Archive for year: 2022

Caminem cap als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat!

Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases del Premis

 

La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va organitzar l’acte d’homematje a les persones deportades del Baix Llobregat al Parc de Torreblaba el matí del 8 de maig. L’any 2021 ja es va fer aquest homentage als deportats i als seus familiars que al llarg de dos anys s’havien localitzat gràcies a la feina impulsada des d’Amical Mauthasen, el CECBLL, ajuntaments de la comarca, i investigadors i investigadores de diversos municipis del Baix Llobregat. Es va decidir tornar a fer l’homenatge degut a les restriccions d’aforament al que estavem sotmesos durant l’homenatge de l’any passat. Aquesta vegada hi van assitir familiars de les persones deportades, entitats, representants polítics i tècnics d’alguns ajuntaments i sindicats de la comarca.

L’acte el va presidir el conseller de Cultura, Medi Ambient i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell, amb la participació de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  Genoveva Català, el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Manel Calvo, el director del Museu Memorial de l’Exili, Enric Pujol, i la diputada adjunta a la Presidència de la Diputació de Barcelona i alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz.

Conduït pel periodista Sergi Picazo, l’acte va comptar amb la intervenció de la Federació Catalana d’Entitats Corals en la part cultural, que van cantar dues peces sota la direcció de  Juan Carlos Márquez;  i Acrobat Cultura ens va oferir un recital poètic de gran qualitat a càrrec de l’Estel Solé, poeta, i la Pilar Gastou al violí. L’acte va finalitzar amb la lectura dels 98 noms dels deportats i amb l’ofrena floral a l’espai de record del Parc de Torreblanca, al peu de l’olivera.

L’acte es va realitzar dins del marc de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, creada l’any 2020 amb l’objectiu d’impulsar les polítiques en matèria de memòria democràtica de la comarca. Formem part de la Xarxa 25 ajuntaments de la comarca, entitats, sindicats, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Amical Mauthausen, el Centre d’Estudis Comarcals i el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

A banda d’aquest acte  d’homenatge, la Xarxa de Memòria també ha organitzat el Cicle de Cinema Mai Més a dos municipis; als Cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobrega, es va presentar “L’Holocaust, la deportació i la seva memòria” a partir d’una seqüència didàctica de sis fragments cinematogràfics seleccionats de films comercials, la tarda del divendres 6 de maig; i la tarda del 21 de maig, al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, es va projectar el documental “Los olvidados de la Linea Maginot” (EnricCanals, 2014) seguit d’un cinefòrum a càrrec de Joan Calvo, president de l’Amical de Mauthausen.

 

 

 

 

 

El passat dia 7 d’abril, per iniciativa de PIMEC, va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera una sessió de treball sota el títol “Reptes i oportunitats de la Colònia Sedó”. Va ser una sessió a porta tancada que reunia representants de l’Ajuntament d’Esparreguera, de PIMEC Baix Llobregat i L’Hospitalet, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. També va ser convidat el director del mNACTEC, que per raó d’agenda va haver de declinar la invitació.

Després de la benvinguda de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, es va fer una visita guiada a les instal·lacions de la Colònia.

Tot seguit es va iniciar la sessió de treball amb la presentació del projecte per declarar la colònia Bé Cultural d’Interès Local per part de Rogeli Salvador, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Esparreguera. Després hi va haver una taula de debat moderada pel sr. Àngel Hermosilla, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, on hi van participar Àngel Díaz, membre de la sectorial de PIMEC Turisme i Colònia Güell, Iago Pineda i Andrea las Hayas, arquitectes guanyadors del projecte Europan16-Ciutats Vives, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que va intervenir amb l’objectiu de contribuir a la reflexió sobre els ingredients a tenir presents en la conservació i posada en valor del patrimoni de la Colònia Sedó. Podeu descarregar-vos aquí la seva intervenció.

