UN LLEGAT CAP AL FUTUR

/by

Tanquem el 2025; aquest ha estat un any de gran significació per a la nostra entitat, marcat per la cloenda de la commemoració del nostre 50è aniversari i per un relleu institucional que obre una nova etapa. Vull començar expressant el més profund agraïment a la junta sortint, i molt especialment a la presidenta Genoveva Català, per la seva dedicació i la tasca ingent realitzada. El seu lideratge ha estat fonamental per consolidar el Centre com un referent cultural a la comarca.

El canvi de presidència, efectiu des del 30 de maig, ens situa davant del repte d’impulsar un nou programa d’actuació que es fonamenta en tres eixos clau: en primer lloc, donar continuïtat a l’immens llegat rebut, preservant el rigor i la vocació de servei que ens defineixen; en segon lloc, dinamitzar la participació associativa, fomentant la implicació dels socis i sòcies en la presa de decisions i en els projectes del Centre; i, finalment, adequar la nostra estructura als nous focus d’interès i als desafiaments socials i territorials que afronta el Baix Llobregat. Afrontem el futur amb la convicció que la nostra activitat és fruit d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer, una voluntat de persistència que ens ha permès arribar fins aquí i que ens impulsarà en els anys vinents.

Com hem anat recollint al Butlletí de cada mes, la relació d’actes realitzats, propis, en col·laboració o participats, és extensa en activitats, àmplia en temàtiques i rigorosa en continguts i execució, fruit d’una gran dedicació i aportació per part tant de voluntariat, com de l’impagable equip tècnic de què  disposa el Centre. Permeteu-me reivindicar l’acció del voluntariat que es manifesta de múltiples maneres, des dels membres de Junta, que realitzen nombroses accions de promoció i suport a l’activitat del Centre, fins a l’àmplia nòmina de col·laboradors, tant socis com no socis, que participen en les seves activitats, remarcant, molt especialment, el col·lectiu de persones que es dediquen a la recerca, bé dins les Recerques Col·lectives que impulsa el Centre, com en recerques fruit de la seva pròpia iniciativa. O la generació de sinergies, com la funció de “pal de paller” que el Centre ofereix a les Entitats d’Estudis Locals de la comarca, com ha quedat ben palès enguany en la 9ª Trobada feta a Olesa de Montserrat.

És una gran simbiosi que es dona, on el Centre ofereix una estructura sota l’aixopluc de la qual poden dur a terme o promocionar les seves activitats, i alhora, ells i elles nodreixen el bagatge que any rere any va acumulant el Centre i la comarca. En definitiva una vocació comarcalista que ens porta a desplegar les nostres activitats per tot el territori a través dels seus municipis, participant  amb una àmplia colla d’entitats i  activitats de tercers i oferint el Centre com a espai i referent per a nombroses persones i entitats que treballen per a la comarca; construint  xarxa que contribueix a generar estructura i identitat a la comarca.

Agraïment, doncs, a totes les persones associades al Centre, a totes les persones que col·laboren en les activitats promogudes, a tothom que participa en els actes que organitzem, a les entitats de la comarca amb qui compartim voluntats i anhels, a les Institucions municipals i supramunicipals que confien en nosaltres; moltes gràcies a tothom.

Que passeu unes bones festes de Nadal, i una bona entrada d’any.

 

Jordi Sicart, President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

“El Pla de Fosses de la Generalitat i el Baix Llobregat” per F. Xavier Menéndez i Pablo, Director General de Memòria Democràtica

/by

F. Xavier Menéndez i Pablo

Director General de Memòria Democràtica

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica

 

Fotografia: F. Xavier Menéndez i Pablo

La Direcció General de Memòria Democràtica (departament de Justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya) du a terme des de l’any 2017 un Pla sistemàtic de recerca de desapareguts de la Guerra civil i el Franquisme, consistent en un pla d’exhumació de fosses comunes i un programa d’identificació genètica.  L’objectiu es recuperar els cossos i reinhumar-los de forma individual i digna, però sobretot, identificar-los per poder-los així lliurar a les famílies. Per fer-ho disposem d’un cens de persones desaparegudes amb més de 8.000 registres. En ell les famílies donen d’alta el seu parent desaparegut, i se’ls convida a cedir una mostra genètica. Disposem de 4.500 perfils genètics que anem creuant de forma regular amb les mostres d’ADN de 700 cossos (un 70% dels 1.000 cossos que hem recuperat a les exhumacions). El resultat es modest però encoratjador: hem identificat 34 persones (27 mitjançant l’ADN). El nombre de fosses que tenim detectades a Catalunya (publicades al Mapa de Fosses de la Generalitat) ja supera les 1000 entrades. Però no totes són recuperables. A mes de les que hem excavat (unes 140), hi ha moltes fosses que han desaparegut, per raons urbanístiques o per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. D’altres son noticies que no ofereixen ubicacions precises.

D’aquest miller d’entrades, el mapa de fosses nomes te registrades 13 al baix Llobregat. La majoria són fosses de cementiri, algunes d’elles mal ubicades, no confirmades, o desaparegudes per que els cossos foren traslladats al Valle de Cuelgamuros. Ens referim a Collbató, Begues, Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (Sant Pere Màrtir), Cornellà, Sant Boi o Martorell. Algunes d’elles corresponen a persones assassinades a la rereguarda republicana el 1936, la majoria d’ells de persones individuals que foren posteriorment exhumades i traslladades a Cuelgamuros als anys 50.  D’altres corresponen a soldats que van atrevir-se a fer front a les tropes franquistes que inexorablement s’apropaven a Barcelona baixant per les ribes del Llobregat el gener de 1939, o que simplement van ser assassinades per l’exercit ocupant en el seu avanç, i que van ser inhumades als cementiris municipals.  Només tres de les fosses estan dignificades: Sant Joan Despí, Begues i Sant Feliu Llobregat (i Olesa, un cas que després analitzarem).

Però al Baix Llobregat comptem amb un episodi realment colpidor, que va tenir lloc el febrer de 1939, quan en teoria les tropes franquistes ja havien ocupat i “pacificat” el país. Un episodi de repressió indiscriminada que demostrava que el franquisme triomfant seguia matant i que no donava la guerra per finalitzada.

El 19 febrer de 1939, quan les hostilitats a Catalunya havien acabat, als murs del cementiri d’Abrera son afusellats una vintena de persones. Alguns van escapar, però tenim documentats a una fossa comuna del cementiri, ben delimitada, entre 15 i 17 individus. El comboi de presos va sortir de matinada d’Olesa de Montserrat, i en teoria anaven a lliurar-los a Barcelona, però la falange local va decidir desempallegar-se’n poc després de sortir d’Olesa. Formaven part dels 22 condemnats a mort a l’anomenat “Judici de les viudes”, un simulacre de procés al que van ser sotmesos 33 olesans i olesanes els dies 14 a 17 de febrer 1939, a Olesa. Responia a una venjança indiscriminada impulsada pels ocupants, la Falange i les vídues i familiars dels entre 36 i 39 olesans víctimes que entre juliol i desembre de 1936 van ser assassinades per incontrolats del Comitè antifeixista local. El “judici” es va fer sense evidències de que els acusats i executats tinguessin relació directa amb aquells fets. El 21 de febrer van tenir lloc a Olesa un nou afusellament amb com a mínim 3 víctimes mes.

Durant anys, els familiars de les víctimes de la Fossa d’Abrera s’han anat reunint per Tots Sants per retre homenatge els seus morts. Una làpida instal·lada pels familiars amb la major part dels noms en recordava al cas.

En paral·lel, es va intentar localitzar i exhumar la fossa del cementiri vell d’Olesa, però els dos intents d’exhumació van resultar negatius (2004 i 2022). El 2024 l’espai va ser dignificat per l’ajuntament.

Finalment, el passat 17 de novembre de 2025 es van iniciar els treballs d’exhumació de la fossa del cementiri vell d’Abrera, a càrrec de la DG de Memòria Democràtica amb estreta col·laboració amb els ajuntaments d’Abrera i d’Olesa. La fossa ha estat localitzada: en aquests moments, s’han localitzat 13 individus. Hi ha una segona fossa, al costat, pendent d’obrir. Els resultats, òbviament, encara no els podem avançar, doncs els treballs estan encara en curs. Però tenim localitzats familiars de la major part de les víctimes, i per tant confiem en que podrem identificar la major part de les persones afusellades, atès que estem recollint els perfils genètics dels familiars, per tal de creuar-los posteriorment amb els ADNs dels cossos recuperats. Els familiars han estan informats de tot el procediment i convidats als treballs d’exhumació. El mateix Conseller de justícia es va reunir amb ells, a peu de fossa, el passat 29 de novembre. Totes les víctimes són d’Olesa, excepte una d’Abrera i dos d’Esparraguera.

L’objectiu és clar: retornar a les famílies les despulles dels seus familiars assassinats per que els puguin inhumar a on i com desitgin, així com els objectes personals associats. I així tancar el dol de la família. I de pas, eliminar una fossa de la vergonya i dignificar el cementiri com espai de memòria, i així retre homenatge permanent a les víctimes.

Per acabar també voldria esmentar una darrera fossa singular a la comarca. Es tracta de la fossa corresponent als morts del Psiquiàtric de Sant Boi durant la guerra, que es troba al cementiri, i que podria albergar quasi 3.000 cossos. Es la fossa massiva més gran de la Guerra Civil a Catalunya. Aquestes persones també van ser víctimes, doncs la mortaldat es va veure accelerada per la fam i la desatenció, sobretot als darrers anys del conflicte. En conseqüència la DG de Memòria Democràtica ha encarregat un estudi i a l’any 2026, conjuntament amb l’ajuntament de sant Boi, dignificarem i senyalitzarem aquesta fossa.

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

El CECBLL reforça la col·laboració amb les biblioteques del Baix Llobregat

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha establert un nou marc de col·laboració amb la xarxa de biblioteques del territori amb l’objectiu de millorar la difusió de les seves publicacions i facilitar l’accés al coneixement local.

Aquesta estratègia aposta per una relació directa amb les biblioteques del Baix Llobregat, deixant de banda la incorporació al catàleg editorial de la Diputació de Barcelona, un sistema que no permet donar continuïtat ni sortida a les publicacions de fons ni a les col·leccions locals.

El pla es vehicula a través de les dues Biblioteques Coordinadores de Zona: la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat Nord) i la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet), que actuaran com a punts clau de coordinació i distribució.

Pel que fa als llibres ja publicats, s’han previst donatius gratuïts a les biblioteques coordinadores, mentre que les biblioteques municipals podran adquirir els títols disponibles amb un descompte del 50%. En els casos en què la compra es faci a través de llibreries, s’estudiaran alternatives flexibles per garantir l’accés als materials.

També s’ha acordat facilitar l’arribada de la revista Materials del Baix Llobregat a totes les biblioteques que ho sol·licitin, mitjançant donatius de números antics (segons disponibilitat) i la creació d’una subscripció gratuïta perquè, a partir d’ara, rebin automàticament cada nou número.

De cara a les futures publicacions, Edicions del Llobregat impulsarà una comunicació directa i continuada amb totes les biblioteques de la comarca, informant de cada nova novetat editorial i promovent, si escau, la realització de presentacions i activitats als mateixos equipaments bibliotecaris.

Amb aquests acords, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat consolida el seu paper com a agent cultural de referència i aposta per construir una xarxa estable de cooperació amb les biblioteques, basada en la proximitat, la comunicació fluïda i el suport mutu, al servei de la difusió del coneixement i la dinamització cultural del territori.

L’Agenda Cultural del Baix Llobregat es renova per reforçar la difusió de l’activitat cultural del territori

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha treballat durant els darrers mesos en la millora de l’Agenda Cultural del Baix Llobregat, un projecte consolidat que fa anys que acompanya l’activitat cultural de la comarca. L’objectiu d’aquesta renovació és reforçar-la com a eina de referència per a la difusió dels esdeveniments culturals baixllobregatins.

L’Agenda Cultural recull setmanalment les activitats que tenen lloc al territori i es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment supera les 2.500 persones inscrites. La publicació es fa cada divendres al matí (excepte en períodes de vacances) i inclou les propostes culturals dels deu dies següents.

Una de les principals novetats és la posada en marxa d’un formulari en línia que permet a entitats, col·lectius i equipaments afegir directament les seves activitats a l’Agenda Cultural. Podeu accedir-hi clicant aquí o també al web de l’entitat, a l’apartat «Agendes».

El formulari consta de dues parts: una amb la informació pública de l’activitat que es publicarà a l’agenda i una altra d’ús intern, destinada a poder contactar amb les persones organitzadores si cal. Cada dijous, l’equip del CECBLL revisa i valida les activitats rebudes i les publica al web. Perquè un acte aparegui a l’agenda de la setmana següent, cal enviar la informació abans de dijous a les 14 h.

Aquestes millores es van començar a implementar el setembre passat i, des d’aleshores, s’han anat perfeccionant els processos de gestió i publicació. El projecte renovat es va presentar oficialment el 29 de novembre, en el marc de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat.

Des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat s’anima totes les entitats i agents culturals del territori a utilitzar aquesta eina col·laborativa, que contribueix a fer més visible i accessible la rica i diversa activitat cultural del Baix Llobregat.

“Baix Llobregat dibuixa” a la Colònia Sedó

/by

El dia 13 de desembre, Baix Llobregat dibuixa va visitar la Colònia Sedó d’Esparreguera, tant el Museu com els exteriors.

Fem una petita presentació del col·lectiu abans de continuar amb l’article: som un grup de dibuixants de carrer (urban sketchers) que portem més d’un any dibuixant pel Baix Llobregat. Ho fem en grup, in situ, cadascú amb la seva tècnica i compartint el nostre treball a les xarxes. Fem una trobada al mes i alguna extra quan alguna entitat o grup ens ho demana.

