborir la bona cuina, el mar, la muntanya, la cultura i el turisme al Baix Llobregat.

Per endinsar-se al Baix Llobregat no cal posar-se un salacot o el barret Fedora d’Indiana Jones perquè, diàriament, es poden descobrir noves sensacions i llocs al sud de Barcelona, ​​on hi ha multitud d’ofertes de turisme de proximitat que molts catalans encara tenen pendent d’explorar. La publicació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat que els socis del CECBLL tenen disponible gratuïtament, de ben segur que serà font d’inspiració. Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1LDbUeCqXEAlKyyICl4iO64xvULS0UdGR/view?usp=sharing

 

La publicació s’ha presentat fa uns dies al Catalina de Gavà Mar i proposa infinitat de plans per fer escapades d´un dia i descobrir tresors propers i també gaudir de la bona cuina de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Acudir als millors amBAIXadors d’aquest territori perquè exerceixin de guies és la millor solució. L’editorial BCN Content Factory ha entrevistat cuiners, empresaris turístics i responsables de Punts d’Informació Turística de la comarca. Aquests ambaixadors són professionals de la indústria que proporciona felicitat sense necessitat d’embarcar-se en un avió, perquè als seus establiments s’hi pot arribar a Trambaix, Metro, Rodalies, Bus o cotxe particular per obrir i tancar d’ulls.

Els autors d’aquesta guia de més de 300 pàgines també han demanat 21 recomanacions a la família Judit i Dani, que amb el seu petit Eric ha recorregut el territori Llobregat durant uns dies amb el seu bloc lavidanoessolotrabajar. I a l’hora de dinar, es recullen els consells de tres amants de la gastronomia o foodies. Són Laura Conde, Isabel Acevedo i Xavier Rieiro, que recomanen els seus llocs més esglaiadors, tant del litoral com de l’interior.

Però Estiu al Baix 2024 Next Llobregat també es fa ressò del debat sobre el present i el futur del turisme sostenible a partir de recordar com va començar, l’actualitat i plantejar-se cap a on anem, després de constatar que aquesta activitat que ens agrada anomenar “la indústria de la felicitat” ha consolidat la seva recuperació i supera els rècords prepandèmia.

L’era del lleure

Vivim a l’era de l’oci i des de BCN Content Factory proposem fomentar la mobilitat d’agitació perquè els visitants atrets per la marca Barcelona no es concentrin en uns barris de la ciutat i puguin apreciar l’exotisme proper del sud de Barcelona, ​​de l’ Hospitalet i Baix Llobregat, comarca que manté un compromís per la sostenibilitat turística i on molts empresaris i establiments han aconseguit el distintiu Biosphere. A la publicació s’apunta un full de ruta per potenciar el turisme com a segon sector econòmic del Baix, després de la indústria manufacturera.

També s’hi inclouen entrevistes al conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Javier González Abad, que avança els reptes del turisme de proximitat que tant interessa també a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’evitar “morir” d’èxit. “Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet cal aprofitar que Turisme de Barcelona obre una nova etapa per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants”, subratlla el periodista i editor Joan Carles Valero. En aquesta estratègia de promoció selectiva que eviti la turismefòbia, afegeix que “pot ajudar el turisme de proximitat i així evitar les conseqüències negatives de la seva concentració a la capital”. La coordinació i promoció digital per modular visites i la creació de productes atractius són les eines per aconseguir-ho, afegeix en la mateixa línia dels especialistes consultats.

Rutes per als més actius

Per als més actius, Estiu al Baix 2024 Next Llobregat proposa consultar el visor de rutes a pedal metropolitanes que gestiona ni més ni menys que 4.000 km d’itineraris ciclistes, consolidant-se la bicicleta com a mitjà complementari del transport públic. També es recomana fer senderisme per recórrer la ruta “Castells i Fonts” després de l’èxit obtingut per la ruta “10 cims”. La iniciativa del Consell Esportiu del Baix Llobregat vol impulsar l’esport popular i els hàbits saludables a través del senderisme, alhora que es potencia el descobriment d’una dotzena de racons fora dels itineraris habituals. Una altra ruta accessible per a tota la família és la dels 7 balcons de Montserrat situats a diferents poblacions que tenen a la muntanya sagrada com a incomparable marc.

