“L’economia social i solidària com a element d’innovació disruptiva” per Albert Marsà

En un moment en una situació socioeconòmica global inestable, amb solucions complexes, i un sistema capitalista global amb un col·lapse programat, accelerat arran de la pandèmia de la COVID-19 i agreujat pels conflictes internacionals que estan en marxa, ens trobem amb dues certeses referents a la digitalització i les noves tecnologies:

  • En l’àmbit relacional, ens trobem amb la dualitat que generen les noves tecnologies. Gràcies a la innovació de processos hem estat capaces com a societat d’adaptar-nos de millor forma a les situacions d’aïllament, però en part hem aprofitat malament aquesta oportunitat i finalment s’ha acabat agreujant l’individualisme sistèmic de la societat occidental, fins al punt de no tenir la necessitat de sortir de casa per fer res.
  • La falta de recursos entrants i el bloqueig del mercat global, evidencien que un creixement i un model insostenible han fet que retornem a un model de consum i producció d’aprofitament de les matèries de proximitat, de treball local i la importància de les pràctiques en economia circular per reduir el consum de matèries privades.

Aquests aspectes socioeconòmics i l’anàlisi que en realitzem ens generen diverses qüestions:

  • És, per tant, un avantatge o un desavantatge la digitalització de la societat?
  • És la digitalització la conseqüència o la causa dels nous models de consum?
  • És la innovació la solució per a recuperar els teixits socials comunitaris de les ciutats o és el llastre actual de les noves generacions?
  • Serem capaces de replicar les expectatives d’Isaac Asimov o estem evocades a viure la versió és distòpica en una societat replicant?
  • Pot ser social una ciutat digital? O pot ser digital una ciutat social?

Aquestes són algunes de les qüestions que posem sobre la taula amb el programa de comunalitats urbanes que busca explorar i desenvolupar noves eines i mètodes digitals que ens permetin impulsar les economies comunitàries de Sant Feliu de Llobregat i posar a disposició de la ciutadania la tecnologia i no a la inversa.

És clar que les noves eines digitals ens aporten beneficis clars per a la societat, però sempre hem d’aplicar-hi un judici de valor clar.

Un exemple d’aquests beneficis i noves sinèrgies és la interacció entre la IA i les persones. Aquesta planteja reptes i oportunitats per a les relacions socials: eficiència i conveniència versus complexitat emocional i empàtica. Però aquestes habilitats humanes úniques i les preocupacions ètiques relacionades amb la privadesa i la manipulació són factors a tenir en compte en aquesta nova era tecnològica.

No tota innovació és positiva i això només depèn de nosaltres, si acceptem o no acceptem aquest canvi i les seves conseqüències. Per exemple, com us sentiríeu si us dic que el paràgraf anterior ha estat completament escrit pel xat GPT?

Clayton Christensen “The innovators dilema” 1997 a Harvard introdueix el concepte clau “Innovació disruptiva”. Clayton es refereix a les tecnologies o pràctiques que desencadenen un canvi radical en la indústria o sector empresarial, i a conseqüència del seu desenvolupament es veu reemplaçat el model anterior.

Aquestes transformacions però, sovint s’atribueixen a l’enriquiment del model capitalista en l’eficiència de la cadena de producció, on a través de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies es dona solució a les necessitats de la comunitat de consum, sense pensar en les conseqüències sobre la sostenibilitat del procés de producció.

En aquest cas, però ens referim a un concepte més profund. El cooperativisme i l’autoorganització com a alternativa al model actual. Una proposta innovadora i regida per els valors de l’economia social i solidària, la qual es proposa com a solució al model econòmic actual, on convergeixen els grans grups de la ciutat: teixit productiu, teixit associatiu, administració pública i ciutadania. Parlem doncs de nous sistemes i nous models d’organització social, parlem de comunalitats urbanes i del seu funcionament comunal que hem integrat a la nostra ciutat.

“La innovació social consisteix en una idea, un principi, una acció, una forma d’organitzar-se o una combinació d’aquests elements que canvia les relacions socials i de la societat amb el medi. […]Doncs bé, avui, en plena crisi social, ecològica i energètica, hem de ser clars: innovar per innovar no té sentit; qualsevol innovació ha de ser socialment útil i ecològicament sostenible.” (Aterrant en el cooperativisme. Generalitat de Catalunya, Labcoop SCCL, Març 2017).

Cap a on anem doncs? Cal que ens plantegem els models, cal que encarrilem les vies del desenvolupament perquè segur que no el podrem parar, però si que el podem orientar cap a un model necessàriament sostenible, coherent i responsable amb la societat.

 

Albert Marsà