Any Gaudí al Baix Llobregat

/by

La celebració de l’Any Gaudí té  una especial significació al Baix Llobregat pel fet que la comarca compta  amb l’església del Sagrat Cor de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), coneguda com la Cripta de Gaudí.

Oriol Bohigas va escriure que és “l’obra més important del mestre i, potser, una de les peces fonamentals de l’arquitectura del segle XX”. Molts experts poden coincidir amb aquesta opinió. Una església de la que només es va construir la planta baixa però que manté una plena autenticitat arquitectònica  sense l’expectativa d’una continuació impossible i indesitjable  de les obres. Ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Podem dir que la propietat d’aquest edifici també té, en part,  significació comarcal, atès que pertany al Consorci de la Colònia Güell, format per l’Institut Català del Sòl, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i  l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. El Consorci fa anys que treballa per a la interpretació i divulgació d’aquest patrimoni, estès al conjunt de la Colònia Güell, amb la col·laboració del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

El 2019 es van enregistrar 92.657 visites a l’església. Després de la davallada ocasionada per la pandèmia el nombre de visitants anuals va tornar a créixer  lentament. En el primer trimestre del 2026 el nombre de visitants ha crescut un 23% respecte al mateix període de 2025, en el que el total ja sobrepassava els 65.000 visitants.

Tant el Consorci de la Colònia Güell com les entitats locals, especialment l’Associació La Colònia Modernista i el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell, han desplegat un programa d’actes de diversa índole al llarg d’aquest Any Gaudí.

Gaudí, per sobre de tot, ha assolit el ple reconeixement de la seva obra com arquitecte innovador en la història de l’arquitectura. En aquest sentit, no cal afegir res més, i que cadascú tregui les conclusions que desitgi sobre la seva vida. L’Any Gaudí expressa aquest reconeixement al que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat s’adhereix inequívocament, i amb l’orgull de comptar entre els seus socis amb el gran especialista sobre la Colònia Güell en el seu doble vessant de l’arquitectura d’en Gaudí i de les aspectes socials i fabrils de la Colònia, com és en Josep Padró, reconegut a casa i internacionalment.

 

 

Juny farcit… i juliol

Final de primavera, arrencada d’estiu, juny és un mes ple d’activitat, pròpia i aliena.

Vàrem encetar el juny amb l’homenatge als deportats que anualment realitza al Parc de Torreblanca la Xarxa de Memòria Democràtica de la qual el Centre, a més de ser-ne membre fundador, en porta la secretaria (veure aquí). I l’endemà encetàrem la ronda de taules rodones de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva 1975. Baix Llobregat amb el tema ”La democràcia és, si el feminisme existeix”, celebrada al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat (veure aquí). I encara en matèria de memòria aquest butlletí recull una excel·lent notícia: el CECBLL ha estat acceptat com a membre del Consell de participació del Memorial Democràtic de Catalunya (veure aquí).

Pel que fa als espais culturals i patrimonials que gestiona el Centre, s’ha inaugurat una nova exposició a l’Espai Terrissa d’Esparreguera (veure aquí); a la Colònia Sedó s’ha dut a terme un any més l’actuació de dansa de l’Escola Municipal de les Arts, dins el pla d’activitats complementàries (veure aquí). I al Centre cívic Mas Lluí acabem el curs de tallers i hem conclòs amb un sopar la tertúlia literària de dones que condueix l’escriptora Maite Carranza (veure aquí). Molt satisfets també d’haver estat seu del Circuit d’Art de Sant Feliu amb una exposició del pintor Manuel Planas (veure aquí).

Hem participat en el Recercat del País Valencià, celebrat a Oliva els dies 5 i 6, amb la intervenció de Jaume Bosch – com a responsable de la Comissió de Memòria del CECBLL – en la taula rodona 90 anys de l’inici de la Guerra Civil: la memòria local i comarcal del conflicte (veure aquí).

Hem assistit com a membre del Consell General del PEMB a la sessió d’enguany, la 18a, celebrada al  Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) el  23 de juny (veure aquí). I també a Escola Estiu del Diàleg Social, organitzada pels Departaments d’Empresa i de Justícia de la Generalitat,  celebrada a la Colònia Güell per tractar  la memòria del món del treball i els models contemporanis de governança laboral (veure aquí).

Son moltes més les activitats en les que hem participat: la celebració de les 100 conferències de “Els divendres amb història”, del CIPAG, on va intervenir en Ferran Puig i on es va recordar la figura de Josep Campmany (veure aquí). També hem estat convidats per l’Ajuntament de Sant Feliu a formar part del Jurat del Concurs de Relats Breus Joana Raspall (veure aquí). I hem acudit a la cita programada pel Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs per visitar les Cases Barates del Bon Pastor (veure aquí).

“Vagues de docents i memòria democràtica: sense rigor històric no hi pot haver qualitat educativa” per Esther Alquézar

/by

Article escrit per Esther Alquézar Martí, cap d’Àmbit Social-Humanístic i professora de Ciències Socials i Història de l’Art de l’INS La Mallola d’Esplugues de Llobregat.

