Tot a punt per la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural

Aquest any 2024 celebrem 50 anys de la fundació del CECBLL, un 23 de novembre de 1974 a Martorell naixia la nostra associació. Més endavant, l’any 1999 a Castelldefels, fèiem la primera entrega de guardons dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. En 25 anys hem pogut fer 12 certàmens; cada 2 anys fem la convocatòria i només l’edició del 2013 passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre i l’edició del 2020 no fou convocada a causa de la pandèmia.

A la nostra web trobareu en pdf la publicació “Persones, valors i xarxes: El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural” . Llegint aquesta publicació constatem, entre altres coses, que l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat ha esdevingut una gran festa de la cultura baixllobregatina, sent  la biennal Nit de la cultura del Baix Llobregat.

L’organització d’aquesta acció cultural implica desenes de persones començant per l’equip professional i el voluntariat del CECBLL, però també a molta de la gent  vinculada a les entitats locals d’estudis i d’altres organitzacions socials, així com els ajuntaments i aquells que de manera individual proposen candidatures. I, per suposat, a la Comissió de selecció i al Jurat.

En les onze edicions passades (1999/2022) es varen presentar 937 candidatures, de les quals 377 foren finalistes i 134 premiades, de les premiades 56 eren guardons individuals i 79, col·lectius. A l’edició del 2024 s’han rebut 116 candidatures: 78de col·lectives  i 38 d’individuals. Entre les col·lectives n’hi ha 24 d’experiències socials, 31 de culturals, 11 d’econòmiques i 12 d’ecològiques .

L’organització dels Premis avança. Dilluns dia 28 es va reunir la Comissió de selecció. Cal dir que totes i cadascuna de les persones que en formen part han fet una tasca ingent estudiant i valorant les 116 propostes. Des d’aquest editorial volem posar en relleu la seva feina i agrair-la. Hores d’ara ja tenim les 36 candidatures finalistes d’experiències col·lectives i les 12 d’individuals. Dilluns vinent dia 4 de novembre es reunirà el Jurat que serà qui en determinarà guanyadors i guanyadores, tot i que haurem d’esperar a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts per saber-ne la identitat.

La celebració del cinquantenari del CECBLL ens ha portat fins a  Sant Vicenç dels Horts, on hem estat afectuosament acollides. En el 1974 només una dona va formar part de l’equip impulsor del Centre, era Magda Sanrama i Felip, una vicentina que des de l’any 1967 estava la front del vicentí  Museu Matern, avui dia ubicat a Guimerà.  El Museu Matern,és  primer i potser únic en el món que tracta aquesta temàtica. Per tot això el Premi a una iniciativa local vicentina portarà el nom de Magda Sanrama i Felip honorarem així aquesta dona audaç, intrèpida i avançada en el seu temps.

A més, cada any la Junta del Centre atorga un guardó, és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que enguany portarà el nom de l’estimada Gemma Tribó i Traveria. La Gemma fa just un any que ens va deixar, després d’un malaurat accident, en el butlletí d’octubre del 2023 li dedicàvem l’editorial (https://www.cecbll.cat/gracies-gemma-tribo-pel-teu-llegat/). De manera permanent la seva inspiració ens acompanya en totes les activitats orientades a aprofundir en el coneixement, la cultura i la seva difusió.  Totes sabem prou bé que la Gemma ha estat un pilar pel que fa a la recerca en qualsevol camp de les activitats humanes i de manera molt especial en matèria d’història i memòria democràtica,  com també pel que fa a l’agricultura entre els segles XIX i XX.

En la recta final dels Premis encara ens queda una etapa que és la d’escollir la personalitat baixllobregatina. Aquesta és una convocatòria incorporada l’any 2014 i ens ha posat de relleu noms reconeguts arreu com els de Clara Segura, Mònica Usart, Rosalia i Chanel. Des del dia 8 fins el dia 20 de novembre podreu entrar a la nostra web i votar. Tindreu dues propostes fantàstiques, dues persones joves i  plenes d’experiència que us descobrirem ben aviat.

