Archive for month: setembre, 2019

Ens acomiadem del mes de setembre amb el record d’una vetllada poètica de la mà de Joan Margarit i Luis García Montero. La trobada s’emmarcà a l’entorn del Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre) i de l’Any Internacional de les Llengües (2019).

Aquests dos autors  fa temps que celebren esplèndids diàlegs poètics que ens porten més enllà de la poesia per interpel·lar-nos sobre la nostra pròpia existència. La serenitat que ens va aportar el seu diàleg poètic ens ajuda a encarar les incerteses amb coratge, lluny de sectarismes i de prejudicis. Els nostres idiomes són el nostre patrimoni, el diàleg és possible tot i parlant llengües diferents. En perfecte sintonia van acabar llegint, García Montero en català i Margarit en castellà, el seu poema “Llibertat”.

García Montero, finalment va poder ser entre nosaltres ja que venia de Paris on, per celebrar el Dia Europeu de les Llengües, havia promogut com a Director  del Instituto Cervantes una vetllada que s’anunciava amb el lema Poesia i Diversitat. En aquest encontre se celebrava la riquesa i la varietat lingüística amb la lectura de poemes en castellà, català, gallec, euskera i asturià a més del francès, cors i occità, llengües parlades a la veïna França.

L’Institut Cervantes està present als cinc continents i en 44 països, repartits en 87 centres. S’encarrega no només de la llengua castellana, sinó de totes les cultures i idiomes de l’Estat, impartint classes de castellà, català, gallec i euskera i celebrant activitats de difusió cultural, amb la voluntat de fer respectar la riquesa cultural i lingüística del nostre país.

El Centre d’Estudis, l’any 2011 publicava un treball d’Àngels Massip i Joana Llordella  “Coneix…. Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat” on les autores ens diuen que volen ajudar als estudiants “a comprendre la riquesa que comporta la diversitat lingüística, ja que cada parla (com a concreció de la llengua) és dipositària de l’experiència i de la manera de veure el món de les persones que han viscut en un territori al llarg de la història”. Com podem apreciar aquesta voluntat està en perfecte sintonia amb el propòsit de l’Any Internacional de les Llengües que vol posar en valor el paper crucial que tenen en la vida quotidiana de les persones, no només com instrument de comunicació, educació, integració social i desenvolupament, sinó també com a dipositàries de la identitat, la història cultural i la memòria úniques de cada persona.

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.  Una oportunitat per refer l’urbanisme.

El Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el 26 de març de 2019 l’avanç del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDU), la informació pública del qual finalitza el 13 de desembre d’enguany.

L’avanç del PDU és un document extens format per: memòria, documentació gràfica, document inicial estratègic, el programa de participació ciutadana i els annexos.  Qui desitgi una visió sucinta pot consultar la web específica habilitada per l’AMB o llegir el document de síntesi que acompanya la Memòria.

El PDU deriva d’un mandat de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conformat per 36 municipis.

L’article 21.1 preveu que l’ordenació urbanística integrada del territori metropolità s’instrumenti per mitjà del PDU i del Pla d’ordenació urbanística metropolità.

Aquesta és un matís important.  El PDU no substitueix al Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), vigent des de fa 43 anys, i que ha experimentat més de 1000 modificacions puntuals al llarg d’aquest temps.   La substitució entre plans es produirà quan entri en vigor el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, que està previst que es tramiti una vegada que entri en vigor el PDU.

L’article 22 de la Llei 31/2010 recull com a objectius del PDU establir: les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i la mobilitat, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, concretar les reserves de sòl per a infraestructures de comunicació i serveis, i definir polítiques de sòl, habitatge i activitat econòmica.

Aquests objectius són coherents amb les determinacions del Pla Territorial Metropolitana de Barcelona (PTMB), aprovat l’abril de 2010, que abasta 7 comarques,  i que es fixa en: les infraestructures de mobilitat públiques i privades, la previsió de creixements o contenció dels assentaments urbans i la protecció del sòl no urbanitzable.  El PDU és un un pla jeràrquicament inferior al PTMB, i ha de respectar les seves previsions.

Però les regles del joc trontollen quan l’article 23 de la Llei 31/2010 estableix com a determinacions del PDU:   definir les reserves dels sistemes urbanístics generals de les infraestructures, classificar el sòl, fixar els criteris per qualificar el sòl urbà i urbanitzable, definir els àmbits de transformació urbana,  definir la normativa urbanística i d’edificació comuna, la classificació i qualificació dels sòls per la programació metropolitana de l’habitatge, fixar criteris per la transferència de sostre, etc.

Aquest esforç de concrecció justifica que no calgui l’aprovació d’un Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità posterior, i que sigui adient que el PDU exerceixi també aquestes funcions. D’aquesta forma ens estalvíem la difícil convivència entre el PDU i el PGM fins que no s’aprovi el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, o bé que hi hagi una diàspora de Plans d’Ordenació agrupats per àmbits del territori metropolità o per cadascun dels 36 municipis, i per tant, el PGM estigui vigent, encara que parcialment, fins a mitjans d’aquest segle.

Del dia 16 al 29 de setembre, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha albergat l’exposició itinerant “Metropòlis de Ciutats”, de material molt atractiu per explicar a la ciutadania la importància del PDU i fomentar la participació, emfatitzada en un taller celebrat el dia 25 de setembre, on van assistir persones de diversos municipis de la Vall Baixa i el Garraf.  El PDU definirà la qualitat de vida de la conurbació de les properes dècades.   Si bé les polítiques metropolitanes s’han centrat en els últims 40 anys en la gestió de l’aigua, dels residus, el transport públic i l’habitatge de protecció oficial, bàsicament de venda,  els reptes del present i del futur requereixen obrir-se a noves matèries: la producció, distribució i comercialització d’energia renovable, i la seva eficiència i estalvi, una gestió de l’espai públic basat en la mitigació i resiliència al canvi climàtic, la constitució i consolidació d’un parc públic d’habitatge de lloguer, la remodelació dels polígons industrials per preservar la indústria productiva i fomentar la innovació, les inversions per garantir la permeabilitat dels connectors biològics entre Serra de Marina, Parc Natural de Collserola i el Parc de Garraf, entre d’altres.

El desplegament de totes aquestes competències, basades en la solidaritat entre municipis requereix d’un govern supralocal fort, tal i com ho va ser la Corporació Metropolitana fins la seva dissolució forçosa l’any 1987.  Precisament un dels problemes del PGM va ser que es va quedar orfe d’un govern metropolità amb competències urbanístiques des de la dissolució de la Corporació fins a la creació de l’AMB.

Aquest govern metropolità ha de tenir també polítiques descentralitzades atès que l’AMB té territoris amb particularitats pròpies.   En el cas del Baix Llobregat, la recent incorporació de l’AMB al Consorci del Parc Agrari ha de reforçar aquest organisme, de tal forma que aquest parc sigui entès com un polígon d’activitat econòmica del sector primari i en el futur s’ampliï a l’agricultura de muntanya de la Serra de l’Ordal.

Per últim, l’àmbit metropolità real és una d’extensió urbana que va molt més enllà dels 36 municipis agrupats per la Llei 31/2010.   Existeix un debat teòric entre els urbanistes sobre la constitució d’una àrea metropolitana al Vallès, que estableixi mecanismes de coordinació amb la denominada primera corona.  El problema és que les normes de governança del territori català són de cocció més lenta, que ja és dir, que les lleis  del planejament territorial.  No obstant, mentre aquest debat no es desbloquegi, no cal demorar més temps que el municipi de Vallirana i en menor mesura, les Botigues de Sitges, que va ser membre de l’antiga Corporació Metropolitana i és continu urbà de Castelldefels, s’integrin en l’AMB, atès que els lligams són innegables.

Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat i membre de Junta del CECBLL

Des de l’any 2014, l’Ajuntament i les entitats locals de Sant Feliu de Llobregat, organitzen la Setmana del Patrimoni amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa del patrimoni històric de la ciutat. Cada any la setmana està dedicada a un aspecte concret de la història i la cultura locals, però encabint activitats de tota mena per a públics d’edats i interessos diversos. Enguany, la Setmana del Patrimoni està dedicada a la protecció del patrimoni arquitectònic i a l’eina que, en bona part, ha permès conservar-lo, el catàleg del Patrimoni.

