Presentació de la guia “Estiu al Baix i l’Hospitalet, 2022. Next Llobregat”

/by

El passat 30 de juny es presentava al públic la guia “Estiu al Baix i l’Hospitalet, 2022. Next Llobregat”, publicada per Barcelona Content Factory, una agència de continguts periodístics genuïnament baixllobregatina.

La guia té el suggerent títol de BenvinGUst i un subtítol que també ho dona a entendre tot: “La guia més completa de quilòmetre 0 per gaudir del mar i de la muntanya”.

Es tracta d’un volum de gairebé 500 pàgines que recull tots els atractius turístics i d’oci que ofereix la comarca, que ens endinsa en la vida de personatges notoris en l’apartat “emBAIXadors” i “emBAIXadores”  i que ofereix un ventall d’articles relacionats amb temes culturals o mediambientals entre altres.

L’escenari de la presentació va ser immillorable: els jardins amb pineda del restaurant Catalina a Gavà Mar. A la presentació van assistir més de cent persones, entre autoritats locals, representants d’entitats i d’institucions diverses i periodistes. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, la consellera comarcal de Turisme, Gemma Rodríguez i l’impulsor de la guia i director de Barcelona Content Factory, Joan Carles Valero.

Per part del Centre d’Estudis Comarcals hi van assistir la presidenta, Genoveva Català, i la directora, Esther Hachuel. Val a dir que el volum recull una entrevista a la presidenta en qualitat d’EmBAIXadora de Molins de Rei, municipi on viu (pàgs. 108-111) i un article sobre els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat signat per la directora (pàgs. 164-169). .

L’acte es va regar amb bons vins i un passi de delicatessens a càrrec del restaurant Catalina.

Actualment la guia està disponible online i està a punt d’aparèixer la versió en paper.

Una agradable vetllada!

 

 

Cada persona un llibre: recomanacions d’Estiu.

/by

📚 Aquest estiu aprofita per llegir allà on siguis: des de casa, a la platja, a la muntanya o fent un cafè. Nosaltres t’ajudem amb les recomanacions dels llibres preferits de cada un de nosaltres durant les setmanes d’agost

 

☀️📖 LA VEVA RECOMANA: ” Transició energètica, emergència climàtica i economia circular al Baix Llobregat” de diversxs autorxs.

⏩La presidenta del CECBLL, la Genoveva Català Bosch, ens en parla també en aquest vídeo.

💬 Descripció: Aquesta nova edició de Materials del Baix Llobregat recull les aportacions de la 6a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat que vam fer, per primera vegada, en format documental. El dossier principal tracta del paisatge contemporani i de com està afectat pel canvi climàtic, la transició energètica, i proposa solucions basades sobretot en l’economia circular. També trobem altres articles que pel seu interès mereixen ser divulgats des de les planes de Materials: un sobre el catàleg detallat i extens dels pous de gel del Baix Llobregat, de Gener Aymamí Domingo, i un altre de Carles Millàs Castellví, demògraf i historiador del CED-UAB, que parla de les migracions històriques entre Olesa de Montserrat i el Baix Llobregat. Com és habitual, la revista acaba amb ressenyes de les principals novetats bibliogràfiques que tracten temàtiques comarcals

 

☀️📖 LA NEUS RECOMANA: “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (@tribogemma).

⏩L’autora, la Gemma Tribó Traveria, ens en parla també en aquest vídeo.

💬 Descripció: El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de Gemma Tribó Traveria, acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), i dirigida pel doctor Emili Giralt Raventós. La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una molt destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic. Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació, amb més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.

 

☀️📖 EN JORDI RECOMANA: “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria una colònia industrial emblemàtica”, de Gràcia Dorel-Ferré.

⏩L’autora, la Gràcia Dorel-Ferré, ens en parla també en aquest vídeo.

💬 Descripció: Es tracta de l’única publicació existent de caràcter divulgatiu sobre la colònia Sedó d’Esparreguera, un conjunt fabril que inicia la seva trajectòria el 1846 i que està en funcionament, adaptant-se a la tecnologia i la sociologia de cada moment, fins el 1980. És un llibre de gran format i tapa dura, de clar caràcter divulgatiu, tant pel contingut i plantejaments com per la maquetació. Està profusament il·lustrat amb fotografies i documents antics. L’autora, Gràcia Dorel-Ferré és experta en patrimoni industrial en general i en la Colònia Sedó en particular. Ella és consultora de la UNESCO en matèria de patrimoni industrial i professora en diverses universitats de França. L’autora ha fet un gran esforç no només de recerca i síntesi, sinó de cerca de nou material documental que apareix al llibre i que es publica per primera vegada.

 

☀️📖 LA CONXITA RECOMANA: “L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960”, de Joan Montblanc Lasaga.

💬 Descripció: Aquest llibre és fruit de més d’una dècada d’investigació del seu autor, amb l’objectiu de recuperar els noms i cognoms de les persones del Baix Llobregat i l’Hospitalet que van patir les presons del règim franquista. Amb el buidatge dels fons de presons d’homes i dones de l’Arxiu Nacional de Catalunya i els processos sumaríssims de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, l’autor obté una xifra de 5.608 víctimes que el règim va empresonar entre els anys 1939 i 1960.

 

☀️📖 L’ESTHER RECOMANA: “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat”, d’Ángel Merino Benito.

⏩L’autor, la Ángel Merino Benito, ens en parla també en aquest vídeo.

💬 Descripció: El llibre es centra en la construcció de la Festa Major de Sant Feliu de Llobregat durant els primers anys de la vida democràtica. Pretén ser una eina més en la consolidació del patrimoni immaterial que entre totes les persones hem anat construint. La festa ha estat un dels nostres principals actius com a ambaixadora fora de la ciutat, ha afavorit l’intercanvi generacional i social, i ha servit per incrementar la nostra identitat col·lectiva i la cohesió social.