EL PLAER DE LLEGIR LITERATURA

Com llegim? Com abordem l’acte de la lectura i aconseguim el plaer de llegir? Perquè no ho fem pas sempre igual, sinó que cada llibre té unes circumstàncies concretes i per això ens hi acostem de maneres diferents: el recomanen, n’he llegit la crítica, me l’han regalat, l’he vist i m’han vingut ganes de comprar-lo per algun motiu estrany, és una novetat d’un autor que m’agrada sempre, sembla interessant pel títol… Tots aquests factors ens fan agafar el llibre amb expectatives molt variades. I si n’hi ha més d’un per triar, encara s’hi afegeix la darrera decisió: per quin començo? Això depèn encara d’altres factors, com ara el moment concret, l’estat d’ànim, quin és el llibre que acabem de llegir… Tot plegat influirà en el resultat de la lectura: m’ha agradat o no, m’ha entusiasmat, ha estat un llibre pesat o avorrit, interessant, no el podia deixar…

En la meva experiència lectora, crec que m’ha passat de tot: una novel·la que tothom deia que era boníssima però a mi no m’ha agradat perquè s’assemblava massa a la que acabava de llegir, que m’ha entusiasmat; un assaig, èxit editorial incontestable, que a la meitat ja m’ha deixat d’interessar; una novel·la que m’ha encantat, tot i que la síntesi de la contracoberta no s’assemblava gaire al contingut. Tot això m’ha provocat noves maneres de fer respecte de la lectura. He après que, si un llibre m’ha entusiasmat, he de deixar passar uns dies abans d’agafar-ne un altre, perquè d’alguna manera l’he de “pair”, l’he de recrear, he de pensar-hi un temps. Si un llibre ha deixat d’interessar-me o m’avorreix cap a la meitat, en definitiva, si no en gaudeixo, doncs el deixo; no val la pena perdre temps amb una lectura que no et compensa, hi ha tant per llegir! I pel que fa a les síntesis de la contracoberta, en el cas de les novel·les he deixat de llegir-les, perquè de vegades no s’adiu amb el contingut i això et decep; o gairebé t’explica com acaba, o t’avança fets que t’havien de sorprendre…

Però en aquesta meva experiència lectora, també m’he trobat amb moltíssims llibres impagables, d’aquells que no vols que s’acabin. Són novel·les que m’han aportat experiències de lectura i sensacions diferents, però totes elles m’han deixat un pòsit important de tendresa, d’humanitat, de gaudi, de vida. Hi he trobat la literatura de debò. És difícil fer-ne una tria, però en destacaré cinc:

Una altra vida encara, de Theodor Kallifatides. Primera novel·la en grec d’aquest autor grec que ha escrit tota la vida novel·les en suec, perquè viu allà, i que quan va tornar a Grècia al cap dels anys va escriure aquesta petita història, tendra i senzilla, plàcida i optimista, que transmet ganes de viure.

Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez. Aquí no hi ha placidesa, tot el contrari. Però aquesta història és tan ben travada i plena de fets i personatges sorprenents, explicada amb el devessall de paraules propi de l’autor, que et fa viure de ple enmig d’aquest petit món mig màgic i mig tràgic.

Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell. Anades i vingudes de personatges, d’espais i de temps, teixint una trama de vegades dura, de vegades tendra, amb un tractament del temps insòlit i fins i tot divertit. I al capdavall t’adones que has viscut en un món que no és el teu, però que l’has sentit tan a prop durant molts dies que t’hi has emocionat i tot.

Jo confesso, de Jaume Cabré. Un homenatge a la cultura i a la història de l’Europa del segle xx, amb una obra literària completa, rodona, immensa, que envolta una amistat captivadora amb l’alegria de la música i la pintura, però també amb els fets històrics cruels del seu entorn.

Llicó d’alemany, de Siegfrid Lenz. Una història densa, profunda, situada en un poblet del nord d’Alemanya a l’època nazi. El nazisme, l’amistat, les relacions familiars, l’obsessió del deure. Però quan de cop i volta tornes a llegir un paràgraf perquè t’ha emocionat la manera com diu el que diu, i quan això et passa a cada pàgina, saps que estàs llegint literatura, amb majúscules.