Per combatre els rigors estivals propis del canvi climàtic, es destaca com a refugis turístics una xarxa metropolitana que s’ha incrementat amb un centenar de nous espais disposats a aquest efecte, així com un grapat d’activitats culturals. Entre les programades aquest estiu, destaca RE-ART, una exhibició d’art sostenible a Casa Seat, l’exposició de l’escenògraf Alfons Flores a Tecla Sala, una nova mostra al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i l’arrencada de Manifesta 15 el 8 de setembre, amb la participació estel·lar de tres espais a l’Hospitalet, Cornellà i el Prat.

I com que l’estiu convida a la lectura, la publicació conclou amb la reproducció d’un dels contes i les il·lustracions de Rafael Bellido i Joana Llordella, pertanyent al llibre commemoratiu del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, a més d’un ampli reportatge sobre la Biblioteca Humana de l’Hospitalet, una iniciativa que aconsegueix trencar barreres i desfà estereotips i prejudicis a partir de poder conversar amb “llibres humans”, persones amb una història de patiment que permeten comprendre millor la diversitat humana.

Assistim al Sopar de Cloenda de Radio Molins de Rei

/by

El passat dimecres 17 de juliol de 2024 es va celebrar el Sopar de Cloenda de Ràdio Molins de Rei. Aquest acte, que va comptar amb la presència d’un centenar de persones entre equip tècnic i col·laboradors de la Ràdio, que es van reunir per celebrar aquest final de temporada que ja s’està tornant en un clàssic del juliol.

Durant l’acte, van intervenir Oriol Romeu, director de Ràdio Molins de Rei, i Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei, que van parlar de la importància de la ràdio local i del valor i la qualitat que té aquest servei de comunicació de proximitat.

A l’esdeveniment hi van assistir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ja que el CECBLL organitza l’espai “Coneix el Baix” del programa “Bon dia i bona hora” de Ràdio Molins de Rei, on des de fa diversos anys, quinzenalment portem un convidat a parlar d’algun tema d’actualitat del territori. Podeu recuperar tots els programes en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/mitjans/

Es presenta a la cripta de Gaudí de la Colònia Güell un llibre de Miquel Domènech

/by

El dia 16 de juliol es va presentar el llibre de Miquel Domènech Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, editat pel Consorci de la Colònia Güell.

L’acte va tenir lloc a la Cripta de Gaudí i va comptar amb les intervencions d’Anna Martínez Almoril, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló; Eva Martínez Moreno, presidenta del Consorci i del Consell Comarcal; i de l’autor, que va dissertar al llarg d’una hora sobre tots els aspectes de caràcter simbòlic que conté – i de vegades fins i tot amaga – la cripta. En paraules de l’autor,  “[…] és clar que l’aspecte més treballat fins ara de la Cripta ha estat la seva interpretació arquitectònica. Però cal tenir en compte que les opcions de disseny arquitectònic i dels recursos constructius aplicades en una església estan al servei de les seves expressions simbòliques i necessitats litúrgiques. Per tant, identificar la simbologia del conjunt i de cadascun dels elements que la integren, també és necessari per entendre plenament l’expressió arquitectònica de l’edifici”. Partint d’aquesta idea Miquel Domènech va dissertar sobre els diversos símbols amb què va jugar Antoni Gaudí en l’ornamentació i en la concepció de la cripta. Va destacar la dificultat que representa fer una anàlisi d’aquesta simbologia degut al fet que l’església no va ser mai acabada, ja que molts símbols que segurament prendrien sentit i coherència si veiéssim el conjunt acabat. Afirma que en l’obra de Gaudí no hi ha res casual i tot està pensat.

Domènech  ha fet una cerca i una recerca exhaustiva dels diferents elements de valor simbòlic i els trasllada al llibre de forma planera, amb clara voluntat divulgativa. Un llibre indispensable per a les persones que vulguin endinsar-se en el coneixement de l’arquitectura de Gaudí i de la seva capacitat creativa i de connectar tots i cadascun dels elements petits o grans que formen part de la seva arquitectura. Elements que són posats al servei del conjunt, i que acaben formant una unitat indestriable.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

/by

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.

El patrimoni immaterial del Baix Llobregat

/by

D’acord amb la temàtica del butlletí de juliol, molt centrada en la festa, dedicaré la P de Patrimoni d’aquest mes al patrimoni cultural immaterial.

Fins fa unes dècades enteníem per patrimoni cultural només aquells bens que eren de caràcter material: els edificis i conjunts arquitectònics, les escultures, la pintura, l’orfebreria, els productes de les arts decoratives, etc.

