Archive for year: 2026
“Aquella Diada Nacional de 1976 a Sant Boi, ara fa 50 anys” per Jaume Bosch
Aquest 11 de setembre s’ha commemorat el 50è aniversari de la celebració dels actes de la Diada Nacional de 1976 a Sant Boi de Llobregat. No feia ni un any que havia mort el general Franco i les forces democràtiques s’esforçaven en actuar el més públicament possible malgrat l’aparell de la dictadura continuava intacte.
L’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques, els òrgans unitaris que aglutinaven la major part de partits i organitzacions que lluitaven contra el franquisme, van voler impulsar una commemoració de l’Onze de Setembre que superés la clandestinitat en què s’havia hagut de moure fins llavors i que pogués aglutinar el màxim nombre possible de persones. Però el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, es va negar a autoritzar una concentració a Barcelona i menys encara al Parc de la Ciutadella per la seva elevada càrrega simbòlica: Felip V, després de la derrota del 1714, hi havia fet construir una fortalesa per controlar la ciutat derrotada i conquerida i el Parlament de Catalunya hi havia tingut la seva seu durant l’etapa republicana; dins l’edifici, l’entrada a l’hemicicle encara estava tapiada. Fou l’advocat i historiador Josep Benet qui va plantejar una alternativa possibilista: fer-ho fora de Barcelona, a Sant Boi de Llobregat. La idea, com no podia ser d’altre manera venint de Benet, tenia un clar contingut de reivindicació històrica perquè a la l’església de Sant Baldiri d’aquella ciutat hi ha la tomba de qui fou un dels defensors de Barcelona el 1714, el conseller en cap Rafael Casanova. Però també jugava amb el valor afegit de convocar l’acte al Baix Llobregat, on les forces democràtiques, molt especialment el PSUC, podien mobilitzar més gent.
Els actes tolerats tingueren lloc a la Plaça Catalunya de Sant Boi: s’hi aplegaren desenes de milers de persones. El PSUC i Comissions Obreres hi aportaren bona part dels assistents. Els parlaments anaren a càrrec de Miquel Roca Junyent, proper a Jordi Pujol, d’Octavi Saltor, provinent de l’antiga Lliga, la dreta catalana històrica, i del nacionalista d’esquerres Jordi Carbonell. Hi participaren multitud de persones que havien arribat les darreres dècades de diferents punts de l’Estat espanyol i que defensaven la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Carles Quingles, militant del PSUC, i Miquel Sellarès, persona de la confiança de Jordi Pujol, organitzaren el servei d’ordre.
Eren els temps en què l’Assemblea de Catalunya defensava els quatre punts que es van concretar en l’eslògan “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quan ara es parla d’aquells quatre punts els sectors espanyolistes acostumen a oblidar el tercer ( “El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats a l’Estatut del 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per a arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”) i en ambients independentistes no agrada massa recordar el quart punt (“La coordinació de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica”). La memòria acostuma a ser selectiva.
Han passat 50 anys. Moltes coses han canviat i algunes encara no. Però aquell acte de l’11 de setembre de 1976 va situar Sant Boi i la comarca del Baix Llobregat al bell mig de la commemoració d’una data històrica i de la lluita per les llibertats nacionals i democràtiques . Des de llavors, la tomba de Rafael Casanova, a l’església de Sant Baldiri, que fins aquell dia, havia estat visitada de forma clandestina per les poques persones que coneixien la seva història, s’ha transformat en un espai fonamental dels actes de cada Diada Nacional, amb les ofrenes florals d’institucions, partits polítics, sindicats i entitats com el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Jaume Bosch. Membre de la Junta del CECBLL
Sant Boi acull la ponència d’Antón Costas sobre la renovació del contracte social en l’era de la intel·ligència artificial
L’economista Antón Costas va tancar el 14 de setembre passat el cicle de debats que ha impulsat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La seva intervenció, profunda i didàctica, va causar un impacte notori en el públic, en què s’hi comptava una representació dels agents socials de la comarca.
L’acte, sota el títol El nou contracte social en l’era de la IA, va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat en el marc de la presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
La sessió va ser conduïda per Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL, i va començar amb les benvingudes institucionals d’Elisabet Latorre (tinenta d’Alcaldia de Sant Boi), Jordi Sicart (president del CECBLL) i Lidia Muñoz (consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal). A continuació, es va presentar el ponent, Antón Costas Comesaña, enginyer tècnic industrial, catedràtic de Política Econòmica i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES).
Costas va iniciar la seva intervenció definint el contracte social com la “goma d’enganxar” invisible que permet el funcionament harmoniós de les societats liberals i pluralistes. Va emfasitzar que no es tracta d’un acte de mera solidaritat o caritat, sinó d’un acord de reciprocitat basat en obligacions i compromisos mutus.
Com a exemple de contracte social, l’economista va recordar els Pactes de la Moncloa de 1977, en què els sindicats van acceptar la moderació salarial a canvi que les forces conservadores i l’Estat impulsessin un Estat social de quatre pilars: educació universal, sanitat pública, subsidis d’atur dignes i un sistema públic de pensions.
Un model que ha entrat en crisi a tot l’Occident, on durant els “30 gloriosos anys” posteriors a la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament econòmic era sinònim de progrés social. Tanmateix, a finals dels anys 70, la desindustrialització, la globalització i els canvis tecnològics van trencar aquest vincle automàtic entre el creixement del PIB i la creació de bons salaris i llocs de treball.
Abordant la segona part de la conferència, l’economista va analitzar la naturalesa de la intel·ligència artificial (IA). Va aclarir que, mentre que un algorisme és una seqüència de passos o una “recepta”, la IA combina múltiples algorismes amb grans volums de dades i capacitat de computació per identificar patrons complexos i millorar-se a si mateixa.
Tot i que l’acte se celebrava coincidint amb notícies de primera plana sobre possibles pèrdues de control i efectes catastròfics del desenvolupament tecnològic, Costas va enviar un missatge de tranquil·litat davant el discurs del risc existencial o de la destrucció massiva d’ocupació. Va defensar que “no hi ha fatalisme” i que el progrés tecnològic no té una lògica inevitable. Segons els estudis elaborats pel mateix CES amb empreses espanyoles, actualment la introducció de la IA no està generant una destrucció agregada d’ocupació, sinó que globalment es mantenen nivells alts de filiació laboral.
Per evitar que la tecnologia augmenti la inseguretat econòmica, Costas va proposar orientar la IA cap a l’empoderament de les capacitats humanes i la creació de bons llocs de treball. Va detallar quatre àmbits d’actuació clau:
- Orientació del desenvolupament: educar empresaris i programadors per dissenyar aplicacions que augmentin la capacitat del treballador (per exemple, en el sector sanitari i de les cures) en lloc de substituir-lo.
- Reforma fiscal: revertir el biaix actual del sistema fiscal, que penalitza el treball amb impostos més alts que no pas la tecnologia o el capital.
- Finançament públic d’R+D: condicionar les subvencions i fons governamentals al desenvolupament de tecnologies que generin valor social i ocupació de qualitat.
- Formació professional dual: potenciar-la com l’eina més eficaç perquè joves i treballadors adquireixin competències pràctiques en l’ús d’eines tecnològiques.
- Negociació col·lectiva: incorporar la gestió de la IA als acords entre patronals i sindicats per millorar la productivitat i el benestar laboral.
En el debat posterior amb els assistents, l’economista va aprofundir en diversos temes d’interès. Va assenyalar que el problema econòmic del segle XXI ja no és maximitzar el creixement a qualsevol preu, sinó equilibrar objectius en conflicte (com el desenvolupament i la protecció ambiental) mitjançant el diàleg social de baix a dalt. Tot i pertànyer a un àmbit diferent del que domina, va situar l’abordatge de l’emergència climàtica i els recursos naturals al mateix nivell crític que la governança de la IA.
Pel que fa al futur laboral, Costas va explicar que els oficis no són blocs monolítics sinó conjunts de tasques. La IA automatitzarà tasques senzilles o repetitives, però no extingirà necessàriament les professions, sinó que transformarà la manera de treballar (en aquest punt va recordar que el GPS no ha extingit els taxistes sinó que els ajuda a localitzar les adreces).
En el pla polític, el catedràtic va alertar contra les opcions autocràtiques o els oligarques tecnològics que ofereixen protecció a canvi de retallar llibertats. Va reblar que un contracte social legítim només es pot construir des de la ciutadania activa i la negociació democràtica.
Taua rodona “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia”
En el marc de la 13ª Recerca Col·lectiva del Centre de Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, el dimecres 16 de setembre es va celebrar a la Sala polivalent de Ca n’Amat la segona taula rodona programada que, amb el títol “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia” amb l’objectiu de recuperar el paper que van tenir els cristians progressistes en aquella lluita per les llibertats democràtiques i en la transformació social de la comarca, gràcies a una xarxa de militants, comunitats cristianes, famílies i entitats de barri que van sostenir l’oposició al franquisme quan fer-ho encara implicava assumir riscos.
L’acte va comptar amb l’apertura d’Encarni Garcia, tinenta d’alcaldia de Viladecans; i de Jordi Sicart, president del CECBLL.
Mercè Solé Tey va moderar la taula i va iniciar la sessió posant de relleu com els moviments cristians progressistes, dels que ella formava part, van connectar les creences religioses amb la defensa dels drets socials i laborals durant el tardofranquisme, especialment a través de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i de l’Acció Catòlica Obrera (ACO).
A continuació va intervenir José Luis Atienza Ferrero, escriptor i periodista que va recordar el compromís amb la classe obrera de la família Comelles Doñate de Viladecans en la lluita antifranquista, en convertir casa seva en un refugi de reunions i propaganda clandestines i de dirigents perseguits.
El vicari general de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Josep Maria Domingo Ferrerons es va centrar en analitzar els elements que van contribuir a canviar la mentalitat d’una Església que havia pres partit a favor de la dictadura. El suport al bàndol vencedor va derivar del trauma de la Guerra Civil i dels assassinats de milers de sacerdots i religiosos. Posteriorment, el contacte amb la classe obrera i la immigració, la lluita contra la pobresa, la influència d’altres moviments religiosos i, sobretot, els nous plantejaments Concili Vaticà II, incompatibles amb el nacionalcatolicisme, van anar modificant aquesta posició. Les noves idees sobre llibertat religiosa, consciència i drets humans xocaven amb els principis del franquisme. En aquest context, algunes parròquies es van acabar convertint en espais per a reunions, protestes i activitats clandestines.
El jesuïta Josep Maria Rambla va centrar la seva intervenció en la figura de Joan N. Garcia Nieto, en el seu llegat i en l’impacte de la Compañía de Jesús a l’Església. Va descriure Joan García Nieto com una figura inseparable del moviment obrer del Baix Llobregat. Format en Economia a Londres i Barcelona i professor durant els seus primers anys professionals, García Nieto es va instal·lar a Cornellà el 1966 i va bolcar la seva activitat en el món del treball. Va combinar la fe cristiana amb el pensament marxista, va militar en la clandestinitat al PSUC i a Comissions Obreres i va impulsar iniciatives com l’Institut d’Estudis Socials i Cristians pel Socialisme.
Rambla va comentar també la dimensió quotidiana i propera de García Nieto, capaç de conviure amb una intensa activitat política i religiosa i la importància del seu llegat que es manté en entitats com Cristianisme i Justícia, la ja desapareguda Fundació Utopia i el centre cultural de Cornellà que porta el seu nom.
La darrera intervenció va correspondre a Núria Jiménez Huertas, vinculada a Acció Catòlica Obrera de Sant Just Desvern, com a exemple de compromís de la societat en la clandestinitat i en democràcia. Jiménez va explicar la seva experiència política i la seva trajectòria com a treballadora, mestra i militant cristiana. Després d’assumir responsabilitats familiars des de molt jove, va estudiar Pedagogia i va participar en projectes comunitaris. En les últimes dècades ha defensat especialment el vincle entre cristianisme, feminisme i transformació social des de col·lectius com Dones en l’Església i Càritas.
L’acte es va cloure amb un petit diàleg entre els membres de la taula i el públic assistent.
La 1a Jornada d’Història i Patrimonial Prat de Llobregat esdevé un èxit de participació
El passat 19 de setembre va tenir lloc una jornada acadèmica durant tot el matí a la Granja de la Ricarda del Prat de Llobregat, organitzada per Amics d’El Prat i el CECBLL. L’objectiu de la 1a Jornada era debatre sobre el patrimoni arquitectònic pratenc i comarcal i alhora oferir propostes davant els reptes de futur que planteja la recerca, la gestió i la restauració del nostre patrimoni.
La Jornada es va estructurar en tres taules rodones centrades cadascuna en els tres pilars de la temàtica: recerca, gestió i conservació del patrimoni. Les taules van comptar amb la participació d’historiadors, arquitectes, advocats i altres estudiosos que van citar casos locals com la pròpia Granja de la Ricarda o la Casa de la Telegrafia, però també exemples de fora de la comarca com per exemple el Mas Sala de Viladrau o l’Arxiu Històric del COAC.
La Jornada va comptar amb la participació dels assistents a través de preguntes i d’un seguit d’intervencions i discursos inaugural i de clausura a càrrec de representants d’institucions i entitats vinculades al territori i el patrimoni: AADIPA, COAC, Departament de Cultura, Ajuntament del Prat, etc.
Les tres propostes resultants d’aquesta Jornada van girar entorn la recerca, la gestió i la conservació: digitalització dels nostres arxius, creació d’un museu del Prat a la Granja de la Ricarda i declaració de BCIN de la Casa de la Telegrafia.
L’acte va cloure amb una visita a la modernista Granja de la Ricarda i amb la voluntat de celebrar-ne noves edicions amb diferents temàtiques i escenaris.
Parlem de “Ceràmica de km0” amb la doctora en geologia Anna Anglisano
El passat dissabte 26 de setembre es va celebrar a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera una conferència a càrrec de la geòloga i divulgadora Anna Anglisano, professora de la Universitat de Girona, i de la ceramista Maria Bosch, professora d’art de l’Escola Illa de Sabadell. Ambdues ponents van dissertar sobre les peculiaritats de les argiles d’Esparreguera, amb una atenció especial a la de les Roques Blaves.
L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) com a entitat gestora d’aquest equipament patrimonial, va comptar amb la benvinguda i la presència de l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado. La presentació va anar a càrrec de Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i membre de la Junta del CECBLL.
L’activitat s’emmarcava en l’exposició «Ceràmica de km zero», produïda pel CECBLL a partir d’una mostra dels materials cedits per l’Escola Illa d’Art i Disseny de Sabadell. L’alumnat del taller de ceràmica d’aquesta escola va realitzar un conjunt d’experimentacions que permetien comparar diverses argiles altament singulars de Catalunya, concretament les de Breda, Sabadell, Banyoles i Esparreguera. L’exposició consta de plafons informatius i d’una mostra de materials manipulables, fruit de diferents temperatures de cocció i de barreges minerals diverses.
Les conferenciants van posar de relleu el caràcter únic de les argiles de Roques Blaves, destacant que són les més antigues de Catalunya, ja que es van formar fa 450 milions d’anys. Així mateix, van analitzar les diferències de composició entre dos terrals d’Esparreguera, el de Roques Blaves i el de la Casanova. La primera argila es caracteritza per una presència molt baixa de carbonat de calci i una concentració més elevada de silicats, ferro i alumini. Aquestes diferències expliquen una pràctica molt estesa entre el col·lectiu terrissaire d’Esparreguera: la barreja d’argiles d’ambdós terrals per millorar-ne les propietats.
La jornada, d’un gran valor divulgatiu i acadèmic, va transcórrer de manera molt profitosa i va concloure amb una visita guiada a la mostra, conduïda per la mateixa Maria Bosch.
Expressem aquí el nostre agraïment a l’Anna i la Maria per la seva mestria i col·laboració.
Reeditat el llibre de gran format ‘La Colònia Güell des de dins’
Torna a estar disponible el llibre de Josep Padró Margó La Colònia Güell des de dins. Història, memòria, opinió, que s’havia exhaurit. L’autor i Edicions del Llobregat, el segell editorial del CECBLL, n’han produït la tercera edició en motiu de l’Any Gaudí que se celebra aquest 2026, que es pot obtenir en llibreries selectes i a la botiga electrònica de l’editorial amb la possibilitat d’enviament a domicili o recollida a la seu del Centre.
Aparegut inicialment el 2023, La Colònia Güell des de dins desplega en les seves 357 pàgines de gran format una història social del recinte fabril de Santa Coloma de Cervelló des dels inicis del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. L’autor, fortament vinculat al municipi, on ha viscut els últims 50 anys i al qual ha dedicat nombroses recerques, enriqueix el relat històric amb l’experiència directa i els records propis.
El volum, profusament il·lustrat, va obtenir un accèssit als Premis d’Estudis de la Fundació Caixa d’Enginyers dins dels Premis Bonaplata. El jurat va valorar molt positivament “el caràcter inèdit i rigorós de la investigació”, així com la capacitat de l’autor per “combinar història, memòria col·lectiva i reflexions personals”.
Clara Carme Parramon, observar, comprendre i comprometre’s
Vaig conèixer la Clara a la segona meitat dels anys vuitanta, quan es va crear un grup d’arxivers i arxiveres del Baix Llobregat i l’Hospitalet per impulsar accions comunes al Baix Llobregat i a l’Hospitalet. Ella acabava de deixar la direcció de l’Aula de Cultura de la Florida, on havia desenvolupat una intensa activitat cultural, i s’havia incorporat com a responsable de l’Arxiu Històric Municipal de l’Hospitalet, on va treballar fins a la jubilació. La seva trajectòria reunia dues dimensions inseparables, l’activisme, arrelat en les lluites veïnals dels anys setanta i vuitanta al barri de Pubilla Cases, i la recerca, vinculada al món de l’antropologia i l’arxivística.
A partir de llavors vam mantenir el contacte. Algunes vegades dinàvem juntes a l’Hospitalet, en unes trobades que per a mi van ser una font d’aprenentatge. La Clara m’explicava la seva recerca sobre les migracions de les dones de la ciutat i l’estudi del padró d’habitants que preparava com a tesina, tot i que tenia l’abast d’una tesi. Més endavant el va publicar amb el títol Similituds i diferències. La immigració dels anys seixanta a l’Hospitalet.
També em parlava del treball qualitatiu que duia a terme en mobilitzacions reivindicatives i celebracions com les processons de Setmana Santa de l’Hospitalet. En el context de la immigració andalusa, la Clara interpretava aquestes processons com a expressions religioses i comunitàries, marcades per una presència femenina fonamental, que contribuïen a construir identitats i a reproduir o transformar els vincles familiars i de gènere. No investigava des de la distància, sinó que practicava l’observació participant per comprendre millor les subtileses dels costums, les lluites i els valors de la comunitat. Per a ella, aquesta metodologia no era només una eina de recerca, sinó també una manera de relacionar-se amb l’entorn.
Les nostres converses, però, no es limitaven als seus treballs de recerca. Tampoc no he oblidat les seves aportacions a un treball que vam fer des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat sobre les fonts d’arxiu per a la història de les dones. Li interessava especialment recuperar la presència de les dones amb veu pròpia en els documents d’arxiu. Aquelles converses em van ajudar a entendre que les relacions entre dones poden construir un ordre simbòlic femení propi, fins i tot dins d’una societat dominada per la lògica masculina i marcada per estructures patriarcals. La Clara em va fer pensar què significa ser dona en aquest marc i com, en l’àmbit familiar, les jerarquies tradicionals poden conviure amb espais de complicitat, transmissió de sabers i suport mutu. Els vincles entre sogres i joves, i també entre àvies, mares i filles, en són exemples especialment reveladors.
També tinc present la seva assistència a les Jornades d’Arxivística, on compartíem inquietuds professionals i disposàvem de més temps per posar-nos al dia de la vida de cadascuna.
La recerca de la Clara sobre les dones naixia de la seva pròpia experiència. Al seu barri de Pubilla Cases, havia participat en el moviment veïnal i en l’oposició al franquisme, i s’havia implicat en les reivindicacions que, durant els anys setanta i principis dels vuitanta, van contribuir a millorar uns barris amb serveis molt precaris. Entre altres avenços, aquelles lluites van impulsar la creació d’escoles públiques. Anys després, haver viscut aquell procés des de dins li va permetre explicar la construcció de la democràcia i reconèixer la contribució decisiva, sovint invisibilitzada, de les dones a la vida comunitària.
La Clara era molt generosa i compartia els seus coneixements amb una gran capacitat d’acollida. Aquesta actitud, basada en la proximitat i la participació, també va guiar la seva vida. El compromís polític, social i personal amb l’entorn donava coherència a les seves idees i a la seva manera d’actuar.
En els últims temps, ens havia quedat pendent un dinar entre amigues per posar-nos al dia. Amb el tràfec quotidià, no ens havíem adonat que la Clara ja no responia als missatges del grup de WhatsApp. Aquell dinar no es va arribar a fer. Ens queda la conversa pendent, però també tot el que ens va ensenyar, tot el que va compartir i el record de la seva qualitat humana.
M. Luz Retuerta
Fra Josep Maria Canals. In Memoriam
Vaig conèixer, aleshores mossèn, Josep Maria Canals i Lamiel el 23 de novembre de 1974, al Museu l’Enrajolada-Santacana de Martorell, en la reunió que ell mateix va impulsar i convocar, i que seria el germen del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Nascut a Corbera de Llobregat el 1930, estudià al Seminari Menor de la Conreria i, posteriorment, al de Barcelona. Va ser ordenat sacerdot el 1954 i exercí el seu ministeri a les parròquies de Sabadell, Sant Andreu, el Poble Nou i Pomar de Badalona. Participà activament en les lluites obreres i veïnals. Això li va valer el sobrenom de «Mossèn Dinamita».
La seva vocació més íntima, però, el dugué a fer-se monjo cartoixà. Es formà com a novici a la Grande Chartreuse, a França, i arribà a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, a Tiana, el maig de 1993.
Durant més de vint anys va ser arxiver i bibliotecari, càrrecs que li permeteren difondre el patrimoni historicoartístic del seu monestir.
