El dissabte  17 de desembre vàrem dur a terme el segon itinerari del cicle Descobrir el Canal de la Infanta, amb l’assistència de 17 persones de 7 municipis de la comarca.

Tot i arrencar a l’estació del tren al Papiol, l’itinerari real comença a la derivació de la riera de Rubí –sota una cúpula de ponts d’autopistes, carreteres i trens- on es capten els cabals continus provinents de les depuradores de Terrassa-Les Fonts i de Rubí. Es continua fins a l’aiguabarreig de la riera amb el riu Llobregat, on hi ha les restes de l’antiga resclosa Capdevila (avui derruïda), on comença el canal Capdevila o Rec Vell. El Rec Vell correspon a la concessió que al s.XII es va fer per a portar l’aigua per alimentar els molins del Rei i que al s.XVII es va ampliar amb la concessió per al molí paperer Capdevila al terme d’El Papiol.

Passada la caseta de comportes del canal Capdevila, el canal rep  les derivacions de l’Anoia i de la riera de Rubí (ja ho tenim tot junt!) i segueix pel mig d’uns magnífics camps d’hortalisses i fruiters on encara s’hi poden trobar un parell de sínies abandonades -però prou complertes per a ser recuperades com a patrimoni- i un antic molí en procés de restauració (bravo!!). Com que aquest canal no estava dissenyat per al reg no es podia regar per gravetat i calia pujar l’aigua fins als camps amb algun sistema, les sínies, que també donen nom al carrer per on el canal Capdevila entra a Molins de Rei.

Abans, però, ens hem trobat amb l’antic molí paperer Capdevila, avui totalment abandonat, al qual servia el canal. Un cop ja dins de Molins de Rei el canal continua soterrat per una nova canalització que circumval·la tota la trama urbana (by-pass), tot i que es manté l’antic canal (Rec Vell) també soterrat, actualment per a serveis de clavegueram, fins a la fàbrica Ferrer i Mora (actual biblioteca El Molí) i fins a la Casa de Comportes del Canal de la Infanta, on acabem el recorregut.

Com diu en Morata, avui tampoc hem resseguit el Canal de la Infanta; però ja hi hem arribat!!

Per a tots els que vulgueu resseguir aquest itinerari i tot el cicle complert, el podeu trobar  detalladament descrit  al llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa, de diverses autories i coordinat per en Javier Morata, que podeu adquirir al web del CECBLL 

L’Ajuntament de Castelldefels i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat participen junts per segon any consecutiu en l’“Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans”.

Aquest projecte arrenca l’any 2016 quan un grup d’excursionistes evoca el vell somni de tornar a connectar les torres de defensa que circumden l’illa de Mallorca. Poc després l’Institut Marratxí i el Consell Insular es posaren en marxa per fer possible el projecte.

La primera motivació va ser històrica, és a dir, retornar a aquestes torres, ni que fos per un dia, la funció per a la qual havien estat construïdes. Però el drama humanitari que viu la Mediterrània li va afegir aquest aspecte de sensibilització i de promocio dels drets humans. El patrimoni adquireix un nou valor en aquest cas: fer de far d’acollida i mostrar el camí cap  a un port segur. Tot i que simbòlic, el projecte no ha fet més que augmentar la seva potència: es va estendre primer a tota l’illa de Mallorca i en poc temps a tota la Mediterrània. El nombre de torres enceses pels drets humans no ha deixat de créixer cada any aixi com  el nombre de persones i entitats que han impulsat enceses.

L’Institut Ramon Muntaner es va erigir l’any 2021 com a coordinador de la participació dels territoris de parla catalana i dels Centres d’Estudis.

L’encesa 2023 tindrà lloc el 14 de gener. L’Ajuntament de Castelldefels i el Centre encendran la Torre de Can Roca de Baix. Altres poblacions del Baix Llobregat també participen, gràcies a la presència de Centres d’Estudis locals, com és el cas de Sant Just Desvern.

L’acció compta amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, Amnistia Internacional i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.

La cooperativa MTK de Sant Feliu de Llobregat acull una sessió sobre com emprendre en el món tecnòlogic des de l’economia social i soldària.

A la seva seu de Sant Feliu de Llobregat la cooperativa MTK va acollir dimarts dia 13 de desembre una interessant jornada sobre emprenedoria en el món tecnològic per part del sector de l’economia social i solidària.

A partir del concepte que la innovació  tecnològica no és bona en sí mateixa, les diferents intervencions posaren èmfasi en considerar la tecnologia com un mitjà que s’ha d’orientar al servei de la cohesió social, tenint cura que l’ús de la tecnologia no deixi persones i col·lectius al marge. Els projectes tecnològics a l’entorn de l’economia social i solidària  haurien de posar les necessitats humanes al centre i  ser útils per a  l’aprofundiment de la democràcia.

Les dues ponències principals les feren Liliana Arroyo, que s’estreneva en la  responsabilitat de Directora General de la Societat Digital del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat i Mayo Fuster, Directora de recerca d’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. La sessió es va clore amb 5 testimonis d’experiències en la matèria: El Mecànic Audiovisual, bTactic, Punt d’Accés, Som Núvol, Som IT Cooperatiu.

 

 

 

El dret a la cultura i el benestar cultural

 

“La injusticia social y el desamparo hacen que los discursos totalitarios arraiguen entre los seres ofendidos.”

Luis García Montero

 

Vivim temps convulsos, de canvis que no necessàriament hauran de ser negatius. L’actual statu quo, basat en la desigualtat, en el control de la ciutadania per part dels poders i els agents econòmics i en la concentració de la riquesa, està arribant als seus propis límits suportant-se en les possibilitats que ofereix la tecnologia i – en part i més recentment –  en l’aixopluc que dona la situació sanitària. Però també està esquerdant el sistema que el sustenta. No són pas casualitat l’esgotament dels recursos energètics fòssils, ni la pèrdua de qualitat ambiental, ni el desmembrament d’Europa o l’episodi del Capitoli als Estats Units. Com no ho són tampoc la violència quotidiana – i extrema – en forma de racisme i xenofòbia, d’homofòbia o de masclisme. Ni el pensament d’extrema dreta que cala de forma sorprenent en alguns sectors de la societat.

Però a l’ensems, apareixen noves consciències: no hi ha planeta B;  l’esgotament de les energies fòssils és vist per molts com una oportunitat per treballar amb energies netes i per estrenar formes de gestió més justes; hi ha un jovent ambientalista i feminista… són petites mostres que existeix l’au Fènix i que ressorgirem de les nostres pròpies cendres.

Però mentrestant, la pèrdua de drets de iure i de facto pròpia dels períodes de crisi va menyscabant la nostra societat, especialment quan els indicadors que s’utilitzen per valorar la situació no els tenen en compte i no se’ls presta, per tant, cap atenció.

Aquest és el cas del dret a la cultura. Sovint se’n te una visió esbiaixada o petita, en entendre que aquest dret té a veure amb el consum de productes culturals. Cert, però només parcialment. Molt greu oblidar el dret a participar en la vida cultural i a contribuir-hi, a través de la creació, la producció o la programació. Molt greu també pensar que consumir, participar i contribuir a la cultura és fer-ho en relació a una única cultura. El respecte a la diversitat cultural és un dret inalienable i cap identitat cultural és propietat de ningú. I si no, mireu la Rosalia (Vila Tubau, per a més detalls) cantant un “flamenco desgarrao”.

La COVID ha agreujat la pèrdua de drets culturals. Potser la fotografia més amarga d’aquest episodi la vam veure fa poc, quan els mitjans informaven que actors i actrius feien cistelles de menjar per a companyes i companys de professió que s’havien quedat sense feina. Aquí, a casa nostra! Però en general és preocupant constatar que de vegades, en el nostre entorn, el dret a la cultura lluny de créixer, davalla. Feu per exemple una ullada a les estadístiques de la Generalitat. Són poc esperançadores. La despesa mitjana en cultura per llar i per persona ha baixat sistemàticament des de l’any 2016. L’IQ i altres organismes i institucions també posen de manifest com en matèria de cultura les discriminacions se sumen: ser dona, ser pobre, ser migrant, ser de determinat barri o de determinat grup ètnic repercuteix severament en l’accés a la cultura. I el que de vegades és pitjor, tendim a “naturalitzar” algunes desigualtats, com per exemple la manca de dones en les associacions o en la creació artística. I és que el dret a la cultura interactua amb molts altres drets, com el dret a la informació, el dret a la mobilitat, el dret a conciliar la vida laboral i familiar amb la personal, o el dret a la pròpia identitat.

Crida l’atenció que entre els titulars dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no es menciona ni un sol cop la cultura. En canvi,  en les 169 metes que en formen el seu desplegament, la cultura és puntal d’un desenvolupament sostenible i d’un món millor. No es tracta pas d’una mancança, sinó d’una prova del caràcter transversal de la cultura i de la seva imbricació amb totes les facetes de la vida. També de l’economia, ja que la cultura contribueix  a mobilitzar la societat i els sectors productius alternatius que dinamitzen economies locals i regionals vulnerables.

A Espanya existeix un “Codi del dret Cultural” que és una recopilació de tot l’ordenament jurídic estatal relacionat amb aquesta qüestió, però no hi ha encara una llei de drets culturals pròpiament dita. Alguna comunitat autònoma, com Navarra, sí que en té de llei específica per protegir el dret a la cultura. Cal avançar en aquesta línia. Ara bé, val a dir que els drets culturals no poden sustentar-se només en un corpus legal. Aquesta és condició imprescindible, però no suficient. L’exercici dels drets culturals s’ha de sustentar també en polítiques actives sorgides d’una nova governança i que contribueixin a crear una nova “cultura de la cultura”, si se’m permet.

Amb un viatge al segle XIX descobriríem que la constant vulneració del dret a l’educació de nenes i nens era vista amb total normalitat i que cap de les primeres lleis contra el treball infantil (l’anomenada llei Benot de 1873, l’ampliació de 1878 i la llei de 1900) no van poder impedir que les fàbriques fossin plenes d’infants – especialment de nenes – ni les escoles buides – també especialment de nenes. Només nosaltres, ara, 150 anys després, hi veiem vulneració. I això és perquè avui dia les lluites del segle XX han fet que el dret a l’educació no només estigui legalment protegit, sinó plenament incorporat a la mentalitat col·lectiva. Aquest és l’horitzó que ens hem de proposar per als drets culturals. Cal normalitzar-los i cal veure com una violació immoral i catastròfica la seva vulneració, que ara gairebé passa desapercebuda (com  la injustícia del treball infantil al XIX). Aquí juguen un paper important les polítiques culturals, especialment les locals, ja que el mon local és el primer espai de significació de les persones. Caldrà analitzar quina deriva han fet aquestes polítiques d’ençà de l’inici de la democràcia. Possiblement caldrà també redreçar-les cap a un concepte de cultura més plural i més ampli; cap a actuacions que posin èmfasi en els bens i en els valors culturals com a factors de cohesió social; cap a una concepció també més àmplia dels agents culturals; i cap un ús del territori que permeti un desplegament plenament democràtic de la cultura. Serà també important generar indicadors per mesurar el compliment dels drets culturals, com els hem creat per mesurar el compliment del dret a l’educació. En definitiva, hauran de ser polítiques que a mig termini procurin la normalització de l’exercici del dret a la cultura i, per tant, el benestar cultural de la ciutadania.