 

Montserrat Torra Puigdellívol
Filòloga

CELEBREM SANT JORDI!

Fins al 30 d’abril de 2022, el Centre d’Estudis us ofereix descomptes en la compra de llibres a la nostra llibreria virtual.

Per a les persones associades al CECBLL, fem un DESCOMPTE DEL 60% en el preu del llibre que adquiriu, utilitzant aquest Codi: SANTJORDISOCI

Per a les persones que no estigueu associades al CECBLL, fem un DESCOMPTE DEL 30% en el preu del llibre que adquiriu, utilitzant aquest Codi: SANTJORDINOSOCI

 

Associa’t, que la cultura no s’aturi!

 

El passat 5 d’abril va tenir lloc a la Masoveria de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat l’acte “Guerra a Ucraïna: anàlisi des de mirades diverses”, organitzat per l’Ajuntament d’Esplugues i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Vam comptar amb la participació de dues  especialistes: Llúcia Oliva, periodista excorresponsal a Washington i a Moscou, que va explicar, sense cap concessió cap a l’actual situació d’atac a Ucraïna, el procés que ha portat a l’escenari de guerra que s’està vivint; i Blanca Camps-Febrer, politòloga i membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que  va destacar els aspectes més vivencials de les guerres i com afecten de forma diferent els diversos sectors socials.

En acabar aquestes intervencions es va projectar el documental “Encara hi ha algú al bosc”, del col·lectiu “Cultura i conflicte” i vam connectar via zoom amb el seu director, Erol Ileri Llordella, una persona molt propera al CECBLL.

L’acte, presidit per Maribel Aguilera, regidora de Cultura d’Esplugues de Llobregat i per la presidenta del Centre d’Estudis, Genoveva Català,  va acabar amb un interessant debat amb participació de les ponents i del públic.

 

Diumenge 8 de maig a les 11.00h

Al Parc Torreblanca

Organitza: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, Amical de Mauthausen i Xarxa Mai Més.

 

Marcel·lina Pascual, una víctima invisible de la guerra?

Quan vam iniciar la recerca sobre Marcel·lina Pascual, ens imaginàvem que seria una represaliada més, d’aquelles que van haver d’exiliar-se a França, però no va ser així.

Els que ens dediquem a la recuperació de la memòria històrica a través de la història oral, sovint  empatitzem amb aquestes persones de tal manera que en ocasions aconseguim humanitzar aquelles xifres que, de tant repetides, potser ja no ens impacten. Ens referim en general a  les biografies de persones represaliades i exiliades en finalitzar la Guerra Civil però de les dones en concret.

Les dones sempre sembla que han jugat un paper menys destacat i, per tant, han sofert menys repressió. La raó és múltiple, als documents són molt sovint oblidades. Fins i tot quan intentem fer censos segons la professió, són nombroses les ocasions en què les dones figuren que no treballen, tot i que sabem per la història oral dels nostres informants que no era així. Es dona sovint el cas de dones que regentaven un establiment de la seva propietat però, en registrar l’empresa, aquesta anava a nom del marit, o el cas de les dones pageses, modistes o d’altres oficis “femenins”, elles no treballaven. Així que ja d’entrada, no podem fer cas cent per cent de censos i d’altres documents.

Si sortim de casa nostra i anem als arxius francesos també ens podem trobar aquesta dificultat; per un cantó, a l’entrada dels exiliats espanyols a França, coneixem que se separen els homes de les dones i criatures. Així doncs, sovint localitzem el marit en un camp però a elles, és com si no hi fossin. És més difícil. Per altra banda, ens trobarem amb el cas de dones que, en casar-se amb un francès adoptaran el cognom d’aquest. És per això que sovint són confoses amb franceses i que, si no coneixem el cas en concret, perdrem el temps buscant el cognom de soltera. També hi ha dones que van adoptar el nom de resistent en francès o van afrancesar el seu.