El maig de 2017 va ser nomenat prior.
Es va implicar en l’impuls de l’associació «Amics de la Cartoixa de Montalegre».
Durant les darreres tres dècades, ha encarnat la presència catalana en aquest cenobi.
Com ell mateix deia: «Jo tinc dos grans amors: l’Església i Catalunya».
El 1974 va preparar una antologia de poetes catalans que va titular Poble, treball i poesia.
Un cop imprès el llibre, el franquisme el va prohibir i segrestar. Hagué d’esperar un temps fins a veure publicada la seva obra.
El darrer cop que el vaig anar a visitar a la Cartoixa de Montalegre va ser el 21 d’abril de 2021 (vegeu la foto). Amb el seu bon humor i somriure, ens va acollir, a mi i a un bon amic que m’acompanyava, amb la cordialitat que sempre el va caracteritzar.
Morí a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona, el 18 de setembre de 2026.
Que descansi en pau.
Jordi-Xavier Romero Álvarez
El CECBLL present a la commemoració de la Diada Nacional a Sant Boi i Sant Feliu
Sant Boi de Llobregat
La tradicional ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova, a l’església de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat, va tornar a marcar, una vegada més, els actes de commemoració de la Diada Nacional al Baix Llobregat i al país.
Després del Ball de l’Àliga de la ciutat i de la interpretació del Cant de la Senyera, l’ofrena floral va aplegar institucions, grups parlamentaris, partits polítics i sindicats, així com nombroses entitats; el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ho fou present amb una delegació formada per la vicepresidenta Esther Hachuel, la Montse Lligadas i l’Anna Anton.
Sant Feliu de Llobregat
El CECBLL, com a entitat amb seu a Sant Feliu de Llobregat, també va voler ser present als actes commemoratius de la Diada Nacional organitzats a la ciutat el matí de l’11 de setembre.
Entitats i partits polítics participaren en les ofrenes florals realitzades al Passeig 11 de Setembre, davant el monument que recorda els fets de 1714; entre elles, una delegació del CECBLL, amb Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre, a qui acompanyaren Santi Campo i Aurora Huerga.
L’acte va acabar amb un discurs de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i el cant dels Segadors.
Homenatge a l’historiador Antoni Lardín i Olivers
El passat 17 de setembre, en el marc dels actes de la Festa Major, la biblioteca Sibil·la Durfort de Collbató va acollir un acte homenatge a l’historiador Antoni Lardín i Olivers. L’acte va començar amb la presentació de la donació del seu fons històric a la Biblioteca Municipal. Després l’escriptora Núria Cadenes va presentar el seu darrer llibre Qui salva una vida, una història de solidaritat, coratge i humanitat ambientada a la Cerdanya durant la Guerra Civil, amb un diàleg entre la historiadora i sòcia del CECBLL Joana Llordella i la mateixa autora.
Celebrem Begues, 10 anys i 100 sessions “Els divendres… història” amb el documental “El Camí Ral. La ruta oblidada”
Divendres, dia 4 de setembre, a la sala del magnífic teatre/auditori El Goula de Begues, tingué lloc la projecció del documental “El camí ral, la ruta oblidada”. L’activitat es va fer en el marc de la celebració dels 10 anys i 100 sessions dels “Divendres Història”.
La capacitat d’acció i d’organització del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) quedà palesa tant pel contingut de l’activitat com per l’elevat nombre de persones assistents.
El CIPAG és una associació que va néixer l’any 2007 amb el propòsit d’un grup de persones que, des de fa més de 40 anys, treballen incansablement en projectes de recerca sobre les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i al curs del riu Llobregat.
La projecció del documental de Xavier Sànchez va anar precedida d’una interessant i àmplia taula rodona amb representants del CIPAG, del Parc del Garraf i d’Olèrdola, del CECBLL, del director del documental i de la regidora de Cultura, senyora Cati Junyent. L’activitat es va cloure amb un piscolabis regat amb l’esplèndida cervesa Encantada (la cervesa neolítica) i vins i caves de la masia de Can Sadurní.
La presència a la sala de persones vinculades a les entitats d’estudis, com La Rutlla de Sant Boi de Llobregat, de la qual n’és membre en Xavier Sànchez, o a d’altres entitats, com la de Sant Climent de Llobregat, ens portà a recordar l’enyorat i estimat Josep Campany, capdavanter de les trobades de l’Eramprunyà, que contribuïren a incentivar el treball del conjunt d’entitats d’estudis de la zona.
Parlem de Mobilitat i transició energètica a la Setmana del Llibre en Català
En el marc de la Setmana del Llibre en Català, el passeig de Lluís Companys de Barcelona va acollir la Matinal de Recerca Local, una jornada organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) als mòduls 51-52 de l’esdeveniment. L’activitat va ser dissenyada com un espai de diàleg informal i dinàmic entre autors, representants d’entitats i públic assistent.
La presentació de la revista Materials del Baix Llobregat (número 28) es va dur a terme de manera conjunta amb altres publicacions d’àmbit cultural, històric i local presents a l’estand de l’IRMU. Durant la trobada es va remarcar l’excel·lent qualitat de tots els treballs i revistes exposats, posant en valor la tasca de fons que realitzen els centres d’estudis d’arreu del territori per generar coneixement de proximitat i promoure el debat crític.
Editada de forma anual des de la dècada de 1990 pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), la revista Materials s’ha consolidat com una referència per als 30 municipis i 850.000 habitants de la comarca. L’entitat, que comptabilitza més de 300 associats i dona servei a 60 entitats, estructura cada número al voltant d’un dossier temàtic central, acompanyat d’articles d’investigació i ressenyes de llibres municipals.