Descobrim el Baix Llobregat: la Ruta Modernista de Sant Feliu

/by

Des de fa més de 10 anys a Sant Feliu és fa la Ruta Modernista pel centre urbà del municipi. En aquesta ruta es visiten diversos punts de la localitat en la qual podem trobar edificis d’estil modernista que ajuden a explicar i entendre la transformació social i urbanística que va patir la ciutat després de l’arribada del tren el 1854. A partir d’aquest moment, la ciutat va començar a ser exportadora, sobretot de fruita, i va arribar la indústria, amb el corresponent increment d’habitants.
Les relíquies arquitectòniques que ens deixa aquesta època conformen la Ruta Modernista, amb més de 25 parades obligatòries al llarg de Sant Feliu, i mensualment es fa una visita als edificis més destacats que trobem al voltant del Passeig Nadal, el carrer Vidal i Ribas i el Passeig Bertrand, entre d’altres.
Aquest cop, però, la ruta formava part de les Jornades de Portes Obertes per les Escoles: descobrim el Baix Llobregat!, una iniciativa de Turisme del Baix Llobregat per fomentar els projectes culturals de la comarca amb la incorporació d’aquestes experiències en el calendari educatiu dels centres. Per això, tot i que la ruta estava oberta a tothom, es va incentivar que el professorat  pogués venir a conèixer una mirada diferent de Sant Feliu per tal de poder incloure els carrers del nostre municipi en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Va ser una experiència diferent i molt enriquidora, i eperem que es pugui visibilitzar el patrimoni del Baix Llobregat amb el major nombre de persones possibles.

L’ARTICLE DEL MES PER SÍLVIA RUIZ

/by

Jugar a Catan al Baix Llobregat

Mesos abans de la pandèmia, l’Aliança per l’Emergència Climàtica va demanar als ajuntaments que declaressin l’emergència.

A Begues la proposta es va impulsar des de la ciutadania, cobrint un ampli ventall d’associacions culturals, educatives, esportives i lúdiques. La moció es va aprovar a les acaballes de 2019 amb el vot favorable de tots els grups a l’oposició i el vot en contra del govern en minoria. Es va crear la Taula Ciutadana pel Clima que es reuneix en assemblea bimensual i s’organitza en diversos grups de treball: biodiversitat, alimentació, mobilitat, residus, energia i urbanisme. Duem a terme, amb zero recursos econòmics, accions com enquestes, xerrades, col·laboració amb les escoles, passejades, tallers, sortides i debats. Hi participen de forma activa unes 30 persones, i més de 100 en accions puntuals.

El que fem a Begues afecta a la resta i a l’inrevés; ens cal una mirada amplia: som a l’Àrea Metropolitana més densa d’Europa.

El dia abans del confinament es va presentar la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet demanant una moratòria per repensar conjuntament – no cada municipi pel seu compte- els projectes urbanístics pendents d’executar que comporten la desaparició de les poques zones verdes, de conreu i el darrer connector ecològic entre el Garraf i el delta. No s’exagera al dir que és una comarca amenaçada de mort: més del 60% de la superfície del Delta és coberta de ciment i encara s’hi vol construir 70.000 habitatges nous en zones urbanitzables o urbanes no consolidades. La plataforma, que vol la construcció d’habitatge social en zona urbana consolidada, té 60 entitats adherides així com grups polítics locals, la majoria a l’oposició; també s’ha reunint amb els grups del Parlament i  l’AMB.

Que el grup A al poble X, on no governa, entengui el desastre ecològic mentre, alhora, el mateix grup A al poble Y, on sí governa, afirmi que cal construir, és decebedor. I com més amunt hem picat, més ambigüitat i menys compromís. Es com si l’emergència climàtica fos tan sols una de les cartes del Catan; es compra, ven o intercanvia a voluntat de qui juga i segons els interessos colonitzadors. Que sols s’aturin els projectes de la zona més estressada de Catalunya quan es denuncia a Europa, em sembla tristíssim.

Amb la sequera que ja patim, els incendis que ja s’han produït, la sobreexplotació del riu i l’incompliment del cabal ecològic – fixat per l’ACA en 4400 m3/s el 2006 i reduït l’octubre de 2021 a 2640 m3/s – em pregunto com es pot seguir asfaltant, impermeabilitzant, posant ciment, talant arbres dels carrers, passant línies d’alta tensió per zones protegides, tolerant plàstics, ampliant macroestructures o proposant macroprojectes.

Cada cop hi ha més persones que fan un consum conscient a tots nivells. Cal que polítics i institucions les acompanyin, oblidant projectes que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, així com actualitzant – i complint – els plans de mitigació del canvi climàtic. Per què no es dediquen aquests recursos a fomentar la pagesia, una bona gestió forestal, rehabilitació d’habitatge i transport públic? Al meu poble també.

 

Sílvia Ruiz Boqué
Taula Ciutadana x Clima Begues
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet

EDITORIAL CECBLL (Juny 2022)

/by

JUNY, CALOR I COLOR D’ESTIU.

Entenem per transició ecològica com el necessari canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes. Cal que la transició ecològica sigui justa i que incorpori les imprescindibles transicions energètiques i climàtiques.

Aquest mes de juny ha estat ple de celebracions dedicades a grans temes inclosos en el concepte de la transició ecològica. El 5 de juny Dia mundial del Medi Ambient, el 8 de juny Dia mundial dels Oceans i el 17 de juny Dia mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera. Les  crides internacionals de Nacions Unides són una constant entorn a les temàtiques de la salut del planeta

Al juny arribem a l’equador de l’any, tanquem la primavera i encetem l’estiu. Enguany, ja les primeres calorades ens han fet sentir  l’abast de l’augment de les temperatures. Actualment Catalunya registra cinc episodis de calor més cada any que a mitjans del segle XX, i en els darrers 72 anys les temperatures han pujat 1,8ºC, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

Per sort sembla ser que la cultura ambiental ha quallat i s’ha posicionat en amplis sectors de la societat segons reflecteixen les conclusions d’un estudi sobre “Valores, actitudes y conducta medioambiental de los españoles” elaborat per la  Fundación BBVA a partir d’una enquesta a 4.500 persones, tot fent un treball de camp entre juliol i desembre de 2021. La ciutadania posa per davant la crisi climàtica al creixement econòmic. Els valors i les pautes ambientals arrelen a la societat. El 88% considera que el nivell de consum ajuda a activar l’escalfament. Tot i que només el 30% està disposat a renunciar al vehicle privat en els seus viatges d’oci i turisme[1].

El conjunt de les administracions mostren la seva voluntat d’arrenglerar els seus plans d’acció amb els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) pel 2030[2]. Formalment podem pensar que estem orientades cap a un futur esperançador en matèria de transició ecològica, però potser ni la velocitat dels projectes, ni la seva execució mostren sortides d’èxit. Cal un gran esforç social, empresarial, econòmic i polític per orientar vers a aquest “necessari  canvi progressiu de paradigma social i polític cap a un enfocament dels sistemes de producció i consum ambientalment més sostenible i compatible amb la capacitat del planeta per a fer front a les activitats humanes”, tal com diem a l’inici d’aquest editorial.

