“Foc, festa i identitat. La cultura popular d’estiu al Baix Llobregat” per Raül Carretero Campderrós

Amb l’arribada del solstici d’estiu, el calendari ens torna a posar davant una evidència: la cultura popular no s’atura, i el territori la fa seva amb una força renovada. L’estiu és sinònim de festa, però també és temps de rituals, transmissió cultural i identitat col·lectiva. Des del foc purificador de Sant Joan fins a les festes majors que omplen places i carrers, l’estiu al Baix Llobregat es converteix en una expressió directa d’allò que som com a comunitat.

Des de temps ancestrals, el solstici d’estiu ha estat vinculat a la renovació, al canvi de cicle i a la connexió amb els ritmes de la natura. Cultures d’arreu han celebrat aquest moment amb rituals on el foc, la música i la trobada comunitària tenen un paper central. A Catalunya, aquesta simbologia ha perviscut amb força en festes com la revetlla de Sant Joan, que tot i haver estat cristianitzada, conserva clarament l’esperit precristià de celebració del foc com a element de purificació i comunió col·lectiva. Aquesta festa, que marca l’inici del calendari festiu estival, és un punt d’inflexió cultural que obre la porta a una temporada on el carrer esdevé escenari de cultura viva.

Cada municipi del Baix Llobregat és un microcosmos cultural amb formes pròpies de celebrar l’estiu. Des de les festes majors de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues o El Prat, fins a celebracions més arrelades en el calendari religiós com les de Sant Llorenç, Santa Magdalena o la Mare de Déu d’Agost, on molts municipis viuen un esclat de cultura popular que abraça danses, cercaviles, castellers, gegants, correfocs, tabalades, balls i revetlles populars.

El foc hi té una presència transversal. Els correfocs i enceses omplen de llum i espurnes les nits, gràcies a la tasca incansable de colles de diables, tabalers i entitats que treballen de forma voluntària i comunitària. Són aquestes colles les que mantenen viva la flama de la cultura popular, i ho fan amb un compromís admirable, que va més enllà del fet festiu: és una feina pedagògica, cívica i de transmissió cultural.

Un dels valors principals de la cultura popular al Baix Llobregat és la seva capacitat d’arrelament en un territori marcat per la diversitat, les migracions i la transformació urbana. A diferència d’altres comarques més homogènies, el Baix Llobregat ha sabut generar espais on la cultura popular no només s’ha mantingut, sinó que s’ha adaptat i ha incorporat nous protagonismes, obrint-se a nous relats col·lectius.

En aquest sentit, és especialment rellevant el paper de les entitats culturals i els centres d’estudi locals, que han estat fonamentals a l’hora de documentar, reivindicar i projectar la cultura festiva com a eix vertebrador de la identitat comarcal. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha contribuït activament a aquesta mirada, oferint una plataforma de reflexió, arxiu i coneixement compartit que dona profunditat a allò que, a vegades, pot semblar merament lúdic.

Les festes d’estiu, com totes les expressions de cultura popular, no són un espectacle congelat en el temps. Són patrimoni immaterial viu, que evoluciona i es reinterpreta. El repte —i la responsabilitat— de les institucions, els ajuntaments, els centres d’estudi i les entitats és saber acompanyar aquesta evolució amb respecte, suport i visió de futur.

Al Baix Llobregat, aquest futur es construeix des de l’escola, des de les associacions de barri, des dels grups de joves que s’apropen a la cultura popular com a espai de pertinença i expressió. Per això, cal continuar defensant la festa com a espai de cohesió, resistència cultural i transformació social. Cal anar recordant-nos que la cultura és un dret universal i essencial per a la nostra vida i comunitat.

Participar de les festes d’estiu és molt més que gaudir d’un programa d’activitats. És encendre una flama col·lectiva, fer comunitat, i contribuir activament a una cultura que no es compra ni es ven, sinó que es viu, es construeix i es transmet.

El Baix Llobregat, amb la seva riquesa associativa i el seu teixit cultural dens, és territori viu de cultura popular. I aquest estiu, com cada any, la festa ens recorda que som aquí, junts, i que la cultura compartida és el nostre millor llegat.

Tal i com va dir l’estimada Teresa Rebull (cantautora i militant cultural) “El poble que no celebra el que és, és un poble que oblida.”

 

 

Raül Carretero Campderrós

Gestor cultural i secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya