EDITORIAL CECBLL (Desembre 2021)

Salut i cultura!

Estem a punt d’acomiadar l’any 2021. Queda lluny aquell març de l’any 2020 en què fórem confinades. L’abast mundial de la covid ha estat tractada de manera molt diferent segons la naturalesa econòmica, política i social de cada país. Estem a punt d’estrenar l’any 2022 i, de moment, les noves variants del coronavirus es resisteixen a ser innòcues o a desaparèixer.

Durant quasi dos anys, persones expertes de totes les disciplines han intentat entendre i explicar què suposa aquesta pandèmia per a l’espècie humana i quines lliçons n’hauríem de saber extreure; ens costa entendre el perquè de tot plegat, mentre nosaltres perseverem en l’estudi i el coneixement del nostre entorn més immediat.

Des del CECBLL posem de relleu quina ha estat la nostra activitat, com l’hem impulsada i quines temàtiques bàsiques treballem, i fent això ens adonem que són d’interès arreu.

L’alimentació.

Encara hi ha una bona part de la humanitat que té greus dèficits alimentaris, ja sigui per manca d’aliments o pel consum inadequat de sucres, greixos o proteïnes animals. En el món desenvolupat, l’alimentació és un sector econòmic potent i en alguns casos amb pocs escrúpols. Enguany ens hem adherit a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana per situar l’alimentació en el lloc de centralitat que li correspon, i per Zoom hem celebrat 5 sessions en què, conjuntament amb persones expertes, hem tractat sobre: desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació; salut individual, poblacional, planetària: quina hauria de ser la prioritat?; canvi d’hàbits per una alimentació més saludable i sostenible; l’agricultura i la ramaderia del segle xxi; impacte ambiental del malbaratament i els residus alimentaris. Són del nostre interès i hem pogut conèixer les exposicions “Alimentar Barcelona” al Museu d’Història i “Menja, Actua, Impacta” a la seu de Fundesplai al Prat de Llobregat.

L’energia.

La crisi del sistema energètic actual no renovable i els seus efectes sobre els recursos, el canvi climàtic i el medi ambient fan necessari un nou model energètic per al desenvolupament sostenible de la nostra societat, en el qual el territori serà clau.

Impulsat pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), hem celebrat un cicle de Jornades Debat posant en comú la transició energètica en els nostres territoris. Ha estat una reflexió conjunta amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

Pel gener vam estrenar a CineBaix el reportatge fruit de la 6a Jornada de Paisatges Contemporanis fet l’any 2020 sobre canvi climàtic, transició energètica i economia circular.

L’economia.

Conèixer la manera com la societat organitza els recursos disponibles per satisfer les diferents necessitats i obtenir un major benestar aquest any ens ha portat a iniciar la 12a recerca col·lectiva, dirigida per José L. Martínez, sobre l’economia social i el cooperativisme al Baix Llobregat: orígens i perspectives de futur; així com dedicar la 2a Escola d’estiu a un sector econòmic com el turístic. Així doncs, ens hem ocupat del turisme km0 celebrant 3 sessions: dues per Zoom —una sobre “L’evolució històrica del Turisme. Una mirada des de l’escala local” i “El turisme al Baix Llobregat, una qüestió col·lectiva”— i l’altra sobre “De l’estiueig al turisme km0. Debat sobre el patrimoni turístic de la comarca”. Cloguérem l’escola amb una brillant sessió presencial al Museu de la Colònia Sedó tractant sobre “Què pot aportar el patrimoni cultural al turisme postcovid” i sobre “El patrimoni de la indústria, un turisme diferent”.

El territori.

486,7 km² és la superfície del Baix Llobregat on convivim persones d’una comarca acollidora i treballadora que encara disposa de 225,3 km2 que són boscos (46,3 %) i 42,4 km2 d’espai agrícola (8,7 %). Aquest any hem dedicat la. 7a Jornada de Paisatges Contemporanis a “La preservació dels espais rurals. Amenaces i reptes”. Dues taules rodones des de l’expertesa i l’experiència: “Eines per a la preservació dels espais rurals” i “Experiències de gestió dels espais rurals”, de les quals properament es difondrà el coneixement que han aportat per mitjà d’un documental. Vam cloure l’activitat amb una visita guiada pels espais naturals del Delta del Llobregat, en la qual observàrem el contrast de paisatges que identifiquen el Delta del Llobregat, enfilats al Mirador de l’estany de l’Illa i a la Torre de Cal Lluquer. Des del Mirador contemplàrem in situ l’abast i els riscos de la possible ampliació de l’aeroport.

El patrimoni.

Democràcia i cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat, llibre d’Àngel Merino, va afavorir l’elecció de la temàtica sobre l’11a Jornada de Patrimoni del Baix Llobregat, que versà sobre “El patrimoni immaterial i el paisatge social del Baix Llobregat”. En aquesta jornada hem donat a conèixer elements del patrimoni immaterial d’aquesta comarca reflexionant sobre el seu encaix amb l’entorn tot creant el paisatge social. El patrimoni cultural immaterial com a “patrimoni viu” abasta pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmeses de generació en generació.

La memòria democràtica.

L’11a Recerca Col·lectiva versa sobre l’exili i la deportació de persones de la comarca i ha generat un esplèndid grup de recerca sota la direcció de Maribel Ollé. Sessions de treball i una instructiva visita a l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”, conduïda pel fotògraf Sergi Centelles acompanyat del seu fill, el jove Agustí Centelles.

La línia de treball empresa pel CECBLL l’any 2005 està plenament consolidada. La nostra activitat es projecta a través de la Xarxa de la Memòria Democràtica al Baix Llobregat, les Jornades memorialistes, la participació en lhomenatge a les persones deportades als camps de concentració i víctimes del nazisme del Baix Llobregat i en projectes com l’itinerari a Sant Feliu de Llobregat “Quan les Parets Parlen” QPP.

Les publicacions.

Edicions del Llobregat és el segell editorial del Centre d’Estudis. Des d’aquest servei podem acollir publicacions que són d’interès per a la comarca, en podem promoure i fomentar i ens permet disposar d’eines de difusió de recerques diverses i de fonts múltiples de coneixement. També acollim publicacions d’altres editorials que poden ser d’interès. Aquest any hem editat i promogut múltiples publicacions.

Els serveis.

La gestió del Centre Cívic Mas Lluí a Sant Feliu de Llobregat i les visites dels caps de setmana al Museu de la Colònia Sedó a Esparreguera són els dos principals projectes de gestió de serveis a la comunitat que fem per encàrrec de les corresponents administracions públiques. En aquests projectes aportem el segell de qualitat que avalen els quasi 50 anys d’existència d’un hub de coneixement de la comarca com el nostre, que des del voluntariat i la professionalitat de les persones que hi treballen impregnen tota l’activitat.

Fins aquí un breu resum de l’activitat del CECBLL de l’any 2021. Volem agrair  de tot cor l’enorme esforç de la nostra plantilla de personal, la de l’equip directiu i la de la Junta de govern. També agrair la confiança i suport de les persones associades. És necessari assenyalar la bona acollida i la confiança que les principals institucions del país tenen en la nostra entitat, que no té altre objectiu que el de “mantenir-se fidel per sempre al servei d’aquest poble”.

L’ARTICLE DEL MES PER MERCÈ RENOM

Els reptes de l’alimentació: passat i present d’una funció imprescindible

Cada vegada som més conscients de com l’alimentació és important per sostenir, no solament la nostra vida, sinó també la del planeta. El juliol de l’any 2020 el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es va adherir a la Carta Alimentaria de la Regió Metropolitana de Barcelona, una iniciativa del Pla Estratègic Metropolità (PEMB), que des de fa anys impulsa reflexions sobre producció i consum alimentari. Fa uns mesos el Centre d’Estudis, en col·laboració amb el PEMB, va organitzar una sèrie de sessions destinades a reflexionar sobre hàbits alimentaris, alimentació saludable, dietes, malbaratament de menjar i, també, a relacionar aquests actes tant personals amb altres de col·lectius com la gestió dels residus, els impactes de l’agricultura i la ramaderia en el medi ambient o en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Són part dels reptes als que ens enfrontem avui, que demanen coneixement, compromisos personals i governança per a fer-hi front.

D’altra banda, Barcelona va ser una de les ciutats que van signar l’anomenat Pacte de Milà, l’any 2015, les quals assumeixen el compromís de “treballar en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, amb l’objectiu d’assegurar menjar sa i accessible a totes les persones, reduir el malbaratament d’aliments, preservar la biodiversitat i mitigar el canvi climàtic i, alhora, adaptar-se als seus efectes” [el Pacte és consultable: Urban Food Policy Pact (foodpolicymilano.org)]. A més, aquest any 2021 Barcelona ha estat la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i ha organitzat trobades i actes diversos destinats a prendre consciència del que significa alimentar-nos.

Aquestes circumstàncies han afavorit la creació de l’exposició Alimentar Barcelona: ciutat, proveïment i salut, promoguda pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) al Saló del Tinell, inaugurada l’octubre d’aquest any i oberta fins l’octubre de l’any que ve. L’exposició té dues parts: una inicial, comissariada per Enric Tello, dedicada a alertar sobre els reptes alimentaris de l’actualitat, i una segona, comissariada per mi mateixa, juntament amb Ramon Pujades, que mostra com la ciutat de Barcelona ha fet front als reptes que se li han anat plantejant al llarg de vuit segles d’història [podeu veure els textos de l’exposició i alguna imatge a l’enllaç: Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut | Museu Historia de Barcelona | Ajuntament de Barcelona].

El coneixement de com una ciutat s’alimenta i de quines institucions i polítiques alimentàries li han permès proveir-se demana la col·laboració interdisciplinària d’especialistes en diverses disciplines i cronologies. A patir de l’any 2011 el MUHBA va promoure aquesta col·laboració, que es va concretar en dues jornades (2013 i 2014), i en la publicació del llibre Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat, 1329-1930 (2016) [consultable en línia a: Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930 | Museu Historia de Barcelona | Ajuntament de Barcelona]. Aquestes aportacions han estat una base molt sòlida per a l’exposició, que compta amb una excel·lent realització museogràfica i de disseny.

Convido a visitar l’exposició i m’ofereixo jo mateixa a acompanyar els grups que ho desitgin.

Mercè Renom
Historiadora, membre del CECBL i comissària de l’exposició Alimentar Barcelona: ciutat, alimentació i salut

 

Conclusions del projecte TEiT

Us presentem les conclusions del projecte Transició Energètica i Territori (TEiT), fruit dels debats que vam organitzar entre els mesos d’abril i setembre d’aquest any i en el que han participat un important nombre de persones molt autoritzades.

El projecte Transició energètica i territori, ha estat liderat pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), amb la reflexió conjunta de tres centres d’estudis de Catalunya – el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

CONCLUSIONS DEL PROJECTE TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI

Visita guiada a l’exposició Alimentar Barcelona

Dissabte 11 de desembre Mercè Renom, comissària de l’exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, ens va convidar a una visita guiada per ella mateixa, a alguns membres de la Junta i altres persones sòcies i col·laboradores del CECBLL. Aquesta exposició està ubicada al Saló del Tinell de Barcelona i romandrà oberta fins el mes d’octubre de 2022; els horaris són: dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte de 10 a 19h. Diumenges excepte 1 gener, 1 maig, 24 juny i 25 desembre, de 10 a 20h.  Aquesta exposició ha estat comissariada per Mercè Renom, Ramon Pujades i Enric Tello i s’acompanya d’activitats paral·leles com ara jornades, conferències i diàlegs al voltant de l’exposició, així com visites comentades i l’itinerari Del mercat a la taula medieval. Alimentar Barcelona. 

La mostra s’estructura sobre una línia temporal vinculada a la creació del Consell de Cent i la resta d’administracions municipals de Barcelona. La sostenibilitat alimentària és una qüestió a analitzar també des del punt de vista històric, per entendre el present. A l’exposició hi conflueixen línies de recerca molt diverses com ara  l’estudi dels proveïments de Barcelona en tota la seva trajectòria històrica, la recerca sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat, l’estudi sobre la gastronomia històrica barcelonina i les investigacions sobre osteoarqueologia de les restes humanes recuperades en contextos arqueològics de Barcelona.

 

 

Premi Josep Oliva 2021

Com cada any, la nostra presidenta Genoveva Català ha estat membre del jurat del Premis Josep Oliva que s’atorguen en el marc de la Fira Avícola del Prat.

El lliurament del premi  es va fer en el marc de la 48a Fira Avícola, el diumenge 19 de desembre a Sala d’Actes del recinte firal de La Ricarda.

Enguany hi havia quatre candidatures als premis Josep Oliva, i la guanyadora ha estat Núria Abelló per la contribució literària aportada pels seus llibres Pagesos i Pageses del Prat. Arrels i vivències (2017) i Més Pagesos i Pageses del Prat. Arrels i vivències (2019), ambdós promoguts per l’Associació d’escriptors del Prat, Tintablava, i editats per Rúbrica Editorial.

 

El CECBLL assiteix a l’acte d’inauguració de la remodelació de la seu de CCOO

CCOO ha fet una reforma integral de la seva seu inaugurada l’any 1968. El 17 de setembre del 1979 l’edifici va ser ocupat per treballadors i treballadores que reivindicaven democràcia, drets laborals i sindicals, i des de aleshores ha esdevingut la seu estable de CCOO al Baix Llobregat.

El projecte de remodelació s’ha concretat en una renovació integral de la façana exterior, accessos, adequació i modernització de zones comunes, i una renovació de la planta baixa. Ha estat desenvolupat per Ecoarquitectura, un equip jove que ha incorporat criteris de sostenibilitat, eficiència energètica, disseny, funcionalitat, salut laboral i disseny actual.

El 14 de desembre, representants del CECBLL van assistir  a l’acte d’inauguració de la remodelació de la seu, on hi van intervenir l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón;  la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez; el secretari general de CCOO BLLAPAG, Josep Maria Romero, i del secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. També cal destacar la participació del periodista Jordi Évole, moderant un debat sobre el futur del treball, i l’actuació musical del jove músic Albert Queiruga.

Fotografies de CCOO

Democratitzar l’espai públic. Els nomenclàtors del Baix Llobregat

El 17 de desembre, unes 25 persones van assitir a Can Ginestar de Sant Just Desvern, al seminari ‘Democratitzar l’espai públic. Els nomenclàtors del Baix Llobregat’, coorganitzat entre el CECBLL i l’ajuntament de Sant Just Desvern. Ens va donar la benvinguda l’alcalde de la ciutat, Joan Basagañas. El seminari el van obrir Gina Pol, regidora de cultura  i primera tinenta d’alcaldia de Sant Just Desvern; M.Jesús Bono, membre de Junta i responsable de la secció de memòria del CECBLL; i Josep Font, responsable dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Seguidament el Dr. Joan Sagués  ens va oferir la ponència “Disputes polítiques i intervencions memorials en el nomenclàtor lleidatà del segle XXI”, tot exemplificant en el cas de Lleida on ell hi va intervenir, les complicacions i els reptes que té la revisió d’un nomenclàtor. I per acabar es van exposar quatre experiències de la comarca – Sant Vicenç dels Horts, Esplugues de Llobregat, Olesa de Montserrat i Sant Just Desvern- que han fet canvis o revisions en els seus carrerers. Ens ho van explicar Roser Calpe, arxivera municipal de Sant Vicenç dels Horts, Maribel Aguilera, regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat, Jordi Amigó, arxiver municipal de Sant Just Desvern i Xavier Rota, regidor de cultura i memòria històrica d’Olesa de Montserrat.

El seminari el va clausurar el conseller de Medi Ambient, Cultura i Memorial Democràtic, Jordi Carbonell.