Seguim voltant per la comarca amb Contes del Baix Llobregat

/by

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Gavà

El Prat de Llobregat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quatre han estat els municipis on hem presentat el llibre Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella, durant aquest mes de març que tanquem.

Els municipis d’Olesa de Montserrat (28 de febrer), Gavà ( 6 de març), El Prat de Llobregat ( 13 de març) i Molins de Rei ( 17 de març) han acollit aquestes presentacions. Com és habitual, a banda de les explicacions de l’autor i la il·lustradora, ens han acompanyat lectors i lectores dels municipis que ens han regalat la seva interpretació i lectura d’un dels contes del llibre. Volem donar les gràcies a Meritxell Cortés d’Olesa, Albert Villanueva i Emma Marzábal de Gavà, Àngela Jove i Arnau Puig d’El Prat i als participants Club de Lectura Dramatitzada de Molins de Rei per les seves lectures.

També a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes 4 presentacions, a les autoritats que ens han acollit als seu municipis i a les diverses biblioteques d’arreu de la comarca pel seu interès en presentar aquest llibre.

Podeu veure el reportatge que Gavà Televisió va fer el dia 6 de març aquí.

I la gravació de l’acte de Molins de Rei en el següent enllaç:

Olesa de Montserrat acull el llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinó”

/by

CECSCAT, Associació de persones amb capacitats diverses, van organitzar la tarda del 27 de febrer la presentació del llibre de l’historiador i soci del CECBLL Josep Padró, La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, un llibre editat per Edicions del Llobregat. La Comunitat Minera Olesana va acollir a la quarantena de persones que van assistir a l’acte.

La també historiadora Gemma Estrada, va presentar l’extens currículum de Josep Padró, gran expert sobre la Colònia Güell en relació a la qual ha publicat diversos llibres, treballs i articles. En aquest darrer llibre, aborda la història de la colònia des d’una perspectiva eminentment social, una mirada de la que no n’és distant, ja que l’autor forma part de la quarta generació d’habitants i treballadors d’aquesta colònia.

Durant la presentació en Josep va relacionar les dues colònies industrials més grans de Catalunya, la Colònia Sedó i la Colònia Güell, totes dues a la comarca del Baix Llobregat, que formen part del patrimoni industrial més important del país.

Josep Padró i Margó, va rebre el desembre passat l’accèssit al Premi Estudis- Fundació Caixa d’Enginyers, dins la 32a edició dels Premis Bonaplata per la recerca d’aquesta obra.

OLESA: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

/by

Web Site X Instagram YouTube

L’any 1980, un grup d’espeleologia (del SIS del Centre de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s’havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO).

Des que va néixer, la filosofia d’aquesta entitat ha estat fomentar l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d’alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l’Himàlaia i als Estats Units,<< fins que la mort de dos expedicionaris del CMRO, l’any 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior>>, explica Jaume Morera, membre fundador del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Finalment, la secció d’alta muntanya va deixar de funcionar cap a l’any 1992 i només va restar un grup d’esquí de muntanya.

Morera explica també que << l’activitat del grup de recerques ha estat molt vinculada a les necessitats que han anat sorgint i a l’oportunisme de les obres que s’han anat fent al municipi>>. Precisament,les actuacions que l’Ajuntament i alguns propietaris privats que han fet en edificis, carrers i places d’Olesa han estat motiu d’enfrontament amb els membres del CMRO, <<perquè creiem que algunes d’aquestes obres han estat molt incorrectes>> Un dels objectius del CMRO és organitzar accions de protesta per denunciar aquelles actuacions que consideren perjudicials per conservar el patrimoni local. 

Amb els incendis del 1994, l’entitat es va plantejar una nova direcció per a les seves activitats. D’aquí va sorgir una secció de medi natural, que s’encarregava de netejar boscos i camins, repoblar i crear nous punts d’aigua. Argelich destaca que el CMRO<<es va incorporar a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) com a membre actiu>>.

El grup de recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d’excavacions al mas Vilar. A més a més, es va recuperar el brollador d’aigua i bassa del segle XVI a Puigventós, entre algunes altres activitats. D’altra banda, la secció de medi natural va ajudar a regenerar les zones cremades l’any 1994,  efectuant replantacions. Pel que fa a la secció d’esquí, concentra l’activitat els mesos d’hivern, amb cursets de cinc diumenges seguits, fets per monitors federats.

Els projectes de futur del CMRO són molt ambiciosos: continuar la tasca que l’entitat du a terme: treballar en l’arxiu fotogràfic i documental del centre i continuar lluitant per tal d’aconseguir que Olesa tingui museu. Al 2013, el CMRO compte amb tres seccions actives: Geografia i Ciències Naturals, Recerques i Esquí.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel