ARTICLE D’OPINIÓ: “Vuitanta anys després…”, per Carles Olona Carbonell

A vegades la vida et sorprèn amb quelcom inesperat. Una trucada i una troballa. Un Jutjat de Sant Feliu de Llobregat transfereix a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, trenta-vuit fitxes de repressaliats pel franquisme durant els primers anys de la postguerra.

Font de la fotografia: Carles Olona durant la presentació a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, extreta del diari digital Fet a Sant Feliu

I la història comença amb la localització d’una fitxa molt significativa per a mi, la del meu avi patern, Antonio Olona Esteve. Llavors m’arriba la proposta d’investigar aquesta fitxa i la de quatre persones més. I com em podia negar a entrar a fons en la investigació d’aquestes cinc persones que havien arribat a Sant Feliu, una vegada indultades de les condemnes imposades pels tribunals militars que les van jutjar. Alguns d’ells amb ordres de desterrament, com és el cas de l’avi i d’altres que fugien dels seus pobles a causa de la seva marcada defensa de la legalitat republicana.

La història del franquisme i de la repressió política que va exercir, molt oblidada  durant dècades, és la història dels nostres pares, avis, besavis. Amb l’estudi d’aquestes històries personals es compren molt millor el patiment i el neguit que va acompanyar les seves vides, el que van arribar a lluitar per sobreviure primer i recuperar unes condicions de treball i de vida més dignes, després.

Guillermo Monterde Roig (Benassal, Castelló), José María Echaves Esteban (Jadraque, Guadalajara), Pedro Aznar Gómez (El Masnou),  Antonio Campos González (Laujar de Andarax, Almeria) i Antonio Olona  Esteve (Terrassa), tots ells de famílies i procedències ben diverses però amb un destí comú, haver lluitat i defensat la Segona República, primer, i després patir privació de llibertat, amb sentències dictades pels consells de guerra sumaríssims aplicats per tribunals militars, que es fonamentaven en la ficció jurídica de què van ser els republicans els que es van rebel·lar contra Franco. Qualificar de rebels els defensors del govern legítim de la Segona República és una aberració, és la creació d’una original figura penal, la rebel·lió invertida, segons l’historiador Emili Ferrando Puig del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, perquè eren precisament els que els jutjaven i condemnaven els que havien consumat la rebel·lió el 18 de juliol de 1936.

El pare no m’havia parlat de la vida de l’avi. El silenci era un fet comú a les llars del país. Mentre, la repressió franquista en forma de privació de llibertat, amenaces a les famílies, pèrdua de llocs de treball, escanyava les malmeses economies familiars, la càrrega familiar corresponia a les dones, com el cas de l’àvia, que mantenia amb prou feines a base de treballs mal pagats els seus dos fills.

La poca informació que tenia m’havia arribat de l’àvia, quan m’explicava que anava caminant de Sant Feliu a la Presó Cel·lular de Barcelona (La Modelo) de la mà dels seus dos fills, un d’ells el meu pare, per portar-li a l’avi alguns queviures i estris de baster, per fer petits treballs a la presó.

Però la meva sorpresa va ser majúscula quan durant la investigació vaig comprovar que l’avi havia estat durant la Guerra Civil delegat comarcal del PSUC (partit al que em vaig afiliar quan tenia 17 anys), regidor pel PSUC-UGT a l’Ajuntament de Terrassa, responsable del Socors Roig i del Servei d’Informació Militar d’aquesta ciutat, sent detingut el 21 d’agost de 1939. Confesso que la troballa de tota aquesta informació em va causar una profunda emoció i admiració, al comprovar que els dos compartíem els mateixos ideals.

Allò que durant anys només havia intuït, ara es confirmava. La investigació a partir d’una petita fitxa, ha fet possible que la història de part de la meva família es pogués escriure.

El que va començar amb cinc petites fitxes i molta feina per endavant, va concloure, o potser no, el passat 7 de novembre, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, amb una conferència que va ser rebuda com un petit homenatge a aquests cinc homes víctimes del feixisme per part dels familiars assistents.

 

Carles Olona Carbonell (net d’Antonio Olona Esteve)

Llicenciat en Periodisme

 

FONT: elBaix.cat 

Última modificació: 28 de novembre de 2023