Esther Hachuel
Directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

ARTICLE CEDIT I PUBICAT PEL BAIX.CAT 

 

El CECBLL sha adherit al manifest “Via Laietana, 43”, una crida internacional  que pretén que  l’edifici de la Jefatura Superior de Policia  de Via Laietana esdevingui  un espai de memòria democràtica . El manifest l’han signat prop de 200 entitats memorialistes de Catalunya, d’Espanya i del món. Via Laietana43 és un espai de tristos records de tortura i conculcació de drets humans, un indret on s’hi van cometre delictes de lesa humanitat, detencions arbitràries per causes polítiques, sindicals, socials, ètniques, de gènere i moltes d’altres.

2024 SANT VICENÇ DELS HORTS, XII EDICIÓ DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL

Allò que preparem amb cura i esperem amb fruïció passa tot d’una volada i així ha estat l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Les persones que ens acompanyaren saben que va ser una celebració prou reeixida i que en la celebració s’hi recitaren dues poesies de Joan Margarit. L’any 2014 ja guardonàrem aquest arquitecte i poeta, que sempre tingué una afectuosa relació amb el CECBLL. Amb motiu del dia europeu de les llengües, el 27 de setembre de l’any 2019, tinguérem l’honor de comptar amb ell i amb Luis García Montero en un memorable recital a la nostra seu, al Centre Cívic Mas Lluí. Joan Margarit ens deixava un 21 de febrer del 2021; l’any 2019 havia rebut el Premi Cervantes. La poesia com la de Joan Margarit perdura en el temps i per això Pere Prats ens recità “Coneixement” i “Murs de pedra seca”, substituint Estel Solé que per malaltia no hi pogué assistir.

Recordar el recital de Joan Margarit i Luis García Montero de l’any 2019 ens remet a les vivències d’aquests poetes, els seus efectes i les seves complicitats, tot recordant-nos allò que persones com ells han aportat a la cultura i als nostres valors. Avui, dia 27 de novembre, mentre escrivim aquest editorial, fa un any que va morir, d’un càncer de colon, Almudena Grandes, la gran escriptora dels “Episodios de una guerra interminable”, parella de Luis García Montero, l’amic de Joan Margarit. El talent d’aquesta parella ens continua donant noves obres com Todo va a mejorar, d’Almudena Grandes, i les poesies que ell li dedica com a comiat a Un año y tres meses.

Tornem cap a la Nit de la Cultura del Baix Llobregat. Agraïm a l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, a la regidora Pilar Eslava i a l’equip professional de l’Ajuntament la seva magnífica acollida, i tot seguit ja som dins del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, ple de gom a gom, 300 persones de tota la comarca assistien a la gala de lliurament dels Premis. Estrenàvem format i els quatre camps temàtics de les experiències que s’havien de guardonar rebien noms de personalitats destacades de la comarca: Economia, Núria Salàn; Ecologia, Narcís Prat; Societat, Joan Salvat; i Cultura, Gràcia Dorel-Ferré.

Les persones i entitats premiades i les 92 candidatures presentades reflecteixen la vitalitat i la diversitat del Baix Llobregat. La celebració de la Nit de la Cultura a la comarca començà l’any 1999 i s’ha repetit periòdicament cada dos anys amb dues úniques excepcions: el 2013, que passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre, i el 2020, que s’ajornà a causa de la pandèmia. Potser per això alguns dels reconeixements d’enguany són dedicats a la ciència, a la recerca i a l’atenció i cura de les persones.

Per arribar fins a la Nit de la Cultura hem compartit molta feina. Des d’aquest editorial reiterem l’agraïment a totes les persones, entitats i institucions que han contribuït a fer-ho possible. Els premis al llarg de vint-i-tres anys han evolucionat i l’edició d’aquest 2022 incorporava activitats prèvies destinades a la difusió del coneixement en matèria cultural, social, ecològica i econòmica. Recordareu que celebràrem quatre activitats temàtiques en quatre municipis, des d’on escoltàvem persones expertes i començàvem a conèixer un interessant mosaic d’experiències. En les activitats de promoció dels premis també hem comptat amb la cooperació de les entitats d’estudis dels municipis de la comarca i altres entitats socials, i cal agrair-los l’esperit de cooperació. I cal agrair també la desinteressada i efectiva tasca de la Comissió de Selecció i del Jurat, quaranta-sis persones en total, que han mirat i valorat les propostes presentades, totes elles prou meritòries.

Encarem ja la propera celebració, que serà l’any 2024 i així ho explicava la nostra presidenta al Cèntric Espai Cultural: “El Centre existeix gràcies a la voluntat iniciada un 23 de novembre de 1974, quan 10 persones es reunien al Museu de l’Enrajolada de Martorell i acordaren tramitar la legalització d’una nova entitat: el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En aquest nucli hi havia una única dona: Magda Sanrama Felip, directora del Museu Matern de Sant Vicenç dels Horts, i per això ens emplacem a celebrar, en el marc dels 50 anys de vida del Centre, la XII edició dels Premis a Sant Vicenç dels Horts, cosa acordada per la nostra Junta a l’octubre i ja emparaulada amb l’alcalde Miquel Comino, a qui agraïm la bona acollida que ha dispensat a la nostra proposta. Gràcies alcalde, gràcies Sant Vicenç dels Horts”.

 

Cornellà de Llobregat va acollir el 4 i el 5 de novembre el 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat amb un gran èxit de participació. Aquest resultat és fruit de la gran implicació de molts ajuntaments, entitats, organitzacions diverses i expertes que han fet possible que aquest espai de debat i reflexió resultés una empenta més per poder desenvolupar bones polítiques d’igualtat a la comarca.