En el conjunt de l’activitat del CECBLL hi ha un abans i un després de la pandèmia covid19 pel que fa a l’ús de les xarxes socials i a la difusió de la nostra activitat. De cop i volta ens vam veure en la necessitat de connectar-nos a través de ZOOM o d’altres eines i tot plegat ja ha quedat incorporat a la nostra activitat, som presents a Instagram, X, Faceboock, Linkedln i Youtube. Per aquesta edició dels Premis hem fet servir totes aquestes eines i així les coses hem pogut escoltar microconferències en matèria d’experiències econòmiques, socials, ecològiques i culturals a càrrec respectivament de Joan Soler, Victòria Lebron, Ignasi Llorente i Mònica Borrell i també hem escoltat com promocionaven els premis Ramon Mirabet, Valèria Tapia, Raül Montilla, Marina Tuset, Ferran Palau, Carol Rodriguez, Mònica Usart, Lluc “Bambo Yuk”, Chanel Terreno o Santi Balmes. Per descomptat que també de manera presencial hem pogut fer intenses i interessants  trobades amb les entitats locals d’estudis a Can Negre  a Sant Joan Despi i amb les ajuntaments a Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.

Ens trobem a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

Mentre enllestim aquest joiós butlletí que anuncia vida, trobada i comunitat a través d’una manifestació cultural com són els Premis de Reconeixement cultural, ens entristeix veure  els efectes de la tormenta  “Dana” en el medi ambient i com s’emporta  vides humanes.  Ens dol que unes tempestes desbocades seguin la vida de les gents de les comunitats veïnes amb qui mantenim llaços fraternals  i demanem als governs que posin els seus serveis d’ ajuda i de prevenció com a prioritat en defensa de la vida.

“Noves formes de comunicar els Premis” per Helena Roma Roig

La vivència entorn dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de cada persona passa per la seva experiència pròpia i el rol que li ha tocat jugar en aquesta partida. Els Premis com a projecte és un engranatge molt complex que està compost per molts agents actius diversos i que juguen papers fonamentals però alhora diferents. Aquesta massa social heterogènia crea la màgia d’un esdeveniment únic a la comarca.
Persones associades, membres de junta, comissions de treball, ajuntaments, empreses, entitats, persones que coneixen els premis i persones que ho escolten per primer cop conjuguen entorn dels Premis. Aquesta unió passa, en part, per la tasca de les tècniques. L’equip tècnic fa que tots aquests elements es cohesionin i arribin a funcionar. Considero que és un encert molt gran la decisió de dedicar aquest butlletí a la vivència dels Premis des de l’experiència del personal tècnic, i en aquest cas, vincular l’article d’opinió a una persona que està vivint els Premis d’inici a fi per primer cop.
Com que parlem des de l’experiència comparteixo amb vosaltres la meva. Graduada en Comunicació Cultural (2018-2022) per la Universitat de Girona, grau superior en Producció d’audiovisuals i espectacles (2016-2018) i actual cap de comunicació del CECBLL. Vaig entrar al Centre gràcies als Premis, havia acabat el meu període de pràctiques al Centre Cívic Mas Lluí (gestionat pel CECBLL) era juny de 2022 i al novembre es feien els Premis al Prat. Es va decidir donar-me una oportunitat i contractar-me per donar suport als Premis. Aquella experiència, sobretot al costat de l’Esther, em va generar un aprenentatge inimaginable. Entrar en un projecte d’aquestes dimensions, sense saber pràcticament com es deia ni la presidenta (és broma, Veva) va ser una experiència magnífica.
Vaig entrar en un projecte que ja s’havia estat fent des de feia 22 anys, que ja tenia les bases publicades i molt dit, però al qual quedava molta feina al davant, feina que vaig gaudir de valent. Era tot un repte, però a mi ja m’agraden. A més, havia trobat feina tot i haver fet una carrera de la branca de les humanitats. Fins i tot abans de graduar-me. Malauradament, un privilegi que dos anys després, companyes que es van graduar amb mi -tant o més vàlides que jo- encara no tenen.
Aquest any un nou repte, al costat de la Neus, molta feina però alhora molta il·lusió. Pel que moltes persones és la 12a edició, per mi és el primer projecte del CECBLL que ja he viscut. Com que en l’àmbit organitzatiu, el Centre s’organitza bianualment, i jo porto aquí poc més de dos anys, és el primer cop que puc parlar des de l’experiència.
Abans que jo entrés, al Centre no existia com a tal la figura de comunicació. El 2022 es va crear aquesta posició i va començar a girar la roda. Tothom sempre ha valorat molt aquelles primeres passes que vaig donar en els Premis en l’àmbit comunicatiu. Vist en perspectiva, quedava molt per fer i per aprendre i després de dos anys de treball continu, els resultats parlen per si sols.
La comunicació no és una cosa que es pugui fer d’un dia per l’altre, és una tasca que ha de ser present sempre. En el temps que corren, l’important és no acabar de desaparèixer mai del mapa públic, no caure en l’oblit i així, quan arribi el moment no s’haurà de passar de 0 a 100 i el contingut arribarà a moltes més persones. Per exemple, en el cas pràctic dels Premis, tot el moviment que hi ha hagut en xarxes ha estat molt progressiu i no ha sigut un canvi tan dràstic en comparació al ritme que s’estava portant.
La Neus sempre em repeteix que “els premis son 50% comunicació”. Una cosa que a simple vista potser no s’entén per què la gent ho redueix a les xarxes socials (amigues i enemigues a parts iguals), però que va molt més enllà. La comunicació és discurs, unificació, coherència.