Fotografia: Esther Alquézar

Les jornades de vaga que docents de la pública catalana ha entomat els darrers mesos no són, malgrat la insistència d’alguns sectors a reduir el conflicte, una mera reclamació de naturalesa laboral o corporativista. Són, en essència, la manifestació d’un profund malestar pedagògic i per què no dir-ho, democràtic. Com a docents d’Història de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), ens trobem a la trinxera d’una reforma curricular —la derivada de la LOMLOE— que ens exigeix formar una ciutadania crítica, compromesa i conscient dels valors cívics, mentre, paral·lelament, se’ns imposen condicions estructurals de precarietat i una pèrdua de rigor que fragmenta i difumina els coneixements històrics fonamentals i els continguts. Això impossibilita assolir els mateixos objectius de l’esperit crític. La qualitat de l’educació pública es defensa aturant les retallades, però també blindant el dret del nostre alumnat a conèixer el seu passat més immediat, o el dels seus pares, avis i besavis.

És precisament en la confluència d’aquestes vagues i de la transformació del currículum de Ciències Socials on rau la necessitat d’articular una autèntica reivindicació de país: la introducció d’una manera exacta, sistemàtica i d’obligat compliment de la memòria democràtica a les aules de l’ESO i del Batxillerat.

Si analitzem l’actual marc normatiu català, el Decret 175/2022, de 27 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum de l’educació secundària obligatòria, planteja competències específiques d’indagació i interpretació que, sobre el paper, conviden a analitzar de forma crítica la construcció dels sistemes democràtics i la violació dels Drets Humans. Tanmateix, l’aposta decidida per la desestructuració cronològica i la fragmentació dels continguts converteix la memòria històrica en una declaració d’intencions subjectiva, desprovista d’un espai horari propi i supeditada a l’arbitrarietat de les programacions de cada centre. Aquesta indefinició pedagògica s’esdevé en un context legislatiu paradoxal.

Per un costat, a nivell estatal, el Congreso de los Diputados va aprovar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica —reafirmada recentment el 26 de març de 2026 amb la convalidació del decret de reforma per estendre el reconeixement i les indemnitzacions a les víctimes—. Per l’altre, a Catalunya patim l’efecte de la inestabilitat institucional: el Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya va decaure l’any 2024 a causa de l’avançament electoral, just després d’haver superat el seu debat de totalitat el 21 de febrer de 2024 amb un bloc de 101 vots a favor (PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP) enfront de l’oposició de Vox, Ciutadans i PPC. Malgrat aquests intents legislatius que neixen i moren a les institucions, les aules pateixen una manca alarmant d’eines concretes per dotar de contingut real aquestes directrius.

Per solucionar aquesta mancança metodològica, resulta imperatiu repensar l’arquitectura de la matèria de Ciències Socials al llarg de l’etapa secundària. Actualment, el quart curs de l’ESO actua com un calaix de sastre on es pretén encabir, de manera precipitada, tota la complexitat de la història contemporània universal, espanyola i catalana i que es repeteix amb la mateixa estructura a 1r de Batxillerat per a l’alumnat que cursarà itinerari social i/o humanístic. El resultat és un aprenentatge superficial on els darrers temes, sovint els més incòmodes i decisius per a la comprensió del present, són trepitjats pel tancament de curs i les presses. L’excusa perfecta per no treballar-los a fons. Quants alumnes acaben quart de la ESO sense saber res de franquisme i post-franquisme?.

La millora substancial de la pràctica educativa passaria per una reorganització diacrònica que s’iniciï ja en el primer cicle de l’ESO, concretament a 3r curs. L’actual currículum d’aquest nivell, fortament lligat a la descripció dels sectors econòmics i dels moviments de població, ofereix una plataforma idònia per assentar les bases del deure de memòria. Articular projectes sobre les dinàmiques demogràfiques i espacials ens permetria, per exemple, treballar el barraquisme dels anys seixanta o la transformació urbana sota el franquisme des d’una perspectiva històrico-geogràfica. Aquest desplaçament curricular oxigenaria el temari de 4t d’ESO, obrint l’espai necessari per desenvolupar amb rigor acadèmic l’arc temporal que comprèn la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República com a fita modernitzadora, la brutalitat de la Guerra Civil, la repressió sistemàtica del franquisme i la complexitat del tardofranquisme.

En aquest sentit, cal denunciar una paradoxa recurrent en les directrius institucionals de la mateixa Generalitat de Catalunya: s’ofereixen nombrosos recursos i cursos per estudiar l’Holocaust nazi o la deportació als camps europeus —sovint materialitzats en la digna senyalització de les pedres de memòria Stolpersteine—, però es constata una manca de voluntat política per fixar el focus en la història pròpia. La memòria de la Guerra Civil Espanyola o com se l’anomena més recentment, la Guerra d’Espanya, a l’aula no pot limitar-se a la crònica militar; cal rescatar la història social de la rereguarda, des de la tasca transformadora de les milícies de cultura fins al paper cabdal de les dones al front i en l’organització de la resistència.

Aquesta voluntat de fer de la memòria un eix estructural és la que ens separa de referents europeus consolidats. Si girem la mirada cap a Alemanya, la seva coneguda Erinnerungskultur (cultura de la memòria) no es basa en la voluntarietat o en la transversalitat abstracta. Estats federats com Baviera, emparats en la seva Llei d’Educació i Ensenyament (BayEUG), tenen blindada per decret curricular l’obligatorietat que tot l’alumnat de secundària hagi de visitar, com a mínim un cop durant la seva escolarització, un antic camp de concentració nazi o un espai de memòria de la dictadura. Per al sistema alemany, confrontar físicament el totalitarisme en l’anomenat Lernort (lloc d’aprenentatge històric) és un requisit indispensable per obtenir la condició de ciutadà de ple dret. A Catalunya, en canvi, la manca de recursos i la indefinició normativa converteixen aquestes sortides pedagògiques en un luxe que depèn exclusivament de la bona voluntat i voluntariat del professorat, dels centres o de la capacitat econòmica de les famílies.