A mida que la societat ha anat canviant, hem enriquit el nostre concepte de patrimoni cultural. Una de les novetats que s’hi va introduir a mitjans dels anys 90 va ser la de considerar el patrimoni intangible, és a dir, les tradicions, els sabers, les tècniques, els rituals, les danses, les festes, etc. Tot allò que no ocupa un espai físic, però que forma part de la cultura d’una comunitat i la defineix.

El 17 d’octubre de 2003 la UNESCO va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i des d’aleshores el concepte ha anat guanyant popularitat entre institucions, associacions i públic en general.

Aquesta convenció contenia la següent definició: S’entén per «patrimoni cultural immaterial» els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.

Atenent aquesta definició, el patrimoni immaterial té al Baix Llobregat expressions de molt valor.

Des del Centre hem fet algunes actuacions en defensa d’aquest patrimoni. Per exemple, vam dedicar-li al tema les XI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que es van fer a Pallejà el 2021. També hem publicat el llibre Democràcia i construcció de la cultura popular i festiva a Sant Feliu de Llobregat, d’Àngel Merino, que parla de la (re)construcció col·lectiva de la festa en els inicis de la democràcia. O la taula rodona sobre la pedra seca feta a Begues el 2016 en el marc del Congrés El Baix Llobregat a Debat, poc abans que la UNESCO declarés Patrimoni immaterial de la Humanitat aquesta tècnica constructiva. Una altra passa ben significativa va ser la realització l’any 2012 de la relació de fires i festes del Baix Llobregat per a l’Inventari de Patrimoni Festiu de Catalunya que va fer la Generalitat, una base de dades actualitzada i consultable online. O l’exposició un riu de Festes (2007), i el de 2001 de la revista anual Materials del Baix Llobregat, dedicat també a la festa a la comarca i que es pot llegir a Raco, un repositori de revistes en català.

El Baix Llobregat és realment ric en patrimoni immaterial. Tradicions, llegendes, festes, sabers, donen identitat al territori, tant com ho fa el paisatge i el patrimoni natural o el patrimoni arquitectònic. A més, el patrimoni immaterial ha tingut la virtut d’afavorir un ric associacionisme que, al seu torn, també s’ha convertit en patrimoni identitari de la nostra terra.

La llista és llarga, i recomanaria fer una ullada als cercadors de Patrimoni Festiu i de Patrimoni Etnològic de la Generalitat. O als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La festa a Molins de Rei, amb un dels seus principals protagonistes

En matèria de fires, en tenim una que és quasi bicentenària. Em refereixo al a Candelera de Molins de Rei, implantada el 1852 i declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. No puc deixar de mencionar tampoc l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat, que s’inicia el 1927 de la ma de Pere Dot i que s’ha convertit en una tradició molt arrelada a la ciutat.  O la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat, que s’inicia el 1931.  Ja més recentment han sorgit fires vinculades a cultius emblemàtics de les diverses ciutats, com les cireres a Sant Climent, Torrelles o Santa Coloma; l’espàrrec a Gavà; o la cxarxofa al Prat i també a Sant Boi.

Pel que fa a les festes populars, n’hi ha a tots els municipis i pràcticament a tots els barris. Sovint es recolzen en gegants i bèsties de foc espectaculars. Algunes són ben antigues, com el Miquel i la Montserrat de Molins de Rei, nats el 1913 i els únics gegants del Baix Llobregat inclosos en el Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Mont interessant també la Cucafera de Begues, creada per un estiuejant el 1934, o el Camell de Molins de Rei entre molts altres.

Instantània de la Passió d’Olesa

Les Passions són un altre àmbit on el Baix Llobregat te un lloc destacat. Actualment perduren amb molta força les d’Esparreguera i Olesa. N’hi havia hagut altres, com la de Sant Vicenç dels Hort i Molins de Rei.

En matèria de llegendes, algunes són ben interessants i curioses i han estat recuperades de tradicions orals. Per exemple, la de Sant Salvador de les Espases, que conta que cap a l’any 1000 es va lliurar una batalla entre sarraïns i cristians. Aquests van pregar, ja que tenien menys forces, i el Salvador els va enviar una pluja d’espases de foc que van caure implacables sobre l’enemic i que van quedar clavades a la muntanya. En record d’això es va aixecar després l’ermita.  També tenim multitud de llegendes sobre el Pont del Diable de Martorell. De fet les llegendes s’estenen arreu del territori, tal com demostren els Mapes del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Monestir romànic de Sant Ponç de Corbera. Al seu voltant hi ha llegendes i una ruta d’herbes remeieres

I vull destacar també els sabers: els que hi ha darrere de la construcció de la pedra seca, que ja he mencionat; o darrere de la selecció d’herbes curatives i remeieres, que té per cert a la comarca un itinerari al voltant de Sant Ponç de Corbera, que es pot fer a través de l’app “Natura Local”. Realment interessant.

