El patrimoni immaterial del Baix Llobregat

D’acord amb la temàtica del butlletí de juliol, molt centrada en la festa, dedicaré la P de Patrimoni d’aquest mes al patrimoni cultural immaterial.

Fins fa unes dècades enteníem per patrimoni cultural només aquells bens que eren de caràcter material: els edificis i conjunts arquitectònics, les escultures, la pintura, l’orfebreria, els productes de les arts decoratives, etc.

A mida que la societat ha anat canviant, hem enriquit el nostre concepte de patrimoni cultural. Una de les novetats que s’hi va introduir a mitjans dels anys 90 va ser la de considerar el patrimoni intangible, és a dir, les tradicions, els sabers, les tècniques, els rituals, les danses, les festes, etc. Tot allò que no ocupa un espai físic, però que forma part de la cultura d’una comunitat i la defineix.

El 17 d’octubre de 2003 la UNESCO va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i des d’aleshores el concepte ha anat guanyant popularitat entre institucions, associacions i públic en general.

Aquesta convenció contenia la següent definició: S’entén per «patrimoni cultural immaterial» els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.

Atenent aquesta definició, el patrimoni immaterial té al Baix Llobregat expressions de molt valor.

Des del Centre hem fet algunes actuacions en defensa d’aquest patrimoni. Per exemple, vam dedicar-li al tema les XI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, que es van fer a Pallejà el 2021. També hem publicat el llibre Democràcia i construcció de la cultura popular i festiva a Sant Feliu de Llobregat, d’Àngel Merino, que parla de la (re)construcció col·lectiva de la festa en els inicis de la democràcia. O la taula rodona sobre la pedra seca feta a Begues el 2016 en el marc del Congrés El Baix Llobregat a Debat, poc abans que la UNESCO declarés Patrimoni immaterial de la Humanitat aquesta tècnica constructiva. Una altra passa ben significativa va ser la realització l’any 2012 de la relació de fires i festes del Baix Llobregat per a l’Inventari de Patrimoni Festiu de Catalunya que va fer la Generalitat, una base de dades actualitzada i consultable online. O l’exposició un riu de Festes (2007), i el de 2001 de la revista anual Materials del Baix Llobregat, dedicat també a la festa a la comarca i que es pot llegir a Raco, un repositori de revistes en català.

El Baix Llobregat és realment ric en patrimoni immaterial. Tradicions, llegendes, festes, sabers, donen identitat al territori, tant com ho fa el paisatge i el patrimoni natural o el patrimoni arquitectònic. A més, el patrimoni immaterial ha tingut la virtut d’afavorir un ric associacionisme que, al seu torn, també s’ha convertit en patrimoni identitari de la nostra terra.

La llista és llarga, i recomanaria fer una ullada als cercadors de Patrimoni Festiu i de Patrimoni Etnològic de la Generalitat. O als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La festa a Molins de Rei, amb un dels seus principals protagonistes

En matèria de fires, en tenim una que és quasi bicentenària. Em refereixo al a Candelera de Molins de Rei, implantada el 1852 i declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. No puc deixar de mencionar tampoc l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat, que s’inicia el 1927 de la ma de Pere Dot i que s’ha convertit en una tradició molt arrelada a la ciutat.  O la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat, que s’inicia el 1931.  Ja més recentment han sorgit fires vinculades a cultius emblemàtics de les diverses ciutats, com les cireres a Sant Climent, Torrelles o Santa Coloma; l’espàrrec a Gavà; o la cxarxofa al Prat i també a Sant Boi.

Pel que fa a les festes populars, n’hi ha a tots els municipis i pràcticament a tots els barris. Sovint es recolzen en gegants i bèsties de foc espectaculars. Algunes són ben antigues, com el Miquel i la Montserrat de Molins de Rei, nats el 1913 i els únics gegants del Baix Llobregat inclosos en el Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Mont interessant també la Cucafera de Begues, creada per un estiuejant el 1934, o el Camell de Molins de Rei entre molts altres.

Instantània de la Passió d’Olesa

Les Passions són un altre àmbit on el Baix Llobregat te un lloc destacat. Actualment perduren amb molta força les d’Esparreguera i Olesa. N’hi havia hagut altres, com la de Sant Vicenç dels Hort i Molins de Rei.

En matèria de llegendes, algunes són ben interessants i curioses i han estat recuperades de tradicions orals. Per exemple, la de Sant Salvador de les Espases, que conta que cap a l’any 1000 es va lliurar una batalla entre sarraïns i cristians. Aquests van pregar, ja que tenien menys forces, i el Salvador els va enviar una pluja d’espases de foc que van caure implacables sobre l’enemic i que van quedar clavades a la muntanya. En record d’això es va aixecar després l’ermita.  També tenim multitud de llegendes sobre el Pont del Diable de Martorell. De fet les llegendes s’estenen arreu del territori, tal com demostren els Mapes del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Monestir romànic de Sant Ponç de Corbera. Al seu voltant hi ha llegendes i una ruta d’herbes remeieres

I vull destacar també els sabers: els que hi ha darrere de la construcció de la pedra seca, que ja he mencionat; o darrere de la selecció d’herbes curatives i remeieres, que té per cert a la comarca un itinerari al voltant de Sant Ponç de Corbera, que es pot fer a través de l’app “Natura Local”. Realment interessant.

Si – com he dit – el patrimoni cultural immaterial està format per tradicions, sabers, tècniques, rituals, danses, feste, etc., és clar que del Baix Llobregat sortiria una bona llista. Cal treballar per a la seva preservació i enriquiment.

 

Us deixo alguns enllaços d’interès relacionats amb la temàtica. Opto per no donar enllaços d’esdeveniments concrets, per no crear greuges davant la impossibilitat de llistar-los tots.

 

Esther Hachuel

Directora del CECLBL