Archive for year: 2022

El 31 de gener es va celebrar en format telemàtic el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Hi van participar una seixantena de persones entre regidors i regidores de cultura i memòria democràtica de la comarca, sindicats, entitats i associacions vinculades a la memòria democràtica, arxius, i persones que a títol individual van voler acompanyar-nos en aquest primer Plenari.

L’acte el va inciar la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, que va conduir la primera part del Plenari. El conseller comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell, va explicar el projecte d’activitats de la Xarxa per l’any 2022, i la cap de projectes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Neus Ribas, ens va explicar les activitats i projectes realitzats per la Xarxa des dels seus incis el gener de l’any 2020 fins ara. També vam comptar amb les intervencions del director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya,  Vicenç Villatoro, i el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez.

El Plenari va aprovar la Memòria d’Actuacions 2020-2021 i el Pla de Treball pel 2022 amb una proposta de de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, d’incorporar a la Xarxa un representant dels Ateneus que van patir espolis en temps franquistes.

La segona part del Plenari, de caire més lúdic, el catedràtic de dret constitucional Marc Carrillo va realitzar una ponència sobre el projecte de la llei de memòria democràtica i la seva tramitació parlamentària, seguida d’una interessant taula rodona en la qual hi van participar l’Associació Catalana d’expressos polítics, l’Associació per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat i l’Amical de Mauthausen.

Us deixem amb el vídeo del Plenari:

Des del 16 fins al 19 de febrer de 2022, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Universitat Social, Lliure, Autogestionada secció de l’Ateneu Santfeliuenc i l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, hem tornat a organitzar les Jornades de Memòria històrica i democràtica sobre les lluites socials durant la Transició Democràtica.

Engegàvem màquines el dia 16 a l’Ateneu Santfeliuenc amb una conferència de l’historiador i periodista Marc Andreu sobre Els moviments socials a la Transició Democràtica. 

El dijous 17 de febrer presentàrem al Centre Cívic Les Tovalloles la taula rodona Lluites socials i construcció democràtica a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, on es va fer públic un projecte del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen. De la mà de les persones que formen part de l’equip de recerca del projecte, Jordi San José, María Jesús Bono, Àngel Merino i Jesús Martínez, ens van ensenyar  les lluites dels anys 70 que hi van haver a la ciutat de Sant Feliu pel dret a una plena escolarització i a l’educació pública, el dret a la salut i a la sanitat pública, les lluites   lluita per un espai públic digne i de qualitat i les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball.

El divendres 18 de febrer, al Centre Cívic Mas Lluí, la presidenta i el vicepresident de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Agustina Merino i Rosario Calero, ens presentaren la nova edició de la revista Memòria Antifranquista “La repressió franquista a Euskadi i Navarra”

I vam acabar les jornades el dissabte 19 de febrer amb dues activitats, una al matí i l’altra a la tarda. A les 11 del matí iniciàrem l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen des de la Plaça de Laujar d’Andarx de Sant Feliu de Llobregat i fins a l’antiga fàbrica Hispano Suiza, on actualment hi ha la residència El Palauet. Els quatre membres de l’equip de recerca, ens guiaren pels punts d’aquest itinerari de memòria democràtica de nova creació. I a les 19h, vam poder gaudir amb la companyia La Voz Ahogada de l’obra de teatre “En Bangkok también hay rates”, sobre les lluites veïnals de les dones als barris obrers de Barcelona.

Galeria d’imatges FET A SANT FELIU

El 3 de febrer va tenir  lloc l’Acte de lliurament dels distintius a les 36 noves empreses certificades com a Punt d’Informació Turística del Baix Llobregat, a l’alberg Centre Esplai del Prat de Llobregat. Una d’aquestes entitats ha estat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que, amb la seu al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, ens hem convertit en un dels 90 punts de la comarca on es pot trobar informació sobre espais turístics del Baix Llobregat. La directora de l’entitat, Esther Hachuel, va recollir el guardó.

L’acte va comptar amb la presència de la Sra. Marina Garcia, Regidora de Comerç i Turisme del Prat de Llobregat, la Sra. Abigail Garrido, Diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona, i la Sra. Eva Ma. Martínez, Presidenta del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

Aquestes 36 empreses s’han afegit a les ja distingides en edicions anteriors, arribant a un total de 90 empreses i entitats del Baix Llobregat acreditades com a Punt d’informació turística, les quals participen en aquest programa que el Consorci de Turisme del Baix Llobregat va posar en marxa l’any 2016 en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, i que té com objectiu ampliar la xarxa d’oficines de turisme amb altres espais, empreses i entitats de la comarca.

Aquests són els 90 Punts d’Informació Turística del Baix Llobregat:
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/punts-dinformacio-turistica

La sala d’actes de la Biblioteca El Molí de Molins de Rei, es va omplir de gom a gom el dijous 10 de febrer per la presentació del llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) de la historiadora i membre de Junta del CECBLL Gemma Tribó. Aquest llibre ha estat editat per Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de la Dra. Gemma Tribó Traveria, acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), dirigida pel Dr. Emili Giralt Raventós.
La publicació té un total de 407 pàgines de text, conté més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.
Aquest llibre ha estat prologat per Mercè Renom Pulit, Doctora en Història, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Grup Treball, Institucions i Génere de la Universitat de Barcelona.
La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic.
Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació. Els investigadors i les investigadores interessades en el tema han consultat la tesi, però la ciutadania, i especialment els pocs pagesos i pageses que encara queden per la comarca, els agradarà conèixer un trosset de la seva història. En paraule de l’autora, publicar el llibre també vol ser un acte d’agraïment a totes les persones i institucions que en el seu moment van col·laborar a fer possible la tesi.

Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç. 

Amb el suport de:

LOOK AT EVERYTHING (Mirar-ho tot)

Don’t Look Up (No mires arriba). Aquest és el títol d’una pel·lícula que exhibeix Netflix, dirigida per Adam McKay i interpretada per Leonardo DiCaprio i Meryl Streep, entre d’altres. Es tracta d’una comèdia/ciència-ficció que mostra les reaccions polítiques i socials davant les evidències científiques que alerten d’un perill imminent: en sis mesos impactarà sobre la terra un cometa que acabarà amb la vida humana, i es posa de manifest tot el relat ressaltat des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Nosaltres aquest any 2022 ens proposem mirar-ho tot “look at everything” i emprenem l’activitat tot observant les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques que es fan a la comarca, tant les protagonitzades de manera individual com de manera col·lectiva. Emprenem un camí de major coneixement de l’entorn de la comarca, que ens portarà a l’11a edició dels Premis de Reconeixement Cultural. Recordareu que fem aquest certamen cada dos anys. La darrera edició va ser a Sant Just Desvern l’any 2018; l’edició de l’any 2020 s’havia de celebrar al Prat del Llobregat i fou ajornada per la Covid.

En reprendre el projecte de l’edició d’enguany hem considerat adient fer un treball previ de reconeixement arreu del territori. Volem “mirar-ho tot”, observarem i reconeixerem tot allò que hem fet i viscut durant aquests anys en els quals hem estat immerses en una excepcionalitat que ha trasbalsat la vida quotidiana.

De manera immediata ens disposem a fer balanç de l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i a celebrar les Jornades de Memòria Històrica i Democràtica, centrades en les lluites socials durant la transició. L’equip de recerca sobre l’exili i la deportació comptarà amb una eina potent, ja que hem signat un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per facilitar l’accés i la consulta dels llistats digitalitzats de J. M. Trias Peitx. Aquest mes de gener també ens hem sumat al costat del municipi de Castelldefels a la 6a “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans” impulsada pel Consell Insular de Mallorca i Amnistia Internacional i a la qual s’han afegit per primer cop torres del territori peninsular, coordinades per l’Institut Ramon Muntaner i amb el suport de diferents agents, entre els quals es compten la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona o el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Seguint el fil de la recuperació de la memòria, acollim l’exposició oferta per l’Institut Català de les Dones per commemorar els cent anys del naixement de Victòria Pujolar Amat, militant antifranquista, primera locutora en llengua catalana amb el nom de Montserrat Canigó a Ràdio Espanya Independent (REI), coneguda popularment com “La Pirenaica”. En el marc de l’exposició celebrarem un debat sobre “Ràdio local i democràcia: passat, present i futur”.

Una altra novetat és que assumim, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, el guiatge de les visites a la Penya del Moro, al bell mig de Collserola, on es pot veure un jaciment corresponent a un poblat ibèric i una fortificació medieval, a més d’un paisatge inequívocament baixllobregatí i metropolità. També en el capítol dels serveis editorials (Edicions del Llobregat), en acabar l’any 2021, tal com teníem previst, han vist la llum dues noves publicacions: La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré; i La superació de la crisi agrària de finals del segle xix al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, escrit per Gemma Tribó. La qualitat acadèmica d’ambdues autores i la gran aportació que representen per a la comarca i per al país ens fa preveure una forta intensitat en la campanya de difusió dels coneixements que ens transmeten aquests llibres, que ens permetran intensificar línies de treball del present, com la recuperació del patrimoni industrial de la comarca i la del patrimoni agrícola.