Tal com es va posar de manifest durant la matinal, l’objectiu de la revista transcendeix la mera lectura o divulgació acadèmica passiva. La publicació s’envia directament a líders polítics, sindicats, patronals i agents socials del Baix Llobregat amb la voluntat de despertar l’esperit crític, generar debat i servir com a palanca de canvi i transformació en les polítiques públiques comarcals.
Aquest número 28 recull el treball elaborat prèviament en les jornades de l’Escola d’Estiu del CECBLL, trobades presencials que van aplegar una cinquantena de participants. El dossier central s’endinsa en el diagnòstic de la mobilitat i el transport al Baix Llobregat, basant-se en dades d’enquestes de mobilitat en dies feiners i anàlisis d’accessibilitat i transició energètica.
L’estudi evidencia que les infraestructures tradicionals (com les línies de FGC, Rodalies R1 i R4) s’han construït històricament pensant en la connexió radial amb Barcelona, el port i l’aeroport, deixant un buit significatiu en el transport intermunicipal directe. A més, el riu Llobregat actua com una línia de divisió que dificulta el desplaçament d’una ribera a l’altra en transport públic.
Com a resposta a aquests reptes, el dossier defensa una proposta concreta: el desenvolupament d’un sistema de tramvia comarcal modern que creui el riu, connecti les línies de FGC i Rodalies i articuli la mobilitat interna dels 850.000 veïns. Aquesta iniciativa compta ja amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat, la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) i diverses organitzacions sindicals per reivindicar-ne la realització davant les administracions.
El MNACTEC inaugura la seva Seu amb importants millores en els seus espais expositius
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha dut a terme una sèrie d’importants millores en els seus espais expositius. El dia 18 de setembre, representants del CECBLL van assistir a l’acte de reobertura de la seu del MNACTEC a l’antiga fàbrica Vapor Aymerich de Terrassa. L’esdeveniment va estar presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i va comptar amb la intervenció, entre d’altres, del director de la institució, Albert Tulleuda.
En el decurs de l’acte es van presentar les actuacions de millora de la climatització i d’eficiència energètica de les instal·lacions, així com la renovació dels espais expositius, amb novetats destinades a enriquir l’experiència de la visita.
La consellera va aprofitar per anunciar la propera reobertura del Museu de la Colònia Sedó, que pertany també al sistema del MNACTEC i que ha estat tancat durant els darrers mesos per reformes. El nou Museu incorporarà una experiència immersiva «Els ulls de la història: la Colònia Sedó». Recordem que des de l’any 2019 el CECBLL gestiona les visites de cap de setmana d’aquest important conjunt patrimonial del Baix Llobregat.
L’antic convent de Miralles inaugura la reproducció del retaule d’Antoine de Lonhy
El passat dissabte, 19 de setembre, l’Ajuntament de Castellví de Rosanes va inaugurar a l’antiga capella de la Domus Dei de Miralles la reproducció del cos central del retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino exposada a mida real. L’obra d’Antoine de Lonhy, datada al segle XV, representa la Mare de Déu amb el nen entronitzada i envoltada d’àngels. A ambdues parts de la Verge s’hi representen els dos sants que donen nom al retaule i que són els dos principals sants de l’orde agustiniana, a la qual pertanyia el convent. Hi destaca la figura que apareix als peus de la Mare de Déu, el comitent de l’obra, el mercader Bertran Nicolau, un dels grans benefactors del seu temps que va fundar el convent de Miralles. La capella gòtica que acull la reproducció del retaule destaca per la seva decoració amb pintura mural de l’època. El retaule original està fragmentat, el cos central està exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya i les taules de la part inferior, la predel·la, es conserven al Museu del castell de Peralada.
L’acte d’inauguració va estar presidit per l’Alcalde de Castellví de Rosanes, que també és gerent de la Fundació Rosella, una entitat sense ànim de lucre, que atén a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i/o Trastorn del Desenvolupament, des de l’any 1967 i que està ubicada als espais que ocupaven el convent. Hi van intervenir la regidora de Cultura, Patrimoni i Turisme, Salut i Participació Ciutadana, Anna Gil, i el conservador d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Cèsar Favà. Després de l’acte inaugural, va tenir lloc a l’església el concert ‘L’Orfeo’, de Claudio Monteverdi, ofert pel Consort Pere Serra, orquestra de flautes de bec de Catalunya, sota direcció d’Eloi Fuguet.
Des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a través de la Comissió Cívica del Patrimoni es va donar suport per a què el conjunt de Miralles fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la seva missió de protegir i promoure el patrimoni de la comarca.
L’Associació per la Memòria històrica i Democràtica del Baix Llobregat presenta ‘El terror feixista a Galícia‘ i ‘Tragèdia i repressió franquista al País Valencià‘
A l’Auditori de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat va tenir lloc, el dissabte 26 de setembre, la presentació de dues noves edicions de “El terror feixista a Galícia” i “Tragèdia i repressió franquista al País Valencià”. Amb l’auditori ple de socis i sòcies, així com de representants d’institucions i entitats, els ponents i coordinadors de les publicacions, Lourenzo Fernández Prieto i Ricard Camil Torres Fabra, en van presentar els continguts.
En aquest acte, organitzat per l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, va intervenir, en nom de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Claudi Carmona, tinent d’alcalde i regidor de Polítiques Mediambientals i Comunitàries. La presidenta de l’entitat, Tina Merino, va recordar la necessitat de continuar fent memòria i de recuperar històries de repressió per donar a conèixer realitats que han estat massa temps silenciades. L’acte va finalitzar amb l’actuació musical de Raquel Lua.
Per la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.