L’Auditori de Cornellà va ser l’espai inaugural d’aquest congrés que van obrir  la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez Morales, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, la consellera de Feminisme, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere, Vicky Castellanos Núñez, i la tinenta d’alcalde de Polítiques Socials, Igualtat i Salut, Joana Piñero Romera. En representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hi van assitir les vocals de Junta Conxita Sánchez i Isabel Ortuño, i la directora del CECBLL, Esther Hachuel.

El congrés es va iniciar amb la conversa “L’amistat entre dones és una força transformadora i poderosa”, mantinguda entre la Doctora en psicologia Social, Sara Berbel Sánchez, i la Catedràtica de Lingüística Hispànica, Estrella Montoliu Durán. Les dues expertes van dialogar durant prop d’una hora de la necessitat d’establir xarxes de solidaritat entre dones. Conceptes com el de sororitat estratègica, el fet d’amplificar-nos les unes a les altres, van marcar un debat en el qual es va posar de relleu la necessitat de potenciar l’amistat entre dones, la d’aconseguir autoritat, o que les dones tinguem estructures preparades per poder discrepar com a tècnica contra la dominació.

El dssabte dia 5 de novembre es van fer les sis comissions de treball conduïdes i dinamitzades per expertes, amb materials elaborats de cada àmbit i conclusions del treball precongressual, han conformat l’eix de tots els debats. Les sis comissions van ser: Violència Masclista, Empoderament sexual i reproductiu,  Dones en el treball del futur, Trajectòries vitals de les dones, Salut i Maternitats.

 

L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta pot ser compatible amb el Parc Agrari

Una mica d’història

La pèrdua de biodiversitat, especialment d’aus, als espais naturals del Delta de Llobregat s’ha accentuat greument les últimes dues dècades. Als efectes del canvi climàtic sobre les migracions de les espècies cal sumar la necessitat de comptar amb una superfície suficient protegida interconnectada, preservada de la urbanització i uns aiguamolls que conservin la qualitat de les aigües.

L’any 2010 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va iniciar un procés de revisió de les àrees importants per les aus, en endavant amb l’acrònim anglès IBA, de l’estat espanyol, que va finalitzar l’any 2012. Aquesta revisió incloïa l’ampliació d’algunes IBAs com la del Delta del Llobregat, denominada IBA 140. Aquesta IBA contemplava un total de 3.370 ha d’interès per les aus, tot incrementant la seva superfície en un 60%. Un 28% de la IBA se situa dins l’àmbit actual de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat. Aquell any, l’entitat DEPANA presentà una Queixa davant de la Comissió Europea per la precària situació en la que es trobaven algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus. Coneguda com a Directiva d’Aus, la qual substitueix una Directiva anterior sobre la matèria de 1979, i que regula la implantació de les zones d’especials protecció per les aus (ZEPA).

Aquesta Directiva juntament amb la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats, i que regula la implantació dels llocs d’interès comunitari (LIC) que constitueixen la denominada Xarxa Natura 2000, són les normes fonamentals per la preservació dels espais naturals de la Unió Europea

L’Acord de la Generalitat de Catalunya 5 de setembre de 2006 va designar les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i aprovà la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que comportava donar compliment aquestes dues Directives a Catalunya.

L’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat que es va designar com a zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a a lloc d’importancia comunitària (LIC) i zona d’especial conservació (ZEC), inclòs al Pla d’espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), té una superfície de 935,05 hectàrees (ha). Com he comentat abans, les entitats SEO i Depana proposen que la superfície protegida ha de ser coincident amb la zona IBA suggerida, assolint un total de 3.370 ha.

La proposta de la Generalitat és aprovar l’ampliació (1.445,95 ha) de la ZEPA i l’ampliació del LIC (1.415,27 ha ) que conformen l’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat, de forma que la superfície resultant sigui de 2.381,01 ha

Com recull la Memòria Justificativa elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural, el 26 de novembre de 2013, la Comissió Europea va sol·licitar informació en relació amb el presumpte deteriorament del Lloc d’importància comunitària (LIC) i Zona d’especial protecció (ZEPA) per a les aus Delta del Llobregat que va ser atesa per al Generalitat de Catalunya el 12 de febrer de 2014. Un cop avaluada aquesta informació, la Comissió Europea ha estimat que hi ha indicis que les directives sobre aus i hàbitats no s’han aplicat correctament, per la qual cosa va enviar una carta d’emplaçament adreçada al Regne d’Espanya el 18 de febrer de 2021 basada en els incompliments següents: 1) no s’ha evitat el deteriorament dels hàbitats i les espècies del LIC i la ZEPA, 2) no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), 3) algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat, i 4) l’any 2011 es va revisar la delimitació de l’IBA, la qual cosa comporta revisar els límits de la ZEPA Delta del Llobregat per tal d’incloure-hi les àrees més apropiades dels nous àmbits de la IBA, i aquesta revisió no ha estat realitzada.

El tràmit que la Generalitat impulsa es centra únicament en el punt 4rt de la carta d’emplaçament.

Arribat a aquest punt, l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat és una prescripció i no es pot qüestionar atès que deriva de la nostra pertinença a la Unió Europea. No donar-li compliment comportaria sancions contra el Regne d’Espanya, i en concret, contra la Generalitat de Catalunya que té competències exclusives en espais naturals. El debat s’ha de centrar en quina és la superfície que s’amplia i el seu règim de protecció.