Aquesta mancança és també física i territorial. Mentre visibilitzem la barbàrie europea, el nostre entorn pateix una amnèsia forçada: els camps de concentració del franquisme, les presons de la dictadura i les foses comunes continuen majoritàriament sense senyalitzar ni museïtzar, privant l’alumnat de conèixer els espais de memòria del seu propi mapa quotidià. Reivindicar el deure de memòria des de l’educació implica, necessàriament, exigir una dotació pressupostària real per a l’exhumació i la realització de proves d’ADN. És una urgència moral i democràtica que les famílies que porten gairebé noranta anys buscant els seus éssers estimats rebin el suport de l’administració per recuperar-los de l’oblit; una lliçó de justícia històrica que cap llibre de text pot substituir.

Estudiar la memòria democràtica no és memoritzar efemèrides, sinó aplicar el mètode científic de la història a través del buidatge de fonts primàries, de l’anàlisi de testimonis orals en perill de desaparició i de la visita als espais de memòria del nostre entorn més proper. Exigim que la memòria no sigui un contingut transversal diluït en un oceà d’indicadors competencials ambigus, sinó un nucli fonamental i avaluable dels programes d’estudis. Exigim que les entrevistes a avis i àvies, sigui pràcticament una activitat obligatòria per al nostre alumnat de la ESO.

La dignitat de la professió docent que defensem als carrers està indissociablement lligada al dret a una educació de qualitat. I no hi ha qualitat sense veritat, justícia, reparació, cultura de la pau i garanties de no repetició. No podrem formar joves immunes als cants de sirena dels discursos autoritaris i feixistes si l’administració ens continua obligant a triar entre buidar les aules per demanar recursos o buidar els temaris per falta de temps. És hora d’unificar la nostra lluita laboral amb la nostra responsabilitat intel·lectual: per una escola pública digna i un currículum compromès amb la dignitat de la nostra pròpia història.

La democràcia és, si el feminisme existeix

/by

Aquest mes de juny hem arrencar una activitat molt interessant: el cicle de taules rodones que fem en el marc de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva que acabem de posar en marxa. Sota el títol 1975. Baix Llobregat aquesta investigació pretén estudiar el paper que va jugar la comarca i la seva gent en la construcció de la democràcia.

Entre 2026 i 2027 celebrarem una desena de taules rodones vinculades a temàtiques com el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal, l’església, els moviments de defensa de la terra, etc.  L’objectiu és convocar i entrar en diàleg amb les persones que van protagonitzar la lluita per la recuperació de la democràcia ja des dels anys 60 del segle xx.

La primera taula va tenir lloc el dia 2 de juny i va estar dedicada al feminisme i a les dones que van protagonitzar la lluita pels drets en femení.  El CECBLL s’ha volgut sumar així a la celebració d’una efemèride important: el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.

La taula va ser conduïda per l’experta en gènere i directora de l’ICD, Alba Garcia, que va donar indicadors objectius del canvi que s’ha produït en els darrers cinquanta anys, i que es copsen, per exemple, en el percentatge d’ocupació femenina en el món laboral, o en el volum de dones universitàries. L’Alba va recordar que l’any 1975, que és l’eix central que estructura la 13a recerca, va ser també un punt d’inflexió per a la lluita i el pensament feministes, ja que va ser declarat per l’Assemblea General de l’ONU com a Any Internacional de les Dones.

La taula va estar formada per quatre feministes que van participar en la globalitat de la lluita pels drets de les dones, però que eren referents en àmbits diferents: Maria Comellas, per l’urbanisme; Dolors Feixas, per l’educació; Conxita Sánchez, per la cultura i Rosa Segarra, per l’àmbit social i sanitari. Totes elles  van compartir els seus testimonis personals sobre la transició democràtica, recordant la duresa del franquisme i la lluita per drets fonamentals com l’anticoncepció o el divorci. Va haver unanimitat a l’hora de destacar la importància de les vocalies de dones i dels centres de planificació familiar com a motors de canvi social en el territori. El debat va subratllar que no pot existir una democràcia real sense el feminisme i va alertar sobre la fragilitat dels drets assolits davant les amenaces actuals.

L’acte va comptar amb la intervenció de M. Luz Moral, regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Carme Sanmartí, coordinadora de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva va emmarcar la taula i va explicar el sentit i l’objectiu d’aquest cicle. Ens van acompanyar també en Jordi Sicart, president del CECBLL i en Joan Botella, director de la recerca.

Un acte molt interessant, que va posar el llistó molt alt i que va cobrir totalment les expectatives que hi havíem dipositat.

Us avancem que la propera taula tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 18:30 h a Can Amat (Viladecans). Parlarem del paper dels cristians en la construcció de la democràcia.

M. Luz Retuerta: una Medalla de la Ciutat més que merescuda

/by

Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat es va omplir el passat dia 10 de juny de persones de la ciutat però també de moltes de la comarca del Baix Llobregat que volien assistir a l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’arxivera i historiadora M. Luz Retuerta atorgada per unanimitat de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament de Sant Feliu després que més de 500 persones signessin una petició en aquest sentit.

