L’ARTICLE DEL MES PER GENOVEVA CATALÀ
TURISME I PLATGES A LA COMARCA
Les platges
Disset quilòmetres de platja conformen la riba sedimentària i planera del mar al Baix Llobregat. Espai que ha acollit l’esbarjo i l’estiueig de la ciutadania de la comarca i de Barcelona i, que ha rebut les primerenques onades de turistes que portaren nous costums i alguns doblers.
Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat són els municipis que ens aporten les platges. Castelldefels situada entre dos sistemes naturals diferenciats: els canyissars i aiguamolls del delta del riu i el massís calcari del Garraf.
Gavà gaudeix d’una pineda de 400 metres d’ amplada, que arriba fins a primera línia de mar, el seu passeig marítim ha estat distingit amb el premi FAD d’arquitectura exterior.
Viladecans, s’estén des de la desembocadura del Remolar fins a la de l’estany de la Murtra. La pineda litoral de pi pinyoner, plantada a principis de segle per fixar les dunes, separa la platja de la resta del territori.
Les platges de la Pineda, la Murtra i de Cal Francès permeten gaudir d’aquesta zona natural. La platja del Remolar és una platja verge per gaudir de la natura, gran part de la platja està ocupada per vegetació dunar i basses temporals d’aigua.
De tot el Baix Llobregat la platja del Prat amb més de 100 metres és la més ampla, disposa d’una àmplia zona equipada, que conviu amb zones d’important valor natural que conserven comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners.
En els darrers anys s’ha pres consciència dels valors naturals de les platges. Les trobem ben puntuades en les enquestes de reputació i amb bona nota en els sistemes de qualitat del litoral. El treball conjunt de les institucions amb la construcció de sistemes de depuració d’aigua i la regulació d’abocaments, junt amb les lluites dels grups ecologistes i d’altres col·lectius socials, ha propiciat que es freni la impunitat amb la que durant molts anys van actuar els qui només tenien com objectiu fer diners, sense importar-los la petjada que deixaven en el territori i per tant, en la vida de la gent.
Tot i a aquestes circumstàncies, tenim nous perills i noves oportunitats a l’horitzó. Com el canvi climàtic i noves propostes de creixement no arrelades i només fruït de l’especulació, recordem les virtuts amb que se’ns va presentar el projecte de l’Eurovegas.
El turisme
Convé seguir reforçant el treball coordinat entre les administracions competents, calen estratègies orientades a combatre el canvi climàtic, els científics de manera reiterada ens demostren que no és cap fal·làcia. Una lluita com aquesta demanda mesures de tota mena que es poden contemplar en els plans de mitigació del canvi climàtic, plans de transició energètica i plans de mobilitat, entre moltes altres eines de gestió i de planificació.
El turisme ha esdevingut un nou filó de creació de riquesa, de treball i de benestar, però no es pot impulsar el turisme a qualsevol preu per això cal elaborar una estratègia turística. Segons Nacions Unides en el segle XXI el turisme ha de tenir en compte 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que se centren en un ús sotenible de recursos natural com aigua i energia i en el creixement econòmic integrador i orientat a eradicar la pobresa. Les activitats del sector turístic s’han de sostenar en un sistema educatiu inclusiu i en una formació professional de qualitat. Les polítiques turístiques han d’estar arrenglarades amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat, dels ecositemes terrestres i dels paisatges urbans. Els sectors públics i privats vinculats amb la indústrica turística, han de treballar col·laborativament, amb eines de participació ciutadana i a favor de la salut i el benesetar social.
La nostra comarca ha emergit amb vocació de col·laboració i de coresponsabilitat amb l’entorn metropolità. Vol diàleg i formulació d’objectius comuns amb la ciutat de Barcelona. De cap manera es pot recolzar (per acció o omissió) una estratègia d’acollir allò que Barcelona no vol o no pot ubicar. En matèria de turisme no s’hi val dir “Barcelona està plena i al Baix Llobregat encara s’hi cap”.
L’aposta turística i de lleure de la comarca s’ha sustentar en una estratègia pròpia i alhora comuna amb la Regió primera, prenent com a base els objectius assenyalats per la ONU. De cap manera hem de caure amb acollir el “rebuig” de la massificació.
Sostenibilitat econòmica.
No podem fer de la necessitat virtut. No s’hi val dir que el turisme crea ocupació. Hem de crear ocupació de qualitat i ens hem d’allunyar d’experiències prou explicades i que no són tant reeixides com sembla. Recordem la frase d’Einstein “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix“. Fa poques setmanes que la televisió de Catalunya emetia un interessant programa sobre l’impacte del turisme. L’economista Miquel Puig al seu article “Vendre sota cost“[1], assenyalava que no cal confondre ingressos amb riquesa i que és un error idèntic al que cometria un empresari que identifiqués vendes amb resultats. Il·lustrava el seu parer dient-nos que la producció per ocupat a les Balears és entre un 5% i un 10 % inferior a la de Lleida, el turisme aporta menys prosperitat a les Balears que el sector agroalimentari a Lleida. Les baixes retribucions salarials en el sector turístic tenen una fortíssima repercussió en el sistema fiscal del nostre país (IRPF, IVA,…).
Cal un gran esforç per endinsar-nos a fons en les noves realitats socials, econòmiques i ecològiques. No podem fer servir sempre les mateixes receptes, i menys ara, la Maria del Mar Bonet ja ens ho diu “Vigila el mar, que la pluja no és teva i el sol enlluerna a poc a poc”.
Genoveva Català Bosch
Membre de la Junta del CECBLL
————————
1 PUIG, MIQUEL, Vendre sota cost, Diari digital ARA , Disponible a http://www.ara.cat/opinio/Miquel-Puig-vendre-sota-cost_0_1790820926.html
2 BIOSPHERE- BARCELONA. Memorandum.
EL PROCESO HACIA LOS DESTINOS URBANOS SOSTENIBLES EN EL MARCO DE LA NUEVA AGENDA URBANA