Si – com he dit – el patrimoni cultural immaterial està format per tradicions, sabers, tècniques, rituals, danses, feste, etc., és clar que del Baix Llobregat sortiria una bona llista. Cal treballar per a la seva preservació i enriquiment.

 

Us deixo alguns enllaços d’interès relacionats amb la temàtica. Opto per no donar enllaços d’esdeveniments concrets, per no crear greuges davant la impossibilitat de llistar-los tots.

 

Esther Hachuel

Directora del CECLBL

SANT FELIU: Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES)

/by

Amb més de 30 anys de trajectòria, l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES) es dedica a la defensa i conservació del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic de la ciutat. Disposa de dues seccions de treball: una d’arquelogia i una de medi natural, la qual es centra en la vegetació i els bolets.

L’entitat organitza accions relacionades amb el patrimoni i ha participat activament en les diferents edicions de la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu. Una de les activitats amb més tradició  és l’Exposició de bolets de Collserola, que enguany celebra la 29a edició.

Actualment més d’una dotzena de persones estan vinculades a l’entitat, que té la seu a l’Ateneu Santfeliuenc.

El CECBLL passem a ser dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu.

/by

El passat dilluns 1 de juliol, el CECBLL érem dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu. Agraïm aquesta valuosa obra d’art que permet reivindicar la gran mobilització social de la comarca aplegada a l’entorn del clam “Aturem Eurovegas”. El soci i amic Alfons Muñoz ha considerat que nosaltres podríem conservar la litografia ja que tenim documentada la feina que vam fer plegats en el marc de la Plataforma Aturem Eurovegas.

La litografia és el guardó del Premi Cipriano Garcia que ICV va atorgar l’any 2013 a la Plataforma Aturem Eurovegas, plataforma formada per moltes entitats i agrupacions com Delta Viu i el mateix CECBLL, amb l’objectiu de recuperar els espais agraris i naturals del Delta del Llobregat

La lluita contra l’Eurovegas va ser un punt d’inflexió a la comarca i el CECBLL hi va participar molt activament des de l’àmbit més acadèmic aportant diversos documents com la declaració en contra de l’Eurovegas anomenada “Per un desenvolupament de qualitat: No al model que representa Eurovegas” el març de 2012, l’article “Eurovegas: El joc que ens posa en risc” al maig 2012, la declaració en contra de la CCP “La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat emet una declaració sobre el futur del delta del riu Llobregat” l’agost de 2012, i el “Manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat” fet per la Taula Catalana pel Desenvolupament Sostenible del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat, impulsada pel CECBLL, el novembre de 2012, entre d’altres.

Tots aquests articles i d eclaracions els trobareu al nostre web en l’apartat de “Principals al·legacions i pronunciaments” que trobareu al nostre web a la secció QUÈ FEM? > TERRITORI I PATRIMONI.

 

20132024

 

SANT JOAN: Centre Mediambiental l’Arrel

/by

Web Site E-Mail Instagram

El Centre Mediambiental l’Arrel és una associació sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic, que neix l’any 1993 a Sant Joan Despí. El C.M. l’Arrel es declara independent de l’administració, amb una clara vessant educativa, essent un dels nostres eixos fonamentals l’arrelament i identificació amb el territori.

La finalitat és l’estudi i defensa del medi i el desenvolupament d’activitats d’educació ambiental. En els darrers anys cal destacar alguns projectes d’estudi com són:

Seguiment de la comunitat d’ocells al riu Llobregat a Sant Joan Despí. Informe global 2010-2018. (2019)

Estudi florístic del riu Llobregat i la seva relació amb els ropalòcers al terme municipal de Sant Joan Despí (2023)

Així com la realització de manera conjunta amb l’Ajuntament de Sant Joan Despí, de la col·lecció de guies “Conèixer i estimar Sant Joan Despí” dedicades a la divulgació i descoberta del medi natural local.