Entre juny de 1942 i juliol de 1944, més de mig milió de treballadors francesos van anar a parar forçosament al Reich. El concepte de treballador esclau i treballador voluntari en un context com el de la 2a Guerra Mundial, creiem que és difícil de delimitar, de tota manera, el cas que avui analitzarem no el podem considerar forçat, segons la documentació.

La història dels deportats i deportades espanyoles és una història de vençuts, doblement, primer a la guerra d’Espanya i posteriorment a França, el 1940. A la comarca del Baix Llobregat en tenim 97 de moment però ho hi figura cap dona. Aquesta podria ser també la història de la Marcel·lina Pascual, segurament, perquè a hores d’ara no hem pogut localitzar en cap arxiu dades que ens expliquin el motiu pel qual la trobem a França primer i a Alemanya posteriorment.

El nom de Marcel·lina Pascual Bertrolí figura als arxius Arolsen, un centre internacional de persecució nazi amb la col·lecció més extensa de documents sobre les víctimes i els supervivents del nacionalsocialisme del món. Tot i així, no es pot considerar com a deportada ja que no va estar reclosa en un camp de concentració nazi, tot i que treballà per a una empresa alemanya relacionada amb el poder nazi.

Podríem suposar que la Marcel·lina, com va passar a molts refugiats de la Guerra Civil espanyola, per poder sobreviure i que no la retornessin a Espanya, va ser contractada per una empresa francesa de les que reclutaven treballadors per als alemanys.

Així doncs, passem de la hipòtesi de deportada a hipòtesi de mà d’obra esclava (perquè d’alguna manera pensem que s’hi veu forçada). Davant el dubte, fem la consulta a Rosa Toran[1], historiadora especialitzada en el tema, i li plantegem el cas. Ens comenta  que no podem considerar-la treballadora esclava dels nazis perquè té un contracte. Tot i així, pensem, com el professor  Antonio Muñoz Sánchez, que els límits entre treball forçat i lliure en la França ocupada són difusos[2]. No hem tingut la manera de saber amb la documentació de la qual disposem, si la nostra protagonista va anar a Alemanya per pròpia voluntat o ho va fer forçada per les circumnstàncies. Tanmateix, encara que hagués estat lliure, això no significa gran cosa ja que des del 1942 els alemanys recluten massivament treballadors i treballadores per a les seves fàbriques, a més, han enfonsat a propòsit l’economia dels països perquè hom es vegi forçat a emigrar.

Podem suposar que la Marcel·lina no tenia un treball estable a França i, per tant, passava dificultats, com la majoria d’exiliats i emigrants, i això l’obligarà a emigrar a Alemanya.  A més a més, el fet que ella retorni a la fàbrica de Schkopau –sembla que per pròpia voluntat– indica que a França no tenia bones perspectives, sinó, com ens podem imaginar, una dona amb una criatura tan petita mai se l’hagués jugat. Tenim una altra incògnita que potser ens resoldria els dubtes: Qui era en Simon?

Marcel·lina Pascual Bertrolí –suposem que es va casar i va prendre el cognom del marit, Simon, com és tradició a França, on residia en el moment de ser enviada a treballar a Alemanya– va néixer a Esparreguera el 27 de juliol de 1919[3] i va morir a Saint-Génis (Pyrénées-Orientals, Languedoc-Roussillon) el 25 de maig de 2000; era filla de Jaume Pascual Company, jornaler de Garcia, municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre,  i Consol Bertrolí Sastre, natural de Mora d’Ebre. La família vivia  aleshores al carrer de Ferran Puig, núm. 67 d’Esparreguera. Els avis eren Josep Pascual, Maria Piñol, Josep Bertrolí i Mariana Sastre.[4]

La documentació referent a la nostra protagonista, tal com hem explicat anteriorment, es pot localitzar a l’Arolsen Archives (Collections), on s’hi troba informació sobre els estrangers fitxats al territori del  Reich[5]. També hem aconseguit informació als  documents d’arribades i sortides de la comunitat de Ruhpolding[6]. Segons aquests, na Marceline Simon, provinent de Lespignon, França[7], va anar a treballar com a ajudant de cuinera a l’empresa Buna Werke de Schkopau, prop de Halle i Leipzig, a uns 200 quilòmetres a l’oest de Berlín, entre el gener i octubre de 1943.

