TAULA RODONA: ESPAIS NATURALS I FAÇANA LITORAL AL BAIX LLOBREGAT
“Cal Treballar per tenir un pla de connectors biològics de Catalunya”.
Els espais naturals del Delta, el parc natural de Collserola, l’espai fluvial, les platges del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels i els massissos de Montserrat i del Garraf van ser ahir protagonistes d’una reflexió entorn al territori de la comarca que paulatinament ha anat superant reptes: aconseguir preservar aquests espais, dotar-los d’eines de gestió i de planificació, o assolir que en el marc del desenvolupament normatiu europeu i local l’estabiment de diferents tipologies de protecció per a preservar els diferents ecosistemes.
Posar el “focus” de l’opinió pública, els ulls de la ciutadania, sobre el territori per comprendre el valor que l’entorn té per a la vida humana és un deure de ciutadania i una obligació ineludible per als poders públics.
És per això que el congrés El Baix Llobregat a Debat va organitzar una taula sore els espais naturals i la façana litoral del Baix Llobregat. L’acte va tenir lloc ahir, 30 de març de 2016, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Hi van intervenir:
- Maria José Albaladejo, gerent del Consorci de per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
- Marià Martí, director-gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola
- Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat
- Armard Ribes, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà
- Lluís Godé, director del Departament de Planificació i Ordenació i de l’Espai Fluvial de l’ACA
- Rafael Bellido, membre del CECBLL i moderador.
Els espais naturals són una garantia per a la salut i el benestar de les persones, i per si mateixos són un potencial econòmic.
Des dels espais naturals del Delta fins a Montserrat, passant per tot el curs del riu, per Collserola i per les platges, la comarca es reconeix en un entorn natural fortament pressionat per la densitat urbana, per la presència humana i per la multitud d’activitats de tota mena. El Baix Llobregat també és una comarca marítima. La redescoberta del mar ha de tenir en compte la fragilitat dels espais naturals protegits i la necessitat de mantenir l’activitat agrària.
En els darrers 40 anys s’ha fet una feina ingent per preservar el medi i els ecosistemes, malgrat que el territori ha estat fortament utilitzat pel desenvolupament de l’activitat econòmica i per l’habitatge. L’entorn del riu s’ha convertit en una galeria de serveis i hem atès espais naturals on la presència desordenada de l’activitat humana és un fet quasi consolidat. La intervenció ha aconseguit recuperar dunes, ens permet novament pescar al riu i de mica en mica l’aproximació al riu i els camins de ribera van establint una major connectivitat.
Un territori com el nostre necessita decisió política, recursos econòmics, gestió professional, vinculació ciutadana i participació social. S’ha d’aconseguir:
1.– La millora de l’estat ecològic de les llacunes del Delta.
2.– La recerca, el coneixement i la prevenció dels efectes del canvi climàtic al Delta.
3.– Convertir el Llobregat en un autèntic parc fluvial que articuli l’eix central de Catalunya
4.– Valorar els ecosistemes de les dunes i cercar solucions a la regressió de les platges
5.– Evitar l’aïllament dels espais naturals i reivindicar el Pla de Connectors biològics de Catalunya
6.– Adaptar les normatives relatives als usos d’espais com la muntanya de Montserrat per a preservar-la de conductes excessivament invasives que malmeten el medi.
7.– La desprogramació de la via de Cornisa per Collserola ha esta un dels reptes plantejats al llarg dels anys i avui ja assolit. Cal estar amatents a d’altres infraestructures com el pas de la MAT (línia de Molt Alta Tensió).
8.– L’atenció pública i la valoració social dels espais lliures, dels espais naturals i dels espais protegits és una eina bàsica per a la preservació dels ecosistemes, així com per evitar el seu aïllament.