Archive for month: juliol, 2026
El sentit de ser dels centres i entitats d’estudis
Recentment he estat obsequiada amb una gran festa sorpresa organitzada per les meves companyes i companys del CECBLL amb motiu de la meva jubilació. Encara ara m’emociono en recordar-ho.
Aquest acte de generositat em va portar a fer una reflexió que us comparteixo. La trobada va aplegar persones vinculades a les diferents etapes de la meva vida laboral: la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig exercir la docència i la gestió universitària com a professora associada entre el 1986 i el 1999; l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, on vaig ser regidora de Cultura i d’Educació; i una àmplia representació del CECBLL, institució en la qual tanco la meva vida professional i on he estat vinculada a projectes de recerca, de divulgació, de defensa i preservació del patrimoni, de memòria democràtica, etc.
Queda clar que he dedicat la meva vida – laboral i personal – a l’àmbit de la cultura i del coneixement.
Confesso que he gaudit profundament d’aquest trajecte professional; que he cregut fermament en tots i cadascun dels projectes que he contribuït a impulsar o a desenvolupar; i que el balanç és de constant aprenentatge i de gratitud vers les persones amb les que he compartit camí.
Ara bé, des d’aquest bagatge em permeto plantejar una qüestió essencial amb l’objectiu de compartir-vos la meva resposta: ¿quina és la raó de ser dels centres d’estudis o entitats de recerca local (que conec bé) en un context on les universitats (que també conec bé) tenen assignada oficialment la funció d’investigar i generar coneixement? Quin és el nostre valor afegit, si és que en tenim?
M’aventuro a orientar una resposta: l’existència dels centres d’estudis no solament té un sentit ple, sinó que ambdues esferes es complementen i s’enriqueixen mútuament. Universitats i centres ocupen espais propis, amb funcions singulars i indiscutibles. No és casualitat, doncs, que una part significativa del personal docent i investigador universitari formi part activa de les entitats d’estudis locals.
La primera diferència fonamental rau en el fet que els centres d’estudis són interdisciplinaris: no es delimiten per matèries o disciplines, sinó per coordenades geogràfiques i humanes. És cert que les especialitats territorials existeixen en l’àmbit universitari, on també es caracteritzen per ser interdisciplinàries. Són els anomenats Area Studies. Però acostumen a acotar grans regions, sovint molt distants —com el grau en Estudis d’Àsia Oriental de la UAB o el màster en Estudis Llatinoamericans de la UB. En canvi, els centres d’estudis, arrelats al territori immediat on s’insereixen, treballem de manera interdisciplinària en àrees i dinàmiques locals que, pel seu abast micro, rarament reben l’atenció prioritària de l’acadèmia. Però oblidem que la recerca local nodreix sí o sí la història general. És innegable, per exemple, que l’estudi sobre l’exili al Baix Llobregat aportarà de ben segur coneixement sobre l’exili a Catalunya.
En segon lloc, les universitats no sempre ho tenen fàcil per completar el que anomenem el “cicle integral de la recerca”, és a dir, la transferència i el retorn social de la ciència. He pogut veure com, de vegades, les universitats troben dificultats per accedir a canals de difusió ciutadana i, de manera puntual, es recolzen en els centres d’estudis per vehicular la disseminació dels seus resultats. Per contra, les entitats d’estudis mai concebem que una recerca finalitza quan s’acaba la fase d’investigació, sinó que el seu últim moment està en la transmissió a través de llibres, conferències, exposicions, materials didàctics, itineraris… La difusió és consubstancial a la recerca, el punt que tanca el cicle.
Una altra diferència es troba en les metodologies i en les formes socials del coneixement. Si bé les línies de recerca formal que desenvolupem des de les nostres associacions s’ajusten rigorosament als estàndards de qualitat científica, d’altres iniciatives de coneixement del territori s’articulen des de dinàmiques participatives i no estrictament ajustades a les normes de la ciència. Però són igualment útils. Un exemple paradigmàtic són els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, els quals, mitjançant la promoció de candidatures, no solament tenen com a objectiu premiar, sinó també cartografiar i fer emergir els projectes innovadors que s’estan gestant a la comarca. En definitiva, conèixer.
En conclusió, el paper dels centres i entitats d’estudis es manté per si mateix; no resta espai ni és invalidat per les funcions de la universitat. Ben al contrari, la vitalitat dels centres d’estudis afavoreix sinèrgies col·laboratives indispensables entre la institució universitària, la ciutadania i el territori. Aquestes aliances es concreten en l’acollida, per part dels centres d’estudis, d’alumnat en pràctiques, en l’impuls de projectes de recerca capaços d’incorporar joves investigadors/res universitaris, en l’oferta de suports per a la publicació de treballs o en la promoció d’iniciatives conjuntes que arrelen la universitat en la realitat social que l’envolta.
Potser és precisament aquest sentit vital – més enllà del purament acadèmic – i la dimensió associativa i oberta el que constitueix la clau de volta dels centres d’estudis, i la raó última per la qual cal protegir-los, impulsar-los i reconèixer-los tant des de la ciutadania com des de les administracions i les universitats. Estaria bé un pla d’actuació conjunta en alguns àmbits.
Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Presentació nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL: Soci protector
El dia 10 de juliol davant el Consell d’Alcaldes a la seu del Consell Comarcal, el president del CECBLL, en Jordi Sicart, acompanyat per les presidències anteriors i la direcció, va presentar la proposta del nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL a través de la figura del soci protector.
Amb aquesta figura, aprovada per l’Assemblea d’enguany i recollida als Estatuts de l’entitat, es pretén simplificar la relació de col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL;
oferir als Ajuntaments ser un actor integrat en la vida i dinàmica del CECBLL; ser una eina que segueixi aportant transparència i seguretat jurídica en la relació entre ambdues parts; i assolir una major consolidació del paper del CECBLL com a agent cultural i dinamitzador de la comarca, a través de tot el seu ventall d’activitats, i dotant-lo de major solvència econòmica.
Emotiva festa per la jubilació d’una gran directora, l’Esther Hachuel
El passat 10 de juliol de 2026, la sala polivalent del Centre Cívic es va omplir d’emoció per celebrar la merescuda festa de jubilació de la nostra benvolguda Esther Hachuel. Va ser una tarda inoblidable on amistats, companys i companyes de diverses trajectòries professionals, així com familiars de l’Esther, ens vam aplegar per retre-li un homenatge molt especial i agrair-li tota una vida de dedicació. L’acte, conduït amb molta estima per la Conxita Sánchez, va arrencar amb unes boniques paraules i el lliurament d’un ram de flors per part de la Candela Viso, la seva filla, i el Francesc Viso, el seu marit.
Durant la celebració vam poder escoltar parlaments molt emotius que van repassar la seva trajectòria professional: el seu pas per la universitat recordat per la Paloma González i el Lluís Montfort, i la seva etapa a l’ajuntament de Sant Feliu de la mà de la Conxita Montoro i la Raquel Ibáñez. L’etapa del CECBLL va anar a càrrec de la Neus Ribas, companya de feina durant gran part del seu recorregut professional al Centre, i dels presidents que han compartit l’etapa de la direcció de l’Esther: el Carles Riba, la Conxita Sánchez, la Genoveva Català i el Jordi Sicart. De la mà d’ells, se li van fer els obsequis de la seva jubilació: una preciosa pintura en acordió realitzada per Joana Llordella; uns gerros de Ceràmiques Sedó; un emotiu diari col·lectiu on hi van escriure moltíssimes persones; una estada a Mon Sant Benet; i un xec regal per assistir a concerts al Palau de la Música.
La vetllada va estar amenitzada per la meravellosa veu de la Magda Torre, que ens va regalar la cançó “Gracias a la vida”, cantada conjuntament amb l’Esther. Vam acabar amb un refrigeri a peu dret on les més de vuitanta persones assistents van poder compartir uns instants amb l’Esther i endur-se un record al photocall muntat per a l’ocasió, tot gaudint d’un passi de fotografies.
Des del CECBLL volem agrair de tot cor la participació de totes les persones que vau fer possible aquest autèntic èxit de convocatòria.
I també volem agrair de nou a l’Esther la seva immensa dedicació al Centre d’Estudis i desitjar-li una nova etapa plena de felicitat, família, patrimoni i cultura!
La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral
En el marc de la dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la seu de CCOO del Baix Llobregat a Cornellà va acollir el dia 30 de juny l’acte “La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral”, un espai per analitzar com la IA està transformant el treball, la democràcia i la societat. Un acte coorganitzat pel CECBLL i CCOO que va permetre exposar la col·laboració entre CCOO Catalunya i la Unversitat de Girona en la investigació de l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral i més enllà.
L’acte va comptar amb l’obertura de l’Albert Rodríguez Mihí, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Comissió de Premis. També havia d’intervenir el regidor de Cultura de Cornellà, el Sr. Ot Garcia Ruiz, però va haver d’excusar la seva assistència a última hora per motius aliens a la seva voluntat.
Les dues intervencions centrals van anar a càrrec de Daniel Cruz, responsable d’anàlisis i transformació digital de CCOO Catalunya, i de Mariña Couceiro, sociòloga de la Fundació Cipriano Garcia.
Ambdós van dissertar de forma brillant sobre l’impacte de la IA en l’àmbit laboral, però també en la nostra forma de vida, en la nostra forma de relacionar-nos i en la nostra democràcia. La IA ha arribat segurament per quedar-s’hi, i el més interessant és gestionar-la amb intel·ligència humana, amb coneixement propi i independent, lluny de les grans tecnològiques. Per tant, acceptant allò que ens aporta de bo, alhora que lluitant contra les grans afectacions negatives que comencem a entreveure.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del president del CECBLL, en Jordi Sicart.
Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura
La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.
La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.
La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.
D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.
El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.
Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.
Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori
El geògraf Francesc Muñoz, creador i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, va oferir una conferència al Prat de Llobregat el 8 de juliol passat en què va desgranar el concepte de “paisatges productius”, al qual ha dedicat un complet estudi amb el lema El paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. La xerrada estava emmarcada en el cicle de debats que impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La conclusió va ser que cal un canvi dràstic en la manera com entenem i gestionem el territori.
El punt de partida de Muñoz és una crítica severa al model del segle XX, que ha tractat el paisatge com una matèria primera per ser explotada, si cal fins a la seva destrucció, en nom d’un suposat progrés. Aquest procés, que ell anomena “urbanalització”, ha portat a una privatització galopant de platges, muntanyes i entorns rurals, convertint el patrimoni en espais banals. Espais que d’altra banda idealitzem com a escenaris de postal o instagramejables quan des de les ciutats pensem en llocs de lleure.
Davant d’això, Muñoz proposa passar d’un paradigma extractivista a un de productivista. En aquest nou model, el paisatge no és un recurs que s’esgota, sinó un catalitzador i detonant d’activitat econòmica. La tesi central és que el paisatge s’ha de considerar una infraestructura de primer ordre per poder reclamar l’atenció i el finançament que sovint només reben les grans obres civils.
Per al geògraf de la UAB, el paisatge no és només una postal, sinó un “tot col·lectiu” que inclou dimensions palpables i intangibles: és el que toquem, el que olorem i la narrativa patrimonial que amaga. Muñoz defensa que fins i tot els “paisatges ordinaris” o espais sense una bellesa excelsa tenen un valor social i simbòlic fonamental per a la identitat local.
La metodologia: sis valors i sis economies de colors
La proposta de Muñoz es basa en una matriu que creua sis valors del paisatge amb sis economies emergents. Els valors del paisatge serien: ecològic, estètic, històric, simbòlic, productiu (activitats tradicionals) i social (usabilitat i espai públic).
Pel que fa a les sis economies, les associa a diferents colors:
- Verda: sostenibilitat i gestió forestal.
- Blava: recursos hídrics i aqüicultura.
- Groga: digitalització i intel·ligència artificial.
- Taronja: cultura, patrimoni i creativitat.
- Platejada (silver): empoderament i serveis per a la gent gran.
- Turquesa: salut i benestar mental derivat de l’espai públic.
Aquesta combinació permet identificar el potencial de cada municipi per atreure activitats econòmiques que, lluny de malmetre el territori, necessiten la seva preservació per sobreviure.
El geògraf va posar com a exemple la possibilitat de patrimonialitzar la C-31 (l’autovia de Castelldefels). Muñoz planteja convertir-la en una mena de Ruta 66 (la carretera històrica dels EUA que anava de Chicago a Los Angeles) que expliqui la motorització del segle XX, el paper del Seat 600 i la memòria dels antics càmpings (com La Ballena Alegre o La Tortuga Ligera), per acabar transformant una infraestructura viària en un recorregut cultural i identitari.
Muñoz va cloure la seva intervenció fent una crida a la col·laboració entre agents. Posant el Parc Agrari com a exemple de llavor que ja ha germinat, va instar a activar la resta de paisatges de la comarca de manera coordinada, entenent que la diversitat del territori és el seu principal actiu econòmic futur.
En l’acte, celebrat al centre cívic Palmira Domènech, hi van intervenir l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des de la Junta del CECBLL, Conxita Sánchez va exercir com a presentadora i va emplaçar els assistents a presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural, que cada dos anys busquen distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, un procés que continuarà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial.
Reconeixement dels valors de la comarca
Jordi Sicart, president del CECBLL, va tancar l’acte amb una intervenció centrada en el valor del territori i la promoció de la recerca local, i va definir els Premis de Reconeixement Cultural com un instrument per promoure els valors econòmics, culturals, ambientals i socials de la comarca.
El president va valorar molt positivament la ponència de Muñoz, de la qual va subratllar tres aspectes: la temàtica dels paisatges productius, l’enfocament del paisatge com a infraestructura i, sobretot, la metodologia per abordar els conflictes i dilemes sobre la valoració del territori. Va destacar que el valor que genera el paisatge no és només pecuniari, sinó que té moltes altres expressions. Va assenyalar que aquestes reflexions són especialment pertinents per al delta del Llobregat i al Prat, on la gestió del paisatge forma part del dia a dia de la ciutadania.
Sicart va finalitzar animant tothom a presentar propostes a la convocatòria dels premis en qualsevol dels quatre àmbits establerts, per tal de reconèixer la riquesa de casos i iniciatives que existeixen a la comarca.
Les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món cultural
La sala Federico García Lorca del magnífic Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca fou l’escenari que acollí la intervenció de Gina Rigol, periodista i comunicadora que ha impulsat el diari digital Inèdit.
La saviesa i l’experiència d’aquesta periodista van servir per parlar a fons de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial en el món cultural. Amb intel·ligents interrogants, destresa i competència, Gina Rigol interpel·là les persones assistents entorn de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, i va animar-nos a interrogar-nos, totes plegades, sobre com aquests avenços estan canviant el món d’avui. Tanmateix, també ens interrogàrem sobre els límits de la cultura i la creativitat.
L’activitat fou presentada per Conxita Sànchez, responsable de la Comissió de la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i fou útil per fer una crida i estimular tothom a presentar candidatures als guardons. Va insistir que, d’aquesta manera, juntes posem la mirada en persones o col·lectius que treballen a la comarca entorn d’experiències socials, econòmiques, ecològiques i culturals.
Fórem esplèndidament rebudes per l’alcalde Marc Giribert i el seu equip. Giribert saludà la iniciativa dels Premis i la tasca que porta a terme, al llarg dels anys, el Centre d’Estudis.
Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial
En temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.
Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.
Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.
Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”
Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?
De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.
Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.
Pere Prats, membre de la Junta del CECBLL, doblement premiat per la seva col·laboració en el grup de teatre Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires
La XXXIV edició del concurs Taca’m de Teatre Amateur de Caldes de Montbui ha atorgat diverses distincions al grup de teatre Ull de Bou en la seva edició 2026.
El Taca’m és un concurs programat pel Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui que s’adreça a tots els grups de teatre amateur de Catalunya i que té diverses categories.
En concret, en Pere Prats ha rebut dues distincions: el Primer Premi com a Millor Actor de repartiment pel seu paper de Jordi Argemí en l’obra “Adossats” de Ramon Madaula i el Premi a Millor Direcció compartit amb Vicenç Romanillos i Elena Llobet. A més, el seu grup de teatre, Ull de Bou, ha estat distingit amb el Premi a la millor Presentació Escènica.
Felicitats, Pere!!
Cloenda de l’Any Corberó a Esplugues
Esplugues ha estat els darrers dotze mesos commemorant l’Any Xavier Corberó. Tot compartint amb la ciutadania el món, l’obra i el llegat d’aquest polifacètic artista.
Convidats per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, fa un any el CECBLL vàrem assistir a l’acte d’inici de la commemoració de Enguany hem assistit a l’acte institucional de Cloenda. que van tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022, un espai totalment extraordinari enmig del pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que conforma juntament amb el Monestir de Montsió , el Museu de Can Tinturé i la Rajoleta
En l’acte, l’alcalde, Eduard Sanz, va lliurar el distintiu d’Ambaixadora i Ambaixador de la ciutat a la periodista Mercedes Milà i al cantautor Joan Isaac en reconeixement a la seva vinculació a Esplugues i la manera com, des dels seus àmbits professionals i personals , han projectat el nom de la ciutat al llarg dels anys.
Font fotografia: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat
Es presenta al Consell Comarcal el llibre de Jaume Gavaldà El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC
El dia 6 de juliol vam tenir l’honor d’assistir, convidats per l’autor, Jaume Gavaldà, a la presentació del llibre El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC. Gavaldà és el president de la Delegació territorial del Baix Llobregat de la Federació Catalana d’Entitats Corals de Catalunya. El seu llibre és un compendi exhaustiu de l’activitat coral a la comarca del Baix Llobregat des de l’any 2010.
Com es menciona en la presentació, “el Cant Coral constitueix una de les expressions més rellevants del patrimoni musical i associatiu de Catalunya, tant en la seva dimensió artística, com pel seu impacte social”.
L’acte de presentació del llibre va comptar amb la intervenció de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Maria Martínez, que també aporta al llibre un text en forma de pròleg; la consellera comarcal de Cultura i Memòria, Lídia Muñoz i Jaume Gavaldà, l’autor.
Amb posterioritat Gavaldà va dipositar un exemplar a la biblioteca del Centre d’Estudis i un altre a la biblioteca de l’Arxiu. Des d’aquestes línies, el nostre agraïment per la seva aportació.
Assistim al Parlament de Catalunya: s’avança cap a l’aprovació d’una nova Llei de Memòria Democràtica
El passat 15 de juliol va tenir lloc una trobada al Parlament de Catalunya on vam estar convocades diverses entitats memorialistes d’arreu del territori català. La reunió va ser organitzada pel grup parlamentari del PSC i va comptar amb la participació de Ferran Pedret, ponent relator de la Llei de Memòria i Natàlia Fabián. Les representants assistents del CECBLL van ser Conxita Sánchez i Neus Ribas.
La jornada va ser molt profitosa, ja que es van comentar un seguit de mesures que s’incorporaran a la nova legislació per tal de millorar-la substancialment. Entre les mesures que van explicar, destaquem que la nova llei donarà resposta finalment a buits que fins ara no tenien una regulació global, com ara els nadons robats, l’establiment d’un règim sancionador específic, la definició del concepte de víctimes i la garantia del dret a la veritat, la justícia i la reparació. A més, abordarà de manera més àmplia i coordinada els espais de memòria i la retirada de simbologia franquista. Destaquem també la creació d’una nova Oficina d’Atenció a les víctimes.
El calendari assenyala la primera setmana d’octubre com a data probable per a la seva aprovació. Es preveu que la norma tiri endavant amb el màxim suport parlamentari, un fet que les entitats consideren un autèntic èxit.
Molins de Rei reivindica el paper de les dones al món laboral en la subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat
La Biblioteca el Molí va acollir el passat 16 de juliol la jornada “Dones que inspiren: de la fàbrica Ferrer i Mora fins a l’actualitat“, una de les activitats prèvies al 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que enguany se celebra sota el lema Ara més que mai. Organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la trobada va reunir representants institucionals, expertes i ciutadania per reflexionar sobre l’evolució del treball femení i els reptes que encara persisteixen en l’àmbit laboral.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i de la consellera de Feminisme i Gent Gran del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Vicky Castellanos Núñez, que van destacar la importància de continuar impulsant espais de debat i participació per avançar cap a una igualtat efectiva entre dones i homes.
A continuació, Lucía López, de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, va presentar una radiografia de la situació de les dones al mercat laboral de la comarca, aportant dades que van permetre contextualitzar els avenços assolits i els principals desafiaments que encara afronten les dones en matèria d’ocupació.
