Archive for month: gener, 2022

LOOK AT EVERYTHING (Mirar-ho tot)

Don’t Look Up (No mires arriba). Aquest és el títol d’una pel·lícula que exhibeix Netflix, dirigida per Adam McKay i interpretada per Leonardo DiCaprio i Meryl Streep, entre d’altres. Es tracta d’una comèdia/ciència-ficció que mostra les reaccions polítiques i socials davant les evidències científiques que alerten d’un perill imminent: en sis mesos impactarà sobre la terra un cometa que acabarà amb la vida humana, i es posa de manifest tot el relat ressaltat des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Nosaltres aquest any 2022 ens proposem mirar-ho tot “look at everything” i emprenem l’activitat tot observant les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques que es fan a la comarca, tant les protagonitzades de manera individual com de manera col·lectiva. Emprenem un camí de major coneixement de l’entorn de la comarca, que ens portarà a l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural. Recordareu que fem aquest certamen cada dos anys. La darrera edició va ser a Sant Just Desvern l’any 2018; l’edició de l’any 2020 s’havia de celebrar al Prat del Llobregat i fou ajornada per la Covid.

En reprendre el projecte de l’edició d’enguany hem considerat adient fer un treball previ de reconeixement arreu del territori. Volem “mirar-ho tot”, observarem i reconeixerem tot allò que hem fet i viscut durant aquests anys en els quals hem estat immerses en una excepcionalitat que ha trasbalsat la vida quotidiana.

De manera immediata ens disposem a fer balanç de l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i a celebrar les Jornades de Memòria Històrica i Democràtica, centrades en les lluites socials durant la transició. L’equip de recerca sobre l’exili i la deportació comptarà amb una eina potent, ja que hem signat un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per facilitar l’accés i la consulta dels llistats digitalitzats de J. M. Trias Peitx. Aquest mes de gener també ens hem sumat al costat del municipi de Castelldefels a la 6a “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans” impulsada pel Consell Insular de Mallorca i Amnistia Internacional i a la qual s’han afegit per primer cop torres del territori peninsular, coordinades per l’Institut Ramon Muntaner i amb el suport de diferents agents, entre els quals es compten la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona o el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Seguint el fil de la recuperació de la memòria, acollim l’exposició oferta per l’Institut Català de les Dones per commemorar els cent anys del naixement de Victòria Pujolar Amat, militant antifranquista, primera locutora en llengua catalana amb el nom de Montserrat Canigó a Ràdio Espanya Independent (REI), coneguda popularment com “La Pirenaica”. En el marc de l’exposició celebrarem un debat sobre “Ràdio local i democràcia: passat, present i futur”.

Una altra novetat és que assumim, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, el guiatge de les visites a la Penya del Moro, al bell mig de Collserola, on es pot veure un jaciment corresponent a un poblat ibèric i una fortificació medieval, a més d’un paisatge inequívocament baixllobregatí i metropolità. També en el capítol dels serveis editorials (Edicions del Llobregat), en acabar l’any 2021, tal com teníem previst, han vist la llum dues noves publicacions: La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré; i La superació de la crisi agrària de finals del segle xix al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, escrit per Gemma Tribó. La qualitat acadèmica d’ambdues autores i la gran aportació que representen per a la comarca i per al país ens fa preveure una forta intensitat en la campanya de difusió dels coneixements que ens transmeten aquests llibres, que ens permetran intensificar línies de treball del present, com la recuperació del patrimoni industrial de la comarca i la del patrimoni agrícola.

Com veieu, l’activitat del Centre se sustenta sobre una base sòlida d’estudi, coneixement i reconeixement de l’entorn, del passat, del present i ens dota d’eines per a un futur millor, sense cap negació, sense cap exclusió. Ho volem mirar tot, ho volem conèixer tot, volem ser útils tant des del pensament com des de l’acció.

LA RÀDIO ESTÀ VIVA 

Aviat farà un segle dels inicis de la ràdio a Catalunya amb Ràdio Barcelona i Ràdio Associació. La ràdio ha estat un mitjà de comunicació de masses que ha perdurat viu en el temps, adaptant-se als canvis tecnològics i socials que, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, han estat incommensurables.

La ràdio ha estat font d’informació, d’entreteniment, de propaganda, de cultura i d’educació, sempre lligada al temps polític i a les transformacions socials. Com a mitjà de comunicació que és, assequible i proper, la ràdio ha anat de la mà dels temps, dels batecs i dels anhels de la ciutadania. Des dels seus inicis en plena dictadura de Primo de Rivera, en la Primera i la Segona República, durant els temps convulsos de la Guerra Civil espanyola, en el llarg període de la dictadura franquista i, també, amb  la ràdio des de l’exili (com ho va ser la Pirenaica, “La Pire”, des d’on retransmetien en català republicans com Victòria Pujolar, de qui el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es fa ressò aquest febrer amb l’exposició commemorativa de la seva memòria), en l’època de la transició, fins als més de quaranta anys que portem de democràcia.

La ciència i la tecnologia han fet grans progressos en cent anys. Ones curtes, mitjanes o llargues, la freqüència modulada, la digitalització, les plataformes OTT… La ràdio com a aparell de vàlvules al voltant del qual s’ajuntaven les famílies al menjador de casa és història ben llunyana.

Ara és l’època del podcast, de la ràdio per Internet a través de múltiples aparells i de plataformes. Pots escoltar els teus programes preferits quan vols i, fins i tot, els pots veure. La ràdio, però, continua sent un mitjà de rigorós directe quan ho desitges, que et desperta al matí o t’acarona a la nit, que et posa en marxa mentre esmorzes o et vesteixes, que continues escoltant des del cotxe o des del transport públic quan vas cap a la feina o quan en tornes. Respecte d’altres mitjans de comunicació socials, la ràdio continua sent per a moltes persones la més propera, la que forma part de la seva esfera més íntima i quotidiana.

Anys enrere, quan la digitalització ja es veia com un fet, van ser molts els qui li auguraven poca vida, al mitjà radiofònic, però s’equivocaven. Les darreres dades de finals del 2021 ens mostren que a Catalunya s’escolta diàriament la ràdio en format tradicional una mitjana d’1 hora i 37 minuts de dilluns a diumenge i la seva penetració és del 56,4% de la població catalana, xifra gens menyspreable. Cert és que la televisió té una penetració del 81,6% i que la d’Internet, la més elevada, és del 89,1%.

Un darrer apunt: la importància que té la ràdio en la comunicació més local. Les notícies del poble, del barri o de la comarca, l’activitat municipal, la cultura més propera, la veu i les reivindicacions de les entitats socials, veïnals o culturals, tenen en la ràdio local el seu espai de relació i de difusió de les seves activitats. La ràdio esdevé un agent de cohesió social i de convivència.

Carme Figueras Siñol
Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i membre de la Junta del CECBLL

Castelldefels va ser una de les 9 poblacions de Catalunya, Aragó i València que es va sumar al projecte l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans  i en què participen diferents països de l’arc mediterrani organitzat per l’Institut Ramon Muntaner.

Enguany, a la iniciativa organitzada pel Consell Insular de Mallorca, s’hi han sumat les poblacions catalanes de Santa Susanna, Vilassar de Mar, Castelldefels, Alcanar, Amposta, La Ràpita, Orrit, a la ribagorça aragonesa Areny de Noguera i al País Valencià, el municipi de Teulada a la Marina Alta.

El dissabte 15 de gener, des de la Masia de Can Roca de Baix de Castelldefels, es va dur a terme l’acte de forma simultània a totes les poblacions participants, i es va recrear la comunicació visual que hi havia segles enrera entre les torres de guaita. Un altre dels objectius de l’acció era sensibilitzar la població sobre la situació que es viu a la Mediterrània, on moltes persones hi perden la vida a la recerca d’una vida digna.

El CECBLL va coorganitzar aquest acte on hi van participar representants del consistori, així com entitats i associacions de caràcter social i cultural de Castelldefels.

En totes les poblacions es va llegir el manifest que enguany ha escrit la cantant Maria del Mar Bonet.