El posicionament del CECBLL

En el marc de la informació pública de la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha formulat al·legacions sota dues premisses: no qüestionar l’increment de la superfície proposada i aprofundir en el règim de protecció per tal de fer-lo compatible amb el planejament que ordena el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquesta mesura adoptada respón a que es considera adient hores d’ara consolidar l’ampliació proposada, sens perjudici de futures ampliacions.

El Parc Agrari del Baix Llobregat compta amb un planejament urbanístic vigent força recent. L’aprovació definitiva de la Revisió del Pla Especial és del 5 de març de 2015 i la modificació del Pla General Metropolità (MGPM) d’acompanyament és de 14 d’abril de 2015, que entraren en vigor mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de setembre de 2015.

El planejament del Parc Agrari preveu una harmonia entre el desenvolupament de l’agricultura i la protecció dels espais naturals. L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha de vetllar perquè aquesta compatibilitat d’interessos es mantingui.

No obstant, s’hauran d’introduir canvis en el planejament del Parc Agrari atès que els seus sòls que estan inclosos actualment en espais ZEPA/LIC són només 208 ha, les quals amb el Projecte del Govern passarien a 1.347,86 ha, el que representa un 40% de la superfície total del Parc agrari.

Seria una ironia cruel que el Parc Agrari del Baix Llobregat no fos viable per l’aplicació de les Directives de la Unió Europea sobre espais naturals, quan precisament Brussel·les fomenta l’agricultura perirubana com a forma de garantir la sobirania alimentària, i el mateix Parc Agrari va rebre en el seu naixement un impuls comunitari decisiu.

El desembre de 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos van accedir a una subvenció de la Unió Europea dins del programa Life pel projecte titolat “Elaboració de propostes tècniques i normatives i realització d’actuacions pilot per a la conservació, millora i promoció econòmica de la zona agrícola periurbana de la regió metropolitana de Barcelona. Projecte de Parc Agrari del Baix Llobregat”.

La subvenció s’havia de justificar en el termini de dos anys, en els quals, calia la redacció del projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’execució d’actuacions pilot en alguns indrets del territori que havien de tenir caràcter demostratiu, que serviren com a exemple per a altres zones de la Unió Europea amb problemàtiques similars.

La Directiva d’Hàbitats estableix que les mesures que s’adoptin en el seu desplegament tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. L’aplicació d’aquest precepte al Delta i la Vall Baixa reforça l’objectiu d’harmonitzar la conservació d’espais naturals i l’activitat agrària.

Les al·legacions del CECBLL postulen que la compatibilitat d’interessos s’haurà de recollir en l’Acord de Govern que aprovi l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat, dins de les Directrius i Orientacions, però que s’haurà de concretar en el planejament posterior. Al tractar-se de terrenys que formaran part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, exigeix que s’aprovi un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. Aquest tipus de Pla especial té rang de Pla Director Urbanístic i preval sobre el planejament urbanístic general, del que forma part el Pla General Metropolità de Barcelona, i el planejament derivat, com és el cas del Pla especial del Parc Agrari.

La tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, que denominaré en aquest article com el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, convé fer-la simultàniament amb la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, i si s’escau, de la modificació del Pla General Metropolità per tal de garantir l’harmonia en l’ordenació i gestió de l’espai.

Des del CECBLL considerem que les mesures prohibitives o restrictives de l’activitat agrària han de tenir caire excepcional, justificades per necessitats de preservar paratges concrets per la protecció d’espècies amenaçades, atès que de forma majoritària al parc agrari s’ha de fomentar que les terres estiguin conreades.

Per aquest motiu, en aquells paratges en què el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 determini que els usos agraris són prohibits, cal que en l’acord d’aprovació definitiva d’aquest Pla és contempli la declaració d’utilitat pública i necessitat d’expropiació dels terrenys, i en el cas de restriccions d’usos agraris, els mecanismes econòmics compensatoris. D’aquesta manera els propietaris de sòl i els pagesos obtenen una indemnització efectiva i justa.

Cal inversió pública

Per una altra banda, resulta essencial que els terrenys adquirits per l’administració pública siguin gestionats, amb les inversions i els manteniments adients, per evitar la degradació dels paratges i el decliu de les espècies de flora i fauna objecte de protecció.

Hem identificat els articles de les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari que han de ser objecte de modificació per tal d’evitar restriccions desproporcionades de l’agricultura dins dels espais de la Xarxa Natura 2000.

Al respecte, el pla especial del parc agrari indica que la distància mínima de construccions per a usos ramaders i hivernacles és de 200 metres dels espais naturals protegits i de 100 metres de les zones humides. Considerem que s’ha de permetre l’existència de construccions per a usos ramaders en espais naturals protegits, exceptuant aquells indrets que el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 qualifiqui com a incompatibles per tractar-se de paratges de protecció màxima, que seran en tot cas les zones humides, a les quals trobem raonable mantenir la distància de prohibició de construcció de 100 metres, i els espais definits com a connectors ecològics.

Tant la Memòria Justificativa de l’ampliació de la delimitació de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat com l’informe del Servei de Fauna i Flora sobre l’ampliació de la ZEPA Delta del Llobregat, exposats al públic, manifesten de forma reiterada la importància connectora de molts dels indrets descrits.

Els connectors ecològics són una matèria pendent de ser desenvolupada correctament per part del planejament d’ordenació del territori. Entre els anys 2010 i 2012 es van realitzar diversos treballs d’anàlisi vinculats a un avantprojecte de pla territorial de connectivitat ecològica de Catalunya, amb la finalitat d’identificar els principals connectors ecològics terrestres i fluvials així com les àrees d’interès connector i els punts crítics de fragmentació. Dissortadament el pla territorial no es va arribar a tramitar, el qual instem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que el reanudi.