El cor de dones xilenes expreses polítiques ‘Voces de la Rebeldía’ visita Catalunya
Dins la programació de la commemoració del 50è aniversari de l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme (ACPEPF), els dies 10 i 12 hem pogut compartir espais, conversa i cançons amb les dones xilenes que formen el Coro Voces de la Rebeldía. Dones que van ser empresonades per la defensa dels seus ideals de llibertat i justícia. Ha estat una experiència intensa i colpidora.
Gràcies a les gestions que l’ACPEPF ha portat a terme des de fa temps, i a la solidaritat manifestada amb l’allotjament en cases particulars, han pogut estar amb nosaltres, coincidint, a més, amb l’aniversari del cop militar que va enderrocar el govern legítim de Salvador Allende. Voces de la Rebeldía és una coral xilena formada principalment per dones expreses polítiques de la dictadura de Pinochet i lligada al lloc de memòria Irán 3037 (ex Centro Clandestino de Secuestro, Tortura y Exterminio Venda Sexy).
Des del CECBLL les hem acompanyat en la visita al Parlament de Catalunya i també a les activitats que s’han organitzat a la Sala d’Actes de La Model, amb el títol “Compartint memòries: dones preses polítiques de les dictadures de Franco i Pinochet”, on vam donar a conèixer el seu testimoni, històries de lluita, de repressió i de tortura, i les vivències sota dues dictadures, la pinochetista i la franquista. Vam parlar de resistència, conviccions i dignitat. Reforçar vincles, acompanyar i compartir solidàriament, davant d’aquesta onada de foscor que vol arrabassar drets, és més necessari que mai. I, ara més que mai, la música i l’alegria són eines per fer-hi front.
Rebudes a la seu de CCOO, la paraula i la música es converteixen en ponts entre dos pobles units per la història: la resistència del poble xilè davant la dictadura de Pinochet i la lluita dels treballadors i treballadores del Baix Llobregat contra el franquisme.
Al Castell de Cornellà vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar les seves Voces de la Rebeldía i el grup Napalé. El concert, amb un repertori que va fer vibrar el públic assistent, va estar ple de cançons i músiques de reivindicació i d’esperança, perquè la lluita pels drets humans no s’atura.
Un emocionant homenatge a la memòria, la lluita i la dignitat.
Agraïm molt especialment a l’ACPEPF, a Isabel Alonso, Carmen Romero i Carlos Vallejo aquesta trobada.
UGT presenta la campanya “Qui hi guanya quan l’odi avança?”
A la seu de Cornellà, la UGT va presentar la seva campanya contra els discursos d’odi. “Qui guanya quan l’odi avança?” és la crida amb què el sindicat vol advertir de les conseqüències de l’avenç de l’extrema dreta i la xenofòbia.
Acompanyada de diferents materials gràfics i d’un espot televisiu, aquesta iniciativa posa el focus en la defensa dels drets, la convivència i la unitat de la classe treballadora davant dels discursos d’odi i de divisió.
La presentació la van realitzar Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, i Juan Carlos Fernández, secretari comarcal de la UGT del Baix Llobregat. A la jornada van participar delegats i delegades sindicals, institucions i diferents entitats del territori que, com el CECBLL, vam donar suport a aquesta campanya contra l’odi, un odi que posa en risc la cohesió social i la convivència als barris, pobles i ciutats.
Presentació del còmic “Gaudí. Jujol. El Mediterráneo en la Pedrera”
A Can Negre, a Sant Joan Despí, va tenir lloc la presentació del còmic “Gaudí/Jujol. El Mediterráneo en la Pedrera”, realitzat per Luis Campo Vidal.
La presentació va anar a càrrec del Sr. Àlex Medrano, tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i va comptar amb la participació de l’alcaldessa de la ciutat, la Sra. Belén García.
Amb un format gràfic i juvenil, el còmic ofereix una divulgació original i rigorosa que permet conèixer una mica més dos grans genis de l’arquitectura, Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, així com la relació professional que van mantenir en una obra tan emblemàtica com la Casa Milà, coneguda popularment com la Pedrera.
Assistim a l’acte “Les dones del Baix Llobregat envers la Llei de Memòria Democràtica”, subseu del Congrés de Dones del BLL
A Sant Vicenç dels Horts, a Can Comamala, l’Agrupació de Dones Sàvies SVH va organitzar una activitat amb el títol “Les dones del Baix Llobregat envers la Llei de memòria democràtica”, que va comptar amb la participació de la doctora en Història i especialista en memòria democràtica i gènere, Carlota Vidal Sánchez, que hi va impartir la conferència “De ciutadanes de segona a protagonistes del canvi”.
En aquest acte, Esperanza García Cuadrado va presentar el projecte en què les Dones Sàvies de SVH estan treballant per visibilitzar les històries de les dones afusellades, represaliades i oblidades durant la Guerra Civil i el franquisme a la comarca del Baix Llobregat, així com els diferents tipus de violència específica exercida contra les dones en temps de guerra al territori, i explicar com es van viure aquests fets a través dels testimonis de les dones i de les seves famílies.
L’activitat també s’emmarcava en el 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, “Ara més que mai”, com a subseu, amb la participació de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.
En l’acte també hi van intervenir Victòria Castellanos, consellera de l’Àrea de Dones, Gent Gran i LGBTI; Lidia Muñoz, vicepresidenta segona i consellera de Cultura i Memòria Democràtica, i l’alcalde de la ciutat, el Sr. Miquel Comino.
El sentit de ser dels centres i entitats d’estudis
Recentment he estat obsequiada amb una gran festa sorpresa organitzada per les meves companyes i companys del CECBLL amb motiu de la meva jubilació. Encara ara m’emociono en recordar-ho.