Les xarxes i els joves
La necessitat d’arribar als joves és la preocupació més gran que he vist des que he entrat al Centre. El buit generacional real que hi ha actualment en el gruix associatiu del CECBLL és candent i la realitat d’un grup associatiu envellit porta a preocupar pel relleu de l’entitat. Avui en dia, l’espai que ocupen els joves en l’àmbit sociocultural i polític, molts cops passa per l’espai digital. Cada cop apareixen més booktuber’s, comunicadors que expliquen el dia a dia amb nous llenguatges, perfils destinats a l’emergència climàtica, contes que parlen de feminisme i inclús espais de crítica i de reflexió comunitària en línia. Per això, el Centre necessita situar-se en aquest “núvol” que és internet. Per fer-ho, però, no hi ha una fórmula màgica, sinó que ha de ser un conjunt de casuístiques que conjuguen correctament en el moment adequat.
Ara que analitzarem una mica el salt generacional, però, m’agradaria fer algun apunt entorn del concepte “jove” abans de continuar. Primer de tot, necessito començar dient que no es pot entendre els joves com un conjunt d’NPCs[1] homogenis. Reduir tot un grup demogràfic a l’edat no serveix per conèixer-lo millor, sinó tot el contrari, per situar-lo en la posició de l’altre i distanciar-lo encara més.
També hem d’entendre que el fet que les generacions que pugen estiguin trencant amb tants esquemes establerts també porta a haver de redefinir el públic objectiu en l’àmbit cultural. Ja no tot és blanc o negre. El teu aspecte ja no defineix els teus gustos, la teva colla d’amics ja no defineix els teus interessos i el temps que passes al mòbil tampoc t’encasella amb l’entreteniment buit de contingut. Això pot semblar una dificultat, però considero que és un avantatge, ja no hi ha límits en aquest sentit per vincular-te al que t’agrada.
Finalment, vull assenyalar l’erroni concepte de la “llarga joventut”. Puc entendre que fins als 25 anys es pot considerar una persona jove, però arriba un punt que hem de dir les coses pel seu nom. Independitzar-te dels pares a una edat raonable, tenir una feina estable i pensar a crear una família són conceptes que s’utilitzaven abans per definir l’adultesa i avui en dia hem de redefinir aquests termes. Es considera que l’adultesa te la dona l’estabilitat, i això avui en dia és un privilegi pràcticament. Un clar exemple seria que el “Carnet Jove” te’l pots fer si tens entre 12 i 30 anys. Disculpeu senyors de La Caixa, però potser les persones de 30 anys no volem un descompte per anar a Catalunya en Miniatura, sinó una solució a la crisi de l’habitatge.
Tornant al tema, si mirem els números d’Instagram veiem que dels 1100 seguidors que tenim actualment només un 4,2% té entre 18 i 25 anys. Per tant, estem parlant que la gran majoria de persones que en segueixen no són joves. Un 13,5% té més de 65 anys, i com a resultat podem parlar de què ens trobem davant d’un moment de democratització de les xarxes, on l’escletxa digital està dissolent-se cada cop més i, per tant, no fa falta que les XXSS serveixin només per parlar als joves, sinó que és un nou llenguatge que ens serveix cada cop per més gent.
Una de les campanyes que s’han fet pels Premis ha estat la de contactar amb persones del Baix Llobregat conegudes perquè en facis promoció. Sense haver hagut de posar a la Veva a ballar un tiktok. Moviments comunicatius com aquests ens ha permès arribar a noves persones i, per tant, que cada cop més gent acabi coneixent el Centre.