Des d’aquests punts de vista hem encertat en la programació del Cicle de conferències i el mosaic d’experiències prèvies a l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural que enguany guardonaran experiències culturals, socials, ecològiques i econòmiques. La darrera de les sessions sobre La transició energètica  celebrada a Collbató a càrrec del periodista Antonio Cerrillo, també va comptar amb un excel·lent panel d’experiències, com ara les comunitats energètiques locals,  la Taula Ciutadana pel Clima Begues, la gestió forestal de la resina de Forest Baix de Vallirana, i l’experiència reivindicativa  de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i l’Hospitalet.

L’esplèndida intervenció de Cerrillo mostrà que,  avui per avui, són irreversibles alguns dels efectes del canvi climàtic respecte els oceans, el nivell del mar i les zones gelades. L’afectació de l’increment de temperatures incideix en les zones més vulnerables del planeta, així com en les persones més desfavorides,  l’increment de  les migracions i  la pèrdua de la biodiversitat. Un diagnòstic com el que planteja el panel (IPPCC)  d’experts del clima, fa necessàries solucions diverses vinculades a la descarbonització i a la substitució de combustibles fòssils. Aquests són reptes de dimensions planetàries que, aparentment, poden semblar inabordables, però calen per  aconseguir la neutralitat climàtica.

Ara més que mai és imprescindible la producció d’energia a través de fonts renovables, l’electrificació i entrar de ple en la reconversió del model productiu. És necessari  incidir en sectors com el de l’acer, el ciment i els fertilitzants. També cal posar el “planeta a dieta” ja que la producció d’aliments incideix en un 23% en les emissions, mentre que entre un 25% i un 30% dels aliments es desaprofiten. No admeten demores decisions governamentals potents com ara la plena implantació de les directives europees sobre les comunitats energètiques i sobretot cal superar el marc contradictori en el que ens ha sumit l’atac de Rússia a Ucraïna que té fortes repercussions en els preus dels combustibles i dels subministraments energètics.

Cal prendre consciència que la vida humana es desenvolupa en un planeta de recursos finits i que la limitació de gasos d’efecte hivernacle és un deure inajornable. Conseqüentment ja estem immerses en plena transició ecològica, però cal abordar-la de manera rigorosa i a escala internacional.

El camí vers l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural ens permet aprofundir des de l’expertesa i les experiències a un major coneixement i presa de consciència dels principals reptes culturals, socials, econòmics i ecològics.

Aprofitem aquest editorial per insistir novament en la presentació de candidatures que expressin l’enorme capital d’experiències que acumula una comarca que no està disposada a perdre el tren.

————————————

[1] https://www.lavanguardia.com/natural/20220605/8317418/dia-mundial-del-medio-ambiente-cambio-climatico-litoral.html

[2] https://genius.diba.cat/es/ods

Dos centres educatius de Sant Feliu fan l’itinerari interpretatiu Quan les parets palen

/by

Alumnat de 3er d’ESO del col·legi Verge de la Mercè i l’INS Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, van participar els dies 15 i 17 de juny en les primeres visites a centres escolars que fem de l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, un itinerari urbà que explica les lluites socials durant la transició per aconseguir drets fonamentals  com el dret a la salut, el dret a un espai públic digne, el dret al treball i el dret a l’educació.  L’alumnat i el professorat que els acompanyaven van poder escoltar en primera persona les lluites de les que els quatre guies els hi parlaven, ja que a cada parada hi havia un testimoni que havia viscut aquells moments de canvi social i de construcció d’una ciutat. L’itinerari el vam  inciar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat on la seva directora, M.Luz Retuerta, va rebre als  grups i els hi va explicar quina és la funció d’un arxiu i perquè és important que els documents acabin dipositats en aquests serveis públics. Tot seguit vam començar l’itinerari a l’escola Pau Vila, primera parada de l’itinerari, on en Jordi San José acompanyat de Manuel Guerra van explicar la lluita pel dret a l’educació en uns moments en el que a Sant Feliu hi havia dèficit de places escolars; la segona par l’ambulatori, on M.Jesús Bono i Alejandro Huerga  van explicar la lluita per la construcció d’un amblatori per a tothom; la tercera és a la plaça de la Salut, on Àngel Merino i Manuel Andújar van explicar com veïns i veïnes van impedir que es construís una benzinera en el que avui és la plaça de la Salut;  i la darrera parada a l’antiga fàbrica Hispano Suiza, avui reconvertida en una residència d’avis, on Jesús Martínez i Josep Maria Pi van explicar la lluita de les treballadores i treballadors per aconseguir els seus drets laborals i perquè no es tanqués la fàbrica.

Programa d’ETV Línia de Servei amb Conxita Sánchez

/by

Conxita Sánchez Medina va ser entrevistada per la directora del CECBLL Esther Hachuel, el 17 de juny al programa Línia de Servei d’Esplugues Televisió, amb el que hi col·laborem mensualemt portant persones properes al CECBLL. Expliquem algunes de les activitats culturals més interessants que es duent a terme a la nostra comarca. Conxita Sánchez ens va explicar l’itinerari de dones de Sant Joan Despí, Trencadís Violeta, que va confeccionar l’any 2019 i que des d’aleshores en fa els itineraris per la seva ciutat, amb una mirada feminista.

Vegeu el vídeo del programa

 

Conferència de Gràcia Dorel-Ferré al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

/by

El passat 13 de juny la nostra sòcia Gràcia Dorel-Ferré va fer una conferència sobre el valor històric i patrimonial de la Colònia Sedó d’Esparreguera i sobre el contingut que acaba de publicar en el llibre “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”, d’Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis (el podeu adquirir online aquí). Gràcia Dorel va parlar de les dues dinasties d’emprenedors que van fer de la fàbrica Sedó una de les més importants d’Espanya i es va referir especialment al complex sistema de producció.

La conferència va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya i en el marc del Fòrum de Patrimoni Industrial que organitza mensualment l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) i va ser presentada per Assumpció Feliu i Torras, vicepresidenta 2a de l’AMCTAIC. El Fòrum té per objectiu fomentar el debat sobre els temes relacionats amb la presència i la història del patrimoni tècnic i industrial de Catalunya i vol també donar a conèixer projectes i iniciatives relacionades amb aquest patrimoni.

Gràcia Dorel-Ferré és doctora en Història, professora i investigadora a les universitats de Reims, Paris 1 i Savoie Mont Blanc. És especialista en patrimoni industrial, especialment europeu i iberoamericà, i és autora de llibres i articles sobre patrimoni Industrial i habitatge obrer.

 

METRÒPOLI, GLOBALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

/by

La segona de les activitats del Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat d’experiències econòmiques, la vam dur a terme el 31 de maig al teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. Després de la benvinguda de l’alcaldessa Ana Maria Alba i de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, la moderadora de la sessió, Carme Figueras, membre de la Junta del CECBLL, va presen una interessant conferència de l’economista i consultor en polítiques públiques Eduard Jiménez Hernández, Metrópolis, globalització  i sostenibilitat econòmica. 

Tot seguit la moderadora va donar pas a  6 experiències econòmiques singulars de la comarca per observar i copsar l’actualitat comarcal en la temàtica econòmica: en Joan Soler ens va explicar el cas de l’empresa familiar que dirgeix, amb un fort assentament al sector del transport col·lectiu de viatgers,  SOLER I SAURET; Maria Visa, ens va explicar en què consisteix l’empresa  MTS TECH, una empresa  ubicada al polígon industrial Sedó dedicada a l’automatització de la logística amb robòtica mòbil;  Tomi Jiménez, ens va explicar  el cas d’una empresa sobre innovació en matèria de producció agrícola ALABALL BERROS; Ramon Andreu, de RA ARQUITECTES, va intervenir  parlant sobre la rehabilitació d’edificis històrics; Maria José Navarrete va parlar de FUNDESPLAI, una potent entitat dedicada a l’economia social;  Albert Marsà,  de MTK SPACE, ens va explicar el cas d’una cooperativa audiovisual instal·lada al polígon Matacàs; i per últim Lourdes Borrell, responsable política de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, ens va explicar l’impuls que donen des de l’Ateneu a l’economia social i sòlidària.

La sessió la va claususar el regidor de cultura de Sant Andreu de la Barca, Juan Pablo Beas.

Us deixem amb el vídeo de la sessió:

 

 

 

Representants de diferents administracions visiten la Colònia Sedo d’Esparreguera i el seu Museu

/by

Recentment la Colònia Sedó d’Esparreguera ha estat declarada per l’Ajuntament Be Cultural d’Interès Local, de manera que el seu patrimoni queda legalment protegit. És sense dubte una molt bona notícia de la que ja hem parlat diverses vegades en aquest butlletí. Per tal de cercar complicitats i sinèrgies, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, va organitzar el dia 10 de juny una trobada amb autoritats i representants de diferents administracions i va demanar al Centre d’Estudis Comarcals el guiatge de la visita. A més de l’alcalde, l’activitat va comptar amb l’assistència del delegat territorial de Cultura de la Generalitat, Felip Andreu, del responsable del Programa de Memòria de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez, la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, el conseller comarcal de Cultura i Memòria, Jordi Carbonell, l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, l’alcaldessa de Sant Andreu de la Barca, Ana M. Alba, l’alcaldessa de Pallejà, Ascensión Ratia, la responsable de l’àrea de Públics del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC), Roser Bifet, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, el vicepresident, Jordi Sicart i la directora, Esther Hachuel, i el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos.

El grup va visitar les instal·lacions del Museu i els exteriors de la Colònia, un conjunt d’indubtable valor històric, patrimonial i paisatgístic. Durant la visita es va posar de relleu el caràcter únic de la Colònia Sedó, ja que  permet mostrar el paper que va jugar la producció energètica en la industrialització de Catalunya.

 

 

LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA i mosaic d’experiències ecològiques

/by

Antonio Cerrillo, periodista de la Vanguardia especialitzat en medi ambient, va fer la darrera conferència del Cicle de conferències i experiències ecològiques d’acord amb les bases dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. El 14 de juny érem a  la Casa de Cultura de Collbató escoltant la magnífica conferència i les quatre experiències ecològiques de la comarca que es van presentar després de la xerrada: Carles Riba, president del CMES Col·lectiu per un nou model energètic i social, ens va parlar de les comunitats energètiques; Silvia Ruiz, ens va parlar de la Taula Ciutadana pel Clima Begues; Carlos Delgado, ens va explicar el negoci  d’extracció de resina que van muntar amb la seva dona, Forest Baix de Vallirana; i Jordi Fortuny, ens va parlar de les reivindicacions de la plataforma d’entitats i col·lectius SOS Llobregat i L’Hospitalet.

Aquesta sessió la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL. La van obrir l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i va fer la cloenda la regidora de cultura de Collbató, Mar Andreu Rojas.

 

 

EL SENTIT DE LA CULTURA i mosaic d’experiències culturals

/by

El  9 de juny a la  Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, va tenir lloc el tercer acte del Cicle de conferències i mosaics d’experiències d’acord amb les bases dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, aquest cop recollint experiències culturals de la comarca.

La trobada, conduïda per Ferran Puig, membre de la Junta del CECBLL,  la van obrir l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català. La conferència va anar a càrrec de Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i sòcia del CECBLL des de fa molts anys.  Tot seguit es van exposar un seguit d’experiències culturals singulars de la comarca: Àlex Medrano, regidor de l’Ajuntament de Sant Joan Despí va presentar les 48h Open House de Sant Joan; Gerard Bidegain, va explicar el Festival Lola d’Esparreguera; Roser Arís, va exposar la trajectòria de l’editorial Efados del Papiol; Rosa Agustí, ens va explicar el projecte de la Llibreria Nou Rals de Viladecans; Elicinia Fierro Milà, ens va parlar de l’associació CIPAG de Begues; Neus Ribas, del CECBLL,  ens va explicar el nou itinerari interpretatiu Quan les parets parlen; i va tancar Esther Zamorano, regidora de Cultura de Gavà.

Vegeu el vídeo de la trobada:

 

Presentació de la recerca “El cooperativisme de consum al  Baix Llobregat”

/by

L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, els ajuntaments i les entitats d’economia social i les cooperatives del Baix Llobregat organitzem un any més la setena edició d’aquest cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa a la comarca.

El 23 de maig, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem col·laborat en aquesta nova edició del Maig Cooperatiu amb la presentació de la recerca “El cooperativisme de consum al Baix Llobregat”, que forma part de la 12a Convocatòria de recerca col·lectiva de l’entitat, per estudiar de forma col·laborativa el cooperativisme al Baix Llobregat. La recerca, dirigida pel Dr. José Luís Martínez, compta amb unes 16 persones voluntàries, entre elles el professor de la Universitat de València, Francisco Medina, que ha analitzat el cas d’una cooperativa de l’Hospitalet de Llobregat que aboca llum per conèixer el cooperativisme de consum al Baix Llobregat.

