Aquest juliol hem sabut, a més, que la calor incrementa la mortalitat, sobretot en zones densament urbanitzades, per l’efecte d’illa de calor. L’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, estima en 1.060 les morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre del 2022, coincidint amb un dels estius més càlids registrats fins ara.

La calor no afecta igual tots els territoris, apunta l’estudi. Les persones que viuen en municipis del litoral presenten un nivell de risc més elevat que les de municipis de l’interior. La vulnerabilitat a la calor és més elevada en zones amb habitatges antics, poca infraestructura verda i població envellida (on predominen les dones per la seva esperança de vida més alta), mentre que la renda i el nivell educatiu actuen com a factors protectors.

Els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 °C, però augmenta de manera accelerada a partir de 32 °C, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 °C. Doncs bé, a Vallirana aquest juliol (1-25) han tingut més de 32 °C cada dia, i cinc dies més de 36,5 °C. Al Prat, s’ha superat en vint ocasions el llindar dels 32 °C i en dues el dels 36,5 °C.

La calor persistent impacta en la salut general dels baixllobregatins i endureix les condicions laborals de sectors en què es treballa a l’aire lliure, com ara la construcció, l’agricultura, la ramaderia i determinats serveis. També forma part dels factors de risc dels incendis forestals, juntament amb l’absència de pluges, els vents forts i la gestió deficient del territori. El nivell oficial d’alerta és elevat i de l’1 de juny al 25 de juliol se n’han declarat 22 al Baix Llobregat, amb un total de 50 hectàrees cremades entre forestals i no forestals.

Ja ho apuntava el congrés El Baix Llobregat a Debat fa deu anys: quasi el 60% de la comarca és forest, arbrat o no, i per tant la gestió forestal és imprescindible. En canvi, a les agendes econòmiques, socials i polítiques se sol rebaixar la importància d’aquest sector.

Segur que l’estiu passarà i potser ens oblidarem de les calorades, però no hauríem de menystenir els riscos que comporten per a les persones i els paisatges, ni regatejar en la prevenció i mitigació dels seus efectes. D’eines n’hi ha, i s’han de potenciar: refugis climàtics a l’abast de tothom, un disseny urbà sostenible i adaptat al nou clima, més verd, climatització d’escoles, foment de la rehabilitació energètica i climàtica dels habitatges envellits, atenció a col·lectius vulnerables, més recursos per a la prevenció, vigilància i extinció de focs…