Parlar de la calor ha deixat de ser un recurs neutre per iniciar una conversa de cortesia: les altes temperatures arriben abans i duren més dies, i això fa que haguem de considerar cada vegada més l’escalfament global com un fenomen palpable, mesurable, amb efectes directes a curt termini. El Servei Meteorològic de Catalunya és categòric: la primera meitat de l’estiu del 2026 (entre l’1 de juny i el 15 de juliol) ha estat la més càlida registrada des de 1950: hem viscut una successió d’onades de calor separades per intervals curts en què les temperatures s’han mantingut igualment elevades.

En xifres, la temperatura mitjana presenta una anomalia de +3,8 °C respecte de la mitjana climàtica, la més elevada per a aquest període i dues dècimes superior al rècord assolit l’any 2025 (+3,6 °C). L’anomalia de la temperatura màxima és encara més excepcional, amb un valor de +5 °C. Un episodi aïllat? El mateix Meteocat informa que aquest inici d’estiu extraordinari ha arribat precedit de la primavera més càlida al conjunt de Catalunya des que hi ha registres.

El Baix Llobregat no sol aparèixer en els mapes de rècords de temperatura, però els mesuraments oficials aporten dades significatives: de l’1 al 25 de juliol el Prat ha sofert 19 nits tropicals (en què els termòmetres no han baixat de 20 °C) mentre que a Vallirana ho han estat totes. I la calor nocturna afecta més la salut de les persones que la diürna, segons adverteix un estudi recent del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC centrat en la ciutat de Barcelona.

Aquest juliol hem sabut, a més, que la calor incrementa la mortalitat, sobretot en zones densament urbanitzades, per l’efecte d’illa de calor. L’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, estima en 1.060 les morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre del 2022, coincidint amb un dels estius més càlids registrats fins ara.

La calor no afecta igual tots els territoris, apunta l’estudi. Les persones que viuen en municipis del litoral presenten un nivell de risc més elevat que les de municipis de l’interior. La vulnerabilitat a la calor és més elevada en zones amb habitatges antics, poca infraestructura verda i població envellida (on predominen les dones per la seva esperança de vida més alta), mentre que la renda i el nivell educatiu actuen com a factors protectors.

Els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 °C, però augmenta de manera accelerada a partir de 32 °C, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 °C. Doncs bé, a Vallirana aquest juliol (1-25) han tingut més de 32 °C cada dia, i cinc dies més de 36,5 °C. Al Prat, s’ha superat en vint ocasions el llindar dels 32 °C i en dues el dels 36,5 °C.

La calor persistent impacta en la salut general dels baixllobregatins i endureix les condicions laborals de sectors en què es treballa a l’aire lliure, com ara la construcció, l’agricultura, la ramaderia i determinats serveis. També forma part dels factors de risc dels incendis forestals, juntament amb l’absència de pluges, els vents forts i la gestió deficient del territori. El nivell oficial d’alerta és elevat i de l’1 de juny al 19 de juliol se n’han declarat 15 al Baix Llobregat, afortunadament de poca importància i amb escassos danys: tan sols 14 hectàrees cremades.

Ja ho apuntava el congrés El Baix Llobregat a Debat fa deu anys: quasi el 60% de la comarca és forest, arbrat o no, i per tant la gestió forestal és imprescindible. En canvi, a les agendes econòmiques, socials i polítiques se sol rebaixar la importància d’aquest sector.

Segur que l’estiu passarà i potser ens oblidarem de les calorades, però no hauríem de menystenir els riscos que comporten per a les persones i els paisatges, ni regatejar en la prevenció i mitigació dels seus efectes. D’eines n’hi ha, i s’han de potenciar: refugis climàtics a l’abast de tothom, un disseny urbà sostenible i adaptat al nou clima, més verd, climatització d’escoles, foment de la rehabilitació energètica i climàtica dels habitatges envellits, atenció a col·lectius vulnerables, més recursos per a la prevenció, vigilància i extinció de focs…

Juliol de Premis

Com ja us hem estat informant, enguany és any de Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i aquest mes de juliol ha estat un devessall d’actes de dinamització per els municipis de la comarca per a la presentació de candidatures (veure aquí).

Hem dut a terme un conjunt de participacions en actes institucionals, com la presentació de la proposta de soci protector al Consell d’Alcaldes de la comarca (veure aquí), l’assistència a la cloenda de la commemoració de l’Any Xavier Corberó a Esplugues (veure aquí);i l’acte al Parlament de presentació a les entitats memorialistes, de l’estat d’avenç de la Llei de Memòria Històrica per part del grup socialista (veure aquí).

Hem realitzat una jornada sobre IA: dones i edatisme com a subseu del Congrés de Dones del Baix Llobregat (veure aquí), i assistit a la jornada celebrada a Molins de Rei (veure aquí).

Altres: Pere Prats; llibre Jaume Gavaldà; Estiu al Baix. No en tinc ni idea!!

I com a gran acte de caràcter molt emotiu el realitzat el dia 10 per a celebrar la jubilació de l’Esther Hachuel, que finalitza la seva vida laboral al CECBLL com a directora, i s’incorpora a la Junta amb la funció de Vice-presidenta; benvinguda!! (veure aquí)

I després de les vacances d’agost reprenem amb tot un plec d’activitats d’alt nivell: la ponència d’Anton Costa a Sant Boi de Llobregat (veure aquí), la segona taula rodona de LA TRETZENA sobre el cristianisme (veure aquí), les I Jornades de Patrimoni del Prat de Llobregat (veure aquí) i la conferència d’Anna Anglilsano a l’Espai de la Terrissa (veure aquí).

Us hi esperem!!

Bones vacances