Juliol: jornades, incendis, patrimoni, socis, memòria democràtica i vergonya

/by

Amb l’Escola d’Estiu hem iniciat el cicle de Jornades de diàleg d’enguany que tenen caràcter biennal. Ha estat sobre la mobilitat intracomarcal i la transició energètica, els dies 1 i 2 de juliol al Museu de Sant Boi de Llobregat. Les ponències i el debat han estat molt bones aportacions al coneixement de l’estat de la nostra comarca en aquesta temàtica (veure aquí).

Hem arrencat l’estiu també amb l’ensurt de grans incendis a la Segarra i a les Terres de l’Ebre; ensurt que, de moment i gràcies a les generoses pluges d’aquest juliol, no ha anat a més.  Però les condicions hi són i no paren de dir-nos-ho els experts: excés de massa forestal mal gestionada juntament amb unes condicions meteorològiques i de canvi climàtic que ens converteixen els boscos en un polvorí. I la nostra comarca té un 60% del seu territori amb masses forestals, amb nombroses urbanitzacions entremig; no és un risc negligible. Des del CREAF ens aporten coneixement i propostes per actuar (veure aquí).

Aquest 2025 està essent un any de pas pel que fa a la gestió de les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó, doncs el conveni ja ha complert el període bàsic de la seva vigència i estem en període de negociació amb el MNACTEC per a la continuïtat de la prestació del servei. La relació del CECBLL amb la Colònia Sedó es remunta al 1992 i compta amb un històric d’accions i activitats més que remarcable, en col·laboració amb tot l’entorn de la Colònia. Hem preparat l’informe per a entregar al MNACTEC i us el fem a mans (aquí) perquè en conegueu   el detall de la riquesa de la relació, i del valor afegit que comporta la gestió d’equipaments culturals per part del CECBLL; de la nostra manera de ser i de fer.

En clau de patrimoni indicar que el proper mes de setembre, els dies 19 i 21, es duran a terme les 13es Jornades de Patrimoni, per encàrrec del Consell Comarcal, enguany sobre el Parc de Torreblanca i la seva transformació en parc metropolità,  organitzades conjuntament amb el propi Consell Comarcal, amb la col·laboració dels tres municipis que abasta el parc -Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- i  l’AMB (veure aquí).

També en clau de cultura i patrimoni, indicar que aquest juliol l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha iniciat l’any Corberó (veure aquí) en motiu del 90è aniversari del naixement  d’aquest gran creador, i especialment indicar que les darreres adquisicions de patrimoni per part de l’Ajuntament permeten crear el que en podríem anomenar un districte patrimonial de gran valor, no només local i comarcal  sinó de país, del qual us en informarem en detall en un proper butlletí.

En clau interna de socis, recollir i aplaudir el nomenament de fill predilecte de Gavà per part del seu Ajuntament i de manera unànime per part de tots els grups polítics municipals, del nostre soci Josep Campmany i Guillot que ens va deixar l’any passat. A l’acte hi vàrem assistir  una nombrosa representació del CECBLL. Des d’aquestes línies el nostre reconeixement  a la seva família (veure aquí).

I felicitar al nostre soci  Miquel Roa López pel reconeixement a la seva tasca professional amb el premi ASPRIMA-SIMA 2025, pel projecte d’urbanització de la Seda-Paperera a El Prat de Llobregat, realitzat pel seu estudi  Arquitectura Produccions (veure aquí).

En l’àmbit memorialista,  recollir la nostra assistència a l’acte realitzat pel PSC a Sant Feliu de Llobregat, on presentaren la proposta de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase de tramitació parlamentaria, i d’interès significatiu per al CECBLL donada la nostra trajectòria i activitat en aquesta temàtica (veure aquí).

Recollir, tanmateix, l’acte de record a la memòria d’en Joan N. García-Nieto, que com bé sabeu el Centre n’havia estat patró de la Fundació que portava el seu nom, i el llegat del qual ara es troba a l’Arxiu Comarcal.

Comunicar-vos, finalment, que ens hem adherit al manifest  “Manifiesto Urgente por Gaza”  impulsat per organitzacions de caràcter nacional i internacional, com són UNICEF, Comitè Nacional Unrwa España, Save the Children, Médicos Sin Fronteras, Movimiento por la Paz i Intermon Oxfam. Lamentablement a data d’avui les notícies ens diuen que l’exèrcit israelià té concentrada tota la població de Gaza (2 milions d’habitants) en només el 15% del seu ja escàs territori, sense poder-ne sortir, sense disposar d’habitatge, ni serveis, ni aliments; un autèntic camp de concentració, un autèntic holocaust (veure aquí).

Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé

/by

Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.

Foto: Adriana Clivillé

Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.

L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.

Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.

 

Un paisatge en mosaic

Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.

Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.

Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent  un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.

La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.

 

Adaptades al foc

La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.

Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.

Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).

El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT,  una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica

/by

L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.

Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.

El passat 9 de juliol  vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat  (http://www.memorialbaixllobregat.cat/).  I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.

L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove.  Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.

Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu

Commemoració de l’Any Corberó 2025

/by

Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.

Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.

L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.

L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició  de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.

El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort

/by

Com cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.

Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.

En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.

Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!

Miquel Roa, arquitecte i soci del CECBLL, rep el Premi ASPRIMA-SIMA 2025

/by

L’arquitecte i soci del CECBLL Miquel Roa ha estat guardonat amb el Premi ASPRIMA-SIMA 2025 al Millor Desenvolupament Urbà a nivell de l’Estat espanyol pel seu projecte Seda-Paperera al Prat de Llobregat. Això significa doble premi per a la comarca. Enhorabona Miquel!

Els Premis ASPRIMA SIMA són els més prestigiosos del sector immobiliari. En la seva edició 2025 es van lliurar a la Real Fàbrica de Tapices de Madrid.

El projecte de Miquel Roa va ser considerat un dels més grans referents de l’urbanisme regeneratiu europeu. Transforma els antics terrenys industrials de les històriques fàbriques de la Seda i la Paperera en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació. El planejament consolida un barri nou de 6.000 habitatges, el 40% dels quals seran de protecció oficial i un 20% de titularitat pública en règim de lloguer assequible. A través d’una arquitectura oberta i col·laborativa es plantegen noves formes d’habitar adaptades a diferents models familiars i estils de vida, amb superilles per a vianants i al voltant d’una zona verda central. El projecte obre la porta a l’iurbanisme del futur.

Miquel Roa recollint el premi. L’acompanyen Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, Jorge Ginés Franco, director general d’ASPRIMA i Miquel Àngel Díaz Batanero, president de l’Associació de Propietaris de l’Àmbit del Sectors de la Seda, la Paperera i l’Estació del Prat de Llobregat.