Una visió de futur
Les noves formes comunicatives digitals han vingut per quedar-se. Sense ànims de ser en cap cas una substitució del model presencial, els mitjans digitals ens serveixen per reforçar tant prèviament com a posteriori els productes culturals que desenvolupem.
En el cas dels Premis, hem fet tota la promoció prèvia en línia, entre d’altres, a través de les píndoles dels artistes que comentava anteriorment i amb les microconferències dels 4 àmbits que toquen els Premis destinats a la reflexió. Aquestes 4 conferències, les persones les podrien veure senceres a YouTube o parcialment a XXSS.
Durant la Nit de la Cultura a Sant Vicenç dels Horts, les XXSS ens serviran per poder anar transmetent en directe els guardonats d’aquesta edició, una eina ja implementada fa dos anys i que va donar uns resultats exquisits.
Un cop hagi acabat l’acte es penjarà la gala sencera a YouTube, i per xarxes s’aniran compartint els talls dels discursos que hagi fet cada un dels guardonats.
Com comentava, doncs, no substitueix, sinó que complementa, i a més farà arribar aquest missatge a moltes més persones que potser no hauran pogut assistir a la gala, però que sí que poden estar interessades en algun dels projectes que es premiaran.
De mica en mica, el Centre d’Estudis es va acostant a aquest format mixt de treballar. Tot i que les xarxes són efímeres, també ens serveixen de carta de presentació i per tenir un recull del tot el que es va fent.

[1] NPC: les sigles de “non playable caràcter” (En català “jugador no jugable”). Es tracta dels personatges dels videojocs que apareixen perquè no interactuen i que serveixen per omplir el buit. Col·loquialment, s’utilitza per anomenar a persones o grups de persones que no es mullen, que no participen o que han perdut la seva personalitat i, per tant, deixen de ser interessants “per al joc”.

El molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts

Estem a les portes de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que tindrà lloc a la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts el dia 22 de novembre, coincidint amb el 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que va ser fundat un 23 de novembre de 1974. En aquella reunió fundacional es van trobar una colla d’homes i una única dona, la vicentina Magda Sanrama.

És per això que em ve de gust referir-me a a Sant Vicenç dels Horts i a un dels seus patrimonis més rellevants, el molí dels Frares.

El riu Llobregat i les rieres tributàries conformen un paisatge adient per a la instal·lació de molins, ja que les seves rodes funcionen gràcies al treball que fa l’aigua, que aporta la seva força motriu. És per això que no és el primer cop que parlo de molins en aquesta secció que dediquem al patrimoni de la comarca amb una clara voluntat divulgativa (podeu veure aquí les altres entregues). El juny de 2023 ja vaig parlar del molí de Can Batlle de Vallirana i altres elements tractats es vinculen indirectament a molins, com és el cas de la Colònia Sedó.  No en va el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va dir “…cap riu del món no ha estat objecte d’un aprofitament tant exhaustiu com l’indigent Llobregat”. Indigent, perquè comparat amb altres rius també molt treballadors, té un cabal molt petit.

Però des del seu cabal escàs el Llobregat ha mogut moltes moles. Tantes que tenim fins i tot un municipi que deu el seu nom a aquest fet: Molins de Rei.

Que els molins formin part de la nostra història es deu principalment a tres factors: d’una banda al caràcter marcadament agrícola del territori del Baix Llobregat, ja que molts d’aquests molins estan vinculats a la molta de gra per fer farina o d’olives per fer oli. Un segon factor ens el dona el creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn, sostingut des del segle XII. Els molins van contribuir a abastir de productes  bàsics aquesta població creixent. I per últim, com ja he dit, la presència del Llobregat i les seves rieres, que permeten aprofitar l’energia de l’aigua.

El cas del molí dels Frares ens situa, per la seva conservació i museïtzació, en un dels més importants del Baix Llobregat i, de ben segur, de l’àrea metropolitana.

Es tracta d’un antic molí fariner d’origen medieval documentat ja al segle XIII i ubicat a la part baixa d’un mas, habitatge del moliner. Havia pertangut al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Pau fins que al segle XIX la desamortització dels bens eclesiàstics el fa passar a mans privades.

Del molí es conserven encara tres moles en una estança amb dues voltes gòtiques que creen un conjunt de gran valor patrimonial. Fora, el molí conserva la gran bassa que prenia l’aigua de la riera i els carcabans per on passava a accionar les rodes del molí. L’espai ha estat adequat per l’Ajuntament per a la seva visita i comprensió. Molt recomanable!

 

Més informació:

 

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

Record històric: 116 candidatures rebudes pels XII Premis del CECBLL!

Aquesta edició hem batut el rècord de candidatures presentades! Moltes, moltes, moltes i moltíssimes gràcies per la gran acollida dels #PremisCECBLL d’enguany!

Els Premis son un dels projectes que suposen un repte més gran per nosaltres perquè bolquem la nostra energia en què com a veïnes del Baix Llobregat reflexionem sobre el nostre entorn i identifiquem projectes que es mereixin un reconeixement. Un exercici que en aquesta societat cada cop més individualitzada creiem que és més necessari que mai.

Aquestes 116 candidatures mostren la gran pluralitat de projectes i iniciatives que hi ha al Baix Llobregat, un motiu més per poder estar orgulloses de la nostra comarca, d’on venim i de qui som.

Ara, aquestes candidatures passaran a la comissió de selecció que escolliran les finalistes. Haurà de fer la tasca de triar-ne només 36 de col·lectives (9 per cada àmbit) i 12 d’individuals, i a la gala de La Nit de la Cultura, que se celebra el 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts, es diran els guanyadors dels Premis.

Us compartim el llistat de totes les candidatures que es van presentar, per categories.

Si voleu conèixer els finalistes feu clic aquí.

S’ha reunit la Comissió de Selecció i ja tenim els finalistes d’aquesta edició!

El passat 28 d’octubre de 2024, es va reunir la Comissió de Selecció dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat a la Seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquesta comissió tenia la gran tasca de llegir i avaluar el total de les 116 candidatures rebudes per tal d’escollir els finalistes d’aquest any.

Aquesta edició busca premiar un total de 12 candidatures individuals i 36 de col·lectives. La categoria col·lectiva la tenim dividida per àmbits socials, culturals, econòmics i ecològics i responen a un total de 9 candidatures finalistes per cap.

En la categoria individual han quedat finalistes Abdoulaye Fall (Molins de Rei), Alfonso López Borgoñoz (Castelldefels), Àngel Merino (Sant Feliu de Llobregat), Francesc Fabregas Oliveras (Sant Just Desvern), Frederic Prieto Caballé (Cornellà de Llobregat), Júlia Vergara Alert (Olesa de Montserrat), Maite Sadurni (Sant Esteve Sesrovires), Marina Tuset (Sant Vicenç dels Horts), Montserrat Pagès Paretas (Comarca), Patricia Aymà Maldonado (Sant Vicenç dels Horts), Pura Velarde Cidoncha (Cornellà de Llobregat) i Santi Balmes Santfeliu (Sant Vicenç dels Horts).

En la categoria col·lectiva, per les experiències socials han quedat finalistes 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat (Comarca), Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Ll (El Prat de Llobregat), CECSCAT (Olesa de Montserrat), CFA Arquitete Jujol (P&L) [Sant Joan Despí], CRENCO – Recol·lectors de Felicitat (Créixer – Envellir – Compartir), [Cornellà de Llobregat], Diari Catalunya Metropolitana (Comarca), Fundació Bayt al-thaqafa (Sant Vicenç dels Horts), Fundació Trab.Or – Centre Diari Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) i Torrents d’Art – Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat).