Vegeu el vídeo de la sessió:

 

EDITORIAL CECBLL (Maig 2022)

/by

MAIG INTENS

L’assemblea

Escrivim aquest editorial just havent celebrat la nostra Assembla anual. Enguany ha tocat renovació de Junta, els Estatuts indiquen que cal fer-ho cada tres anys. S’ha presentat una única  candidatura encapçalada per Genoveva Català, i un equip compost per 9 dones i 9 homes, amb Jordi Sicart com a vicepresident, David Massana com a tresorer i, de secretària, Gemma Tribó; continuen com a membres de la Junta l’expresident Carles Riba i l’expresidenta Conxita Sànchez, així com Jaume Bosch, M. Jesús Bono, Rafael Bellido, Mercè Sellés, Carme Figueras, Francesc Ollé, Anna Antó i Pere A. Montserrat; i s’hi incorporen Ferran Puig, Isabel Ortuño, Edgar Berengena i Silvia Guillén. A tots i totes elles els donem les gràcies per la bona disposició en assumir la responsabilitat  de pertànyer a la Junta, i també manifestem l’agraïment a Àngels Massip, Xavier Mas i Josep Campmany pel seu compromís i bona feina feta durant molts anys; seguirem gaudint de la seva estimable col·laboració. Emprenem el període 2022/2025  i en el bell mig d’aquest mandat celebrarem els 50 anys de la fundació del Centre d’Estudis. Serà un bon moment per mirar enrere pensant en el futur i conèixer i reconèixer la vida de les persones a la comarca a cavall de dos segles on hi ha hagut enormes transformacions socials, cultuals, econòmiques, ambientals i polítiques. Ens proposem celebrar el cinquantenari mostrant la comarca amb totes les seves dimensions.

El Primer de Maig

Cada primer de maig milers, milions de persones arreu del món es concentren i es manifesten en defensa dels drets dels treballadors. El dia mundial de la classe obrera s’ha convertit des de fa 138 anys en la jornada en la qual els treballadors del món reclamen pacíficament la dignitat del treball com a dret. Enguany els sindicats a casa nostra han mostrat en el primer de maig la seva repulsa al feixisme i a les desigualtats. El lema ha estat: “La solució: contenir preus, apujar salaris, posar fi a les desigualtats”. En definitiva, el moviment obrer ha expressat que “la gent treballadora ho tenim clar, aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres” i també ha testimoniat que la solidaritat és la tendresa dels pobles declarant el suport al poble ucraïnès.

L’alliberament dels camps nazis

El 5 de maig celebrem arreu d’Europa el 77è aniversari de l’alliberament dels camps nazis l’any 1945 per part de les tropes aliades i l’acabament de la segona guerra mundial, però han transcorregut molts anys fins que no s’ha anat coneixent l’horror planificat i executat en aquests lúgubres indrets. En el marc d’aquesta celebració a la comarca, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va organitzar l’acte d’homenatge a les persones deportades del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca el matí del 8 de maig. Hi van assistir familiars de les persones deportades, entitats, representants polítics i tècnics d’alguns ajuntaments i sindicats de la comarca.

El Dia d’Europa

Europa torna a estar en guerra provocada per la invasió liderada per Putin a Ucraïna. Aquest terrible atac produeix nombroses víctimes i una enorme desestabilització internacional vinculada amb la producció i distribució de matèries primeres i combustibles. Tot i això, el dia 9 de maig arreu dels països de la Unió se celebra el Dia d’Europa, que curiosament commemora la denominada Declaració Schuman (ministre francès). Aquesta declaració donava el primer pas per integrar els estats europeus a la comunitat del carbó i l’acer (CECA), que fou el pilar de la present Comunitat Europea; sempre els combustibles i les matèries primeres…

El Dia Internacional dels Museus

El 18 de maig se celebra  el Dia Internacional dels Museus amb el lema “El poder dels museus”. Els museus poden contribuir a la transformació del món que els envolta i aconseguir la sostenibilitat fomentant l’economia social i de proximitat, i la difusió d’informació científica sobre els reptes mediambientals. També són poderosos en matèria d’innovació en digitalització i accessibilitat. Tanmateix és al seu abast construir comunitat a través de l’educació i defensar valors democràtics, oferint oportunitats d’aprenentatge a totes les persones sense exclusió i contribuint a conformar una societat civil informada i compromesa.

El Maig Cooperatiu

I torna un altre maig cooperatiu a la nostra comarca, la setena edició d’aquest cicle d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa. La comarca dedica un mes sencer a visibilitzar i sensibilitzar sobre la importància de les iniciatives de l’economia social per resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania. Amb una trentena d’activitats divulgatives repartides al llarg del mes, i per tot el territori del Baix Llobregat, el maig cooperatiu està organitzat per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, els ajuntaments i les entitats d’economia social i les cooperatives de la comarca que hem contribuït a un nou èxit del #maigcoop2022.

 

I en aquest mes de maig tan intens, nosaltres hem iniciat les quatre activitats vinculades al llarg camí cap a l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural. El dia 24 de maig, a Can Negre a Sant Joan Despí hem dut a terme l’activitat “Construir fraternitat” de la qual us parlem en aquest butlletí. Us convidem a assistir a les tres sessions següents que de ben segur seran tan interessants com ho ha estat la primera: el 31 de maig a Sant Andreu de la Barca “Metròpolis, globalització i sostenibilitat econòmica”; el 9 de juny a Gavà “El sentit de la cultura”; i el 14 de juny a Collbató “La transició ecològica”.

L’ARTICLE DEL MES PER JUAN CARLOS FERNÁNDEZ

/by

El sindicalismo del siglo XXI. Nuevos retos

Durante los últimos años los logros conseguidos por los sindicatos para defender e impulsar los derechos de los trabajadores/as, han sido importantes pero no son suficientes para conseguir una sociedad más justa e igualitaria.

Tenemos que poner en relieve la importancia en algunas de las medidas impulsadas por UGT como los ERTEs, que han permitido salvar millones de puestos de trabajo durante la pandemia, el Ingreso Mínimo Vital para los colectivos más vulnerables, la Ley del Teletrabajo, la Ley Rider; la subida del SMI que ha pasado en 5 años de 655€ a 1.000€ actuales, la Reforma de las Pensiones que ha derogado la del PP del año 2013 y que garantiza el poder adquisitivo de nuestros pensionistas actuales y futuros y por supuesto la Reforma Laboral, imprescindible para el impulso de la economía, del empleo y la mejora de los derechos de la clase trabajadora.

Para el futuro de nuestro país hay una serie de retos imprescindibles que UGT hemos reivindicado el 1º de Mayo, sueldos dignos, empleo estable y de calidad que acaben con las desigualdades para que la crisis “No la pague de nuevo la clase trabajadora”.

Ha sido un 1º de mayo con carácter de celebración por los retos conseguidos, pero muy reivindicativo para conseguir las nuevas conquistas sociales.

