Quan les parets parlen

Sant Feliu de Llobregat és una ciutat que ha conegut profunds canvis urbanístics i socials al llarg de la seva història, sempre com a reflex i com a conseqüència de la proximitat amb
Barcelona i dels canvis que els mitjans de transport i de producció han provocat sobre la capital del país.

La ciutat va experimentar una primera gran transformació urbana i social amb l’arribada del ferrocarril l’any 1854 i l’esclat de la Revolució Industrial que aquest esdeveniment va comportar. Als inicis del segle XX, el creixement urbà i industrial de Barcelona i l’etapa de prosperitat econòmica que es va derivar de la neutralitat d’Espanya a la I Guerra Mundial va permetre una segona gran transformació en les dècades dels anys vint i trenta, molt visible encara a Sant Feliu (creació de la Plaça de la Vila, de la Rambla Marquesa de Castellbell, del Parc Nadal, del mateix edifici de l’Ajuntament, etc.) i que es va frenar sobtadament per la Guerra Civil. A començament dels anys seixanta del segle passat, Sant Feliu va experimentar el més gran creixement demogràfic i el major canvi social de la seva història, quan en una dècada i mitja va triplicar la població i va trencar els seus límits urbans fins aquells moments: la via del tren i la Riera de la Salut. Un creixement brusc i desordenat, que només la lluita dels propis veïns i veïnes, especialment en la dècada dels anys setanta, va aconseguir frenar.

L’itinerari interpretatiu “Quan les parets parlen” explica aquells anys de lluita i de mobilitzacions, i com van permetre configurar la realitat urbanística i social que Sant Feliu de Llobregat tenia en començar la recuperació de la democràcia i que es mantindrà fins als inicis del nou mil·lenni. Aleshores Sant Feliu torna a créixer amb nous
barris, amb nova població immigrant de més enllà de les fronteres de l’Estat i amb una nova realitat econòmica i tecnològica.

L’itinerari pretén que la ciutadania del present pugui conèixer a fons i entendre aquelles mobilitzacions i el seu resultat —que valorem molt positivament— en la construcció del Sant Feliu de Llobregat actual. Preservar la memòria d’aquells anys i difondre-la entre la ciutadania que no els va viure és, com hem dit, un objectiu explícit d’aquest itinerari interpretatiu.