Aquest acte de generositat em va portar a fer una reflexió que us comparteixo. La trobada va aplegar persones vinculades a les diferents etapes de la meva vida laboral: la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig exercir la docència i la gestió universitària com a professora associada entre el 1986 i el 1999; l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, on vaig ser regidora de Cultura i d’Educació; i una àmplia representació del CECBLL, institució en la qual tanco la meva vida professional i on he estat vinculada a projectes de recerca, de divulgació, de defensa i preservació del patrimoni, de memòria democràtica, etc.
Queda clar que he dedicat la meva vida – laboral i personal – a l’àmbit de la cultura i del coneixement.
Confesso que he gaudit profundament d’aquest trajecte professional; que he cregut fermament en tots i cadascun dels projectes que he contribuït a impulsar o a desenvolupar; i que el balanç és de constant aprenentatge i de gratitud vers les persones amb les que he compartit camí.
Ara bé, des d’aquest bagatge em permeto plantejar una qüestió essencial amb l’objectiu de compartir-vos la meva resposta: ¿quina és la raó de ser dels centres d’estudis o entitats de recerca local (que conec bé) en un context on les universitats (que també conec bé) tenen assignada oficialment la funció d’investigar i generar coneixement? Quin és el nostre valor afegit, si és que en tenim?
M’aventuro a orientar una resposta: l’existència dels centres d’estudis no solament té un sentit ple, sinó que ambdues esferes es complementen i s’enriqueixen mútuament. Universitats i centres ocupen espais propis, amb funcions singulars i indiscutibles. No és casualitat, doncs, que una part significativa del personal docent i investigador universitari formi part activa de les entitats d’estudis locals.
La primera diferència fonamental rau en el fet que els centres d’estudis són interdisciplinaris: no es delimiten per matèries o disciplines, sinó per coordenades geogràfiques i humanes. És cert que les especialitats territorials existeixen en l’àmbit universitari, on també es caracteritzen per ser interdisciplinàries. Són els anomenats Area Studies. Però acostumen a acotar grans regions, sovint molt distants —com el grau en Estudis d’Àsia Oriental de la UAB o el màster en Estudis Llatinoamericans de la UB. En canvi, els centres d’estudis, arrelats al territori immediat on s’insereixen, treballem de manera interdisciplinària en àrees i dinàmiques locals que, pel seu abast micro, rarament reben l’atenció prioritària de l’acadèmia. Però oblidem que la recerca local nodreix sí o sí la història general. És innegable, per exemple, que l’estudi sobre l’exili al Baix Llobregat aportarà de ben segur coneixement sobre l’exili a Catalunya.
En segon lloc, les universitats no sempre ho tenen fàcil per completar el que anomenem el “cicle integral de la recerca”, és a dir, la transferència i el retorn social de la ciència. He pogut veure com, de vegades, les universitats troben dificultats per accedir a canals de difusió ciutadana i, de manera puntual, es recolzen en els centres d’estudis per vehicular la disseminació dels seus resultats. Per contra, les entitats d’estudis mai concebem que una recerca finalitza quan s’acaba la fase d’investigació, sinó que el seu últim moment està en la transmissió a través de llibres, conferències, exposicions, materials didàctics, itineraris… La difusió és consubstancial a la recerca, el punt que tanca el cicle.
Una altra diferència es troba en les metodologies i en les formes socials del coneixement. Si bé les línies de recerca formal que desenvolupem des de les nostres associacions s’ajusten rigorosament als estàndards de qualitat científica, d’altres iniciatives de coneixement del territori s’articulen des de dinàmiques participatives i no estrictament ajustades a les normes de la ciència. Però són igualment útils. Un exemple paradigmàtic són els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, els quals, mitjançant la promoció de candidatures, no solament tenen com a objectiu premiar, sinó també cartografiar i fer emergir els projectes innovadors que s’estan gestant a la comarca. En definitiva, conèixer.
En conclusió, el paper dels centres i entitats d’estudis es manté per si mateix; no resta espai ni és invalidat per les funcions de la universitat. Ben al contrari, la vitalitat dels centres d’estudis afavoreix sinèrgies col·laboratives indispensables entre la institució universitària, la ciutadania i el territori. Aquestes aliances es concreten en l’acollida, per part dels centres d’estudis, d’alumnat en pràctiques, en l’impuls de projectes de recerca capaços d’incorporar joves investigadors/res universitaris, en l’oferta de suports per a la publicació de treballs o en la promoció d’iniciatives conjuntes que arrelen la universitat en la realitat social que l’envolta.
Potser és precisament aquest sentit vital – més enllà del purament acadèmic – i la dimensió associativa i oberta el que constitueix la clau de volta dels centres d’estudis, i la raó última per la qual cal protegir-los, impulsar-los i reconèixer-los tant des de la ciutadania com des de les administracions i les universitats. Estaria bé un pla d’actuació conjunta en alguns àmbits.
Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Presentació nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL: Soci protector
El dia 10 de juliol davant el Consell d’Alcaldes a la seu del Consell Comarcal, el president del CECBLL, en Jordi Sicart, acompanyat per les presidències anteriors i la direcció, va presentar la proposta del nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL a través de la figura del soci protector.
Amb aquesta figura, aprovada per l’Assemblea d’enguany i recollida als Estatuts de l’entitat, es pretén simplificar la relació de col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL;
oferir als Ajuntaments ser un actor integrat en la vida i dinàmica del CECBLL; ser una eina que segueixi aportant transparència i seguretat jurídica en la relació entre ambdues parts; i assolir una major consolidació del paper del CECBLL com a agent cultural i dinamitzador de la comarca, a través de tot el seu ventall d’activitats, i dotant-lo de major solvència econòmica.
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