En la categoria col·lectiva, per les experiències ecològiques han quedat finalistes ANT-Associació Naturalista Torrellenca (Torrelles de Llobregat), Botànic del CEM (Molins de Rei), Casa de l’energia (El Prat de Llobregat), Colla d’Estelladors i Estelladores de Torrelles (Torrelles de Llobregat), La Rutlla Natura (Sant Boi de Llobregat), La Tartana de Can Bofill (Molins de Rei), LLOB. (Sant Feliu de Llobregat), Projecte Tomaliers (Comarca) i Taula del Llobregat (Comarca)

En la categoria col·lectiva, per les experiències econòmiques han quedat finalistes Blancafort Orgueners de Montserrat, SL (Collbató), Europastry/Fripan (Sant Joan Despí), Ferromolins (Molins de Rei), Mes de la Carxofa (Sant Boi de Llobregat), MTS Tech (Esparreguera), Projecte “Premsa dels Mixerris” (Torrelles de Llobregat), SIGHORE, S.L. (Sant Just Desvern), Sistema Thead (Sant Feliu de Llobregat) i Xocopunt (Molins de Rei).

En la categoria col·lectiva, per les experiències culturals han quedat finalistes Associació sense ànim de lucre Microcornellateatre (Cornellà de Llobregat), Editorial Paper d’Estrassa (Olesa de Montserrat), Festival Altaveu (Sant Boi de Llobregat), Festival de Circ Contemporani La Palanca (Esparreguera), Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis (Olesa de Montserrat), Grup Tres Torres – Recuperació construccions de pedra seca (Viladecans), Love of Lesbian (Sant Vicenç dels Horts), Societat Aliança Palmarenca (La Palma de Cervelló) i Societat Cultural La Vicentina (Sant Vicenç dels Horts).

Les candidatures es van anar presentant de finals de maig a principis d’octubre i se’n van rebre un total de 116, repartides en 78 experiències col·lectives i 38 experiències individuals. Això vol dir que com a veïnes del Baix Llobregat hem fet l’exercici de reflexionar sobre el nostre entorn i identificar projectes que es mereixen un reconeixement. Un exercici que en aquesta societat cada cop més individualitzada és més necessari que mai. Aquestes 116 candidatures mostren la gran pluralitat de projectes i iniciatives que hi ha al Baix Llobregat, un motiu més per poder estar orgulloses de la nostra comarca, d’on venim i de qui som.

La comissió de selecció d’enguany ha estat formada per un total de vint-i-una persones de tota la comarca que han estat seleccionats per la seva vinculació personal i professional a cada un dels àmbits que acullen els Premis. Els membres han estat Agnès Dal Maschio, Alfons Muñoz, Begoña Floria, Camil Rull, Carme Figueras, Dolors Pérez, Esther Amill, Esther Hachuel, Ferran Puig, Francesc Viso, Genoveva Català, Ignasi Llorente, Jordi Gil, Jordi Sicart, Juan Carles Bassi, Maria Visa, Pere Àngel Montserrat, Sílvia Guillén, Silvia Ruiz Boqué, Victòria Lebrón i Xavier Calderé.

Ara, aquestes candidatures finalistes les tenen les persones del Jurat que seran les encarregades d’escollir els guardones d’aquesta edició, que romandran secrets fins a La Nit de la Cultura 2024, la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es duran a terme el pròxim 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

Es presenta la recerca sobre cooperativisme al Baix Llobregat a Olesa de Montserrat

El 30 de setembre, a la sala d’actes de la Cooperativa Minera Olesana d’Olesa de Montserrat, es va fer la presentació del llibre Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023). Es tracta de l’obra que recull la 12a Convocatòria de Recerca Col·lectiva en la qual han participat un total de 12 investigadors i investigadores.

A l’acte d’Olesa hi van participar el professor Josep Lluís Martínez-González, director de la recerca i autor d’un estudi sobre les cooperatives agrícoles i de les conclusions; el president de la Comunitat Minera Olesana, Joan Arévalo, que ha aportat un treball sobre el subministrament d’aigua a la població d’Olesa de Montserrat a través d’un sistema cooperatiu; Miquel Garau, autor d’un treball sobre les cooperatives de producció durant la Segona República; Joana Llordella i Dolors Feixas, que han treballat el cooperativisme educatiu a la comarca a través del cas de l’Escola El Puig d’Esparreguera.