Llistat de treballadors i treballadores de l’empresa Buna Werke provinents de França. Arxiu Arolsen.

En el següent document podem comprovar que l’inici d’aquest contracte va ser també per a molta gent que provenia d’una zona molt propera situada a Sud-Est de França. Hem de pensar que parlem d’un període, durant la Segona Guerra Mundial, en què França es troba ocupada pels nazis i s’ha establert el conegut com a Govern col·laboracionista de Vichy, que governà França des del juliol de 1940 fins l’agost de 1944. De fet, el document anterior fa referència a l’ocupació dels americans, que és quan la retornaran a la seva “pàtria” per qüestions sanitàries: Rückführung in die Heimat nach Besetzung durch Amerikaner abtransportiert inhaftiert.

Fitxes on s’especifica l’acomiadament de Marcel·lina Simon de la Werk Schkopau. Al revers les dates de control de l’atur del 14-10-43 al 6-7-44. Arxiu Arolsen.

Sabem que el contracte de la Marcel·lina era per fer de cuinera a la Werk, i coneixem que a la planta on treballava ella es produïa combustible líquid i goma sintètica per a l’exèrcit alemany, un tipus de cautxú sintètic anomenat “buna”, i que també va subministrar productes químics per a l’exterminació massiva dels “enemics del règim”.

Marcelina Simon va quedar embarassada quan estava treballant en aquesta planta i, quan ho descobreixen (no s’especifica de quants mesos),  la conviden que retorni a l’oficina de treball que la va contractar, o bé  al seu lloc d’origen, en aquest cas a França, perquè ells no la  volen continuar mantenint a la feina en aquest estat. Anirà a França, tindrà la criatura, i el 1944 retorna  a l’empresa però aleshores no la van admetre.

En el full de transferència de la nostra represaliada hi podem llegir les dades personals d’aquesta i de l’empresa on treballarà com a cuinera amb un contracte de treball de seixanta hores setmanals durant dotze mesos[8] i que treballa a 0,45 RM (marcs) per hora. L’allotjament era gratuït i el cost diari de manuntenció era de 1,20 RM.

Destaquem el tracte d’apàtrida en la documentació, tot i ser espanyola de naixement i resident a França, perquè el règim de Franco els va convertir en apàtrides quan, a les converses que va mantenir Ramon Serrano Suñer, Ministro de Gobernación español, amb Adolf Hitler i d’altres governants alemanys, durant  la setmana del 22 al 27 de setembre de 1940, aquest els comunicà que els republicans empresonats no eren espanyols.

Full de transferència de Marceline Simon des de Limoges (França), 6-1-43. Arxiu Arolsen.

Qüestionari de l’empresa Buna-Werke. Arxiu Arolsen.

Dades sobre el salari de Marceline Simon 23-1-43. Arxiu Arolsen.

Com podem veure en el document de més amunt, la Marcel·lina en realitat cobrava 22,50 marcs setmanals, dels quals 10,50 eren per a les despeses. Ella vivia en una casa comunitària amb altres treballadores.

Avís de baixa de Marceline Simon a Werk Schkopau del 11 d’octubre de 1943. Arxiu Arolsen.

Certificat on figuren les dates d’alta i de baixa. Arxiu Arolsen

Acomiadament de Marceline Simon, Schkopau, que inicia l’atur el 14-10-43. Arxiu Arolsen.

Tot i que sabem que la nostra represaliada va ser acomiadada per estar embarassada, i que en l’època que vivien no era necessària cap justificació, és curiós que es parli de “mit zustimmung”, amb consentiment. L’empresa volia mantenir les aparences de cara la resta del món, potser.

Document emès per  l‘oficina de treball Halle (ciutat de l’estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya), concretament a la Delegació de Merseburg. 27-3-1944. Arxiu Arolsen.

Segons el document anterior, emès per l’oficina de personal de treballadors, Marceline Simon havia de marxar a França[9] el dia 14-10-1943, a causa del seu embaràs, amb el consentiment de l’oficina de treball de Halle, Delegació de Merseburg. Com hem dit anteriorment ella va retornar amb el seu nadó als Tallers Buna. Malgrat tot, l’empresa la rebutja als seus tallers perquè no té guarderia o condicions per a nadons.

L’escrit anterior al·lega per al seu retorn a França que la senyora Simon no va ser contractada pels nostres representants a França i, per altra banda, nosaltres no hem rebut cap encàrrec per a la seva contractació.

Comunicat dirigit a les oficines de propaganda nazi de Beziers(França) del dia 6 de juliol de 1944, segons la qual, el 14 d’octubre de 1943, Marcel·lina Simon és acomiadada. Arxiu Arols

Joana Llordella i Blanca Mampel

—————————————————-

[1] Consulta efectuada per Joana Llordella a la conferència “Dones resistents i deportades”, celebrada el dia 15 de febrer de 2021 a Barberà del Vallès.

[2] Conversa telemàtica efectuada per Joana Llordella amb el professor, novembre 2021.

[3] Segons consta a la partida de naixement registrada al Jutjat Municipal d’Esparreguera (no apareix al padró municipal) i a la documentació dels arxius Arolsen.

[4] Hem contactat amb familiars residents a Esparreguera i, tot i que reconeixen el nom, no en saben res de la seva trajectòria.

[5] https://arolsen-archives.org/en/search-explore/search-online-archive/ [data de consulta, gener de 2021]. El codi de referència és 7648000 i el número de document és 22642.

[6] El codi de referència és 10003716 i el número del document, 359. Ruhpolding és una municipalitat de Baviera, Alemanya.

[7] Lespinhan és un municipi  del Llenguadoc, situat en un districte de Béziers, al departament de l’Erau (al document ho posa en francès, Hérault).

[8] Tot i que ella no els va treballar a causa del seu embaràs.

[9] En teoria retorna a França però és possible que no ho fes i per això, un cop té la criatura, torna a demanar feina a l’empresa, que li és denegada, però d’això no en tenim proves, és tan sols una hipòtesi.

Al Baix Llobregat les dones SOM UNA

El Baix Llobregat es va declarar comarca feminista l’any 2018, arrel de l’elaboració per part de les alcaldesses de la comarca, el Centre d’Estudis i el Consell Comarcal, d’un “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes”. Va ser un any de fortes mobilitzacions feministes, marcat per moviments com el #metoo o el cas de la Manada de Pamplona.

Al Baix Llobregat a més a més, a l’octubre de 2018, vam celebrar el 5è Congrés de les Dones. El Congrés, que es celebra cada quatre anys i que arriba enguany al 20è aniversari, és un espai de coneixement i debat, però sobretot de participació. Una oportunitat de reflexionar conjuntament sobre la situació de les dones i les desigualtats de gènere, i cercar la manera d’erradicar-les i continuar avançant cap a la plena igualtat.

Des del març amb la seva presentació, fins a la celebració a l’octubre, els debats feministes es van estendre per tota la comarca gràcies a l’organització de 28 subseus o activitats precongressuals, on van participar més 1.500 persones.