Fa temps que volíem anar a la Colònia. Hi hem estat molt ben acollits per la gent del CECBLL i del Museu. Ha estat una descoberta molt interessant, ja que desconeixíem l’existència d’aquesta meravella a la nostra comarca. Vam ser  tretze dibuixants més quatre acompanyants. Uns quants ens hem posat a dibuixar dins del Museu i altres han seguit les visites guiades de l’interior i de l’exterior del Museu. Personalment he quedat impressionat per la magnitud de les instal·lacions per canalitzar l’aigua que produïa la força motriu que alimentava els telers en el seu dia.

Ha valgut la pena i tinc ganes de tornar per dibuixar l’aqüeducte i altres elements.

Martí Viladomat
@mat_idees
@baixllobregatdibuixa

Autoria: Leonor Alvarez

Autoria: Josep R. Roy

L’Espai de la Terrissa obre tots els diumenges de desembre

/by

En el moment de publicar aquest butlletí encara estareu a temps de visitar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera aquest proper diumenge 28 de desembre. I és que aquest equipament municipal gestionat pel CECBLL ha estat obrint tots els diumenges de desembre per facilitar a tothom la coneixença d’aquest lloc patrimonial singular.

Es tracta d’un petit espai articulat al voltant d’un antic forn de cocció de ceràmica, el darrer de les seves característiques que queda dret a Esparreguera. La mostra conté també una exposició permanent de peces ceràmiques, donatiu de famílies ceramistes. I una exposició temporal que en aquests moments està dedicada al 175è aniversari de la Colònia Sedó.

El grup de nouvinguts a Esparreguera veient el vídeo del forn de l’Espai de la Terrissa

A més de l’obertura al públic els diumenges, el dissabte 13 es van fer visites a porta tancada per a les persones nouvingudes a la ciutat. Es tracta d’un projecte mogut per l’Ajuntament que permet mostrar a aquest col·lectiu alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni i de la història local.

Us animem molt a visitar l’Espai de la Terrissa. Si no us va bé de venir el 28 de desembre, recordeu que obrim el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 hores i també us podem oferir visites concertades a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Cinebaix estrena en cinefòrum la pel·lícula “Olivia i el terratrèmol invisible”, basada en una novel·la de Maite Carranza

/by

La novel·la La pel·licula de la vida ha estat portada a la gran pantalla de la ma de la directora Irene Iborra Rizo amb la participació d’Eduard Puertas Anfruns com a director tècnic i responsable de la producció dels ninots. I és que el film és el primer llargmetratge català fet amb “stop motion”, una tècnica que captura fotografies consecutives d’objectes, en aquest cas ninos que fan de personatges de la trama, amb la finalitat de simular el moviment i animar-los.

La història planteja el “terratrèmol” que viu l’Olívia, una nena de 8 anys, i el seu germà petit, quan la seva mare queda a l’atur i són desnonats del seu habitatge.

El tema és tractat amb una gran sensibilitat i amb una gran riquesa de matisos per poder analitzar amb tota la seva cruesa, però des de la mirada d’una nena, una situació que malauradament s’està donant amb assiduïtat a la nostra societat.

Precisament el divendres 28 el Cinebaix, un cinema associatiu amb vocació comarcal, va projectar la pel·lícula i va fer un cinefòrum amb participació de Maite Carranza i l’Eduard Puertas. El públic va poder dialogar amb tots dos i posar en valor diversos aspectes del film més enllà del missatge principal, com ara la trama, la producció dels ninos o la música.

Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV a XIX)

/by

Aquest nou llibre de la historiadora Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, es va presentar dijous 27 de novembre a l’Espai Polivalent del Mercat de Sant Antoni.

Aquesta recerca recerca va ser objecte de la Beca de Recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona de l’any 2023.

El treball analitza el paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, que, com altres gremis, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa. Mercè Renom demostra que el gremi va ser realment mixt, amb dones que hi exercien com a mestres confraresses. Un fet que qüestiona la visió tradicional dels gremis barcelonins estrictament masculins. , però que va saber incorporar les dones a partir de formes d’organització secundàries.

Un tema fins ara poc atès i al qual Mercè Renom hi aboca llum a través d’aquest estudi.

La tertúlia literària de Maite Carranza llegeix el llibre “Un amor” Sara Mesa. 

/by

El proppassat dijous 27 de novembre va tenir lloc la Tertúlia literària d’aquest darrer trimestre. Aquesta vegada, i com sempre conduïdes per la magistral mestrança de la Maite Carranza, vam abordar l’obra de Sara Mesa “Un amor”. Una novel·la que va generar un ric debat sobre els personatges i les situacions que relata. Es va recomanar també la pel·lícula que la directora cinematogràfica Isabel Coixet ha fet sobre aquesta obra literària.

Es dona la circumstància que una obra de Maite Carranza, La pel·lícula de la vida ha estat portada al cinema i estrenada just fa uns dies. També ha estat portada en cinefòrum al Cinebaix. En donem notícia en aquest mateix butlletí.