L’acte va començar amb les intervencions de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i de la regidora de Cultura, Ana Cubet, que van donar la benvinguda i van glosar la figura de la Mari Luz Retuerta. A continuació van intervenir també Enric Cobo, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat , l’actual directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera, i la doctora en Història  i professora emèrita de la Universitat de Vic, la santfeliuenca Carme Sanmartí, membre de la Junta del CECBLL i impulsora de la recollida de signatures que ha desembocat en la concessió de la Medalla de la Ciutat a Retuerta.

Finalment, la Mari Luz Retuerta, ja amb la medalla, va pronunciar un discurs marcat per dues característiques : l’emotivitat, i el rigor que sempre ha caracteritzat  la seva trajectòria . Va valorar especialment la iniciativa ciutadana amb més de 500 adhesions  i l’aprovació unànime de tots els grups municipals.  Va afirmar que “l’Arxiu ha estat un observatori privilegiat que m’ha permès conèixer el passat i el present del nostre territori, seguir-ne les transformacions  i contribuir a preservar testimonis que ajudaran a explicar-nos el futur”. En aquest sentit va destacar el paper de la pagesia, de les persones que des de la clandestinitat van lluitar per la democràcia, i el paper sovint invisibilitzat de les dones. Va recordar la incorporació a l’Arxiu del fons de la Fundació Utopia-Joan García Nieto, indispensable per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, i del fons del Consultori radiofònic d’Elena Francis, una eina que ajuda a entendre les pors i aspiracions de milers de dones durant el franquisme. Va ser una autèntica lliçó per a les persones joves que vulguin dedicar-se al món de la història i de l’arxivística.

Mari Luz Retuerta Jiménez, veïna de Sant Feliu de Llobregat, doctora en Història,  ha estat directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre el 1992 i el 2024; abans havia estat responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat, des d’on va treballar activament per aconseguir que l’Arxiu Comarcal s’ubiqués a la ciutat. La seva tasca s’ha distingit per obrir l’Arxiu a la ciutadania i al món educatiu, amb una coordinació estreta amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que forma part.  Ha publicat nombrosos llibres i articles a títol individual i en col·laboració amb altres autors i autores. Els seu temes d’estudi són la història de la dones, la propietat de la terra a la vall baixa del  Llobregat i les inversions barcelonines (segles XI-XIX), objecte de la seva tesi doctoral,  i les fonts documentals, entre moltes altres qüestions.

El nostre Centre d’Estudis ha viscut amb satisfacció i emoció el reconeixent a una de les nostres sòcies més actives i compromeses.

Racons del Baix: passejada a Torrelles de Llobregat per conèixer aspectes relacionats amb la natura i la cultura

/by

Les persones que van assistir el passat dia 30 de maig a la passejada per diversos racons de les muntanyes del poble ho van fer amb l’interès de poder conèixer aquells aspectes del nostre territori que, a vegades,  poden passar més desapercebuts, però que fan entendre les relacions intimes entre l’espai natural i els trets culturals que l’han anat modificant. Perquè els nostres paratges són com són? Com ha estat l’acció humana que ha modificat el paisatge? En quins moments es produeixen aquestes variacions? Com és ara i com es preveu el futur proper?

En definitiva, la idea va ser posar èmfasi en la evolució del paisatge natural i cultural de Torrelles i poder copsar la seva importància i els trets comuns i diferencials dins de la comarca del Baix Llobregat, així com les amenaces a que s’està veient sotmès i reflexionar sobre qüestions que afecten el paisatge i la vida a aquestes contrades.

El recorregut circular es va fer des d’un dels punts més cèntrics del terme municipal, el Parc de Can Coll, que també fou el punt on va finalitzar. Van ser gairebé 4 hores passant per diversos indrets amb parades pels diferents interessos temàtics, un recorregut prou llarg però amb bones vistes i poc desnivell.

Dins del recorregut es va visitar el geòtop o aflorament  geològic del Camí del Cementiri. Aquí es va poder copsar el procés de formació de les muntanyes del Garraf-Ordal i la conca hidrològica  de Torrelles per poder explicar la situació i naixement del poble. Vàrem subratllar l’ocupació del territori en els indrets més adequats per al coreu en forma de masies i com el poble va evolucionar cap a una població agrupada ja en el segle XIX-XX.

També es va visitar una barraca de pedra seca i les seves marjades per mostrar un exemple de construccions populars dels antics camps de conreu de vinya a partir dels s. XVII i XVIII. Es va ressaltar l’abandonament i l’ocupació forestal per pinedes i bardisses per diferents circumstàncies, entre les quals la fil·loxera però sobretot, més modernament, les dificultats del conreu de secà a la muntanya i la manca de relleu generacional.

Relacionat amb la plaga de la fil·loxera es va fer una aturada a la Creu de Sant Pau zona amb orígens al s XVII on hi ha la creu que es va erigir el 1886 per demanar i pregar la fi de la plaga. Es va incidir en el paper de les creences i la religiositat tradicional per fer front a les malvestats i allò  desconegut.

Seguint el recorregut per la Serra de Mossèn Corbera es va parlar del conreu del cirerer i de les seves característiques com  a cultiu emblemàtic i la seca recessió gradual a tota la comarca. Posteriorment es a reflexionar sobre el bosc mediterrani i els antics oficis del bosc tan usuals i necessaris i actualment desapareguts.

Es va fer una aturada a les Penyes de Can Mas, conegudes com a Penyes de Can Riera un es va poder parlar d’aspectes geològics, del paper de l’erosió per la formació de baumes i cavitats. que van servir d’abric des de la prehistòria i altres èpoques històriques i del seu paper, com a exemple,  durant la Guerra Civil com amagatall d’emboscats. La visita a les coves es va descartar per la prohibició administrativa d’accés.

De baixada es va fer una aturada per parlar de la masia de Can Mas, actual Casa de Colònies, com a exemple de casa del s XV que evoluciona sobretot a mitjans del segle XIX fins convertir-se amb un gran casal amb era, construccions auxiliars, cellers, mina d’aigua, forn de calç,…

Més avall i seguint el passeig, es va parlar del procés de construcció dels ravals, típic sistema de creixement de Torrelles com a veïnats generats a partir de la parcel·lació de camps dels grans propietaris i la seva adquisició per part de famílies més humils per processos emfitèutics. N’és un bon exemple les cases del Raval Mas i les Cases del Frare. Aquests ravals sempre es construeixen al llarg dels camins tradicionals.

La caminada va finalitzar amb el convenciment que allò que moltes vegades veiem com a simple natura també conté i té l’origen en la cultura de  la terra, de la tradició i de la història dels nostres pobles. Sabem que a la nostra època tenim la obligació d’estudiar, preservar i transmetre aquest llegat que contenen els racons del Baix Llobregat.

Aquest va ser l’últim dels itineraris de Racons del Baix pel curs 2025-2026. Aquesta primera edició s’ha fet a partir de la 9a Trobada d’Esntitats d’Estudi del Baix Llobregat que es va fer a Olesa de Montserrat. Volem agraïr a tothom que ha participat dels itineraris i sobretot a totes les entitats que ens han volgut esnenyar un racó del seu municipi.

Acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis amb l’Institut La Mallola

/by

L’1 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat va tenir lloc l’inici de l’acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis, que va finalitzar al Parc de Torreblanca. L’activitat va estar conduïda per l’Anaïs Borràs, creadora de contingut present a Instagram i TikTok, que explica l’actualitat amb una base filosòfica i amb perspectiva de gènere.

La benvinguda va ser a càrrec de la consellera de cultura i memòria democràtica, Lidia Muñoz. La jornada d’enguany, es va centrar en el diàleg intergeneracional, i va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Institut La Mallola d’Esplugues, que van presentar tres projectes audiovisuals relatius a deportats de diferents municipis.

A més de les projeccions audiovisuals es va crear un espai de diàleg entre els i les joves estudiants i les persones amb responsabilitats institucionals; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal; Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga i de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Calvo. Una vegada finalitzat el diàleg, el jovent van llegir tots els noms dels deportats baixllobregatins.

La cloenda en seu institucional va anar a càrrec de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Posteriorment, es va fer reconeixement i ofrena floral a l’olivera del Parc Torreblanca, així com la lectura d’un Manifest elaborat per l’alumnat de l’Institut La Mallola.

Un any més la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat la impulsora de les activitats en record dels deportats de la comarca. Un acte per no oblidar i continuar exigint justícia, memòria, reparació i no repetició. Mai més!

Un profund agraïment al professorat, en especial a Ramon Dalfo, per la seva implicació i dedicació i al conjunt de l’alumnat pel compromís per fer presents les històries de vida dels deportats baixllobregatins.

L’Espai de la Terrissa d’Esparreguera estrena nova exposició temporal

/by

Amb el títol Ceràmica de km 0, aquesta exposició ens endinsa en les particularitats de l’argila de les Roques Blaves d’Esparreguera. La mostra permet conèixer i interactuar amb peces elaborades amb argiles de diverses procedències i sotmeses a diferents tractaments, un recorregut que posa de manifest la identitat geològica i la singularitat d’aquest recurs esparreguerí.

Els materials exposats són el resultat d’un projecte de recerca dut a terme per l’alumnat del Taller de Ceràmica de l’Escola Illa de Sabadell. La inclusió de les argiles dels Blaus d’Esparreguera en aquesta investigació respon a la voluntat de posar en valor un patrimoni geològic d’una gran raresa i amb un potencial tècnic excepcional.

Així mateix, la mostra es complementa amb cinc plafons explicatius que aborden el valor de l’argila com a recurs natural i en detallen el procés de transformació: des de l’estat cru fins a la seva conversió en ceràmica, moment en què el material esdevé indeformable, dur i resistent.

Es tracta d’una interessant proposta cultural produïda pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en virtut del contracte de gestió subscrit amb l’Ajuntament d’Esparreguera.

L’Espai de la Terrissa és un equipament municipal museïtzat que preserva la memòria i el present terrissaire del municipi, articulat a l’entorn de l’únic forn morú que es conserva actualment a la vila. Situat al número 4 del carrer de la Passió, l’espai és obert al públic el primer diumenge de cada mes, de 10 a 13 h. Així mateix, s’ofereixen visites per a grups concertats en dies i horaris a convenir.

Les persones interessades a visitar aquest equipament cultural poden posar-se en contacte a través de l’adreça electrònica espaiterrissa@esparreguera.cat

Us hi esperem!

Tanquem un nou curs de la Tertúlia Literària del CECBLL, conduïda per Maite Carranza

/by

Aquest mes de juny ha tingut lloc la darrera Tertúlia Literària d’aquest curs al Centre Cívic Mas Lluí. En aquesta ocasió ens vàrem trobar per debatre sobre la novel·la “A Corazón Abierto” d’Elvira Lindo. Amb aquesta obra tanquem el cicle d’autobiografies que hem anat llegint. La narradora, Elvira Lindo, s’endinsa en la història dels seus progenitors i en la relació d’amor tempestuosa d’un pare excessiu i una mare malalta que marcarà la vida de tota la família. Transformant en ficció cada flaix de memòria. Va ser una tertúlia on les posicions van quedar confrontades, amb un estimulant debat compartint records i anècdotes.

La pluralitat, la sinceritat, les mirades diferents sobre una mateixa obra el que fan ric i atractiu aquest espai literari i aquest grup que any rere any renova el seu compromís. És per això que ja encaminem els 10 anys de Tertúlia, magníficament conduïda per la Maite Carranza. La seva generositat i col·laboració fa possible que el Centre d’Estudis puguem desenvolupar aquesta activitat.

Vam finalitzar el curs amb un sopar a la fresca perquè, a més de tancar el curs, tenim molts motius de celebració. La Maria Giberga una de les nostres tertulianes ha guanyat el “Premi 7lletres” i ha publicat la seva primera novel·la i la nostra estimada Maite Carranza és la flamant Creu de Sant Jordi un orgull immens per a totes nosaltres.

Una nova edició de dansa a la Colònia Sedó

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’activitat va tenir lloc el dia 16 de juny i un cop més el Museu va ser un escenari immillorable per a les coreografies que l’equip de professorat havia preparat per als diversos grups,  formats per nens i nenes amb edats entre els 7 i els 17 anys.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com a gestor de les visites del públic general al Museu.

El nostre agraïment a l’Escola de les Arts per aquesta contribució al coneixement del patrimoni.

El Centre d’Estudis passa a formar part del Consell de Participació del Memorial Democràtic de Catalunya

/by

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha comunicat al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que accepta la seva incorporació al Consell de Participació del Memorial.

El Consell de Participació del Memorial Democràtic és l’òrgan consultiu que agrupa entitats memorialistes, sindicats, moviments socials i persones expertes. Permet a la societat civil participar en les iniciatives, el disseny de programes d’actuació i la preservació de la memòria històrica del període que va de 1931 al 1980. Està regulat en la llei 13/2007 que va crear el Memorial Democràtic. El Parlament és a punt d’aprovar una Llei de la Memòria  Democràtica que substituirà les normes anteriors però mantindrà i enfortirà el Memorial Democràtic.

La incorporació  del CECBLL és un reconeixement institucional a la tasca del Centre en temes de memòria, entre els que destaquen l’impuls a la Xarxa de Memòria  Democràtica  del Baix Llobregat, organització de la que el Centre porta la secretaria tècnica, la creació i manteniment del web del Memorial del Baix Llobregat, o recerques com la basada en l’exili i la deportació a la comarca o la que s’està portant a terme actualment sobre la situació del Baix Llobregat a l’entorn del 1975.

El representant del CECBLL al Consell de Participació del Memorial serà el membre de la Junta, Jaume Bosch, coordinador de la Comissió de Memòria Històrica i Lluites democràtiques.

 

Begues: acte de celebració de la conferència número 100 del CIPAG

/by

El passat dia 5 de juny el teatre El Goula de Begues va acollir un acte on hi va participar el CECBLL. El motiu era una celebració especial i merescuda, ja que corresponia a la conferència número 100 del cicle Els divendres, història.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Col·lectiu per la investigació de la  prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) amb seu a Begues, és un cas digne de menció. En primer lloc, és un fet interessant en relació a la  divulgació del coneixement de les arrels del territori de Begues i del Garraf-Ordal. En segon lloc, podem ressaltar que és una iniciativa prou insòlita en el panorama de difusió del coneixement a nivell baixllobregatí o, fins i tot, en àmbits més generals, ja que la seva persistència temàtica i durabilitat  en el temps, amb una conferència mensual durant 10 anys que solament va ser suspesa per la pandèmia. 100 conferències és una fita envejable i desitgem al CIPAG que continuïn amb la iniciativa. Cal destacar la bona feina dels investigadors beguetans a qui volem felicitar també pels més de 40 anys de recerca continuada als jaciments prehistòrics al voltant de la cova de Can Sadurní.

L’acte va comptar amb la participació de diferents representants d’estaments oficials i de recerca, com el Servei d’Arqueologia de la  Generalitat, el Consell Comarcal el Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Beguetans, així com l’Ajuntament de Begues i el propi CIPAG, a més del CECBLL.

Es recordar i agrair el paper dels conferenciants dels 99 conferenciants anteriors, sobretot aquells que ja no tenim entre nosaltres. En aquest cas es va glossar i destacar,  la figura del Dr. Josep Campmany des d’una visió d’enyorança d’un intel·lectual singular i d’una persona excepcional que va morir prematurament ara fa un any i mig i el paper indispensable que va tenir en les recerques de la història del Baix Llobregat, la Baronia d’Eramprunyà  i, particularment, de Begues.

Posteriorment, es va fer la interessant conferència número 100, que va correspondre a la temàtica dedicada a Els fenicis a Catalunya, a càrrec de Xavier Garcia Rubert, on es van presentar les noves troballes d’elements d’aquesta època localitzats a la cova de Can Figueres, a tocar de Can Sadurní.

II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social.

/by

En l’emblemàtic espai de patrimoni industrial i modernista de la comarca com és el Recinte industrial de la Colònia Güell, va tenir lloc el proppassat 11 de juny la II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social. Organitzat per la Direcció General del Diàleg Social del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem pogut participar en aquesta interessant jornada de reflexió, debat i trobada entre administracions públiques, agents socials, món acadèmic i territori, on es va aprofundir en el paper del diàleg social en la governança democràtica del treball. Abordar la memòria del diàleg social i les seves potencialitats davant els reptes contemporanis és imprescindible, així com entenen la importància d’afavorir el diàleg social com factor de cohesió i de progrés social i econòmic, tant en clau de la història recent com de l’actualitat.

En la inauguració de la Jornada van participar Eva M. Martínez Morales, presidenta del Consorci de la Colònia Güell i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Hble. Sr. Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball.

Durant tot el dia es va desenvolupant un interessant programa amb diverses ponències, conferències, taules rodones i intervencions rellevants de persones expertes en la matèria. S’incloïa en la jornada una visita al recinte i la Cripta de la Colònia Güell, en reconeixement també a l’Any Gaudí. A la tarda va intervenir l’Hble. Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil en institucions psiquiàtriques

/by

El 13 de juny es va dur a terme al cementiri de Sant Boi de Llobregat l’homenatge a les persones que varen morir en institucions psiquiàtriques bàsicament durant el període de la Guerra Civil, especialment en el conjunt psiquiàtric de Sant Boi. Acte celebrat a iniciativa de la D. G. de Memòria Democràtica i Plataforma de Besnets per la Dignitat, coorganitzat amb l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquest homenatge és el resultat d’una tasca de recerca iniciada fa anys per l’arxiver municipal de Sant Boi, Carles Serret, que ha permès posar en coneixement el drama viscut per milers de persones desvalgudes i que ha estat la base per a la recerca més àmplia duta a terme per en Marcos Robles al conjunt d’institucions psiquiàtriques de Catalunya durant aquell període. Estem parlant de més de 3.000 mort a Sant Boi, que arriben fins als 5.715 al conjunt de psiquiàtrics catalans majoritàriament durant el període 1936-1939, fruit d’un abandonament sistèmic: desnutrició extrema, infeccions gastrointestinals i un deteriorament físic greu. Un episodi que ha trigat més de vuitanta anys a ser identificat i reconegut.

Concurs de Relats Breus Joana Raspall

/by

Un any més, s’ha convocat el concurs literari de Relats Breus Joana Raspall, una iniciativa que va sorgir del Casal de les Dones de Sant Feliu l’any 2005 amb el doble objectiu de fomentar l’escriptura entre les dones i d’homenatjar la reconeguda escriptora santfeliuenca Joana Raspall.

Des del primer any el Centre d’Estudis ha participat en la composició del Jurat, en el qual, de forma molt estable, també han tingut presència l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i la també escriptora i santfeliuenca Maite Carranza.

Enguany, però, s’ha donat una novetat important. El Casal de les Dones ha volgut traspassar a l’Ajuntament l’organització del concurs per tal de no perdre’l i el govern municipal, amb l’alcaldessa al capdavant, ha tirat endavant la iniciativa amb el compromís de mantenir viu el concurs en els propers anys.

Aquest any s’han presentat un total de 77 relats, la major part en català. El jurat va estar format per Conxita Sánchez, Maite Carranza, M. Luz Retuerta, Ruth Tormo, Esther Hachuel, Olga Vázquez, Victòria Abreu, Anabel López, Carme Abella, Laura López Cañameras.

El fallo del jurat es donarà a conèixer el dia 1 de juliol, coincidint amb l’aniversari del naixement de la Joana, en un acte públic en el que es farà el lliurament dels Premis.

Les tres obres guanyadores rebran un dotació econòmica de 500, 300 i 200 euros respectivament.

Assistència al Consell General 2026 del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

/by

El CECBLL com a membre del Consell General del PEMB hem assistit a la sessió d’enguany, la 18a, celebrada al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) el  23 de juny. L’acte va comptar amb un debat sobre les infraestructures estratègiques metropolitanes, i en concret es va tractar el Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB), el tema de Rodalies i la dimensió de l’energia.

Molt interessants varen ser les aportacions sobre el fet metropolità i els seus diferents enfocaments. Així, mentre des del PEMB es parla de Regió metropolitana, l’alcalde de Barcelona s’hi refereix com a “la ciutat dels 5 milions”; unes diferències que, molt possiblement, no són estrictament semàntiques. I en aquest sentit el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, va anunciar la voluntat de situar el relat metropolità en el debat de les eleccions municipals de 2027. Un debat que no només és de la ciutat de Barcelona, sinó que abasta tots els municipis metropolitans.