©Marc Rius. Fotografies extretes del diari digital Fet a Sant Feliu

L’exposció “Metròpolis de ciutats” és una mostra produïda per l’AMB sobre el nou Pla director urbanístic,  l’instrument que recollirà el conjunt de directrius i normes que determinaran com s’ha de desenvolupar la metròpolis en els pròxims anys. Aquesta exposició es va inaugurar el 17 de setembre a la nostra seu i durant la seva estada,  l’exposció no ha parat de rebre visites i de fer-se tota una programació d’activitats paral·leles al voltant de la mostra que ha durat dues setmanes. L’acte d’inauguració va comptar  amb la presència de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català i prop d’una cinquantena d’assistents.

S’han realitzat un seguit de visites guiades pel personal de l’Àrea Metropolitana adreçat a divendres col·lectius: als socis i les sòcies del CECBLL, a escoles i instituts de la ciutat i també es va fer una visita guiada pel nostre membre de Junta Rafael Bellido, advocat i expert en temes d’urbanisme.

També s’ha plantejat un taller participatiu obert a tothom, la tarda del 25 de setembre.  Aquests debats ciutadans són espais de participació oberts que es duran a terme als diferents àmbits territorials amb l’objectiu de difondre el contingut del Pla i recollir les visions i els suggeriments en relació amb el document de l’Avanç del PDU.

La mostra s’estructura en tres blocs. La primera part és una introducció al territori metropolità a través d’un audiovisual que se centra en la realitat actual. Un segon bloc està dedicat als reptes urbanístics, plantejant necessitats i problemàtiques bàsiques per formular les estratègies i les propostes. La part final és una galeria virtual on s’exposen les visions, els projectes estratègics i els projectes de cada municipi en relació amb les diferents escales: la metropolitana, la supramunicipal i la local.

©Marc Rius. Fotografies extretes del diari digital Fet a Sant Feliu

La gestió anirà a càrrec del CECBLL i compta amb el suport de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la colònia Sedó i el seu entorn. Les instal·lacions s’obriran dissabtes i diumenges de 10 a 14 h  i  s’oferiran visites guiades al museu i al recinte fabril de la colònia.

La Colònia Sedó, a tocar del riu Llobregat, en el terme municipal d’Esparreguera, va estendre la seva activitat durant més de 130 anys (1846-1980) i era, amb diferència, la colònia tèxtil més gran d’Espanya. Hi van arribar a treballar unes 4.000 persones, una tercera part de les quals vivia a la colònia obrera, mentre que la resta venien dels pobles dels voltants, especialment d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat.

Al Museu podem veure una instal·lació hidràulica única a Europa dissenyada per aprofitar al màxim l’energia de l’aigua. Es tracta d’una turbina de 1.400 cavalls. La visita permet entrar físicament dins de la turbina i entendre com subministrava energia a la fàbrica.

A l’exterior es poden veure gairebé totes les edificacions originals de la colònia tèxtil dedicades a la producció de teixits: la filatura (que amb una longitud de 140 m és la més gran d’Espanya), els telers, la secció dels acabats (blanqueig, tint, aprestos) amb les seves tres xemeneies, una d’elles de forma helicoïdal; i també el tram final de l’aqüeducte que portava l’aigua del Llobregat des de la pressa del Cairat (construïda 4 km riu amunt) fins a la turbina.

SI VOLEU FER LA VISITA GUIADA ES RECOMANA INSCRIPCIÓ PRÈVIA AQUÍ
(Obligatòria per a grups de més de 4 persones)

Horari d’obertura del Museu de la Colònia Sedó:
dissabtes i diumenges de 10 a 14 h (accés obert fins les 13,15 h).
Carrer Continuas, s/n, 08292 Esparreguera, Barcelona

Informació:
Telèfon 936663527 de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
cecbll@llobregat.info

COM ARRIBAR-HI

Iniciem la nova temporada del lluiRL’art amb una nova proposta a la fresca per moure el cos a ritme de swing. El divendres 13 de setembre l’Associació Swingfeliu va portar el swing a la Plaça Dicià per donar el tret de sortides a les festes del barri de Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat. Diversos veïns i veïnes es van animar a provar aquest estil de ball que sorgeix inicialment als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.