El moment central de la jornada va ser la taula rodona protagonitzada per Adelina Cobos, Elvira Bolos i Vanesa Camacho. A través de les seves experiències personals i professionals, les tres ponents van establir un diàleg entre la realitat de les treballadores de l’emblemàtica fàbrica Ferrer i Mora i els reptes actuals relacionats amb l’accés al mercat laboral, la promoció professional, el lideratge i la conciliació. Les seves intervencions van posar de manifest tant els avenços aconseguits com la necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats de gènere que encara persisteixen.
La sessió va finalitzar amb un espai de participació obert al públic, durant el qual les persones assistents van compartir reflexions i propostes que s’incorporaran a les conclusions del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, previst per als dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. La cloenda va anar a càrrec de la regidora de Polítiques Feministes i LGBTI de l’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica Revestido.
Amb aquesta jornada, Molins de Rei ha contribuït al conjunt d’activitats que els municipis del Baix Llobregat impulsen com a subseus del Congrés amb l’objectiu d’apropar el debat feminista al territori i construir de manera col·lectiva les conclusions que es presentaran a la trobada comarcal.
La iniciativa també ha servit per reafirmar el compromís del municipi amb un model de desenvolupament econòmic que incorpori la perspectiva de gènere, impulsi el talent femení en tots els àmbits professionals i afavoreixi una economia més resilient, equitativa i sostenible. En aquest sentit, la formació, l’ocupació i l’emprenedoria continuen sent àmbits estratègics per promoure la igualtat d’oportunitats, reduir les bretxes de gènere i fomentar l’autonomia econòmica de les dones.
La presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 reivindica la veu pròpia del sud metropolità
«Les males notícies mai no venen soles, però les bones tampoc». Amb aquesta reflexió, Joan Carles Valero, fundador de Next Llobregat, ha comentat durant la presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, la doble noticia de la consolidació del magazine digital nextllogregat.cat i l’inici d’un relleu generacional a aquesta capçalera amb més participació de joves periodistes que també “aposten per un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi, que doni context, que inspiri i que ajudi a entendre un territori tan complex, contradictori i extraordinari com el Baix”. Encapçala aquesta informació un moment de la intervenció de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, que orgullosament ha afirmat que “al Baix ho tenim tot”.
La nova publicació estiuenca reivindica el patrimoni, la cultura i el potencial turístic de la comarca. Periodistes, representants institucionals i col·laboradors han coincidit aquest dimarts en Catalina, de Gavà Mar, a una festa de presentació de l’edició impresa en la que tots els oradors han coincidit en un mateix missatge: el Baix Llobregat ha deixat enrere la imatge de territori de pas per consolidar-se com una destinació amb personalitat pròpia.
Aposta pel periodisme de solucions
Valero ha dit que amb la nova publicació es reivindica el paper del periodisme de proximitat per explicar un territori tan divers com el sud metropolità. Durant la seva intervenció ha recordat la consolidació del diari digital nextllobregat.cat i ha defensat un model informatiu basat en el periodisme de solucions, útil per al lector i allunyat de la urgència informativa. «No volem competir per ser els primers, sinó per ser rellevants», ha afirmat abans d’anunciar una nova etapa del mitjà marcada per la incorporació de joves periodistes al projecte.
El fundador de la publicació ha explicat que tant els Anuaris monogràfics i prospectius como els Estius al Baix neixen amb la voluntat d’oferir continguts que mantinguin la seva vigència més enllà de l’actualitat immediata. «No volem fer una publicació que caduqui com els iogurts», ha assenyalat, en referència a una edició concebuda per continuar sent útil i consultable amb el pas del temps. Segons ha explicat, cada número combina l’anàlisi del present amb una mirada cap al futur per oferir una visió àmplia del territori.
Valero també aposta per posar en valor la diversitat de la comarca, tant pel seu patrimoni natural i cultural com pel caràcter dels seus habitants. Ha definit el Baix com un territori format per persones «treballadores, honestes i lluitadores» i ha defensat que l’objectiu del projecte és contribuir a explicar tot allò que fa singular la comarca.
La mirada dels joves periodistes
Per la seva part, la jove periodista Nagore Mínguez ha avançat alguns dels eixos de la nova publicació, entre els quals destaquen l’Any Gaudí 2026, el protagonisme del Parc Agrari, el litoral del delta, el turisme sostenible, la gastronomia de proximitat i el repte de reforçar una identitat turística pròpia per al territori. Mínguez ha compartit la seva experiència durant la preparació de la publicació quan ha explicat que elaborar un reportatge sobre Sant Boi, la ciutat on ha viscut tota la vida, li va permetre descobrir indrets i aspectes del municipi que, “tot i conèixer-los des de sempre, mai no havia observat des de la mirada d’una visitant”. També ha destacat que aquesta és, precisament, una de les grans aportacions del projecte: convidar a mirar la comarca amb uns altres ulls i posar en valor un patrimoni que sovint passa desapercebut per a aquells que hi conviuen cada dia. Mínguez forma part de la quarantena de joves periodistes que, amb els seus ulls virginals, han elaborat la publicació més complerta de turisme de proximitat al sud metropolità.
“Ja som referent de turisme sostenible”
Tot seguit ha intervingut Javier González, conseller comarcal de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que ha convidat a redescobrir el territori fins i tot a aquells que hi viuen, gràcies a aquesta publicació. Durant el seu discurs ha repassat alguns dels principals atractius de la comarca, des del modernisme i la Colònia Güell fins al patrimoni romà de Sant Boi, les mines prehistòriques de Gavà, el Parc Agrari, la gastronomia de proximitat i els espais naturals del delta.
González ha defensat que el Baix Llobregat ja és un referent en turisme sostenible i intel·ligent. «No ens estem consolidant; ja ho som», ha assegurat, insistint que els primers a gaudir i valorar el territori han de ser els seus propis habitants. També ha apostat per un model turístic inclusiu, accessible i respectuós amb l’entorn.
Badia: “Al Baix ho tenim tot”
La cloenda ha anat a càrrec de Gemma Badia, alcaldessa de Gavà, que ha agraït que la ciutat tornés a acollir la presentació de l’Estiu al Baix d’enguany i ha fet un repàs de l’evolució de la comarca, històricament vinculada a la immigració i al desenvolupament industrial. Badia ha assegurat que el Baix Llobregat ja no té res a envejar a altres destinacions turístiques i ha animat els ciutadans a sentir-se orgullosos del seu territori. «Ho tenim tot», ha afirmat, reivindicant una comarca que combina platges, espais naturals, arquitectura, història i una àmplia oferta cultural.
-Es pot descarregar el PDF de la publicació Estiu al Baix 2026 Next Llobregat en aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/1zJhAuRjuEukGGiIFFQg_n-NYlObtgivc/view
-També La Vanguardia ha publicat el PDF de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat:
Recordant Joan N. García Nieto a Cornellà
L’Esther Hachuel i en Jaume Bosch van representar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en l’acte que va tenir lloc a Cornellà, el passat dia 23 de juliol, a dos quarts de 10 del matí, en motiu del 36è aniversari de la mort de Joan N. García Nieto, davant del monòlit que el recorda al Parc Rosa Sensat.
L’homenatge estava organitzat per CCOO de la comarca i pels Comuns; representats de totes dues organitzacions van dipositar rams de flors al peu del monòlit. La intervenció va anar a càrrec de Benigno Martínez, amic i col·laborador de Joan N. García Nieto a Cornellà durant la dictadura i ja després en democràcia.
Joan N. García Nieto (1929-1994) va ser un reconegut sociòleg que va exercir una gran influència política i moral a Cornella i el Baix Llobregat, com a fundador de Cristians pel Socialisme, militant de Bandera Roja, el PSUC i Iniciativa per Catalunya, i punt de referència del sindicat CCOO.
García Nieto, professor d’ESADE, durat la dictadura, va formar molts joves sindicalistes i polítics de la comarca des de l’Escola de Formació Social del Baix Llobregat, sota la cobertura de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials (ICESB). Ja en l’etapa democràtica va impulsar la Fundació Utopia: els fons de la Fundació, indispensables per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, es troben avui dipositats a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
08980 Sant Feliu de Llobregat