Mentre el Pla Territorial Sectorial no s’aprovi, pel que fa a l’escala del Delta del Llobregat i la Vall Baixa, el pla especial de la Xarxa Natura 2000 ha de delimitar clarament els espais connectors i atorgar-los un règim jurídic protector.

En aquests espais connectors cal prendre mesures per cosir l’elevada artificialitat del territori. Resulta necessari que les infraestructures viàries i ferroviàries construïdes abans de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, i per tant, prèvies a l’aplicació de la normativa d’avaluació ambiental, implementin a posteriori mesures correctores mitjançant inversions de les administracions titulars amb l’objectiu de facilitar passos per a la fauna.

La Directiva Hàbitats preveu que qualsevol pla o projecte que pugui afectar directa o indirectament un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, ja sigui individualment o en combinació amb altres actuacions, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions, tenint en compte els objectius de conservació del lloc. Considerem que l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 no ha de comportar que qualsevol activitat que es pretengui implantar s’hagi de sotmetre a avaluació ambiental. Cal tenir present els supòsits ja recollits en la normativa vigent, que preveuen només la subjecció pels plans o projectes amb més repercussió, i fins i tot en part d’aquests, contempla una tramitació simplificada més àgil.

El Parc Agrari necessita inversions en infraestructures hidràuliques, tant en la xarxa de rec com de drenatge, que en molts casos no exigiran avaluació ambiental. I en cas que ho necessiti, l’obra caldrà que sigui executada tenint en compte les mesures correctores o mitigadores necessàries.

En relació al marc comunitari en tramitació, considerem que la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2021/2115, que hores d’ara planteja com una de les opcions, la prohibició de l’ús de qualsevol plaguicida químic a la Xarxa Natura 2000, sigui revisada per tal de fer viable la pagesia professional del Parc Agrari. No obstant, cal que es prenguin les mesures adients per minimitzar els efectes contaminats de pesticides en els recs i canals d’aquest espai.

L’Annex 3 de la Proposta d’Acord de la Generalitat d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat recull un seguit de directrius i orientacions per al Pla especial de la Xarxa Natura 2000 que han de ser revisades per tal fer compatible la protecció dels espais naturals amb l’activitat agrària.

La Directriu-Orientació núm.3 fa esment a què “el canvi d’espècies a conrear només serà objecte de regulació en relació als conreus llenyosos i pel que fa al percentatge màxim de superfície ocupada per aquests segons les zones, i si s’escau també la seva densitat de plantació”, no pot comportar una prohibició d’altres tipus de conreus. En especial cal que es mantingui el Parc Agrari com a espai de conreu d’horta i fructícola, subministrador dels mercats de les localitats metropolitanes properes.

La Directriu-Orientació núm.4 preveu que els nous hivernacles i construccions destinades a l’ús ramader o d’altres usos agraris, i les instal·lacions associades als conreus com ara filats o estructures per cobrir, protegir, ombrejar o preservar-los, seran usos i instal·lacions admesos en el sòl agrícola de l’espai natural protegit, en els termes generals regulats per la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. No obstant, no s’hauria de contemplar la possibilitat d’aplicar a les construccions i instal·lacions “condicionants com ara percentatges màxims d’ocupació de les parcel·les cadastrals o de zones concretes de l’espai natural protegit” més restrictius que el que estableix la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, atès que la regulació dels hivernacles ja està ben tractada en el planejament actual. En tot cas, entenem que caldria prohibir construccions a prop de les zones humides i als connectors ecològics.

La Directriu-Orientació núm.5 cal que estableixi les condicions als tancaments de les finques que es trobin dins dels connectors ecològics per tal de no restringir la mobilitat de determinades espècies.

La Directriu-Orientació núm.7 ha de preveure que les limitacions al manteniment de les correderes no afecti la neteja i les actuacions d’emergència com a conseqüència d’inundacions o d’altres episodis climàtics extrems.

Per una confluència del planejament i la gestió dels espais

L’última part de les al·legacions procura consolidar un marc legal estable i una confluència del planejament i la gestió d’aquests espais.

Malgrat la prelació del planejament dels espais naturals sobre el planejament urbanístic, considerem adient que un cop s’aprovin definitivament el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 i la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, aquests dos plans es refonguin en una mateixa figura reguladora. Aquesta confluència ens la permet la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, mitjançant l’aprovació del Pla territorial sectorial específic del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat.

El Pla de gestió i desenvolupament (PGD) previst en les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, és el document que ha de fixar i planificar les mesures concretes per donar compliment als objectius d’aquest planejament.

S’ha d’elaborar un nou PGD atès que l’anterior va ser aprovat el 5 de juny de 2002 i serví de referència per al Pla Especial aprovat definitivament el 2004, ja derogat.

Entre els objectius del PGD de 2002 figurava com a número 4 aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural, amb les següents línies d’acció:

Millorar les relacions entre les zones naturals i les àrees d’activitat agrícola, atenuant els impactes de la fauna silvestre.
Recuperar zones degradades i traslladar o eradicar les instal·lacions alienes al medi agrari.
Vetllar per la disciplina urbanística i la vigilància mediambiental i fer un seguiment acurat de la qualitat ambiental del parc agrari.
El PGD és un document que aprova el Consorci del Parc Agrari, i subsidiàriament el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El PGD preveu un seguit de programes per dinamitzar aquest espai, guiats per l’harmonia amb el medi natural, sota el criteri de cooperació i en col·laboració entre tots els membres del Consorci i les administracions amb competències sectorials:

El debat sobre la modernització de les tècniques i de les infraestructures agràries, la captació d’inversions, el relleu generacional, l’accés a la terra, la gestió dels hivernacles, la distribució i comercialització dels productes, l’impuls de la Indicació Geogràfica Protegida, ha de resituar-se en el marc de l’elaboració i aprovació d’aquest PGD.

