Grenoble homenatge els exiliats víctimes de la Guerra Civil

Cada vegada que un investigador rescata un document desperta la Memòria

Del 16 al 20 d’octubre passat vam tenir l’oportunitat de viure i compartir coneixements, experiències i emocions amb exiliats i familiars dels exiliats espanyols, la majoria catalans, a Grenoble. Per uns dies, aquesta ciutat i el municipi de La Tronche  –que forma part de la seva àrea metropolitana– va dur a terme una sèrie d’actes d’homenatge i memòria històrica vinculats a l’exili i a les víctimes de la Guerra Civil.

La doctoranda de la Universitat de Grenoble, Léa Barril, va donar a conèixer per primera vegada als francesos i també a nosaltres, els noms de 56 exiliats espanyols que van morir entre els mesos de febrer i juliol de 1939 al camp de concentració de Grenoble i que estaven enterrats en una fossa comuna al cementiri de La Tronche.

Entre aquestes persones enterrades hi havia un nadó esparreguerí, Joan Milan Beltran, el qual havia mort als onze mesos. La història familiar l’havíem publicat al web del CECBLL, en dos treballs que he compartit amb Blanca Mampel, per un cantó, i amb Josep M. Cobos per l’altre, i havíem situat el lloc del traspàs de la criatura al camp d’Argelers, però el cert és que, tot i que segur que va estar en aquest camp, és probable que, en trobar-se molt delicat, es traslladessin cap al nord on hi havia l’hospital on el nen va morir al cap de pocs dies, concretament  el 20 de març de 1939.

Aquest fet documenta el patiment d’una família com moltes altres, una mare que havia perdut el marit feia ben poc en un hospital militar a Mataró i que buscava, juntament amb la seva germana, també vídua de guerra, sobreviure en aquella França tan hostil.

L’alcalde de La Tronche, Bertrand Spindler, en el seu homenatge es lamentava dels anys de silenci, tant a França com a casa nostra, i va agrair el paper de Léa Barril i dels historiadors pel fet de donar a conèixer la veritat.

En aquell cementiri vam recordar aquests morts, molts d’ells nens, amb els familiars vinguts de diferents punts, els estudiants de la ciutat de Grenoble que fan un projecte sobre Memòria en un institut de la ciutat, i les autoritats –alcaldes i regidors de diverses ciutats– també en Juan Jurado, i en Lluc López, cosí de l’infant. Personalment, em va emocionar veure els estudiants de secundària que van llegir els seus escrits en aquell cementiri verd i plujós, ells, els estudiants, els joves, em fan creure en un futur on haurem acabat amb les guerres. Fins i tot en aquests moments que són utilitzats per desacreditar-los, crec en ells. No hi ha un altre camí!

En aquest viatge, també vam poder visitar una exposició a la Maison Internationale de Grenoble, titulada “Refugiats espanyols a França, a Isèra i a Grenoble (1936-1941): 90 anys de la Guerra Civil Espanyola. Història i Memòria”, comissariada per Léa Barril i la professora universitària Almudena Delgado Larios.

Per altra banda, la MIG organitzà una vetllada de testimonis on estudiants de l’Université Grenoble Alps va fer una lectura pública de relats de vida de les famílies. L’acte va cloure amb la intervenció directa de tres descendents que compartiren amb els assistents els records del seu propi exili familiar.

Voldríem agrair Léa Barril, els familiars, especialment en Lluc López, també els alcaldes i autoritats, que no van fer res més que representar-nos en aquest homenatge, el professorat que va compartir amb nosaltres les seves experiències i al CECBLL per haver tingut, fa molts anys, la iniciativa de formar-nos a molts historiadors i acompanyar-nos en aquest camí de la recerca.