EDITORIAL (GENER 2017): 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Baix Llobregat

Aquest mes ha fet 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la comarca. Entraren per Castellví de Rosanes el dilluns 23 de gener de 1939 i, amb tan sols tres dies, es van fer amb tot EL Baix Llobregat. El dia 26 ja van ocupar Barcelona sense gaire resistència per part de ningú.

La fi de la guerra, però, no va portar l’arribada de la pau. La població es va veure sotmesa a una repressió duríssima i es va fer una investigació exhaustiva per conèixer la filiació política i la “conducta” de les persones front al règim. Després vingueren els càstigs: condemnes a mort, empresonaments, depuració de mestres i funcionaris…

El nomenament de les comissions gestores als municipis de la comarca no es va fer esperar. Només un dia després de l’entrada per Castellví de Rosanes, és a dir, el dia 24 de gener de 1939, es constitueix la Comissió gestora de Torrelles de Llobregat. L’1 de febrer la de Sant Just Desvern…

I moltes persones compromeses van haver de marxar cap a l’exili.

Aquest règim il·legal i il·legítim, que va usurpar la legalitat vigent per instaurar una política de terror, va durar 40 anys.

Però, com sempre, la gent de la comarca es va anar fent forta davant l’adversari. I no només aquests primers anys, tant especialment durs.  Es va fer un lluita clandestina, però també de treball quotidià “en primera persona”, que va anar creant una consciència col·lectiva. Als anys 70 el Baix Llobregat era conegut com el “Cinturón Rojo” de Catalunya. Les vagues, el naixement de les primeres associacions antifranquistes, les vocalies de dones, mitjans de comunicació clandestins, una vaga general que va paralitzar la comarca, les reivindicacions veïnals per millorar les condicions de vida i un llarg etcètera,  van fer del Baix Llobregat un territori de lluita com no s’havia vist en tota la dictadura.

Aquells anys van forjar a l’ADN de la població baixllobregatina, plural i heterogènia, l’esperit de lluita.

Recentment la Fundació Utopia ha realitzat un documental sota la direcció del cornellanenc Lluís Campo Vidal, que pren per nom, precisament, “El Cinturón Rojo”. El documental és un exercici de recuperació de la memòria democràtica, de preservació de les nostres arrels i d’homenatge a les persones concretes que durant els anys 70 van protagonitzar de forma personal i col·lectiva una oposició al règim i una reivindicació clara per la millora de les condicions de vida i per la democràcia.

Per conduir cap endavant cal, de quan en quan, mirar pel retrovisor.

CICLE ELS DIVENDRES…HISTÒRIA

Excavacions 2008-2015 a la cova Bonica de Vallirana. Noves dades per a les primeres ocupacions neolítiquesn al Garraf-Ordal.

Ponent: F. Xavier Oms (SERP. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Universitat de Barcelona)

Dia: 3 de febrer de 2017.
Hora: 19,30.
Lloc: Cal Pere Vell. c/Major 14. BEGUES

ORGANITZA: CIPAG (Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal)

Vegeu el programa del cicle

UN MODEL DE SALUT MENTAL COMUNITÀRIA AL BAIX LLOBREGAT

Aquest mes de gener s’ha constituït un grup de treball que té com a objectiu col·laborar a introduir a la nostra comarca un model de Salut Mental de base comunitària (SMC). La iniciativa arrenca de la Jornada sobre Salut Mental que es va celebrar a Sant Boi de Llobregat el 27 d’octubre de 2016, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, impulsat pel CECBL.

En la Jornada es va posar de relleu la conveniència de construir un nou discurs sobre la Salut Mental, com a contrapès al model biopolític. El mon sociosanitari, precisa posar al centre de l’escenari a:

  • L’usuari reconvertit en protagonista de la seva vida i de les seves decisions,
  • L’administració territorialitzada,
  • Els propers o pròxims –familiars o no-,
  • Les entitats del lloc, el tercer sector…
  • I els especialistes.

Per tant protagonista i territori són elements imprescindibles per un nou discurs que, més enllà del plus econòmic, aposti pel plus social en forma de projectes a la comunitat i amb la comunitat.

El grup de treball té com a objectiu aconseguir un model de Salut Mental Comunitària que inscrigui les persones fràgils en la comunitat, buscant l’empoderament dels protagonistes, que passa per tres eixos fonamentals:

  • Vida bona, formar part de la comunitat
  • Treball digne
  • Habitatge al lloc de pertinença

El Pla de Treball s’orienta cap a establir confluències i coproduccions:

  • Establir xarxes de base. Som en una comarca en que hi ha moltes iniciatives socials: Associacions de Salut Mental, Clubs socials de Salut Mental, entitats de joves… entitats esportives, culturals, teatrals….
  • Posar en xarxa els recursos, el capital humà, disponibles i cercar-ne de nous.
  • Implicar les administracions i els ens locals. Coproduir accions.
  • Arribar a fer confluir aquestes distintes energies en la pràctica d’un  Model de Salut Mental  Comunitària al Baix Llobregat.

El grup impulsor està obert a altres persones que vulguin col·laborar en aquesta iniciativa.

 

Es presenta el documental “EL CINTURÓN ROJO” al Citilab de Cornellà

El dia 13 de gener,  la sala Vicenç Badenes del Citilab de Cornellà va acollir la presentació del documental ‘El cinturón Rojo’ sobre la lluita antifranquista a la comarca del Baix Llobregat, produit per iniciativa de la Fundació Utopia de Cornellà de Llobregat. Luis Campo Vidal és el director d’aquest documental de 72 minuts, i ha entrevistat a 33 personas que van protagonitzar diferents episodis de la lluita antifranquista ente 1970 i 1977.

Prop de 300 persones van assistir a la presentació del documental; entre els assistents es trobaven l’expresident de la Generalitat, José Montilla, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i el diputat de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela.

Diferents alcaldes i una alcaldessa de la comarca van ser convidats a intervenir a la presentació, com ara  l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor.

L’acte, conduit per Gabriel Navales, el va obrir el president de la Fundació Utopia Francesc Castellana, el qual va agrair públicament les ajudes obtingudes per a la realització del documental mitjançant una campanya de micromecenatge, on hi han col·laborat diferents persones i institucions de la comarca.

Després de la  projecció es va celebrar un col·loqui a càrrec del periodista  Manuel Campo Vidal,  la professora de Dret Constitucional Maria Argelia Queralt i el director adjunt de EL PAÍS, Lluís Bassets.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estrena del programa “LluiRL’art” a la seu del Centre d’Estudis.

El dissabte 28 de gener es va estrenar, al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, el programa LluiRL’art amb l’obra “Con maleta de cartón” a càrrec del grup flamenc Amor al Arte. Aquesta representació teatral, basada en testimonis reals, commemora el  78è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la nostra comarca, entre el  23 i el 26 de gener de 1939. A l’estrena hi van assistir més de 40 persones que van gaudir amb el ball flamenc i el teatre, que convinen les quatre actrius del grup.

A la mateixa sala s’hi va exhibir  l’exposició  Tothom al carrer. La lluita antifranquista al Baix Llobregat, produïda pel CECBLL, que va acompanyar la vetllada. L’exposició  romandrà oberta fins al 10 de febrer, de dilluns a divendres, de 18 a 20 h.

 

 

Presentació de les conclusions Workshop internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”

Castelldefels

UPC de CastelldefelsWS_BaixLlobregat-683x1024
Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura
Dimecres 1 de febrer  les 19.00h

L’Observatori de la Urbanització, mitjançant el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona, va proposar l’organitzzció d’aquest workshop en el marc del congrés “El Baix Llobregat a Debat” coorganitzat per nombroses entitas i institus per reflexionar i debatre sobre el futur de la nostre comarca.

Organitza: Ajuntament de Castelldefels, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Universitat Politècnica de Catalunya