El nou PGD s’ha de fer conjuntament amb l’elaboració del Pla de Gestió i Desenvolupament que contempli el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, per tal de treballar de forma coordinada cap a la confluència en un únic planejament territorial, i proposar mesures concretes per la gestió de millora de la biodiversitat i qualitat del paisatge.

La refosa futura en un únic planejament territorial sectorial específic dels espais de valor natural i de valor agrari recomana també que els dos Consorcis existents: Consorci dels Espais Naturals del Delta i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, es fusionin en un únic òrgan gestor, amb els recursos humans, materials i econòmics adients per exercir de forma eficaç les seves competències.

La carta d’emplaçament de la Unió Europea invoca també que no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), així com també algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat.

En aquest sentit, l’Edicte del 29 de gener del 2004 va fer públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de traçat de la modificació de la carretera C-31, PK 187,080 al 191,950, camí dels Reguerals – enllaç terminal actual de l’aeroport (B – 202), tram Viladecans – Sant Boi de Llobregat – el Prat de Llobregat. La DIA va proposar un corredor biològic de 8,19 ha i adequar com a zones humides els espais propietat d’AENA situats al marge exterior de la modificació de la C-31, a la zona de Can Sabadell, i sota la riera de Sant Climent, així com la parcel·la situada al nord del connector biològic

Després d’anys d’endarreriment, AENA començà a principis d’agost de 2022, l’enderroc de l’aparcament de Can Sabadell. L’espai, està considerat com a connector ecològic biològic dins la Xarxa Natura 2000 actual, motiu pel qual la presència de l’aparcament suposava una alteració greu. L’enderroc porta associada la renaturalització de l’espai com a una zona de maresma d’aigua dolça.

Pel que fa al seguit de mesures correctores i compensatòries de les altres Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) sorgides del Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient en el Delta del Llobregat (Pla Delta), de 16 d’abril de 1994, cal garantir el seu compliment efectiu. En concret de:

La Resolució del 9 de gener de 2002 per la qual es va aprovar la DIA del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el qual afectava a 14,8 ha de l’espai protegit de Natura 2000 Delta del Llobregat.
la Resolució del 14 d’agost de 1998 per la qual es aprovar la DIA del projecte de d’endegament del riu Llobregat des del Pont de Mercabarna al mar el qual afectava a 7 ha de l’espai protegit.

No a l’ampliació de l’Aeroport

Unes últimes reflexions. Igual que des del punt de vista dels agents econòmics, la integració del nostra Estat a la Unió Europea és un principi irrenunciable, aquesta no ha de ser entesa només des del punt de vista de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, sinó també de la transposició i compliment de tota la normativa comunitària. D’igual forma que alts mandataris meridionals enmig de les tensions sobre el deute sobirà invocaven la irreversibilitat de l’Euro, el compliment efectiu de la legislació sobre biodiversitat i d’impacte ambiental comporta el mateix grau d’exigència.

En aquest context, l’ampliació de l’Aeroport del Prat col·lisiona amb unes declaracions d’impacte ambiental prèvies d’aquesta infraestructura no completades i amb uns espais de la Xarxa Natura 2000, com l’estany de la Ricarda, que han de ser no només protegits, sinó incrementats.

La lluita contra el canvi climàtic ja irradia també el marc normatiu estatal i català. Mentre escric aquest article, s’ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nuls de ple dret el projecte i la declaració d’impacte ambiental de perllongació de l’autovia C32 entre Blanes i Lloret per infringir els preceptes de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del canvi climàtic. En definitiva, quan parlem de la Unió Europea, tinguem present no només l’IVA, sinò també la IBA. Un enfocament diferent ens portaria a endinsar-nos en els camins abruptes d’incompliments i posteriors sancions, que països en mans de governs reaccionaris, com Polònia i Hongria, dissortadament practiquen.

Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat urbanista i del medi ambient. Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Article cedit pel diari digital elbaix.cat

 

 

 

 