Aquesta veritable “sacsejada feminista” a la comarca, s’ha activat de nou recentment amb la presentació del 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. Amb el lema WE ARE ONE, SOM UNA, el Congrés pretén situar al centre d’atenció la SORORITAT, la solidaritat entre totes les dones front les desigualtats i discriminacions de gènere i el masclisme. Les subseus i activitats precongressuals, però, ja s’han començat a celebrar. Les primeres han estat organitzades pels ajuntaments de Gavà, Corbera de Llobregat i Castellví de Rosanes, abordant temes com les dones en el treball del futur, les trajectòries vitals de les dones o les maternitats. Altres àmbits que, de la mà d’expertes es portaran a debatre al Congrés són la salut, la violència masclista i l’empoderament sexual i reproductiu.

El 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat es celebrarà a Cornellà de Llobregat els propers 4 i 5 de novembre. Us convidem a seguir tota l’activitat a la web www.elbaixllobregat.cat/6congresdones, i a participar a les activitats precongressuals que ajuntaments, entitats i organitzacions organitzaran arreu del territori entre els mesos de març i setembre.

El 2022 al Baix Llobregat, el feminisme i les dones serem protagonistes, WE ARE ONE – SOM UNA

 

Vicky Castellanos
Consellera comarcal de Feminismes, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere

La Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana va celebrar el dia 12 de març de 2022 la XXX Assemblea General Ordinària i la XVIII Assemblea General Extraordinària. Les assemblea es van celebrar al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, acollits pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

Quatre entitats de la comarca van participar en aquestes assemblees: el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Santjustencs, el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre d’Estudis Beguetans. Actulament en son 8 les entitats del Baix Llobregat adherides a la Coordinadora:

• Amics del Museu de Pallejà
  
• Centre d’Estudis Beguetans
• Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
• Centre d’Estudis de Gavà
• Centre d’Estudis Martorellencs
• Centre d’Estudis Santjustencs
• Grup d’Estudis d’Esplugues
• Grup de Recerca de Cervelló

Durant l’Assemblea Ordinària es va aprovar la memòria d’activitats de l’any 2021 i el resultat comptable, així com la proposta d’activitats i pressupost per a l’any 2022. I a l’Assemblea extraordinària es va renovar la meitat de la Junta de Govern. Un cop fetes les votacions, la Junta ha quedat formada pels centres següents: Centre d’Estudis del Gaià, Institut Menorquí d’Estudis, Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, Centre d’Estudis Seniencs, Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant, Institut d’Estudis Penedesencs, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (representat per Jaume Bosch), Centre d’Estudis Molletans, Centre d’Estudis Selvatans, Centre d’Estudis del Bages, Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Centre d’Estudis Comarcals d’Isona i Conca Dellà, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Centre d’Estudis Ribagorçans, Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i el Taller d’Història de Gràcia.

Podeu trobar aquí les actes de  l’Assemblea ordinària i  l’Assemblea extraordinària de la CCEPC.

 

El passat dissabte 19 de març el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va sumar-se a la commemoració del Dia Mundial de la Poesia amb l’espectacle “Fàbrica de poetes”, un títol que evocava tant l’efemèride com l’espai fabril en el qual se celebrava.

L’espectacle va estar format per dues actuacions. D’una banda el duo integrat per Esteve Bosch i Tomàs Pinel va oferir un recital ple de passió, amb cançons de caràcter social, reivindicatiu, d’amor i desamor i de conflicte intern. Cançons que els més grans podien taral·larejar, per formar part de la banda sonora de moltes vides i de moltes lluites. De l’altre, el grup de joves “Poesia i Munició” va oferir un recital ple de textures dins d’un entramat sonor trencador i agosarat.

Una barreja generacional impecable. Ambdues propostes van aconseguir emocionar un públic entregat i nombrós, de més de 80 persones.

L’activitat va ser organitzada pel mNACTEC, per l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

 

COLÒNIA SEDÓ
Un patrimoni industrial on el passat es troba amb el futur.