Lo más importante SUBIR LOS SALARIOS, la inflación está disparada (9 %) más aun con la guerra de Ucrania y las personas trabajadoras no pueden pagar sus efectos.

Para ello todos los convenios deben contemplar una cláusula de revisión salarial, para recuperar poder adquisitivo. Subir los salarios es la prioridad de UGT para el 2022 para seguir avanzando y ganar la clase trabajadora.

Otro reto que queremos como Sindicato es un nuevo Estatuto de los Trabajadores/as del siglo XXI. Un Estatuto que recoja la nueva realidad productiva y nuevos derechos para los delegados/as que garantice la acción sindical en la empresa para que los trabajadores/as, tengan mejores condiciones laborales y salariales.

Caminar hacia una reducción de jornada de 32 horas semanales, mejorar la salud y seguridad en el trabajo, mejorar el precio de la energía. Todas estas nuevas medidas deben servir para transformar las empresas, crear empleos de calidad y avanzar  hacia una economía verde y sostenible que mejore las condiciones de vida de toda la sociedad.

Sin duda alguna todos estos retos se conseguirán si los sindicatos son fuertes y respetados, por ello es necesario que los trabajadores/as se afilien y participen en los sindicatos de clase.

Juan Carlos Fernández
Secretario Comarcal UGT BAIX LLOBREGAT

L’ARTICLE DEL MES PER JOSEP MARIA ROMERO

/by

Un primer de maig per combatre les desigualtats i el feixisme

El primer de maig és un dia de celebració i de reivindicació de la classe treballadora. Una diada mundial marcada els últims anys per la COVID, la invasió russa a Ucraïna i per una crisi que tindrà conseqüències socials, polítiques i econòmiques greus. Enguany, el vam celebrar confrontant una realitat global com és l’augment exponencial d’una extrema dreta, que a hores d’ara, ja té plena cobertura institucional, presència i un reconeixement social i electoral vergonyosament creixent. És un fenomen nacionalpopulista, farcit de valors reaccionaris, que opera molt hàbilment a mitjans de comunicació i xarxes socials i arrela en la crisi econòmica, política i migratòria amb voluntat de generar un sistema polític antidemocràtic que s’alimenta dels grans interrogants del nostre temps generats per la globalització. Incerteses, pors, inseguretat, relegació, insatisfacció o percepció de formar part dels segments més oblidats de la societat. L’antifeixisme ha de ser compromís històric, de dimensió europea, que reconstrueixi espais de deliberació, debat i participació. Que generi espais socials i de comunicació crítics i aposti per la democràcia econòmica, treball digne, drets, sindicalisme, associacionisme, cultura, ciencia i aporti certeses per aprofundir en una modernitat inclusiva i diversa.

El sindicalisme de classe i confederal fa anys intentem integrar i unir allò que el neoliberalisme i la mutació del model d’empresa, en canvi, desintegren, externalitzen i precaritzen. En un context on es dilueix el sentit de pertinença de la classe treballadora, fruit de l’individualisme, l’aïllament o la fragmentació, la prioritat és tapar els forats per on s’amplifiquen les desigualtats creixents, la desconfiança, la destrucció i les privacions.

Continuem donant la batalla des de l’organització, la mobilització i la capacitat de proposta, per construir una agenda social potent i desenvolupar polítiques útils resultants del diàleg i la concertació social. Bons acords que milloren substancialment les condicions materials de les persones que han de configurar més drets socials i un sistema de relacions laborals més digne i just. Prova d’això son les dades que situen una recuperació generalitzada al Baix Llobregat, en referència a nombre d’empreses registrades, contractació indefinida, afiliació a la Seguretat Social i una taxa d’atur, que sent clarament insuficient per a dones, joves i majors de 45 anys, marquen una bona base per seguir avançant. Reforçar instruments de protecció social per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics, impulsar polítiques actives eficaces i programes d’orientació i formació específics per a facilitar la reinserció i el reciclatge profesional, també son  eines clau en aquest context de canvis.

Aquest primer de maig del 2022, continua sent el fil roig i la suma de les transformacions que ens proposa el feminisme i l’ecologisme. Una trinxera històrica que s’adapta als temps per fer posible una transició justa i equitativa. Hem de ser ser capaços d’adaptar l’economia i el model productiu als límits del planeta, de manera que no quedi ningú enrere i es generi ocupació de qualitat i treball digne, que és la base d’una societat democràtica cohesionada.

 

Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Garraf

REVIU CAN SEDÓ!

/by

El cap de setmana del 14 i el 15 de maig, en el marc del Dia Internacional dels Museus, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va  organitzar a la seu del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera una nova edició del programa “Reviu Can Sedó”, que mostrava el passat de l’antiga colònia tèxtil a partir d’una visita teatralitzada a càrrec de l’Escola de Teatre La Passió d’Esparreguera. El recorregut plantejava dins del Museu diversos escenaris en els quals es produïen  diàlegs entre actors que, vestits d’època, representaven diferents personatges vinculats a la fàbrica. Vam poder veure dues dones al peu del teler, dos obrers que feien anar la turbina, les mestres de l’escola republicana ensenyant nens i nenes, i els amos de la fàbrica cofois al peu de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte. La visita es repetia cada 30 minuts,  de manera que més de 400 persones van poder gaudir-la. Va ser una activitat totalment gratuïta i el públic es va mostrar satisfet amb la proposta.

Les visites teatralitzades a Can Sedó amb motiu del Dia Internacional dels Museus ja s’havien fet anteriorment, però no es van poder programar ni al 2020 ni al 2021 degut a la situació de pandèmia.

REUNIÓ AMB AGENTS SOCIALS DE LA COMARCA PER ENCARAR ELS PREMIS 2022

/by

El dia 16 de maig, vam organitzar a la seu del CECBLL una reunió amb entitats d’estudi i sindicats de la comarca del Baix Llobregat per explicar el nou enfoc amb el que encarem la nova edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquesta onzena edició neix amb la voluntat de guardonar persones, associacions, institucions o empreses que hagin destacat en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques que contribueixin des del Baix Llobregat al desenvolupament sostenible, a la pluralitat i a fer una societat del segle XXI més conscient i integradora. Les principals novetats dels Premis són les següents: hem establert dues categories per a tots els àmbits, INDIVIDUAL i COL·LECTIUS;  els 4 àmbits en els que es repartiran les candidatures són Experiències culturals, Experiències ecològiques, Experiències socials i Experiències econòmiques i es podran atorgar fins a 16 premis (8 individuals i 8 col·lectius);  una altra de les novetats seran els noms dels guardons que ja no són fixos. Per cadascun dels premis es triarà un nom propi que rememorarà una figura rellevant i que es definirà segons la matèria de l’experiència premiada;  i per últim, hem organitzat un Cicle de conferències i mosaics d’experiències que d’acord amb les bases del Premis, servirà per dinamitzar la presentació de candidatures que finalitza el 2 d’octubre de 2022.

A més dels Premis, a la reunió també es va parlar de la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis que vam acordar organitzar-la a principis del 2023.

FORMULARI DE CANDIDATURES

 

 

 

ASSEMBLEA 2022 I PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE CARLES RIBA

/by

Com cada any, el Centre d’Estudis celebrem la nostra assemblea anual, aquesta vegada amb renovació de Junta directiva. La tarda del dijous 26 de maig, amb un assitència de prop d’una quarentena de socis i sòcis de la nostra entitat, vam aprovar la memòria d’activitats de l’any passat i els comptes anuals, i també es va aprovar el projecte d’activitats i el pressupost d’aquest 2022. Com marquen els nostres estatuts, cada tres anys s’ha de renovar la Junta directiva i, de nou, la candidtaura presentada per Genoveva Català ha estat l’escollida per assumir els tres propers anys del CECBLL. En el seu projecte per al període 2022-2025, destaca que en el bell mig del mandat celebrarem els 50 anys d’existència de l’associació i que  el seu propòsit és centrar la commemoració en el lema “1974-2024 el Baix Llobregat a cavall de dos segles”. A la candidatura presentada per Català, l’acompanyen les següents persones que formen part de l’actual Junta directiva de l’entitat:

  1. Genoveva Català, presidenta
  2. Jordi Sicart, vicepresident
  3. Gemma Tribó, secretària
  4. David Massana, tresorer
  5. Anna Antó, vocal
  6. Rafa Bellido, vocal
  7. Edgar Berengena, vocal
  8. M.Jesús Bono, vocal
  9. Jaume Bosch, vocal
  10. Carme Figueras, vocal
  11. Sílvia Guillen, vocal
  12. Pere Àngel Montserrat, vocal
  13. Francesc Ollé, vocal
  14. Isabel Ortuño, vocal
  15. Ferran Puig, vocal
  16. Carles Riba, vocal
  17. Conxita Sánchez, vocal
  18. Mercè Sellés, vocal

Durant el desenvoluoament de la sessió, també es va fer un especial agraïment a les tres persones que van deixar la Junta en aquesta assemblea, després d’anys de col·laboració intensa i de valuoses aportacions a l’associació: Xavier Mas, Àngels Massip d’Esparreguera i Josep Campmany de Gavà.

Com és habitual, vam acabar l’assemblea amb una activitat més lúdica i, en aquesta ocasió,  en Carles Riba Romeva ens va presetar el seu darrer llibre Itinerari energètic integral. Obtenció d’energia útil en un sistema renovable, que podeu adquirir en aquest enllaç

ITINERARI TRENCADÍS VIOLETA. EL LLEGAT DE LES DONES DE SANT JOAN DESPÍ

/by

El passat 18 de maig vam tenir ocasió de tornar a fer l’itinerari “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí”. Es tracta d’una passejada per la ciutat explicada en clau feminista, que vindica i mostra el paper de les dones en la construcció i el desenvolupament de la ciutat.

La passejada permet conèixer com era abans Sant Joan Despí i quin paper han jugat les dones en la seva evolució urbana, social i econòmica. Permet també descobrir que és gràcies a algunes dones que van actuar de mecenes que Sant Joan té el llegat modernista i de Jujol que tant valorem actualment. I és que l’itinerari recupera dones i crea així nous referents per a la història de Sant Joan.

En aquesta ocasió vam tenir l’oportunitat de fer l’itinerari per a un grup de dones de Cornellà, per encàrrec de l’Ajuntament d’aquesta ciutat veïna.

La visita va ser conduïda per Conxita Sánchez, que va idear aquest projecte arran de la Jornada del Patrimoni del Baix Llobregat que es va fer l’any 2018 a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí amb el lema “El llegat de les dones”. Conxita Sánchez és també coautora del llibre que recull l’itinerari i que vam poder editar l’any 2019 gràcies al suport de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

Durant la visita del dia 18 de maig el sentir que ens van transmetre les dones que ens van acompanyar va ser de sorpresa, per les moltes aportacions que han fet les santjoanenques a la història i a l’urbanisme de la ciutat. I també es van mostrar estimulades per les possibilitats que ofereix aquesta nova mirada a les nostres ciutats. Des d’aquestes línies, el nostre agraïment pel seu entusiasme i la seva complicitat.

ALBERT MASSEGUR GIRALT, REP HOMENATGE I ESTIMA A PALLEJÀ

/by

Albert Massegur Giralt és un dels tres socis fundadors  del CECBLL que encara són vius, junt amb Jordi-Xavier Romero i Josep M. Canals. Dissabte dia 14 de maig els Amics del Museu de Pallejà, amb un any de retard per la pandemia, celebraren el seu 25 aniversari. n el marc d’aquesta activitat van considerar convenient retre homenatge a un dels seus impulsors que fou Albert Massegur, nascut a Barcelona l’any 1941, que ha viscut a Abrera i a Molins de Rei i que  des de l’any  1969 viu a Pallejà. De formació autodidacta, el 1974 fundà, junt amb un grup de joves, el Museu de Pallejà. Fou cronista oficial de Pallejà entre el 1973 i el 1980. Ha publicat Pallejà, apunts històrics (1985), Pallejà, toponímia i quelcom més (1991), 200 anys de la Concòrdia de Pallejà (2003) i El castell de Pallejà i altres masies del terme (2003).

L’activitat d’aquest dissabte agafà per sorpresa a l’Albert, les persones qui l’organitzaren sabien que no és amic de lloances, el seu esperit és fer calladament. El dens programa de l’activitat  constava d’una glosa sobre la vigència del present arrelat en el passat per part dels Amics del Museu a càrrec de Montserrat Cloquell (presienta d’Amics del Museu), seguida d’una conferència del propi Albert Massegur respecte la “Importància del Castell de Pallejà al Baix Llobregat”, acabant aquesta primera part amb la intervenció de Josep M. Solías (director del Museu de l’Hospitalet) que disertà sobre “Els museus locals i els bons homes”.

Solías, ja introduïa el perfil de l’ homenatge. A la segona part i entrant ja en l’activitat de reconeixement , la directora del Museu Municipal de Pallejà, Núria Armengou, d’una manera precisa i detallada va revisar la llarga i extensa trajectòria de l’Albert Massegur. També intervingueren Josep Montfort, (Amics del Museu de Molins de Rei) i Ferran Balanza de Martorell i exmembre de la Junta del  CECBLL; ambdós assenyalaren la importància de la iniciativa social en matèria d’història local i treball museogràfic i la necessària vinculació amb l’administració local per fer possible la seva permanència. Ambdós insistiren en  la valuosa aportació de l’Albert Massegur al llarg de 50 anys en favor de l’estudi i l’estima per la història local i comarcal i la seva enorme aportació.