El divendres 18 de novembre es va celebrar, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, La Nit de la Cultura, l’acte de lliurament de Premis de Reconeixement Cultural que convoca el Centre d’Estudis Comarcals. Aquest acte posava punt i final a un procés en el qual s’hi ha bolcat tota la comarca, i que un any més ha servit per reconèixer des de la cultura experiències d’àmbits diferents pel seu caràcter innovador o integrador.
La Nit de la Cultura del 2022, organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, ha aconseguit fer confluir més de tres centres persones de múltiples àmbits i municipis. Aquesta fotografia ens serveix per veure i valorar la força i dedicació que ha definit la comarca des de sempre. A més, és un espai per impulsar i donar la benvinguda a nous projectes emergents que tot i les difícils situacions que estem vivint els últims anys, han trobat el seu espai per néixer.
La cohesió aconseguida pel reconeixement entre la ciutadania del Baix Llobregat és el
que fa que aquests premis tinguin sentit. Conèixer-nos entre totes, desvirtualitzar els projectes, i que institucions, entitats, treballadores i les famílies que els acompanyaven convisquin en un acte com aquest, posa de relleu la magnitud i qualitat de la nostra comarca.
L’acte, que a més dels finalistes i activistes culturals va comptar amb l’assistència de nombroses autoritats, es va obrir amb un parlament de benvinguda a càrrec de l’alcalde
del Prat i es va cloure amb els parlaments de Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, i de Joan Borràs Alborch, alcalde del Papiol, que assistia com a delegat del Govern de la Generalitat i en representació del M. H. President de la Generalitat, Pere Aragonès.
A més, La Nit de la Cultura va contar amb la lectura dels poemes “Coneixement” i “Murs de Pere seca” de Joan Margarit (1938-2021), interpretats per Pere Prats. A la meitat de l’acte, The Gospel Prat Project va oferir-nos tres cançons i va fer aixecar, literalment, a tothom de les cadires. A més de les actuacions, es van donar per descomptat els premis als guanyadors de cada categoria, tan col·lectius (C), com individuals (I). Aquests van ser, per ordre d’entrega:
Premi Premi Jaume Codina i Vilà:
– Amics Del Prat
Premi Núria Salán Ballesteros a experiències econòmiques:
– Soler i Sauret, d’àmbit comarcal (C)
– Producciones el Barrio, d’ Esplugues de Llobregat (C)
– Ana Vidal Rabetllat, de Sant Esteve Sesrovires (I)
Premi Joan Salvat Saladrigas a experiències socials:
– Congrés de dones del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal (C)
– Cuidando de ti. Asociación de Cuidadores SB, de Sant Boi de Llobregat (C)
– Carlota Dobaño, del Prat de Llobregat (I)
– Manuel Estellés i Badosa, de Sant Boi de Llobregat (I)
– Jaume Funes, de Cornellà de Llobregat (I)
Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
– Consell De Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, que atorga la junta a una
iniciativa dels territoris de parla catalana.
Premi Narcís Prat Fornells a experiències ecològiques:
– Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Baix Llobregat (C)
– Espais Test Agraris, de Sant Vicenç dels Horts (C)
– Lluís Tejedor Ballesteros, del Prat de Llobregat (I)
Premi Gràcia Dorel-Ferré a experiències culturals:
– Projecte Mons, de Sant Just Desvern (C)
– Llibreria Els nou rals, de Viladecans (C)
– Josep Campmany, de Gavà (I)
– Alizzz (Cristian Quirante), de Castelldefels (I)
– Carmen Doorà, de Sant Boi de Llobregat (I)
Premi Personalitat Baixllobregatina
– Chanel Terrero, d’Olesa de Montserrat
Aquesta edició ha acabat amb 19 guardonats, però ja s’estan escalfant motors per la pròxima edició que es farà a Sant Vicenç dels Horts i que coincidirà amb els 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. No en va, la presidenta del Centre d’Estudis va recordar durant l’acte que Magda Sanrama era l’única dona que es trobava entre el grup de fundadors del Centre d’Estudis Comarcals aquell 23 de novembre de 1974. Sanrama estava fortament vinculada a Sant Vicenç dels Horts, ja que s’hi va instal·lar en el 1950 i al 1967 va fundar el Primer Museu Matern que llavors hi havia en aquest municipi del Baix Llobregat.

I ara us deixem un vídeo-resum de la gal·la de la 11a edició dels Premis de Reconeixment Cultural del Baix Llobregat.

Amb el suport de:

El Museu Memorial de l’Exili situat  a la Jonquera, va acollir els dies 4, 5 i 6 de novembre el XIII Congrés de la CCEPC: Exilis a l’època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d’acollida.

L’organització d’aquest Congrés va anar a càrrec de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Museu Memorial de l’Exili.

L’objectiu del congrés era anar més enllà de l’exili provocat per la guerra civil del 1936-39 i analitzar també els exilis anteriors i els posteriors a aquella data. Es tractava de constatar que l’exili ha estat una constant històrica no marginal ni en la nostra història ni en una dimensió internacional.

Una delegació de persones representats del Centre d’Estudis van pujar fins a La Jonquera per acompanyar la ponència presentada per la nostra sòcia Maribel Ollé que duia per títol “Exili i deportació al Baix Llobregat, una història en construcció de l’emigració republicana de 1939”. Ollé va fer una pinzellada de la recerca sobre l’Exili i la deportació a la nostra comarca que el CECBLL està duent a terme sota la seva coordinació.

Vegeu els vídeos de les tres sessions del Congrés.

Divendres 4 de novembre:

Dissabte 5 de novembre – sessió matí:

Dissabte 5 de novembre – sessió tarda: 

L’Auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat, va acollir la tarda del 3 de novembre l’acte de presentació del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, de Gràcia Dorel-Ferré, doctora en Història i especialista en patrimoni industrial editat conjuntament pel CECBLL i l’Ajuntament d’Esparreguera.

Gràcia Dorel-Ferré va explicar l’impacte que va tenir la colònia en la demografia dels dos municipis en els que la colònia hi va tenir una repercussió directa, Olesa i Esparreguera, especialment per les tres onades migratòries que es van donar al llarg de la seva història. L’autora va destacar especialment la primera, a finals del segle XIX, amb l’arribada d’obrers i obreres de Catalunya, Aragó i València i la presència elevada de dones que ja havien estat a d’altres zones industrials. Aquestes dones es van establir a la colònia amb els seus fills compartint casa amb una altres dones per no estar soles. Per a Dorel-Ferré, aquesta va ser una situació revolucionària a l’època en quant a la independència econòmica femenina. L’autora va detallar que la repercussió demogràfica a Esparreguera va ser més elevada que a Olesa, ja que el teixit industrial olesà estava més diversificat.

L’alcade del municipi, Miquel Riera, el regidor de cultura d’Olesa, Xavier Rota, Jaume Morera, autor del reportatge fotogràfic i maquetador de l’obra i  Joan Soler, geògraf, màster en Patrimoni de la Universitat de Girona i especialista en paisatges culturals, també van intrevenir en aquesta presentació. En concret, l’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va cloure l’acte felicitant l’autora per la seva dedicació de més de trenta anys : “La teva feina ens dona una eina boníssima, a través del coneixement, per dotar de valor el patrimoni que estem reclamats a protegir”.

La presentació tenia una segona part que va consistir en una visita guiada gratuïta a la Colònia Sedó el dissabte 5 de novembre.