En representació de l’Ajuntament va intervenir l’alcalde, Jordi Parent, que va destacar el paper del Centre en la cultura en l’àmbit comarcal; i en representació del CECBLL va tenir la paraula el vicepresident Jordi Sicart, que es va referir als valors que aporten les Recerques Col·lectives del CECBLL. En acabar l’acte la presidenta del Centre, Genoveva Català, va referir-se als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, un any més estan en fase de recepció de candidatures.

 

 

Inauguració de l’exposició de dibuixos de Joana Llordella a Esparreguera

El divendres 4 d’octubre la sala d’exposicions d’Esparreguera es va omplir de gom a gom per assistir a la inauguració de l’exposició de pintures de la nostra sòcia Joana Llordella, que s’ha pogut visitar fins el dia 19 d’octubre.

La Joana es va iniciar intensament a la pintura després de jubilar-se i compta amb més de 700 peces realitzades amb diverses tècniques pictòriques, de les quals se’n va fer una acurada selecció d’obres per a ser exhibides a la Sala d’Exposicions Municipal.

La inauguració es va iniciar amb una performace d’amics i amigues de la Joana que van voler col·laborar-hi. Tot seguit els parlaments de l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, del vicepresident del CECBLL Jordi Sicart, i per acabar l’autora va dirigir unes paraules al públic assistent.

La Joana ha estat professora de llengua i literatura catalana tota la vida, però en jubilar-se va descobrir una altra passió. En paraules de la pròpia autora “vaig començar a dibuixar i a pintar fa vuit anys, és cert que ho havia fet quan vaig viure de jove a Dinamarca perquè el meu company, que en realitat és el veritable artista, tenia un estudi molt gran i jo m’hi recreava moltes estones”

L’artista compta amb una pàgina web on es poden veure totes les seves pintures digitalitzades: www.pinturesjoanallordella.net

 

 

 

La Xarxa de Memòria participa a una Jornada Internacional sobre Memòria i Educació

La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va participar a la Jornada Internacional sobre les transicions de la dictadura a la democràcia a Espanya, Itàlia i Portugal: Història, Memòria i Educació.

El propòsit de la  jornada va ser  analitzar alguns aspectes del fenomen de la transmissió del coneixement a les aules d’ensenyament secundari. Ho feren a partir de l’estudi de la història i la memòria de les transicions de la dictadura a la democràcia des d’una perspectiva comparada  a Espanya, Itàlia i Portugal.

El CEHI (Centre d’Estudis Històrics Internacional) es plantejà com un dels seus objectius prioritaris  promoure un espai que promogui nexes de relació entre els diferents nivells educatius, facilitant el diàleg entre docents de secundària i investigadors universitaris al voltant dels enfocaments, metodologies i pràctiques utilitzats per a la transmissió de coneixement històric en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Després d’una part inicial d’intervencions de persones especialitzades en la investigació sobre aquestes qüestions, es van acollir diferents tallers de presentació de projectes, des del CECBLL i la Xarxa de Memòria Democràtica hi vàrem participar M. Jesús Bono i Lídia Muñoz explicant el projecte «Quan les parets parlen. Les lluites socials durant la Transició. Treball en xarxa al Baix Llobregat»

En els tallers també hi hagué una altra experiència de la comarca, les professores de l’IES Bernat del Ferrer de Molins de Rei, Noli Cabezas i Montserrat Nicolau explicaren el projecte «Els vaixells de l’exili: una situació d’aprenentatge per apropar l’alumnat a la Història recent»

El CECBLL és convocat al “Procés participatiu per la nova Llei de patrimoni cultural” 

El dia 14 d’octubre la directora del Centre d’Estudis Comarcals va assistir a una sessió del “Procés participatiu per la nova Llei de patrimoni cultural” que impulsa la Generalitat de Catalunya.

L’activitat va tenir lloc al Palau Moja i va comptar amb una presentació de Josep M. Carreté, secretari general del Departament de Cultura, i de Quim Borràs, director general de Patrimoni Cultural. Aquest procés participatiu està orientat a crear canals per recollir aportacions de la ciutadania, de les entitats i de les persones que es dediquen professionalment al patrimoni.