Visita a les Cases Barates del barri del Bon Pastor – MUHBA

/by

El passat 30 de maig vam tenir ocasió d’assistir a la visita a les “Cases Barates del Bon Pastor del districte de Sant Andreu” organitzada pel Centre d’Estudis – Arxiu Vilabesós a través de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Es tracta d’un projecte del Museu d’Història de Barcelona que es va tirar endavant gràcies a la iniciativa i la col·laboració dels veïns i veïnes del barri i que pretén posar imatge a la història de l’habitatge a la ciutat. En concret s’ha conservat una illa de 16 cases que han estat museïtzades. Quatre d’elles permeten veure com van anar canviant les Cases Barates al llarg del segle  xx, amb interiors de la dècada dels anys 20, dels anys cinquanta, els setanta i, per últim, del segle xxi.

Una experiència molt recomanable.

Les Cases Barates van ser construïdes a principis del segle xx pel Patronat de l’Habitatge per donar una solució ràpida i econòmica als milers de persones immigrades que venien a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal i de les obres del metro. Se’n van construir a tocar de 800 habitatges que van anar sent ocupats. La majoria han estat enderrocats.  Tots tenien 36 m2quadrats i un petit pati posterior de 12 m2 i arribaven a allotjar fins a tres famílies, de manera que el carrer es convertia en el complement necessari per a la vida diària.

Alguns detalls de la reurbanització del barri mostren la sensibilitat que s’ha tingut vers la memòria col·lectiva, en gran mesura gràcies a l’existència d’un moviment veïnal tenaç i contundent.  A tall d’exemple, el paviment de la plaça de la Lluita per les Llibertats, incorpora rajoles de les cuines i els banys dels habitatges obrers que van ser enderrocats. Veure-ho resulta fins i tot emotiu.

Molt interessant també la fórmula de col·laboració entre el MUHBA, titular dels espais museïtzats, i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, que gestiona les visites guiades i els itineraris històrics pel barri.

Un detall curiós: actualment les Cases Barates que es conserven museïtzades formen part de l’organització europea Iconic Houses que a Catalunya té exponents com ara la Casa Milà o la Casa Batlló. Una excel·lent mostra de com ha canviat el concepte de patrimoni (https://www.iconichouses.org/houses/cases-barates-bon-pastor).

Us deixem alguns enllaços d’interès, però el que més us recomanem és la visita.

https://www.ceavilabesos.cat/

https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis-i-recerca/els-espais-del-museu/cases-barates-del-bon-pastor

Èxit del Recercat en un País Valencià assetjat per les polítiques contra la nostra cultura

/by

Oliva és una ciutat d’uns 29.000 habitants, ubicada a la comarca valenciana de la Safor, entre Gandia i Dènia . El nucli urbà és situat a l’interior, a uns dos quilòmetres de la seva llarga zona de platges d’11’8 km d’extensió. En aquest municipi es va celebrar els dies 5 i 6 de juny la cinquena edició del  Recercat al País Valencià.

Aquest Recercat ha continuat la tasca de les anteriors edicions celebrades a Aielo de Malferit, Guardamar, Gandia i Llíria.  L’organització ha estat en mans  de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV), guanyadora del premi  Gemma Tribó Traveria del CECBLL 2024, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de la que forma part el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Oliva, l’Associació Cultural Centelles i Riusech, entitat amfitriona, i l’IES Gregori Maians, on es desenvoluparen les activitats.

Durant els dos dies de programació les persones participants van poder assistir a conferències, debats, presentacions de projectes, audiovisuals, visites guiades i activitats musicals. Destaquen la taula rodona dedicada als 750 anys de les morts de Jaume I i al-Azraq o la taula sobre els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil i la memòria democràtica als centres d’estudis, en la que va intervenir en Jaume Bosch en representació del CECBLL.  També es van presentar nous formats de divulgació dels estudis locals a través de podcasts, el projecte Pobles Abandonats, el I Congrés d’Arxius Industrials o la Safor de les Lletres. Es va projectar el documental sobre els 200 números de la revista Plecs d’Història Local, en el que apareix, al costat d’altres protagonistes, la historiadora de Sant Joan Despí, Mercè Renom.

També es pogueren visitar diverses exposicions com ‘El País d’Estellés, l’Estellés del País’ , ‘Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya’, ‘Associacionisme Cultural i fons documentals’ i ‘Dones medievals a la comarca dels Ports’.

El Recercat al País Valencià , celebrat a l’estil del Recercat del Principat que ha tingut lloc aquest any al Pont de Suert i que es traslladarà  l’any que ve a Alcanar, ha permès vincular directament la recerca local i la cultura al món educatiu, en un moment especialment sensible per a la comunitat educativa valenciana, i enmig de polítiques agressives contra la llengua i la cultura que compartim.

Acollim l’obra de Manel Plana gràcies al IV Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

Del 28 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Mas Lluí va ser un dels espais expositius integrats dins del IV Circuit d’Art Sant Feliu, un recorregut artístic format per diferents espais de la ciutat que van acollir el treball de diversos artistes locals.

En el cas del Centre Cívic, es va poder visitar la sèrie Personatges, de l’artista santfeliuenc Manel Plana, una col·lecció lleugerament allunyada de l’estil habitual del pintor. Es tracta d’una proposta més íntima i personal, formada principalment per aquarel·les.

Divendres 29 de maig es va celebrar la inauguració d’aquest projecte expositiu amb un col·loqui a càrrec de l’autor, que va permetre a una trentena d’assistents conèixer de primera mà el procés creatiu i el significat de les seves obres.

L’exposició, que ha tingut una molt bona acollida al barri i ha rebut la visita de gairebé una seixantena de persones durant els quinze dies que ha estat oberta al públic.