Com veieu, l’activitat del Centre se sustenta sobre una base sòlida d’estudi, coneixement i reconeixement de l’entorn, del passat, del present i ens dota d’eines per a un futur millor, sense cap negació, sense cap exclusió. Ho volem mirar tot, ho volem conèixer tot, volem ser útils tant des del pensament com des de l’acció.

LA RÀDIO ESTÀ VIVA 

Aviat farà un segle dels inicis de la ràdio a Catalunya amb Ràdio Barcelona i Ràdio Associació. La ràdio ha estat un mitjà de comunicació de masses que ha perdurat viu en el temps, adaptant-se als canvis tecnològics i socials que, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, han estat incommensurables.

La ràdio ha estat font d’informació, d’entreteniment, de propaganda, de cultura i d’educació, sempre lligada al temps polític i a les transformacions socials. Com a mitjà de comunicació que és, assequible i proper, la ràdio ha anat de la mà dels temps, dels batecs i dels anhels de la ciutadania. Des dels seus inicis en plena dictadura de Primo de Rivera, en la Primera i la Segona República, durant els temps convulsos de la Guerra Civil espanyola, en el llarg període de la dictadura franquista i, també, amb  la ràdio des de l’exili (com ho va ser la Pirenaica, “La Pire”, des d’on retransmetien en català republicans com Victòria Pujolar, de qui el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es fa ressò aquest febrer amb l’exposició commemorativa de la seva memòria), en l’època de la transició, fins als més de quaranta anys que portem de democràcia.

La ciència i la tecnologia han fet grans progressos en cent anys. Ones curtes, mitjanes o llargues, la freqüència modulada, la digitalització, les plataformes OTT… La ràdio com a aparell de vàlvules al voltant del qual s’ajuntaven les famílies al menjador de casa és història ben llunyana.

Ara és l’època del podcast, de la ràdio per Internet a través de múltiples aparells i de plataformes. Pots escoltar els teus programes preferits quan vols i, fins i tot, els pots veure. La ràdio, però, continua sent un mitjà de rigorós directe quan ho desitges, que et desperta al matí o t’acarona a la nit, que et posa en marxa mentre esmorzes o et vesteixes, que continues escoltant des del cotxe o des del transport públic quan vas cap a la feina o quan en tornes. Respecte d’altres mitjans de comunicació socials, la ràdio continua sent per a moltes persones la més propera, la que forma part de la seva esfera més íntima i quotidiana.

Anys enrere, quan la digitalització ja es veia com un fet, van ser molts els qui li auguraven poca vida, al mitjà radiofònic, però s’equivocaven. Les darreres dades de finals del 2021 ens mostren que a Catalunya s’escolta diàriament la ràdio en format tradicional una mitjana d’1 hora i 37 minuts de dilluns a diumenge i la seva penetració és del 56,4% de la població catalana, xifra gens menyspreable. Cert és que la televisió té una penetració del 81,6% i que la d’Internet, la més elevada, és del 89,1%.

Un darrer apunt: la importància que té la ràdio en la comunicació més local. Les notícies del poble, del barri o de la comarca, l’activitat municipal, la cultura més propera, la veu i les reivindicacions de les entitats socials, veïnals o culturals, tenen en la ràdio local el seu espai de relació i de difusió de les seves activitats. La ràdio esdevé un agent de cohesió social i de convivència.

Carme Figueras Siñol
Consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i membre de la Junta del CECBLL

Castelldefels va ser una de les 9 poblacions de Catalunya, Aragó i València que es va sumar al projecte l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans  i en què participen diferents països de l’arc mediterrani organitzat per l’Institut Ramon Muntaner.

Enguany, a la iniciativa organitzada pel Consell Insular de Mallorca, s’hi han sumat les poblacions catalanes de Santa Susanna, Vilassar de Mar, Castelldefels, Alcanar, Amposta, La Ràpita, Orrit, a la ribagorça aragonesa Areny de Noguera i al País Valencià, el municipi de Teulada a la Marina Alta.

El dissabte 15 de gener, des de la Masia de Can Roca de Baix de Castelldefels, es va dur a terme l’acte de forma simultània a totes les poblacions participants, i es va recrear la comunicació visual que hi havia segles enrera entre les torres de guaita. Un altre dels objectius de l’acció era sensibilitzar la població sobre la situació que es viu a la Mediterrània, on moltes persones hi perden la vida a la recerca d’una vida digna.

El CECBLL va coorganitzar aquest acte on hi van participar representants del consistori, així com entitats i associacions de caràcter social i cultural de Castelldefels.

En totes les poblacions es va llegir el manifest que enguany ha escrit la cantant Maria del Mar Bonet.