Per la seva part la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, acompanyada per Francesc Ollé, va donar lectura a l’acta fundacional del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat signada el 23 de novembre de 1974. Ressaltà la part del seu redactat que deia: “Se consideró que el BAIX LLOBREGAT es en la actualidad la comarca catalana más desintegrada y conflictiva que necesita ser promocionada creando en la misma un “Centre d’Estudis Comarcals”. Se informó que en el aspecto de la cultura, la historiografía del BAIX LLOBREGAT merece una atención particular y que se debe lograr un mayor desarrollo cultural, artístico y científico en las poblaciones que forman esta comarca con signos evidentes de una voluntad de superación” Aquest paràgraf va servir per recordar que aquell mateix any entre el 4 i el 10 de juliol la comarca visqué una gran  vaga general en solidaritat amb els treballadors d’ELSA (Cornellà) i SOLVAY (Martorell) que fou l’esperit  perquè s’anomenés  la comarca com  “cinturón rojo de Barcelona”. En aquells moments, poc a poc,  es  van generar espais de reivindicació democràtica com el Congrés de Cultura Catalana o les Assemblees Democràtiques (vinculades a l’Assemblea de Catalunya). El Centre d’Estudis naixia de la mateixa ànsia de superació d’un llarg període de foscor, de repressió i desconsideració de les gents, dels territoris i de la història.

La nostra entitat li vam lliurar com a agraïment  un diploma que deia així: “En homenatge i reconeixement,  ALBERT MASSEGUR GIRALT, Membre fundador del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per la seva dedicació a la Cultura”

La regidora de Cultura de Pallejà Sandra Neiro, obria l’activitat i  la cloenda fou a càrrec del regidor de Pallejà i Conseller Comarcal Jordi Carbonell i l’alcaldessa de la localitat Ascensió Ràtia que  cloïa anunciant que d’acord amb el procediment administratiu, properament el Ple de l’Ajuntament declararia a Albert Massegur, fill adoptiu de Pallejà.

 

 

 

 

Sessió participativa del Pacte Nacional per la Llengua

/by

L’Institut Ramon Muntaner organitza conjuntament amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya un cicle de sessions de treball de proximitat arreu del territori per recollir aportacions al procés participatiu en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. L’objectiu de la sessió de proximitat, adreçada a centres d’estudis i ateneus, és la de detectar reptes i plantejar propostes.

El dijous 19 de maig, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat vam acollir a la nostre seu de Sant Feliu de Llobregat la segona sessió participativa, on es van recollir algunes propostes com ara la inclusió del coneixement local a les escoles o l’entrada a la Viquipèdia de les recerques que es fan des de les entitats d’estudi per a una major difusió, entre d’altres.

Aquest procés de participació, iniciat per la Generalitat de Catalunya, ha de permetre recollir propostes per a la millora de la situació de la llengua i revisar els discursos de les polítiques lingüístiques. També ha de permetre renovar els compromisos lingüístics i conscienciar les institucions, entitats, empreses i la ciutadania en general de l’impacte que tenen els seus hàbits i actituds.

Consulteu les properes sessions participatives

 

CONSTRUIR FRATERNITAT. Experiències socials del Baix Llobregat

/by

El Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí va ser l’espai que va acollir el primer dels actes del cicle de conferències i mosaics d’experiències per fer camí cap als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Aquesta primera sessió es va dur a terme el dimarts 24 de maig i l’objectiu de la sessió era conèixer i observar el moment actual d’alguns dels principals camps temàtics relacionats amb els drets socials de l’educació, la salut, el treball, l’habitatge, l’equitat, les cures i el suport i l’acolliment  de persones migrades i refugiades.

Va obrir la sessió l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belen Garcia, la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i la vocal de Junta Conxita Sánchez, que va moderar la sessió. A continucació, Conxita Sánchez va donar pas a tres mirades temàtiques. La primera mirada la feia en Paco Ramos, professor de secundària, sobre l’ensenyament; la segona la va fer  Victòria Lebrón Campos, metgessa, sobre salut;  i la tercerca Miguel Ángel Merinos, sindicalista, sobre el treball.

Tot seguit Conxita Sánchez ens va presentar als ponents de la jornada, Ricard Gomà, director de l’IERMB, i Laia Ortiz, directora d’Acció Social i Comunitària de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que van fer les seves intervencions d’apertura de l’acte d’experiències socials, tot facilitant la reflexió sobre quins són els actuals reptes en matèria d’acció social.

Seguidament es van convidar una sèrie persones a explicar-nos experiències socials de rellevància que s’estan desenvolupant a la nostra comarca: Viqui Castellanos, consellera comarcal de Dones, Gent Gran i LGTBI, ens va explicar la posada en marxa del 6è Congrés de dones del Baix Llobregat sota el lema: #SomUna; Xavier Mas d’Esparreguera, empresari, membre de la Junta del CECBLL, és l’ideòleg del Hub Espai de Creació d’Esparreguera; Sara Suárez, Fundadora i presidenta de l’associació de cuidadors “Cuidando de ti” de Sant Boi de Llobregat, que donen suport a les famílies cuidadores de persones en situació de dependència; Lucía López Fernández, responsable de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, que ens va explicar l’Observatori de Gènere Metropolità; Gina Pol, consellera comarcal de Salut, ens va mostar el Projecte Expositiu Mons. El món reflex; i finalment Laure Pérez, Director del CFA Arquitecte Jujol , ens va explicar el projecte Garage Lab i projecte MHM. També van intervenir Julián Carrasco,  de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes del Baix Llobregat i  Raquel Casanovas, de l’associació Solidança.

Per acabar, el regidor de cultura de Sant Joan Despí, Àlex Medrano, ens va fer la clausura de la sessió.

 

 

 

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA EL COOPERATIVISME DE CONSUM AL BAIX LLOBREGAT

/by

A càrrec de Francisco Medina Albaladejo, Professor d’Història Econòmica de la Universitat de València i membre de l’equip de la 12 Convocatòria de Recerca Col·lectiva del CECBLL, que investiga el cooperativisme al Baix Llobregat.

Dilluns 23 de maig de 2022  de 18:30 a 20:00 h a través de zoom.

Inscripció prèvia necessària per rebre l’enllaç a la sala virtual