L’actual llei de Patrimoni Cultural Català es va aprovar el 1993. Han passat més de 30 anys i la nova situació cultural i social demana una revisió a fons del seu articulat. El concepte de patrimoni s’ha diversificat i enriquit enormement i ha passat a abraçar elements materials i immaterials vinculats a esferes de la vida social que no es podien tenir en compte l’any 93. Per exemple, el patrimoni de la quotidianitat o el que es construeix a partir de la vivència de les persones.

Es presenta un llibre que commemora els 500 anys de la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

El passat 25 d’octubre es va presentar a la catedral de Sant Feliu el llibre La parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. 500 anys d’història. Es tracta d’una obra escrita per diversos autors i autores que ha comptat amb la direcció de M. Luz Retuerta i Carme Sanmartí,  ambdues santfeliluenques i sòcies del CECBLL.

Es dona la circumstància que el capítol dedicat al període comprés entre 1900 i 1960 és obra de l’Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis.

L’acte va ser conduit pel rector mossèn Josep M. Domingo i va comptar, entre d’altres, amb la participació de les directores de l’obra, de la consellera comarcal de Cultura Lídia Muñoz, de l’alcaldessa de Sant Feliu Lourdes Borrell i del bisbe emèrit de la diòcesi, Agustí Cortés.

La presentació va omplir la catedral de gom a gom.  El llibre es pot adquirir a la llibreria Ossó de Sant Feliu de Llobregat.

El barri de Sants acull una presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, de Josep Padró”

El barri de Sants acull una presentació del llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, de Josep Padró

El  prop passat  10 d’octubre, en el local de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, i organitzada per l’Associació Mes Junts, es va presentar a Sants el llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, de Josep Padró, editat pel CECBLL.

La Colònia Güell i l’antic municipi santsenc estan íntimament lligats pel fet que la colònia és filla i hereva  del Vapor Vell de Sants,  fundat per Joan Güell el 1846. A més, hi ha un lligam d’amistat entre l’autor i alguns membres de l’organització, pertanyents a  famílies de la Colònia Güell que apareixen en el llibre amb un fort protagonisme.

La presentació va incidir expressament en els anys del Vapor Vell, del que, a banda del relat històric, l’autor disposa del seu relat familiar, atès que els seus besavis en van ser treballadors d’aquesta fàbrica. Per tant, no es parlava  des de fora presentant el llibre  La Colònia Güell des de dins, sinó que, de tot plegat, se’n parlava des de dins.

La presentació del llibre es va desenvolupar en una ambient  cordial,  amb un públic d’amics i de persones vinculades a l’associació que va organitzar l’acte.

 

Assistim a la inauguració del nou centre de “Cuidando de ti”

Anna Antó ha assistit com a membre de la nostra Junta a la inauguració del nou centre que Cuidando de ti. Associació de Cuidadores de Sant Boi, ha obert a la ciutat.

Cuidando de ti és una associació sense ànim de lucre que té com a principal finalitat cuidar de les persones que cuiden. És a dir, acompanyar i donar suport a totes aquelles persones i familiars que tenen cura de persones dependents. Fan atenció directa, assessorament, formació i atenció psicològica. L’any 2022 van rebre el Premi Joan Salvat Saladrigas a Experiències Socials en el marc dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que atorga el Centre d’Estudis Comarcals.

L’associació Cuidando de tí obre a Sant Boi un Centre d’atenció a les persones cuidadores

Amb gran entusiasme i molta il·lusió, ens complau anunciar-vos  que Cuidando de Ti. Asociación de Cuidadores de Sant Boi de Llobregat obre el seu nou centre en Sant Boi. Aquest pas representa per a nosaltres un avanç significatiu en la nostra missió de proporcionar recursos i serveis de qualitat a aquelles persones que dediquen el seu temps i esforç a la cura de persones dependents, amb l’objectiu de millorar de manera constant l’atenció i el suport que oferim a les famílies cuidadores de la nostra comunitat. Moltes felicitats per aquest nou pas endavant!