Febrer és el mes més curt de l’any, el d’aquest 2022 ha estat intens pel que fa a les activitats promogudes pel nostre Centre, tal com vam comunicar en el butlletí de gener. En aquest editorial havíem acordat parlar de la importància estratègica de la recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó i d’això parlarem. Tot i això, necessitem expressar que ens ha corprès l’atac de Putin a Ucraïna, una guerra a la qual ens oposem fermament, com a totes les guerres.  Ens proposem dedicar alguna sessió a parlar amb persones expertes per entendre el perquè de tot plegat i manifestar-nos a favor de la vida,  la democràcia i el diàleg com a mètode per resoldre conflictes.

El capítol X del llibre de Gràcia Dorel es presenta tot dient:

“Can Sedó tanca definitivament el 1979. Pocs anys després, una nova societat compra el conjunt per fer un polígon industrial i un espai museogràfic. Es pensa també en restaurar la part d’habitatges. Tot això configura una nova estructura, completament diferent, però que dona una segona vida al que podria perdurar com un lloc d’activitats industrials, culturals i habitacionals.

No falten exemples a Europa i Amèrica de conjunts reconvertits d’aquesta manera. Però a més de ser un testimoni ben conservat d’una de les més importants fàbriques de la primera i de la segona Revolució Industrial, la fàbrica Sedó presenta, com cap altra, els esforços de generacions d’empresaris, tècnics i obrers per aconseguir produir amb una energia barata i renovable, la de l’aigua del Llobregat, gràcies a les obres del Cairat.

Per sobre de la Colònia plana la memòria de generacions de dones i d’homes que han treballat tota la vida en una de les fàbriques més potents, contribuint amb humilitat i constància a la prosperitat general”

Tal com el vicepresident del Centre va comentar en la presentació de la publicació: “En aquest sentit podem considerar que el llibre de la Gràcia culturitza allò que als segles XIX i XX va ser una gran iniciativa tècnicoindustrial en un context social i laboral molt singular, Can Sedó no és un bolet; Can Sedó no és un atzar; potser tampoc era inevitable. Aquest llibre ajuda a fixar tots aquests fets al nostre imaginari col·lectiu, aquell que ens dona sentit de pertinença; aquell que ens diu “va passar això, va passar d’aquesta manera, amb aquesta gent, i va passar aquí”.

El CECBLL sempre hem defensat la protecció del patrimoni de la Colònia Sedó i la seva valoració com un conjunt arquitectònic viu, capaç de donar encara un servei i, alhora, de posar en joc la seva capacitat d’explicar i d’il·lustrar els orígens de la industrialització a Catalunya, a Espanya i a sud d’Europa. Els ajuntaments d’Esparreguera i d’Olesa i el conjunt d’institucions públiques que ens coneixen, saben de la voluntat del Centre de fer viable la preservació d’aquest patrimoni i, alhora, la seva vida funcional i plena d’oportunitats. L’any 2014, la nostra entitat celebrava el 40è aniversari de la seva creació i arran d’aquest esdeveniment vam promoure que l’espai de la Colònia Sedó fos accessible i visitable, feia temps que estava tancada. La recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó és una empresa en la que moltes  persones,  entitats i  institucions hi hem posat la mirada i estem disposades a fer-ho possible.

En el número 23 de la nostra publicació “Materials del Baix Llobregat i altres escrits” de l’any 2020, en Rafael Bellido -advocat expert en urbanisme i medi ambient- ens il·lustrava sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric i de l’entorn de la colònia Sedó. Analitzava com les diverses figures de planejament urbanístic aprovades, han previst la protecció d’aquest important conjunt fabril. Som conscients de l’enorme tasca que cal abordar per fer aquest enllaç “el patrimoni és allò on el passat i el futur es troben” i en aquest sentit ens congratulem que en l’edició del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, hàgim comptat amb l’Ajuntament d’Esparreguera com a coeditor del llibre, la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com els suports  del Consell Comarcal, el Departament de Cultura de la Generalitat i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot aquest conjunt d’institucions i les entitats culturals, socials i empresarials de la comarca ens hem de comprometre en fer viable el futur de la Colònia Sedó com a nucli de coneixement, de cultura i d’activitat economia. En aquesta empresa ens trobaran sempre disposades.